Per què canviem l'hora?

Antigament el cicle econòmic i social estava lligat al Sol perquè no hi havia llum artificial de prou qualitat per fer-ho d'una altra manera. La diferència de longitud dels dies en les latituds d'Europa feia que l'organització de l'activitat fos diferent a l'hivern i a l'estiu. Actualment és raonable suposar que les persones realitzen (i també prefereixen) una activitat estable al llarg de l'any. Quan s'analitza la distribució d'hores d'entrada a la feina en diverses regions, s'ha suposat que el resultat obtingut és un comportament de mitjana anual, vàlid i representatiu de qualsevol dia de l'any.
Així, aquesta figura mostra el percentatge de persones que han entrat a treballar a les 09:12 de l'hora local a Itàlia en les regions europees del present anàlisi. El color amb què es mostra el nom de la regió indica la banda del percentatge de persones que han entrat a treballar.

La projecció ortogràfica d'Europa occidental amb percentils de l'hora d'entrada a la feina en les regions analitzades. En blau les fronteres dels fusos civils vigents

Una interpretació possible de la figura és que Itàlia està més avançada per estar més cap a l'est. Espanya està més avançada per estar al «fus incorrecte»; mentre que a les illes britàniques l'activitat és menor perquè són les 08:12 hora local.
L'inconvenient d'aquesta interpretació és que es basa en els fusos, que són convencionals. Si a aquesta figura se li superposa la línia de l'alba més tardana, s'obté aquesta imatge:

Projecció ortogràfica d'Europa occidental amb percentils de l'hora d'entrada a la feina en les regions analitzades i l'alba hivernal. En blau les fronteres dels fusos civils vigents. La línia de l'alba es representa en gris. La imatge de nit té un difuminat al voltant de 6 ° de la línia d'alba per simular el crepuscle local

El que explica, probablement de forma més correcta, que a Espanya i a Itàlia sempre és de dia a l'hora de la imatge, mentre que a les illes britàniques encara no s'ha fet de dia, en el solstici d'hivern. En certa manera la figura mostra l'aversió de la població a entrar a treballar abans de l'alba.
Llavors, els horaris laborals s'ajusten aprofitant el sol hivernal però, què passa la resta de l'any? La següent animació mostra una imatge des del Pol Nord a la mateixa hora local en diferents mesos de l'any i com a aquesta mateixa hora, Europa està cada vegada més allunyada de la línia de sortida del Sol, el que implica que aquest està més alt sobre l'horitzó.

En l'animació s'ha considerat l'efecte del canvi d'hora del març i de la tardor que, convencionalment, es justifiquen com una mesura d'estalvi energètic. Però, ¿té una explicació en el context d'aquesta discussió?

Sí. La primera pista la dóna el propi sentit del canvi: en avançar l'hora al març i endarrerir-a la tardor es fa que l'hora civil de l'alba variï menys al allunyar-nos de l'Equador. La diferència entre l'hora local de l'alba hivernal i l'hora local de l'alba estival es redueix en una hora. En just contrast, l'hora de la posta del Sol amplia en una hora el seu rang natural de variació.
Òbviament la qüestió és que si s'endarrereix l'horari al març i s'avança a la tardor, s'aconseguiria el mateix efecte però a l'inrevés: estabilitzar l'hora de la posta de Sol i fer variar l'hora de l'alba. Però, per a ningú resulta interessat aquest invent, perquè és l'hora de l'alba la que exerceix un paper primordial en l'activitat humana. Es vol que l'activitat humana sigui estable al llarg de l'any i, per tant, es necessita que l'alba sigui estable al llarg de l'any.
La següent figura animada mostra la diferència entre tenir l'horari d'estiu i no tenir-lo a la mateixa hora local en què es mostren les imatges anteriors.

La diferència entre tenir i no tenir horari d'estiu al mes de juny a les 09:12 hora local a Itàlia. Si no hi ha canvi horari d'estiu, la distància a l'alba i l'altura del Sol sobre l'horitzó serien grans.
La mesura d'estalvi energètic pot conduir a pensar que hi ha un batalló d'analistes calculant números, pros i contres però, en realitat, no és més que la tendència natural a aprofitar la llum matinal. Si no hi hagués aquest canvi, els treballadors tindrien un incentiu per, en els mesos d'estiu, entrar a treballar abans, i així poder descansar i tenir temps lliure abans. El canvi d'hora afavoreix així l'estabilització de la jornada laboral al llarg de l'any en estabilitzar l'hora de l'alba.
L'últim argument és l'anàlisi de quan es van realitzar els canvis d'hora, tant el de primavera com el de tardor. És a dir, per què ara? A la següent figura animada es compara l'alba dels últims dies d'octubre (24-10-2014) amb l'alba del solstici d'hivern (21-12-2014).

L'animació mostra la diferència entre l'alba més tardana en horari d'estiu (a final d'octubre) i l'alba hivernal. Per sota de 40 ° l'alba és més tard -expressat en hora local- a l'octubre que al desembre. Si l'horari d'estiu s'estengués al novembre, aquesta frontera es desplaçaria cap al nord.

Les dues imatges estan preses a la mateixa hora local 08:30 a la península, la línia de l'alba hivernal (en gris) està fixa en l'animació. S'observa clarament que per sota de 40 ° es fa de dia més tard ara i al final d'octubre que a l'hivern -veure l'exemple de Màlaga-. Entorn dels 40 ° la situació és semblant en ambdós dies -per exemple a Saragossa-. Més al nord, l'alba hivernal és més tardana que el de final d'octubre -per exemple, a París.

Si no canviés l'hora el darrer cap de setmana de març l'anomalia que s'observa al sud d'Espanya afectaria cada dia a persones que viuen en latituds per sobre de 40 ° fent que més i més gent entrés a treballar abans de l'alba. Això és el que s'evita amb el canvi actual -cal assenyalar que als Estats Units i Canadà aguanten encara una setmana més amb l'horari d'estiu-. El que es faci en aquestes dates indica, també, que l'horari d'estiu s'apura fins a les últimes dates possibles -anteriorment a l'Europa continental l'horari d'estiu acabava a finals de setembre- abans que l'alba de tardor es més tard que l'hivernal. Òbviament, en aquesta discussió el conjunt de persones que viuen per sota del paral·lel 40° -Illes Canàries, el sud de la península ibèrica, el sud de la península itàlica, i la part més meridional de la península hel·lènica i les seves illes- no pesen molt en el conjunt de la població europea.
Analògicament cal preguntar quan pot implantar-se l'horari d'estiu de manera que l'alba no sigui més tardana que la d'hivern. La següent animació mostra que això passa, aproximadament, a la segona setmana de març; justament la data del canvi d'hora als Estats Units. A Europa s'espera dues setmanes més.

L'animació, mostra la diferència entre l'alba del desembre i l'alba de mitjans de març una hora abans. Si l'horari d'estiu s'implementés el segon cap de setmana de març -com als Estats Units- l'alba hivernal seguiria sent més tardana en la major part d'Europa

Realitzant el mateix raonament, es pot veure que és possible un doble horari d'estiu -avançant els rellotges una altra vegada al voltant del maig i endarrerint-los a primers de juliol- especialment com més al nord s'estigui. I entrant en el terreny de la ficció científica es podrien imaginar avenços i retards de l'hora compassats amb l'evolució anual solar i produint-se, de mica en mica, -uns pocs minuts- cada cap de setmana per mantenir relativament estable l'hora local de la sortida del Sol. Amb la quantitat d'instruments que controlen l'hora i els seus canvis per programari -recordar quins rellotges hi ha que s'han de canviar manualment i els que s'ajusten automàticament- aquesta ficció podria ser realitat.

Font: Politikon