A Madrid va participar en la fundació de la Societat Matemàtica Espanyola, de la qual va ser, des de 1911, el primer secretari. Aquell mateix any va obtenir la càtedra d'Anàlisi Matemàtica de la Universitat d'Oviedo. En aquesta universitat va pronunciar el discurs inaugural de l'any acadèmic 1912-1913, en el qual va exposar la lamentable situació de la ciència espanyola al segle XVI, per la qual cosa va ser titllat d'antipatriota. Gràcies a dues beques de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis es va desplaçar a Alemanya el 1911 i el 1913. Allà va conèixer el Programa d'Erlangen del matemàtic alemany Felix Klein, una definició rigorosa de la geometria que va revolucionar l'estudi d'aquesta disciplina. Al 1913 va tornar a Madrid com a catedràtic d'Anàlisi Matemàtica i dos anys més tard va fundar el Laboratori Matemàtic de la Junta per a Ampliació d'Estudis, del que va ser el primer director.
Al 1917 viatja per primera vegada a Buenos Aires, convidat per la Institució Cultural Espanyola; al seu retorn, va fundar la Revista Matemàtica Hispano-Americana. Al 1920 va ingressar a la Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. El 1921 va fixar la seva residència a l'Argentina, contractat per la Facultat de Ciències Exactes, Físiques i Naturals de la Universitat de Buenos Aires com a professor del doctorat en matemàtica, encara que va mantenir forts lligams amb el món acadèmic d'Espanya. Aprofitant les diferències entre els anys acadèmics dels dos països, treballava entre maig i novembre a Argentina, i entre novembre i maig a Espanya. Al 1935, per discrepàncies amb les autoritats acadèmiques de la Segona República Espanyola per la seva irregular situació laboral, a cavall entre els dos països, va abandonar Espanya. No va tornar fins al 1947. Al 1950 va ser nomenat director de l'Institut Jorge Juan de Matemàtiques i el 1953 del recentment creat Institut de Càlcul. El 1954 va ocupar la butaca "F" de la Reial Acadèmia Espanyola. Al 1955 es funda la Societat Espanyola de Matemàtica Aplicada, de la qual és nomenat vicepresident. És director i fundador de la revista matemàtica Arquímedes. El 1959 la Universitat de Buenos Aires el va nomenar professor emèrit. A més, va ser professor de l'Institut Superior del Professorat de Buenos Aires i de les universitats argentines de la Plata i del Sud així com catedràtic d'Epistemologia i Història de les Ciències a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Buenos Aires.
Va publicar centenars de treballs de nivell internacional i una trentena de llibres, sobretot de text i de divulgació. Durant molts anys, els seus llibres de text es van situar entre els més utilitzats en el món acadèmic de parla hispana. Les seves investigacions es van centrar en la geometria algebraica i projectiva, l'anàlisi de sèries i integrals, els algoritmes lineals de convergència i sumació, les funcions gairebé analítiques, les sèries divergents ... Va ser el principal introductor de les idees matemàtiques modernes dels segles XIX i XX a Espanya. Entre els seus interessos també figuraven la història i la filosofia de la ciència, i la història de la cartografia espanyola. A més, va participar al 1921 en la fundació de General Enrique de Godoy, localitat del centre d'Argentina. L'escola infantil d'aquesta poblaicó porta el seu nom. Va ser membre corresponent de diverses acadèmies europees. El 1956 va rebre el premi Joan March, i el 1959 la medalla d'Alfons X el Savi
Font: CienciaES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament