Volant a tot vapor

Les turbines i els motors d'explosió convencionals han estat i són emprats de forma corrent per propulsar avions. Per què no fer una màquina voladora, que la planta motriu sigui de vapor? Sona excèntric, i ho és. No es tracta d'una aventura senzilla, tenint en compte que construir un motor de vapor de petita grandària suposa un gran desafiament, com van poder comprovar els qui ja van intentar construir avions propulsats per vapor a la fi del segle XIX. Però, encara que sigui complicat aconseguir un motor a vapor amb una relació potència-pes adequada no és impossible, com van demostrar dos intrèpids germans fa gairebé vuitanta anys.

George D. i William J. Besler es van distingir en els anys trenta per entestar-se a intentar que renasqués la tecnologia de vapor, en una època en què l'electricitat i els motors de combustió interna ja regnaven. Encara que l'era del vapor havia acabat, els germans Besler van pensar que encara hi podia haver una oportunitat per aquesta tecnologia si s'enfocava d'una forma nova. Ara ja no es tractava de comptar amb una reserva de carbó, que es cremaria en una caldera per escalfar l'aigua que, passant a ser vapor, mogués un motor. La novetat partia de combustible convencional, líquid, com petroli, però en comptes d'usar-lo en un motor d'explosió, es cremaria en una minúscula caldera que, de la manera més eficient possible, s'escalfaria aigua circulant en un serpentí envoltant la caldera i, convertit ja a vapor, accionaria un motor amb dos pistons en V, per passar finalment a un condensador, i tornem-hi. En definitiva, es tractava d'incorporar una sèrie de millores a la tecnologia de vapor clàssica, passant del carbó als combustibles líquids i amb un motor petit i eficient. Funcionaria tal cosa?

Aplicat en automòbils i altres vehicles terrestres sí que semblava tenir futur la idea, però pocs donaven un duro per veure un avió volant amb propulsió a vapor. Tot va canviar el 12 abril del 1933, quan un biplà TravelAir 2000, aparentment igual a tots els seus germans amb ales, es va enlairar a Oakland, Califòrnia. La novetat de l'ocell era la seva propulsió, portava al seu interior el sistema Besler al complet, amb la seva minicaldera, el motor de dos cilindres i condensadors. Els testimonis van quedar sorpresos, l'avió va volar sense problemes, suaument i, a més, era silenciós en comparació amb el rugit dels motors als quals estaven acostumats. Els germans Besler van al·legar que el seu sistema permetia construir avions més eficients a baixes velocitats, amb menors vibracions i molt silenciosos. Encara que van negociar amb algunes companyies aeronàutiques, no es van interessar realment per l'invent, perquè si s'aplicava a grans avions no podia competir amb els propulsors convencionals pel que fa a potència i velocitat, encara que fossin molt més sorollosos i creessin fortes vibracions.

Aquest vídeo, que data del 1933, allotjat a Internet Arxivi, mostra alguns dels vehicles que van comptar amb sistemes de propulsió per vapor dissenyats per Besler Corporation. (Encara que triga una mica en carregar, val la pena gaudir-ne).