Redundància paral·lela en distribució elèctrica

La redundància és un mètode útil per augmentar la fiabilitat i optimitzar l'equilibri entre l'eficàcia i les despeses d'operació. En el context de la fiabilitat, la redundància significa que un sistema funcionarà satisfactòriament malgrat la fallida d'alguns components.
Aquesta capacitat de resistència a fallades s'obté proporcionant rutes alternatives d'operació, mitjançant la disposició dels elements seleccionats del sistema en paral·lel. Generalment, camins alternatius de funcionament que es poden aconseguir mitjançant els següents criteris:

• Redundància en espera
• La redundància activa o paral·lela
• N+1 i 1+1 redundant

Redundància en espera
La redundància en espera significa que un mitjà alternatiu pot realitzar la funció sempre, però està inoperant fins que es necessiti. S'activa en cas de fallada dels mitjans primaris de la realització de la funció.
Un exemple de redundància en espera seria l'ús d'un generador de reserva en un edifici per garantir la continuïtat del subministrament en cas d'una fallada de la xarxa. El generador no funcionarà fins que sigui necessari, que normalment serà quan falla el subministrament elèctric.
Tal esquema no seria adequat per un sistema informàtic, ja que les dades es perdrien durant el període relativament llarg requerit per iniciar el generador de reserva.

La redundància activa o paral·lela
En redundància activa o paral·lela, totes les unitats redundants estan operant simultàniament en lloc de ser encesos quan sigui necessari. El mètode més obvi és l'ús de dos components, cadascun capaç de portar la càrrega completa, de manera que si un ha de deixar de funcionar, l'altra se'n farà càrrec -serà considerat com redundància 1 + 1.
Un enfocament alternatiu és el de dividir la càrrega entre un nombre d'unitats, cadascuna capaç de portar només una fracció de la càrrega, i proporcionar només una unitat redundant addicional -serà considerat com redundància N +1. Per a càrregues molt crítiques, pot proporcionar més d'una unitat redundant totalment a capacitat nominal.
Per exemple, un esquema de redundància 1 + 2 tindria dues unitats redundants plenament preparades per donar suport a la unitat operativa única, i requeriria que les tres unitats fallin abans que falli el sistema. Com que no hi ha cap interrupció, la redundància activa és adequada per instal·lacions informàtiques.

N + 1 i 1 + 1 redundància
La teoria d'aquesta redundància és que si un component dins d'un sistema falla, el sistema funcionarà perquè camins alternatius estiguin disponibles.
A la següent figura, el sistema funcionarà amb qualsevol A1 o A2 operatiu. En cas que el component A1 falli, el sistema funcionarà. Aquest tipus de redundància s'anomena 1 + 1, ja que no representa 100% de redundància disponibles

En el sistema mostrat a la següent figura, dos dels tres components són necessaris perquè el sistema funcioni ja que, no és un component redundant. En aquest escenari, el sistema seria anomenat 2 + 1. En cada cas, el primer número es refereix al nombre de components necessaris perquè el sistema funcioni correctament i el segon número es refereix al nombre de components de reserva disponibles.

És possible tenir molts components redundants que podrien millorar significativament la fiabilitat del sistema. No obstant, això també seria costós i en la majoria de les aplicacions es tracta d'

aconseguir un equilibri entre fiabilitat i economia.

Font: Electrical Engineering

Deu causes dels arcs elèctrics

La causa més comuna d'arc elèctric i altres accidents elèctrics és el descuit. No importa com de ben entrenada pot estar una persona. Les distraccions, el cansament, la pressió per restaurar l'energia, o l'excés de confiança poden causar que un treballador elèctric eludeixi els procediments de seguretat, treballar sense protecció, la caiguda d'una eina o fer contacte entre conductors en tensió. Els equips elèctrics defectuosos també poden ser un perill en ser operats.
Els riscos per a la seguretat elèctrica, com poden ser l'exposició de l'arc-elèctric, poden ser causats per:

1.- Oblits
2.- Aïllament del conductor trencat
3.- Exposició a part en tensió
4.- Males connexions de cables
5.- Manteniment deficient en els interruptors i disjuntors
6.- Fallos en els elements de desconnexió
7.- Aigua o líquids conductors de electricitat a prop d'equips elèctrics
8.- Cables d’alta tensió 8.
9.- Electricitat estàtica
10.- Eines defectuoses

Tant les normes OSHA i NFPA 70E, requereixen una anàlisi de perills elèctrics abans de començar a treballar a prop de conductors elèctrics que són o poden arribar a ser energitzats.

L'anàlisi ha d'incloure tots els riscos elèctrics:
1.- Shock
2.- Arc elèctric
3.- Explosió
4.- Cremades

La NFPA 70E, concretament en l’article 110.8 (B) (1) requereix específicament d'una anàlisi de perill elèctric dins de totes les àrees del sistema elèctric que operen a més de 50 volts. Els resultats de l'anàlisi de perills elèctrics determinaran les pràctiques de treball, límits de protecció, equip de protecció personal i altres procediments necessaris per protegir els empleats d'arc elèctric.

Què determina la gravetat d'un arc elèctric?
Diversos grups i organitzacions han desenvolupat fórmules per determinar l'energia, en incident a diferents distàncies entre el treballador i l'arc.
En tots els casos, la gravetat de l'arc elèctric depèn d'un o més, dels següents criteris:

• La corrent de curtcircuit
• La tensió del sistema
• La bretxa de l'arc
• Distància de l'arc
• Temps d'obertura del dispositiu de protecció contra sobrecorrent (OCPD)

El següent exemple d'slow motion d'arc elèctric, mostra l'impacte de la posició del cos i l'arc elèctric. En el vídeo, la porta cau en menys de 2 cicles que demostren que l'equip de protecció personal (EPP) no és l'única cosa a considerar davant d'un arc elèctric. La posició del cos en el punt de contacte també és important.



Quan es produeix una explosió d'arc greu, el dispositiu de protecció contra sobrecorrent (fusible o disjuntor) aigües amunt, és el que interromp el corrent.

La quantitat d'energia incident en un treballador que pot estar exposat a durant un arc, és directament proporcional a I2t del dispositiu de protecció contra la sobrecorrent durant la falla.
Un alt temps d'exposició, produeix més energia incident. L'única variable que pot ser controlada de manera positiva i eficaç, és el temps que triga el dispositiu de protecció de sobrecorrent per extingir l'arc. Una manera pràctica i significativa per reduir la durada d'un arc elèctric i per tant l'energia incident és utilitzar la major part de limitació de corrent OCPD de tot el sistema elèctric.

Efecte de l'explosió d'un arc explosiu
Durant una explosió elèctrica, els gasos fan una ràpida expansió i conjuntament amb l'aire calent, poden causar que les ones de pressió o explosions semblin TNT. Els gasos expulsats de l'explosió també porten els productes de l'arc, com poden ser: Virutes de metall fos similars a perdigons.
Per exemple, les altes temperatures vaporitzen el coure, que s'expandeix a una velocitat de 67.000 vegades la seva massa quan canvia de sòlid a vapor. Fins i tot els objectes grans, com poden ser les portes, les barres o altres components, poden ser propulsats a diversos metres a velocitats extremadament altes.

En una explosió, la pressió pot excedir de 2.000 lliures per peu quadrat, colpejant els treballadors provocant el col·lapse dels pulmons. Aquests esdeveniments es produeixen molt ràpidament amb velocitats superiors a 300 km per hora, per la qual cosa a un treballador li resulta impossible sortir de la trajectòria de la metralla.

Efectes de llum i so
La llum intensa generada per l'arc elèctric, emet freqüències ultraviolades perilloses, el que pot causar ceguesa temporal o permanent llevat que es proporciona la protecció adequada. L'energia del so de les explosions i les ones de pressió poden arribar a 160 dB, superant el so d'un avió enlairant-se, trencant fàcilment els timpans i causar pèrdua d'audició permanent.


Font: Electrical Engineering

Arrencadors de motors

Arrencada suau
Un arrencador suau és, com era d'esperar, un dispositiu que assegura una arrencada suau d'un motor.
Un arrencador progressiu té característiques diferents als altres mètodes d'arrencada. Té tiristors en el circuit principal, i la tensió del motor es regula amb una placa de circuit imprès. L'arrencador suau fa ús del fet que quan la tensió del motor és baixa durant l'arrencada, el parell d'arrencada actual, en començar també és baix.

Avantatges
Els arrencadors suaus es basen en semiconductors. A través d'un circuit de potència i un circuit de control, aquests semi-conductors redueixen la tensió del motor inicial. Això es tradueix en el parell motor inferior.
Durant el procés d'arrencada, el motor d'arrencada suau augmenta gradualment la tensió del motor, permetent d'aquesta manera que el motor acceleri la càrrega a velocitat nominal sense causar un alt parell o pics de corrent.

Els arrencadors suaus també es poden fer servir per controlar com es detenen els processos. Els arrencadors suaus són menys costosos que els convertidors de freqüència.
Una altra de les característiques de l'arrencador progressiu és la funció de parada suau, que és molt útil quan atura bombes, on el problema és el cop d'ariet en el sistema de canonades a la parada directa com per arrencada estrella-triangle i l'arrencada directe en línia.

Inconvenients
Però, comparteixen el mateix problema que els convertidors de freqüència: poden injectar corrents harmòniques en el sistema, i això pot alterar altres processos.

El mètode d'arrencada també subministra una tensió reduïda al motor durant l'arrencada.
L'arrencador suau posa en marxa el motor a tensió reduïda, i el voltatge és, llavors, una rampa fins al seu valor total. La tensió es redueix l'arrencador suau a través de l'angle de fase. En relació amb aquest mètode d'arrencada, no es produeixen impulsos de corrent. Els temps d'arrencada i corrent del rotor bloquejat (corrent d'arrencada) es poden ajustar.





Convertidor de freqüència de partida
Els convertidors de freqüència estan dissenyats per l'alimentació contínua dels motors, però també poden ser utilitzats només per la posada en marxa.
El convertidor de freqüència de vegades també s'anomena VSD (accionament de velocitat variable), VFD (Variable Frequency Drive) o simplement Drives, que és probablement el nom més comú.
La unitat es composa principalment de dues parts: Una que converteix AC (50 o 60 Hz) a DC, i la segona part que converteix el corrent continu de nou a AC, però ara amb una freqüència variable de 0 a 250 Hz. A mesura que la velocitat del motor depèn de la freqüència fa que sigui possible controlar la velocitat del motor en canviar la freqüència de sortida de la unitat, i aquest és un gran avantatge si hi ha una necessitat de regulació de la velocitat durant una carrera contínua.
En moltes aplicacions, una unitat només s'utilitza per arrencar i parar el motor, malgrat el fet que no hi ha necessitat de regulació de la velocitat durant una execució normal. Per descomptat, això crearà una necessitat d'equips de partida molt més car del que és necessari.
Mitjançant el control de la freqüència, el parell nominal del motor està disponible a una velocitat baixa i el corrent d'arrencada també és baix, entre 0,5 i 1,0 vegades el corrent nominal del motor, màxim 1,5 x In.
Una altra característica disponible és SoftStop, que és molt útil, per exemple, en aturar les bombes on el problema és el cop d'ariet en els sistemes de canonades a la parada directa. La funció d'aturada suau també és útil quan s'atura cintes transportadores de transport de material fràgil que pot ser danyat quan les cintes s'aturen massa ràpid.
És molt comú per instal·lar un filtre juntament amb la unitat per tal de reduir els nivells d'emissió i harmònics generats.

Avantatges
El convertidor de freqüència fa que sigui possible l'ús de baixa corrent d'arrencada pel fet que el motor pot produir el parell nominal del corrent nominal de zero a velocitat completa. Els convertidors de freqüència són cada vegada més barats.

Com a resultat d'això, cada vegada s'utilitzen en aplicacions on s'han utilitzat prèviament arrencadors suaus.

Inconvenients
Tanmateix, els convertidors de freqüència segueixen sent més cars que els arrencadors suaus en la majoria dels casos; i igual que els arrencadors suaus, també injecten corrents harmònics a la xarxa.






Font: Electrical Engineering

Generació a Islàndia

Islàndia és un país que ja genera un 100% (99,998%) de la seva electricitat mitjançant renovables. A més, és una illa i no té interconnexió elèctrica amb cap altre territori, és a dir, és autosuficient en el sistema elèctric. Amb un gran territori, a mesura que va anar expandint la seva energia hidroelèctrica, també va anar expandint la seva capacitat de generació mitjançant energia geotèrmica.

La generació total d'electricitat en totes les plantes d'energia més grans a Islàndia des del començament del segle passat es pot trobar en les següents taules, classificats per font d'energia.

Font: Orkustofnun

Hidroelèctrica
La precipitació d'Islàndia es combina amb extenses terres altes, per tant, té un enorme potencial d'energia de fins a 220 TWh / any. Del consum d'energia primària a Islàndia el 2014, el 20% es va generar en centrals hidroelèctriques. La producció total d'electricitat va ser el 2014, 12,9 TWh d'hidromassatge.
Gran part de la precipitació s'emmagatzema en els casquets polars i també a les aigües subterrànies, pel que es dissipa per evaporació, el flux de les aigües subterrànies i el flux glacial. El 2014 a Islàndia havia centrals hidroelèctriques amb una capacitat instal·lada total de 1.986 MW, el que genera el 72% de la producció elèctrica del país.

Geotèrmica
Islàndia és un dels pioners en l'ús de l'energia geotèrmica per a la calefacció. La generació d'electricitat amb energia geotèrmica s'ha incrementat significativament en els últims anys. Les instal·lacions elèctriques geotèrmiques generen actualment el 25% de la producció total d'electricitat del país.

Durant el transcurs del segle XX, Islàndia va passar de ser un dels països més pobres d'Europa, dependents del carbó que importaven per fer la seva energia, a un país amb un alt nivell de vida, on pràcticament tota l'energia estacionària es deriva dels recursos renovables. Al 2014, aproximadament el 85% del consum d'energia primària a Islàndia va provenir de recursos renovables propis. On el 66% era de l'energia geotèrmica.

Exploracions de Petroli i de Gas
Orkustofnun atorga llicències per a la prospecció, exploració i producció d'hidrocarburs. Les sol·licituds de llicències de prospecció, no exclusives són acceptades en qualsevol moment, mentre que les sol·licituds de llicències d'exploració exclusiva i de producció són acceptades en les rondes de concessió de llicències.
L'exploració de petroli i gas a la plataforma continental d'Islàndia es troba en una fase primerenca. No obstant això, hi ha una quantitat considerable de dades geofísiques disponibles, entre elles, els conjunts de dades del govern, la indústria i acadèmiques.

Combustibles
Tots els combustibles derivats del petroli que s'utilitzen actualment a Islàndia són importats. Orkustofnun promou l'ús de combustibles domèstics, alternatives, així com recomanar maneres de reduir l'ús de combustible. Orkustofnun també recull dades sobre l'ús de combustible i publica regularment previsions d'ús de combustible.

Krafla central geotèrmica
En aquesta central, situada cap al nord-est de l'illa, hi treballen 18 persones enmig d'un hot spot (zona de gran moviment geotèrmic-sísmic), al costat del famós cràter VITI (infern), el nom entén un a mesura que s'acosta al cos central, doncs presenta un aspecte realment infernal pel fum i l'olor a sofre (com d'ou podrit) que desprenen els camps i muntanyes de l'entorn.

La primera de les dues turbines existents va ser instal·lada al 1977; ara amb una potència de 60Mw i una producció de 480Gwh, proveeix d'energia la ciutat de Keyrievic i els voltants.
A més dels problemes tècnics habituals, aquí estan acostumats a bregar amb altres petits problemes naturals: Les erupcions volcàniques. És una zona molt activa, com demostren les nou erupcions que hi va haver entre 1975 i 1984. Sembla que des d'aleshores aquesta activitat ha baixat bastant.
L'empresa que gestiona aquesta central és Landsvirkjun, treballa a Islàndia des de 1965 i està participada per l'Estat islandès en un 50%, la ciutat de Reykjavik en un 45% i el 5% restant pel poble de Akureyri.

Nesjavellir central geotèrmica
A uns 40 km de la capital, envoltada de muntanyes, es troba aquesta gran planta geotèrmica propietat de Orkuveita Reykjavikur (Reykjavik Energia).
Es va posar en marxa al 1965 a la zona de Hengill, una de les zones volcàniques amb les temperatures més altes de l'illa. Està situada al sud del volcà Hrómundartindur.
S'han produït uns 24.000 tremolors de 0.5 en l'escala Richter els quals, han sacsejat el lloc entre 1993 i 1997. La sacsejada més forta que han sofert va ser de 5.3 en l'escala Richter al juny del 1998.

Està construïda sobre un dels prop de 30 hot spot (punts calents) existents a la illa; on la temperatura de l'aigua arriba als 200ºC als 1000 m de profunditat.
Avui dia, aquesta empresa proveeix d'aigua calenta, calefacció i electricitat a 26.000 habitatges; prop de 60 milions de litres d'aigua calenta circulen pel seu entramat de canonades.

Vetnisstöd, sortidor d'hidrogen de Shell
Situat a la sortida de Reykjavik, és el primer sortidor comercial d'hidrogen que es va posar en marxa al món. Funciona de forma semblant als sortidors normals de les gasolineres.
Envoltant el sortidor, hi ha una tanca amb innombrables plafons que informen sobre la producció del mateix i els plans del país en matèria d'energies renovables en general.

Ïrafoss estació hidroelèctrica
Aquesta central porta produint electricitat sobre el riu Sog des de 1953. Produïa 31 MW. de potència fins que al 1963 va passar als 47.7 MW. de producció gràcies a la instal·lació d'una segona turbina.
Situada entre dues cataractes, és alimentada per les aigües d'un afluent del bell llac Úlfljótsvant.
De les tres plantes que conformen el conjunt de la central hidroelèctrica és Ïrafoss la de major potència i la que millors instal·lacions presenta de cara al públic
Entre la planta més antiga, Ljósafoss del 1937; i l'última, Steingrímsstod instal·lada el 1959, produeixen un total de 97.8 MW de potència.

Dins del projecte que dóna nom al conjunt de les instal·lacions, Sog Power Stations, l'estació està essent restaurada per donar cabuda a un espai d'exposició i educatiu, que ja acull exposicions artístiques.
Aquesta central hidroelèctrica forma part de la xarxa de l'esmentada empresa, Lansdvirkjun.

Vehicle elèctric
El govern d'Islàndia va prometre que el deu per cent de tot el combustible per al transport al país ha de ser respectuós amb el medi ambient per a l'any 2020, tenint en compte l'hidrogen, el metà i els cotxes elèctrics.
La majoria dels vehicles elèctrics adquirits a Islàndia fins al moment han estat comprats per les institucions governamentals, empreses oficials i semi-oficials. L'empresa d'autobusos urbans Strætó ha operat dos autobusos propulsats per metà durant els últims anys. Anteriorment, la companyia va provar tres autobusos de pila de combustible d'hidrogen i una estació de combustible, de 2001 a 2007, com a part dels projectes (Sistema Ecològic Ciutat del Transport) i Hyfleet: CUTE (Transport Urbà Net per a Europa).
Per encoratjar als consumidors a convertir-se a l'elèctric, no hi ha aranzels duaners sobre els cotxes elèctrics, mentre que el 50 per cent del preu dels vehicles convencionals ha de ser pagat en aranzels. També s'ofereix aparcament gratuït en diversos punts de la capital.

L'autoconsum dibuixarà el panorama energètic global a la pròxima dècada

La forma en què els éssers humans accedim a l'electricitat, que mou el món, està punt de canviar: Després de dècades confiant de manera prioritària en les fonts d'energia fòssils, la revolució de les renovables és aquí i el canvi serà descentralitzat ja a nivell del consumidor, o no serà.

Això és el que es desprèn de l'Informe Bloomberg New Energy Outlook 2015, que prediu com canviaran les tendències de demanda i producció energètiques en els pròxims 25 anys, on una clara conclusió és: l'autoconsum serà clau pel canvi de model.
El preu de les fotovoltaiques baixa, per tant, les fa accessibles pels ciutadans i empreses, que passen a tenir a les seves mans les eines per generar la seva pròpia energia. La producció, per tant, es descentralitza, assentant-se a un nivell local i això es veurà, en particular, als països desenvolupats, però també en els que es troben en vies de desenvolupament, la qual cosa suposarà que molts dels seus habitants tindran per primera vegada un subministrament elèctric fiable i segur. Els canvis que esperen els analistes de Bloomberg es poden resumir en sis punts:

1. Els preus de l'energia solar continuaran baixant
El preu de l'energia solar seguirà baixant fins a convertir-se en la més barata. En un nombre creixent de mercats nacionals. El cost total de planta d'una solar es reduirà a la meitat en els propers 25 anys, i mentrestant, el cost dels combustibles fòssils, seguirà a l'alça.
Això vol dir que en algun moment l'energia solar serà prou b​arata com per que les plantes de combustibles fòssils no puguin fer-li competència, i fins i tot, es començarà a substituir en algunes d'elles.

L'era industrial es va construir sobre carbó. Els propers 25 anys seran el final de la seva hegemonia.

2. Els milions es convertiran en bilions
Amb el preu de l'energia solar a la baixa, pujaran les inversions. Segons l'anàlisi de Bloomberg, s'espera una inversió mundial de 3.700 bilions de dòlars en projectes d'energia solar pel 2040, que suposarà més d'un terç de les noves instal·lacions de generació a nivell mundial.

3. Serà una revolució descentralitzada
La gran revolució tindrà lloc a les teulades. L'alt preu de l'electricitat provinent de la xarxa i l'abaratiment de les bateries d'emmagatzematge residencials, faran que les instal·lacions solars de petita capacitat resultin encara més atractives per a particulars i empreses.
Dels 3.700 bilions en inversions en energia solar que preveu Bloomberg pel 2.200 aniran a instal·lacions en edificis i altres sistemes locals, donant al consumidors les eines per generar la seva pròpia electricitat.
La potència instal·lada en aquest tipus de sistemes es multiplicarà per 17 en els pròxims 25 anys. En molts països en vies de desenvolupament suposarà que milions de persones tindran per primera vegada accés a l'energia elèctrica de forma constant i segura.
Pel 2040, l'energia solar obtinguda per autogeneració serà més barata que la de la xarxa elèctrica a pràcticament totes les grans economies del món i, aproximadament, el 13% de l'energia a nivell mundial, provindrà d'instal·lacions solars de petita escala.

4. Desacceleració de la demanda mundial
És veritat que el món està inundat de dispositius que s'alimenten d'electricitat, però el creixement en el consum elèctric s'està alentint. La raó és senzilla: L'eficiència.

Tot i que encara la població mundial podrà estar passant de la pobresa a la classe mitjana a una velocitat mai vista fins ara, Bloomberg assegura que el consum elèctric mundial es mantindrà en nivells més o menys estables. En els pròxims 25 anys, la demanda mundial creixerà un 1,8% anual, davant del 3% anual que es va viure des de 1990 fins al 2012 i, de fet, als països de l'OCDE disminuirà lleugerament. És una relació inversa entre riquesa i consum energètic.

5. El gas cremarà de manera transitòria
El gas natural no serà l'esperat combustible pont entre el carbó i les energies renovables. L'augment del fracking als Estats Units ajudarà a que el preu global baixi a nivell mundial, però pocs països reemplaçaran les plantes de carbó per les de gas.
En comptes d'això, molts països en vies de desenvolupament optaran per una combinació de carbó, gas i renovables.
És clar que els combustibles fòssils no desapareixeran en un dia. De fet, al 2040 suposaran el 44% de la generació d'electricitat, davant dels dos terços que representen avui en dia.

6. El Canvi Climàtic Sembla irreversible
El canvi de les renovables està passant notablement ràpid, però no prou com per evitar nivells perillosos d'escalfament global.
Uns 8.000 bilions de dòlars, dos terços de la despesa mundial de la nova capacitat energètica pels propers 25 anys anirà a energies renovables, però sense polítiques addicionals per part dels governadors, les emissions de diòxid de carboni del sector de l'energia seguiran augmentant fins l'any 2029 i els nivells de contaminació es mantindran en un 13% per sobre de les actuals, fins al 2040.
Això farà que la superfície terrestre s'escalfi més de 2 graus centígrads en relació amb l'actual, el que es considera un punt de no retorn

Font: El Confidencial

Què és un gestor de càrregues?

El Reial Decret 647/2011, del 9 de maig, és el que regula l'activitat de gestor de càrregues del sistema per a la realització de serveis de recàrrega energètica. Però què vol dir ser gestor de càrrega?
Un gestor de càrrega és aquell consumidor d'electricitat habilitat per al subministrament i revenda d'energia elèctrica destinada a la recàrrega de vehicles elèctrics. El vehicle elèctric no utilitza l'energia en el moment que la utilitza, sinó que es caracteritza per acumular-la en les seves bateries i utilitzar-la en el moment que la necessiti. La figura del gestor de càrrega tracta d'aprofitar aquest característica per optimitzar la gestió del sistema elèctric. Està autoritzat a emmagatzemar electricitat en els períodes en què l'oferta supera la demanda, normalment els nocturns, en els quals també la component d'energia renovable és major i posteriorment subministrar-la en els períodes de major demanda.

Aquests són els seus drets
Actuar com a agents del mercat en el mercat de producció d'electricitat.
Accedir a les xarxes de transport i distribució en els termes que preveu la normativa.
Facturar i cobrar l'energia lliurada en la revenda per a serveis de recàrrega energètica per a vehicles elèctrics.

Aquestes són algunes de les seves obligacions
Adquirir i pagar l'energia necessària per al desenvolupament de la seva activitat. Ha de contractar i abonar el peatge d'accés a cadascun dels punts de revenda.
Informar els clients sobre l'origen de l'energia subministrada.
Cadascuna de les seves instal·lacions ha de permetre la recàrrega dels vehicles elèctrics amb les condicions tècniques i de seguretat reglamentàries.
Posar en pràctica programes de gestió de la demanda per promoure l'estalvi i l'eficiència energètica i optimitzar l'ús del sistema elèctric en virtut del que preveu l'article 46.2 de la Llei 54/1997, de 27 de novembre, del sector elèctric.
Han d'estar adscrits a un centre de control que els permeti interactuar amb la Xarxa per participar en la gestió activa de la demanda.
Informar la Comissió Nacional de l'Energia dels punts de recàrrega posats en servei i l'energia subministrada en els mateixos.
D'aquesta manera el seu centre de control pot agrupar els consums i realitzar recàrrega en els millors moments per al sistema. En l'actualitat al nostre país existeixen 11 gestors de càrregues que són els que apareixen en aquest llistat.

Llistat oficial de gestors de càrregues que és un gestor de càrregues

Dins de la Estratègia Nacional d'Impuls a la Mobilitat Elèctrica aprovada per la majoria del Congrés amb 301 vots a favor i 17 abstencions, a l'octubre de l'any passat es va integrar la necessària modificació de la figura del gestor de recàrrega que actualment és un fre per al desplegament de la infraestructura en centres comercials, empreses o espais públics de manera que, sense ser l'objecte principal del seu negoci, sí sigui un servei més que el propietari de l'espai presta, i no una simple revenda d'energia.


Fonts: CNMV

Del 1880 al 1920: Els primers cotxes elèctrics

Thomas Edison: "... L'electricitat és la cosa, no fa soroll, no te gaires palanques ni engranatges que confonen, va sense gasolina, no és perillós ni pudent..."

1895 T'homas Edison presenta el seu primer cotxe elèctric, l'Edison Baker i una de les seves bateries (Foto: L'agència Fotogràfica / Getty Images)

Els cotxes elèctrics no són una innovació recent. Han existit sempre conjuntament amb els vehicles propulsats per motors de combustió interna.
Produït per primera vegada a la dècada de 1880, els cotxes elèctrics van guanyar popularitat en les dècades següents per la seva facilitat d'ús i per ser menys pudents i sorollosos que els seus homòlegs de gasolina.
Amb una velocitat màxima de només 20 milles per hora i un abast limitat, es van utilitzar principalment pels conductors rics per arribar a la vora de les ciutats. Es van comercialitzar, a les dones en particular, com un cotxe tranquil, net i sense fums o una maneta. Alguns, fins i tot, van arribar disfressats amb radiadors falsos per fer-los més desitjables per al mercat masculí. En aquest article farem un recorregut fotogràfic pels vehicles elèctrics des del 1880 i fins al 1920.

1882 Uns homes munten en un cotxe elèctric dissenyat per Siemens i Halske. Afores de Berlín, Alemanya (Foto: Ullstein Bild / Getty Images)

1899 Un cotxe elèctric de Columbia (Foto: National Motor Museum / Patrimoni / Getty Images)

1899 Roger Wallace condueix el seu cotxe elèctric (Foto: National Motor Museum / Patrimoni / Getty Images)

1899 Camille Jenatzy condueix el seu cotxe elèctric de disseny propi, prop de París, França. Era la primera persona a superar els 100 quilòmetres per hora (62 milles per hora) en un cotxe (Foto: Hulton Archive / Getty Images)

1906 Els cotxes elèctrics d'Edison Company de Nova York s'alineen a Manhattan (Foto: Bettmann / Corbis)

1907 Un vehicle d'escombraries elèctric neteja la calçada a Berlín, Alemanya (Foto: Ullstein Bild / Getty Images)

1909 Els vehicles elèctrics es recarreguen en una subestació d'energia (Foto: Schenectady Museum / Saló de l'Elèctrica Fundació Història / Corbis)

Les vendes de cotxes elèctrics van aconseguir el seu punt màxim a principis de la dècada de 1910 a mesura que més i més llars anaven connectant-se a la xarxa d'electricitat. Als Estats Units, el 38% dels cotxes van ser elèctrics en aquella època.
No obstant això, la popularitat dels cotxes elèctrics va topar amb dificultats com a resultat de nombrosos nous desenvolupaments a banda de la manca d'infraestructura viària amplia:
- El descobriment del petroli,
- La invenció del motor d'arrencada elèctric i el silenciador
Van ser fets que van permetre als cotxes de gasolina, ser una opció més assequible i pràctica.

1910 Un anunci per a un cotxe elèctric (Foto: Corbis)

Ara bé, era possible que el propietari d'un vehicle elèctric fes una instal·lació per la seva pròpia planta de càrrega en el seu garatge.

1910 Un Mercuri Arc rectificador de càrrega per a poder configurar un cotxe elèctric en un garatge a Cleveland, Ohio (Foto: Schenectady Museum / Saló de l'Elèctrica Fundació Història / Corbis)

1912 Una dona utilitza un carregador de bateria de maneta, per carregar el Columbia elèctric (Foto: Scenectady Museum / Saló de l'Elèctrica Fundació Història / Corbis)

1920 Un cotxe Detroit elèctric en una carretera de muntanya entre Seattle a la Muntanya Rainier, Washington (Foto: Interins Arxiu / Getty Images)

Font: Mashable

Drons & robots: Noves tecnologies en agricultura

Si fins ara els sistemes de cultiu havien avançat considerablement, en les pròximes dècades el canvi serà radical. Una de les incorporacions com a eina de treball serà la dels drons, petits avions no tripulats, que ja comencen a utilitzar-se en alguns llocs, al costat de robots amb diferents formes i funcions, així com nombroses noves eines i tecnologies que contribuiran a desenvolupar i implantar una nova agricultura.
En aquest article, volem donar a conèixer multitud d'iniciatives, projectes, eines i tecnologies que estan essent desenvolupades, provades o posades en pràctica en diferents parts del món, Espanya inclosa.

El robot que revolucionarà la indústria del vi: VineRobot veurà la llum el 2016 i serà un robot terrestre únic en les seves característiques, dotat amb sensors no invasius capaços d'obtenir i transmetre informació sobre l'estat de la vinya amb una precisió mai aconseguida abans. Podrà determinar amb total precisió quines zones de la vinya s'han de regar, i en quines quantitats, cosa que influirà en una producció de més qualitat i també en un estalvi d'aigua. La tecnologia està desenvolupada pel Grup Televitis de la Universitat de la Rioja.
Utilitzar drons per a diagnòstics de nitrogen en cultiu de blat de moro: S'utilitzen drons per detectar les recomanacions de fertilització nitrogenada. El sistema consisteix a prendre imatges aèries, podent analitzar i establir la metodologia de recomanació d'abonat.
Un robot fertilitza els camps de blat de moro als Estats Units: Rowbot és una màquina autònoma, capaç d'aplicar el fertilitzant just quan el cultiu més ho necessita, evitant d'aquesta manera haver d'utilitzar tractors i reduint a més la quantitat de producte necessari. Amb el robot, també s'aconsegueix rebaixar la quantitat de nitrogen amb el conseqüent benefici per al medi ambient. L'ha desenvolupat Rowbot & Carnegie Robotics.
Drons, revolució agrícola des de l'aire: Investigadors de la Universitat Estatal de Michigan (MSU) estan utilitzant el seu primer vehicle aeri no tripulat per ajudar els agricultors a maximitzar els rendiments mitjançant la millora de la gestió del nitrogen i de l'aigua i la reducció del impacte ambiental com la lixiviació de nitrats o de les emissions d'òxid nitrós.

Dissenyen un robot alimentat amb energia solar per conrear hortalisses: Ladybird (marieta en anglès), és com es diu el robot que, a través de les seves càmeres analitza la humitat, realitza anàlisis de sòls, comprova els nutrients de les plantes, detecta l'existència de plagues o avisa de la presència de males herbes, entre d'altres paràmetres. Està desenvolupat per la Universitat de Sydney, Austràlia.

Desenvolupen un robot per agafar pebrots en hivernacle: A la Universitat de Wageningen (Països Baixos) s'ha desenvolupat un robot capaç d'agafar en hivernacle, d'una manera totalment autònoma, els pebrots que han arribat al seu punt òptim de maduresa. La localització dels pebrots es porta a terme a través de dues càmeres que obtenen tota la informació necessària, amb dades en tres dimensions, col·locant-se el braç robòtic en la posició exacta per tallar el pebrot. El robot ja ha estat provat amb èxit en un hivernacle comercial.
Un robot agricultor per millorar la producció de cultius: L'Institut Nacional de Tecnologia Agropecuària (INTA) d'Argentina ha creat un robot amb intel·ligència artificial per hivernacles que busca millorar la producció de cultius intensius a escala de plantes mitjançant la gestió eficient de recursos i la seva planificació. Té la capacitat de fer mapes 3D, desplaçar-se, planejar les seves activitats i fertilitzar, però demà podria tallar, podar...

Drons per vigilar les males herbes: Un estudi internacional liderat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CISC) ha desenvolupat un sistema que detecta el creixement de males herbes en cultius extensius mitjançant vehicles aeris no tripulats. El sistema i el seu equip generen imatges multiespectrals d'ultra alta resolució espacial que combinades amb l'ús de sensors remots que capten en l'espectre visible i infraroig proper i, amb diferents algoritmes d'anàlisi d'imatge, permeten diferenciar les males herbes de les plantes de cultiu.

Les males herbes presents en els cultius competeixen per llum, espai, aigua i nutrients amb els cultius i això ocasiona importants pèrdues. Una de les eines més utilitzades en el control de males herbes en l'agricultura actual és l'aplicació d'herbicides no només en els rodals en què es distribueixen les herbes, sinó a tot el camp de cultiu. El 70% del camp no necessita tractament herbicida, per la qual cosa, aplicar els fitosanitaris de forma generalitzada origina despeses i un impacte mediambiental innecessari.


Font: IDEAGRO