El projecte de construcció d'un súper avió rus

L'avió de càrrega més gran del món és l'Antonov An-225 Mriya, però fins i tot aquest colós únic al món pot quedar empetitit si Rússia tira endavant el programa PAK TA, un dels projectes aeronàutics més bojos, impossibles i bonics que el país ha posat en marxa.

Traduït directament, PAK TA són les sigles de Avió Prometedor de Transport Complex (Promising Aviation Complex Transport Aircraft). Això de prometedor ja dóna una idea que ni la comissió del ministeri de defensa rus encarregada del programa té esperances que l'avió que planegen, voli en un termini curt. Per les seves característiques, és possible que no ho faci mai. El PAK TA és un autèntic monstre de l'aire.

200 tones a 2.000 km/h

Capacitat
La idea és dissenyar un avió de fuselatge extra-ample capaç de portar entre 90 i 200 tones en un habitacle de càrrega de set metres d'ample i quatre d'altura. L'actual rècord absolut de càrrega aèria en un únic vol el té precisament l'Antonov An-225, que va transportar un generador elèctric de 190 tones el 2009.

El PAK TA no només és enorme. També volen que sigui absurdament ràpid (per tractar-se d'un avió de càrrega). Segons RT News, la idea és que sigui un avió de càrrega hipersònic capaç d'aconseguir velocitats de fins a 2.000 km/h amb una autonomia de 7.000 quilòmetres.

Cal matisar que quan parlem de l'An-225 (a la foto de sobre aquestes línies) en singular és perquè només n'hi ha un d'aquests avions al món. El van construir expressament per portar el transbordador rus Buran, i no en van fer més perquè era terriblement car de fabricar i no menys de mantenir. Rússia no vol un PAK TA. Vol tot un esquadró capaç de desplaçar un contingent sencer de 400 tancs Armata T-14 (un tanc encara experimental que pesa sobre 45 tones) a qualsevol lloc del món en un termini de 7 hores.

Segons informa el diari rus Expert, el ministeri de defensa vol ni més ni menys que 80 d'aquests monstres voladors per 2024. No cal dir que les imatges que acompanyen aquest post no són més que un bonic concepte creat pel dissenyador rus Alexei Komarov. Aquí podeu veure un vídeo del disseny de Komanov, que és una preciositat.

Komanov és estudiant de la Universitat de Disseny Industrial Stroganov de Moscou, i el seu disseny va resultar guanyador en un concurs organitzat per l'aerolínia russa Volga-Dnepr l'agost de 2014 per a noves idees de transport aeri. Encara que el seu Diplom és una meravella futurista, és improbable que s'arribi a semblar al que planegen en el programa PAK TA, encara que sigui realitzable tècnicament.

Una flota envellida
Per què Rússia de sobte té tant d'interès en construir colossals avions de transport? La resposta comença amb la desintegració de la Unió Soviètica. Els avions russos comencen a estar molt vells. Segons Business Insider, el país ha reservat un pressupost de 130.000 milions de dòlars per modernitzar la seva flota en un programa que s'estén fins al 2020.

En l'apartat d'avions de càrrega, a Rússia no li agrada dependre dels Antonov, que són ucraïnesos. La base de la flota militar de càrrega russa són Antonov entre les sèries An-26 i AN-124. El 2006, Rússia va decidir no continuar amb la idea de renovar la seva flota amb els nous Antonov An-70 al·legant que eren massa cars. Amb les recents tensions entre Rússia i Ucraïna, no sembla probable que aquesta renovació amb avions ucraïnesos hagi de continuar endavant.

La resposta russa a aquestes necessitats de càrrega és el Ilyushin Il-476, una versió actualitzada, més llarga i amb motors Aviadvigatel PS-90 del IL-76 (sobre aquestes línies). Es calcula que hi ha uns 50 IL-476 en producció, però són avions capaços de portar entre 52 i 57 tones, i no són suficients per a totes les necessitats logístiques de l'exèrcit rus.

La resposta a aquestes necessitats és el Programa PAK TA. El Ministeri de Defensa el va iniciar el 2013, i ara mateix hi ha diverses companyies aeronàutiques com Aviation Complex o la pròpia Ilyushin implicades en el seu desenvolupament. Segons Global Security s'estan provant diversos dissenys i idees en túnels de vent com els de l'Institut Central d'Aerodinàmica de Zhukovsky, però encara hauran de passar entre 10 i 15 anys perquè arribem a veure un d'aquests increïbles avions en funcionament. Això si arribem a veure'ls. Esperem que sí, perquè serien uns ocells magnífics.

Font: GIZMODO