El procés (de baix cost) desenvolupat pels investigadors de la Universitat Purdue (West Lafayette, Indiana, EUA) combina les eines que ja s'utilitzen en la indústria per a la fabricació de metalls a gran escala, però utilitza la velocitat i la precisió de la impressió de diaris enrotllables per eliminar un parell de barreres en la fabricació d'electrònica de forma més ràpida del que es pot fer actualment.
Els telèfons mòbils, ordinadors portàtils, tauletes i molts altres dispositius electrònics es basen en els seus circuits metàl·lics interns per processar la informació a gran velocitat. Les tècniques de fabricació de metalls actuals solen fer aquests circuits aconseguint una fina pluja de gotes de metall líquid per passar per una màscara d'estèncil en forma de circuit, com ara graffiti de fumigació a les parets.
Els dispositius ultraràpids futurs també requereixen components de metall molt més petits, cosa que requereix una resolució més alta per fer-los a aquestes mides de nanoescala.
La formació de metalls amb formes cada vegada més petites requereix motlles amb una definició més alta, fins arribar a la mida de nanoescala. Sumar els últims avenços en nanotecnologia obliga a modelar metalls en mides que són encara més petites que els grans que formen. És com fer un castell de sorra més petit que un gra de sorra.
Aquest és l'anomenat límit de formabilitat el qual, dificulta la capacitat de fabricar materials amb resolució de nanoescala a alta velocitat.
Els investigadors de Purdue han abordat ambdós temes: rugositat i baixa resolució, amb un nou mètode de fabricació a gran escala que permet la formació de circuits metàl·lics suaus a la nanoescala utilitzant làsers convencionals de diòxid de carboni, que ja són comuns per a tall i gravat industrial.
La impressió de petits components metàl·lics com els diaris els fa molt més suaus. Això permet que un corrent elèctric viatgi millor amb menys risc de sobreescalfament.
El mètode de fabricació, anomenat superplasticitat induït per làser roll-to-roll, utilitza un segell de rodatge com el que s'utilitza per imprimir diaris a gran velocitat. La tècnica pot induir, durant un breu període de temps, el comportament superelàstic a diferents metalls mitjançant l'aplicació de tirs làser d'alta energia, que permeten que el metall flueixi segons les característiques de la nansa del segell rodant.
En el futur, la fabricació de dispositius que utilitzen aquesta tècnica permetrà fer pantalles tàctils cobertes de nanoestructures capaces d'interactuar amb la llum i generar imatges 3D, així com la fabricació rendible de sistemes més sensibles com ara biosensors.
Font: Universitat Purdue
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament