La vida del magnetotèrmic de baixa tensió

D'acord amb la norma IEC 947-2, no hi ha estipulada una exigència sobre la vida elèctrica d'un magnetotèrmic. El nombre d'operacions de commutació que un magnetotèrmic fa sense càrrega, amb càrrega normal i en condicions de sobrecàrrega, no estan estipulades.

Aquestes xifres varien entre el canvi entre dues commutacions (d'obert a tancat i de tancat a obert) per validar la capacitat de tall de nominal i en situació de corrent màxima que es donarà desprès de curt-circuïts i, també, després de milers d'operacions sense càrrega, que representen el desgast purament mecànic.

Aspecte pràctic
La vida elèctrica o durabilitat (referent a la vida de les puntes de contacte) d'un magnetotèrmic, és similar al d'un contactor, depèn principalment de la magnitud del corrent de tall (menyspreant l'erosió dels contactes a causa del rebot durant l'operació de connexió, que és despreciable si s'ha construït adequadament.

Les corrents més baixes en condicions de servei normals, o sobrecàrregues en el rang del mecanisme de desconnexió a causa del retardat tèrmic, tenen molt poca influència en la vida dels contactes en comparació amb l'efecte dels corrents de curtcircuit a conseqüència de la capacitat de ruptura. També, com a resultat d'elevats corrents de curt-circuit, l'erosió elèctrica dels contactes podria ser tan alta que l'interruptor podria avariar-se.

No obstant això, l'experiència pràctica demostra que la magnitud dels corrents de curtcircuit es donen poques vegades i assoleixen valors de l'ordre de 50 kA.

En el cas d'un magnetotèrmic que està instal·lat, no és fàcilment visible des de l'exterior la quantitat de curtcircuits que ja ha interromput i quin valors de corrent real han circulat. De fet, no és pot saber si ja s'ha arribat al final de la seva vida elèctrica.

Malgrat això, l'interruptor ens indica indirectament quan ha arribat al final de la seva vida útil notant que el disparador de sobrecàrrega tèrmica tendeix a actuar per valors per sota de la corrent a protegir. Així doncs, és pot dir que la funció de protecció del dispositiu roman completament activa fins al final de la seva vida.

La raó pel que dispara o actua abans és degut a la major temperatura que han provocat els valors de corrent a intensitat nominal, de manera que es detecta a causa de la major resistència de contacte dels contactes principals. A la llarga, afecta a la característica de la funció tèrmica.

Un magnetotèrmic que ja no suporta de forma continuada el seu corrent nominal normal, indica que la resistència de contacte és massa alta, per tant, s'ha arribat al final de la seva vida elèctrica i ha de ser reemplaçat.

En altres paraules, el magnetotèrmic roman fiable i segur fins al final. Una operació normal indica que el magnetotèrmic està en funcionalment correcte.