Els serveis de comunicacions 3GPP agafen impuls

D'acord amb un recent informe de 5G Americas, "els serveis de comunicacions 3GPP com ara VoLTE, ViLTE, veu i RCS en HD estan cobrant impuls a tot el món, mentre els operadors continuen invertint fortament en les seves xarxes per brindar serveis d'excel·lència als seus clients", va comentar Chris Pearson, president de 5G Americas. Veu sobre LTE (VoLTE) és una tecnologia que habilita trucades de veu d'alta definició (HD), entre d'altres beneficis de qualitat de servei per als operadors i els seus clients. 5G Americas va anunciar la publicació d'un white paper tècnic, The Evolution of 3GPP Communications Services (L'evolució dels serveis de comunicacions 3GPP), que ofereix una entesa clara sobre l'evolució i l'ecosistema per a la tecnologia VoLTE, com així també les de Video sobre LTE (ViLTE) i Rich Communication Services (RCS).
Veu sobre LTE (VoLTE) brinda un servei de veu d'alta qualitat en virtut de la latència baixa i major capacitat que aquesta tecnologia té en termes generals davant de serveis de VoIP competidors que utilitzen portadores tipus millor esforç que poden afectar adversament la seva qualitat de servei . Llançada per primera vegada al 2012, VoLTE ha avançat al llarg dels anys i avui s'està desplegant ràpidament en moltes parts del món. Els operadors d'Amèrica del Nord es troben entre els primers adoptants de VoLTE. Video sobre LTE (ViLTE) és un servei complementari de vídeo conversacional que també està sent adoptat per molts operadors al voltant del món. L'expectativa és que, en tan sols uns pocs anys, tant VoLTE com ViLTE constitueixin la columna vertebral de les telecomunicacions basades en IP, igual que la veu fos part integrant de les xarxes de 2G i 3G. Quan s'introdueix VoLTE, inclòs vídeo, brinda Qualitat de Servei (QoS) i serveis requerits per reguladors com E-911.

Els operadors que despleguen VoLTE també tendiran a desplegar missatgeria per Rich Communications Services com a pas de la seva migració a una xarxa totalment IP, evolucionant sobre la missatgeria SMS i MMS tradicional. De manera similar al que passa amb VoLTE, la missatgeria RCS aprofita les capacitats de control del Subsistema Multimèdia IP (IMS), abastant una cartera de rics serveis multimèdia, entre ells la missatgeria multimèdia, el xat, la transferència d'arxius, la privacitat, les llistes d'amics i la presència.

RCS introdueix un habilitador important per a l'evolució a comunicacions totalment IP en el descobriment de capacitats. L'usuari final sempre estarà al corrent de quins dels seus contactes poden comunicar-se utilitzant nous serveis. Més encara, la missatgeria RCS integrada en forma nativa en dispositius i xips OEM (Original Equipment Manufacturer) ofereix una experiència d'ús seamless del costat de l'usuari.

En general, el white paper ressalta de quina manera els serveis de comunicacions 3GPP continuen optimitzats i estan guanyant tracció mentre la infraestructura IMS a les xarxes d'operadors es fortifica i optimitza per brindar serveis IP en temps real com ara veu i vídeo. Els serveis 3GPP de comunicacions com ara la missatgeria VoLTE, ViLTE i RCS continuaran avançant per brindar funcionalitats, aplicacions i serveis nous i optimitzats durant molts anys.

El white paper The Evolution of 3GPP Communications Services (L'Evolució dels serveis de comunicacions 3GPP) el van escriure membres de 5G Americas i es troba disponible per descarregar en forma gratuïta del lloc web de 5G Americas

Font: RedesTelecom

Evolució per mesurar els estats quàntics

Recentment s'ha publicat un gran avanç en la caracterització completa dels estats quàntics, s'ha publicat com a suggeriment d'un prestigiós editor a la revista Physical Review Letters.
La caracterització completa (tomografia) dels estats quàntics és una necessitat per al futur de la computació quàntica. No obstant això, les tècniques estàndard són inadequades per a les grans cadenes de bits quàntics-necessaris en ordinadors quàntics a gran escala.

Un equip d'investigadors del Laboratori de Fotònica Quàntica a la Universitat RMIT il' EqUS, de la Universitat de Sydney, han demostrat una nova tècnica per a la tomografia quàntica d'autoguiat quàntic, pel qual s'obren vies futures per a la caracterització dels grans estats quàntics i proporcionar robustesa enfront del soroll inevitable del sistema.

El Doctor Alberto Peruzzo, director del Laboratori de Fotònica Quàntica, va dir: "Aquest és un gran pas cap endavant en la tomografia quàntica, ja que la nostra tècnica es pot aplicar a totes les arquitectures de computació quàntica en laboratoris de tot el món".

La caracterització d'estats quàntics, és un seriós coll d'ampolla en la ciència de la informació quàntica. La tomografia quàntica autoguiada, utilitza un algoritme de recerca interativa per trobar l'estat quàntic.
Aquesta tècnica redueix de forma significativa els recursos necessaris mitjançant l'eliminació de la necessitat de qualsevol emmagatzematge de dades o de post-processament.
Robert Chapman, autor principal i estudiant de doctorat RMIT, va dir que la tècnica emprada va ser molt més robusta davant del soroll inevitable i errors experimentals, respecte les tècniques estàndard.

S'han caracteritzat experimentalment estats quàntics individuals codificats en fotons de partícules individuals de llum. Els fotons són un fort candidat per a una futura computació quàntica, però, aquest mètode es pot aplicar a altres arquitectures de computació quàntica, com ara les trampes d'ions superconductors i els qubits .
Qualsevol experiment pateix soroll, el qual degrada els resultats de la de mesurament. En aquest experiment, es va posar valors i nivells de soroll extrems per provar el rendiment de l'algorisme.

Es demostra que la tomografia quàntica autoguiada és significativament més robusta enfront del soroll de la tomografia normal.
S'espera que els grups de recerca pugin emprar aquesta tècnica com una eina per a la caracterització dels grans estats quàntics i beneficiar-se les futures tecnologies quàntiques.
La investigació, i la demostració experimental de la tomografia quàntica autoguiada, ha estat publicada al Physical Review Letters.

Font: PHYSorg

Siemens subministrarà turbines de vapor per a una planta de recuperació d'energia al Regne Unit

Siemens va rebre fa uns mesos una comanda de components per a una instal·lació de recuperació d'energia a Hull, al Regne Unit. El volum de subministrament inclou una plataforma millorada de turbina de vapor industrial SST-600, un generador SGen5-100ª, així com el sistema d'instrumentació i control SPPA-T3000. Siemens subministrarà també un transformador elèctric de 35-MVA.
El client de la turbina de vapor, que inclou el sistema d'instrumentació i control, és la companyia global d'enginyeria i construcció, M + W Group que està construint la planta per al productor independent d'energia Energy Works.
S'espera que la planta de recuperació d'energia de Hull comenci el subministrament d'energia de manera eficient al març de 2018 i que produeixi la suficient electricitat per abastir l'equivalent a unes 43.000 llars.
Els residus que normalment es destinen als abocadors s'estan convertint en un valuós combustible per generar energia. Més de 250 milions de tones d'escombraries s'utilitzen actualment com a combustible per produir energia cada any a tot el món. Les plantes modernes s'utilitzen per eliminar els residus processats i generar electricitat, cosa que redueix l'impacte mediambiental. Energy Works utilitza un procés de gasificació avançat per generar vapor sobreescalfat.
La turbina de vapor ho utilitza per generar electricitat, estalviant combustibles fòssils com el carbó i l'oli. De mitjana, un litre d'oli conté la mateixa quantitat d'energia que 4 quilograms de residus. L'eficient turbina de vapor SST-600 té una capacitat elèctrica de 30 megawatts. Siemens fabricarà la turbina de vapor a Görlitz i el generador a Erfurt, tots dos a Alemanya.
"Amb el disseny de la plataforma millorada, el client serà capaç d'operar la seva planta, amb un màxim d'eficiència. D'aquesta manera les necessitats del mercat es poden satisfer amb més flexibilitat i fiabilitat", va explicar Olaf Kreyenberg, cap de vendes de la Divisió d'Energia i Gas per a Europa i la regió CEI. "En converses amb el client, hem estat capaços de fer front a les seves necessitats en una fase primerenca i desenvolupar un escenari de negoci adequat", va dir.

El disseny de la plataforma millorada de Siemens compta amb les taxes d'eficiència més altes aconseguides mitjançant l'alt i eficient sistema d'àleps que ha estat demostrat en les unitats de generació d'energia a gran escala, una ruta optimitzada de vapor, i un disseny de carcassa avançada.
"L'elecció de la turbina de vapor va ser fonamental per aconseguir el rendiment requerit de recuperació d'energia d'alta eficiència. La ràpida col·laboració entre els nostres respectius enginyers experts en processos va optimitzar el disseny i el valor d'aquest projecte insígnia, mentre que proporcionava una base sòlida per al lliurament i posada en marxa", va dir Nick Dawber de M + W Group (Regne Unit). I va afegir que la turbina Siemens "compleix els criteris clau de M + W Group, juntament amb la confiança de treballar amb una empresa internacional d'enginyeria altament respectada".

Font: El Periódico de la Energía

Cinc iniciatives que fan ombra al gasoil

"La tecnologia que romandrà a llarg termini serà l'elèctrica 100%", afirma contundent Luis Valerio, director del vehicle elèctric del grup francès Renault. Si bé la seva penetració en el mercat dependrà dels avanços en la seva autonomia, és evident que l'imperi dels cotxes dièsel o de gasolina caurà en un horitzó no molt llunyà, si es tenen en compte les iniciatives de mobilitat sostenible publicoprivada que estan en marxa.

A l'Estat espanyol, consistoris, empreses i startups transformen les seves ciutats per a fomentar els desplaçaments a peu, en bici o transport públic o en renovar les seves flotes per altres d'ecològiques. I és una tendència imparable que comença a fer ombra al dièsel. Primer, perquè és una recepta de la Unió Europea en la lluita contra el canvi climàtic i, segon, perquè afavoreix la salut i el medi ambient en zones urbanes, on es generen els majors gasos tòxics.

BBVA, l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, la startup d'enviaments de paqueteria Koiki i Calidad Pascual en són alguns exemples. Els quatre han rebut enguany el quart Premi a la Millor Pràctica en Mobilitat Sostenible de la Fundació Renault i el Club d'Excel·lència en Sostenibilitat, amb el suport de la Fundació Biodiversitat.

BBVA
Per facilitar l'accés a la recentment estrenada Ciutat BBVA, al madrileny barri de Las Tablas, la companyia va finançar la construcció d'una parada d'autobusos, "més accessible i segura" per a empleats i clients. Va aixecar una passarel·la de vianants sobre l'A-1 que connecta amb les 18 línies d'òmnibus interurbans que porten, al seu torn, a l'intercanviador de plaça de Castilla, i va habilitar un servei d'autocars privats que enllacen la seu amb l'estació de Chamartín.
Però a La Vela, com es coneix al complex pel seu edifici més emblemàtic, es fomenta també la bicicleta, amb 375 places, el cotxe compartit o els endollables, després d'instal·lar punts de recàrrega gratuïts als aparcaments.

I una altra novetat, els empleats disposen d'una aplicació que permet cedir el pàrquing a un altre company quan no el faci servir. Així, en la categoria de gran empresa, BBVA va ser reconeguda per racionalitzar el vehicle privat mitjançant l'incentiu del transport públic.

Sant Cugat del Vallès
Joan Puigdomènech, regidor de Medi Ambient d'aquesta ciutat catalana, està convençut que l'administració més propera als ciutadans, l'ajuntament, ha de donar exemple. "Ens transformem primer, per animar després al mercat privat", considera. Aquest canvi de mentalitat a què apel·la s'impulsa a Sant Cugat del Vallès des del 2009.
Els resultats: més de 35 quilòmetres de carril bici, amb 105 aparcaments; un bus elèctric, quatre híbrids i un de baixa emissió entre la seva flota de 20, que eviten l'emissió de 143 tones de CO2 a l'any, així com tres furgonetes, dos cotxes i dues motos endollables, un vehicle de gas i 7 bicicletes elèctriques en el conjunt municipal. A més, la instal·lació de tres estacions de recàrrega per a particulars i aparcament gratuït en zones blaves i bonificacions en l'impost de circulació per als cotxes menys contaminants, son mesures que beneficien el 25% dels viatgers (més de 1,1 milions).

Puigdomènech explica que en les licitacions es promou també la sostenibilitat com a "element qualificatori". Per exemple, que les empreses de servei de jardineria facin servir vehicles híbrids assegura la seva elecció. Aquest consistori va ser guardonat en la categoria d'administració pública.

Koiki
A Madrid o Barcelona, ​​el seu veí li lliura els seus paquets a casa i a l'hora que vostè digui. La startup espanyola Koiki, reconeguda en la categoria de pimes i emprenedors, ha captivat no només pel seu servei de missatgeria flexible i proper, sinó també pel seu model de negoci verd i de compromís social. Els seus missatgers, que lliuren el paquet en bici o a peu (màxim 10 quilos), pertanyen a entitats dedicades a persones amb discapacitat, com la Fundació Aprocor.

El negoci es replicarà en breu a Lió i Milà, informa el seu fundador Aitor Ojanguren, després de tancar l'actual ronda de finançament, en la qual participen fons socials i no els tradicionals inversors de capital risc, aclareix. L'empresa treballa amb la plataforma de comerç electrònic Bodeboca.com, DHL i està en converses amb Carrefour i Amazon.

Calidad Pascual
Reduir un 20% la seva petjada de carboni en la distribució i comercialització dels seus productes és la meta principal d'aquesta companyia d'alimentació i begudes des de fa set anys. Un pla que ja va obtenir premi en l'edició passada per introduir en la seva flota gas natural i comprimit, però que ara completa amb la incorporació de furgonetes elèctriques. La Nissan i-NV200 s'encarregarà de la logística a Barcelona, ​​gràcies a acords municipals. I també funciona a Madrid, al barri de Las Letras. Avui, el 80% de la seva flota és verd.

Endesa o Eurofred
Companyies com Endesa o la d'equips de climatització Eurofred també s'enfilen al carro verd. Les seves iniciatives són exemples de mobilitat alternativa. En el primer cas, treballa en l'electrificació de la seva flota, perquè al 2020 arribi al 40%, i ha llançat a Mallorca, amb fons europeus, un projecte de recàrrega ràpida per a particulars (sis punts que en 30 minuts carreguen el 80% de la bateria). En el segon, l'empresa acaba d'incorporar els híbrids a la seva flota comercial, de la mà de Toyota, per baixar un 26% les emissions de CO2 a l'any i disminuir les d'òxids de nitrogen.


Font: Cinco Dias

Quan la pseudociència mata els seus gurus

Com tot bon moviment, la pseudociència també té els seus líders. Els seus seguidors els citen com si parlessin de déus, compren i recomanen els seus llibres per tot arreu i els defensen, furibunds, davant de qualsevol atac. No obstant això, què passa quan un d'aquests gurus de la pseudociència mor, precisament, per seguir les directrius que ell predica?

A principis de juliol moria als 84 anys amb un limfoma no Hodgkin -un tipus de càncer hematològic- als EUA Bill Henderson, al qual molts anomenen com a "entrenador del càncer". No era metge ni res semblant, però fa més de 20 anys es va atribuir la capacitat de guarir els tumors malignes. És més, va decidir que les morts per càncer no eren degudes a la proliferació descontrolada de les cèl·lules, sinó als tractaments que la medicina tradicional emprava contra ells.
Com a bon gurú, amania les seves idees amb una melodramàtica història personal. En aquest cas, la mort de la seva dona, Marjorie, que va morir de càncer d'ovaris després de rebre múltiples cicles de quimioteràpia, el que va fer l'ex-coronel de l'exèrcit nord-americà va ser concloure que els fàrmacs -i no la malaltia- havien acabat amb ella.
Henderson assegurava conèixer les raons que hi ha darrere del càncer -una cosa que la ciència porta segles investigant i per al que encara no hi ha una resposta clara, que eren variades i incloïen la pràctica d'endodòncies i altres problemes dentals, els traumes emocionals i la mala alimentació.
Però, sobretot, aquest guru afirmava que hi havia "més de 400" cures naturals contra la malaltia, de l'èxit en donaven fe "milers de persones" de "86 països".

El paladí antiquimioteràpia  que va morir de càncer
No obstant això, cap d'aquests centenars de remeis va poder fer res davant del seu limfoma, que li va causar la mort en només sis mesos, segons va explicar un altre dels gurus anticàncer, Ty Bollinger. A la seva pàgina La veritat sobre el càncer definia el seu col·lega com "entrenador del càncer, patriota i autor de bestsellers".

Bill Henderson

Lluny de desanimar als seus seguidors, encarnats en la figura de Bollinger, la mort de Henderson els va animar a seguir amb la seva lluita. L'explicació, senzilla: segons ells, el gurú no va morir de càncer. "Durant els últims sis mesos, Bill ha estat utilitzant múltiples protocols de teràpies naturals, amb resultats visibles i una millora certificada al laboratori, guanyant a poc a poc la batalla contra el tumor maligne", escrivia el seu fan, que afegia: "De totes maneres, el limfoma que patia Bill requeria de transfusions de sang freqüents, especialment de plaquetes. El problema és que Bill també tenia tromboflebitis, cosa que provocava que se li formessin coàguls de sang a les cames".
Així, el que va matar a aquest paladí de la pseudociència oncològica va ser, segons el seu metge, una combinació d'un atac cardíac, un infart cerebral i un embolisme pulmonar, tot això provocat per una transfusió. El fet que aquest procediment fos necessari precisament perquè patia un càncer no sembla relacionar ambdues circumstàncies per als seus seguidors.

La negacionista del VIH que va morir de sida
En la mateixa línia es van moure els seguidors de Christine Maggiore, una negacionista del VIH -el corrent que desmenteix que el virus d'immunodeficiència humana causi la sida i, per tant, que els antiretrovirals puguin controlar la infecció i evitar la malaltia-. La seva mort al 2008, esdevinguda pel que es coneix com a malalties definitòries de la sida, com la pneumònia, l'herpes i la candidiasi, tampoc va debilitar aquest moviment, que no només es va obstinar a negar que la sida havia provocat la mort de Maggiore -al cap i la fi eren altres les causes que figuraven en el certificat de defunció- sinó que la va posar com a exemple del poder de la màfia proVIH, que aprofitava qualsevol oportunitat per reforçar la seva teoria.
Però el cas de Maggiore no només va afectar aquesta activista i els seus seguidors. Entre els seus postulats, aquesta empresària afirmava que no calia fer-se la prova del VIH i, per tant, i tot i que a ella li havien detectat el virus en un control rutinari, no la va fer als seus dos fills, als quals va alletar tot i que està demostrat que la llet materna és font de transmissió del virus. Tot molt lògic quan es considera que el VIH no existeix.

Christine Maggiore i la seva filla Eliza Jane

La seva filla petita, Eliza Jane, va morir als tres anys per una pneumònia per Pneumocystis jirovecii, típica en pacients amb sida. Ella va rebutjar la causa de la mort i va demanar una segona autòpsia a un metge negacionista, que va afirmar que havia mort per una al·lèrgia a un medicament. Maggiore va enviar una carta al diari LA Times que aquest va rebutjar publicar perquè el seu llibre d'estil impedia "publicar cartes que neguin fets demostrats".
Aquest cas va generar tant soroll mediàtic -amb revistes i diaris fent-se ressò de la versió de Maggiore- que va arribar fins i tot a la Conferència Internacional de la Sida de 2006, en què es va presentar la conferència La ciència darrere del VIH i el periodisme responsable. De poc va servir. El negacionisme del VIH està avui igual de viu que sempre. Ni el Premi Nobel del 2008 als descobridors del virus va mitigar aquest corrent. De fet, un dels guardonats -Luc Montagnier- ha abraçat una altra pseudociencia, molt més estesa encara que menys perillosa: l'homeopatia.

La defensora dels parts a casa que va morir donant a llum a casa
Si bé Maggiore i Henderson són dos casos clars de gurus de la pseudociència que han mort víctimes de les seves pròpies creences, en altres defuncions la interpretació està més subjecta a controvèrsies. És el cas de Caroline Lovell, una dona australiana que va morir l'any 2012 després de donar a llum la seva filla Zahra a casa.
Lovell era una gran defensora dels parts a domicili, però -al contrari que altres líders de la pseudociencia- creia que aquests havien d'estar atesos per professionals sanitaris molt preparats. Per això, es va passar anys exigint al govern australià que el part a casa -sempre atès per professionals- fos una lliure elecció per a les mares, cosa que succeeix per exemple en països com Holanda.

Caroline Lovell

La ciència no condemna amb claredat els parts a casa, excepte per a dones en risc de patir complicacions. Un estudi publicat al 2015 a The New England Journal of Medicine va concloure que el risc de mort perinatal era major en els parts a domicili, però seguia essent molt baix tant allà com a l'hospital. Una revisió d'una de les entitats independents més pretigioses, la biblioteca Cochrane, va afirmar que no hi havia proves que demostressin la superioritat de parir de forma assistida en un o altre entorn. Tot i així, els fets que envolten la mort de Lovell no deixen lloc a dubte: l'activista va morir per una hemorràgia, una eventualitat perfectament controlable en un hospital.

La vegana que va morir pujant l'Everest
Tampoc es pot qualificar exactament de guru de la pseudociència la difunta Maria Strydom, però el seu cas sí que serveix per ressaltar la importància d'assessorar científicament abans d'optar per un estil de vida determinat.
Aquesta australiana de 34 anys es va declarar farta d'escoltar que, com a vegana, no podia sotmetre's als mateixos desafiaments físics que altres persones que prenguessin proteïnes d'origen animal. Per això, va organitzar una expedició a l'Everest, on va perdre la vida al costat de dues persones més.

Maria Atrydom

No hi ha evidència científica que la seva mort estigui directament relacionada amb la seva condició de vegana, ja que un xerpa va morir a la mateixa expedició i moltes altres persones han mort sense que se sabés la dieta que seguien.
Però la ciència sí que deixa clar que una alimentació vegana estricta aporta menys nutrients dels necessaris per a una vida saludable. Aquests poden esmenar-se, això sí, amb complements vitamínics i nutricionals, però ningú garanteix que un vegà que opti per aquesta dieta es preocupi fins a aquest extrem per la seva salut.

El gurú de les dietes que va morir obès i d'un infart
El que sí que compleix amb totes les característiques per ser qualificat com guru és Robert Atkins. El metge nord-americà va donar nom a una de les dietes més polèmiques del món, que afirma que la millor forma de perdre pes és eliminant els carbohidrats de la dieta.
Atkins, que sí que era metge, va defensar les seves idees i les va practicar en vida, malgrat les crítiques d'altres col·legues. Com expliquen a la web de l'Escola de Salut Pública de Harvard, l'evidència al voltant de les dietes baixes en carbohidrats no és concloent.
El problema és que el règim específic que suggeria Atkins nega l'efecte perjudicial dels greixos saturats, sempre que el seu consum sigui equilibrat amb altres tipus de lípids. I la ciència sí que ha demostrat que aquest tipus de greixos augmenten el risc cardiovascular.

Robert Atkins

En qualsevol cas, el sospitós del cas Atkins és com des del seu entorn es va voler negar que la seva mort podria tenir a veure amb malalties cardiològiques. Quan va morir al 2003 es va dir que havia mort per una caiguda en el gel, però un article publicat l'any següent en The Wall Street Journal va demostrar que en l'informe de la seva mort, el forense havia anotat que el metge patia d'aturada cardíaca i hipertensió.
La vídua d'Atkins es va queixar al rotatiu per fer públiques aquestes dades i va seguir negant que el seu marit hagués mort per tenir les artèries col·lapsades. La seva dieta -i l'imperi de menjars preparats baixos en hidrats de carboni i rics en proteïnes- segueixen sent molt seguides.

Font: Ainhoa Iriberri

La planta d'energia ones de Mutriku és la més productiva del món

La planta d'energia ones (generada per les ones del mar) de Mutriku (Guipúscoa) ha complert cinc anys en els que va generar 1,3 GWh d'electricitat, el que constitueix un "rècord mundial" de generació d'energia per aquest mitjà, tal com va subratllar el lehendakari, Iñigo Urkullu en la visita que hi va fer al juliol passat.

La planta d'onades de Mutriku ha generat energia elèctrica per abastir les necessitats d'aproximadament 100 famílies en un any, un nivell de producció "modest" si es compara amb les possibilitats d'altres tecnologies de generació però que "no havia estat assolit per cap altra planta de generació mitjançant ones". La instal·lació, ubicada al dic exterior del port de Mutriku, té com a funció també realitzar assajos de noves tecnologies de generació d'energia per ones en mar obert, on el mar té més força. De fet, durant aquest estiu l'empresa basca Oceantec està realitzant assajos de la seva nova turbina amb tecnologies OWC (columna d'aigua oscil·lant) per comprovar el seu rendiment abans d'efectuar proves en mar obert.

Invertits 2,3 milions d'euros
La planta de Mutriku, que compta amb aquesta mateixa tecnologia, va significar una inversió de 2,3 milions d'euros i és la primera instal·lació d'aquest tipus connectada a la xarxa a Europa. Existeixen altres dues instal·lacions de generació d'energia per ones amb tecnologia OWC, però són de menor grandària i orientades fonamentalment a la investigació. Durant la visita, Urkullu va recordar que aquesta planta, juntament amb la posada en marxa a Arminza (Biscaia), "és una mostra de l'aposta del Govern Basc per la investigació i desenvolupament en l'àmbit de les energies renovables generades en l'àmbit marí" .

La infraestructura de Mutriku és, segons el lehendakari, "un referent tecnològic internacional". "Fa anys vam tenir el somni de convertir Euskadi en un referent europeu i mundial en l'àmbit de l'energia eòlica. Ho hem aconseguit. Avui creiem en la possibilitat de situar Euskadi i les empreses basques com a referent europeu de les energies derivades de la mar ", va afegir Urkullu. El mandatari basc va recordar els objectius del Govern autonòmic del País Basc respecte a les energies renovables i contra el canvi climàtic, que passen per reduir les emissions de gas d'efecte hivernacle en un 80% per al 2050 i assolir un consum d'energia renovable del 40 % sobre el total en aquest mateix any.

Font: EnergiaDiario

La bateria i els DSO a Australia

El mercat d'emmagatzematge d'energia distribuïda s'està accelerant a Austràlia. Els DSO, estan explorant noves formes de negoci per tal d'evitar la pèrdua d'ingressos sobre la creixent implantació de l'autoconsum.

Els proveïdors de bateries australians ho veuen com un nou camp. A mesura que es competeix per una posició forta en el mercat residencial, els venedors d'emmagatzematge estan associant-se cada vegada més amb els DSO d'Austràlia.
Anàlisis recents de GTM Research mostren que el mercat d'emmagatzematge d'energia d'Austràlia podria créixer 37 vegades entre 2015 i 2020, arribant a una taxa anual de potencia instal·lada de 244 MW. La gran majoria d'aquest creixement s'està produint darrera del comptadors del client, majoritàriament com a complements als sistemes solars residencials ja existents.

Hi ha diverses formes per tal de què els distribuïdors pugin fer diners amb la combinació d'acumulació i solar. Els socis comercials són un dels primers passos. A principis d'aquest any, AGL Energy, una important distribuïdora d'Austràlia, va anunciar una associació amb el proveïdor d'emmagatzematge amb seu a Califòrnia, Sunverge. En un programa pilot, les empreses subministraran sistemes d'emmagatzematge per augmentar al voltant de 1.000, les existents instal·lacions solars residencials.

Els distribuïdors que participen amb la implementació de sistemes d'emmagatzematge també aprenen sobre com funcionen aquests sistemes, i com interactuen amb les xarxes d'energia -fet que actualment és un repte-, a causa de la lentitud del desplegament de comptadors intel·ligents en la major part d'Austràlia.
Els DSO, també estan començant a aprendre com aprofitar l'emmagatzematge d'energia residencial i altres recursos energètics distribuïts en les seves funcions, com són les emissions primàries d'energia - aspecte que AGL, està investigant amb el seu pilot. Les VPP són només una de diverses estratègies per als minoristes d'electricitat per explorar noves fonts d'ingressos i ofertes de serveis a través de la gestió de la demanda.

De la mateixa manera, la tecnològica australiana REPOSIT, s'ha associat amb els minoristes d'electricitat per comercialitzar programari que actualitzi la "intel·ligència" en els inversors solars residencials per a donar suport a una integració més eficaç amb emmagatzematge darrere del comptador.
REPOSIT, està fent programes de prova per ajudar als consumidors i gràcies a les seves bateries, estalviar en moments d'alts preus de l'electricitat.
Per què és un èxit tota aquesta combinació de bateria i generació solar?
Una barreja entre el alts preus de la xarxa, els ajuts i l'abundant superficie, han conduït a un fort creixement en els mercats solars residencials d'Austràlia de manera que ara, aquests factors, també estan impulsant el creixement de l'emmagatzematge.
A mesura que els factors econòmics convergeixen a Austràlia, juntament amb la caiguda dels preus per a l'emmagatzematge, fa que aquest cada vegada es posicioni millor.
Avui dia, els consumidors australians que instal·lin nous sistemes solars fotovoltaics, gaudeixen d'una tarifa. En algunes regions, fins i tot no paguen res, si instal·len emmagatzematge amb el seu sistema d'energia solar fotovoltaica. I a Nova Gal·les del Sud i Victòria, conjuntament amb els estats que són especialment forts en creixement residencial d'energia solar fotovoltaica, els termes de potencia, es preveu que desapareixin a finals del 2016.

Més enllà dels consumidors, altres actors de la indústria de l'energia d'Austràlia estan veient oportunitats en l'emmagatzematge darrere del comptador. Mentre que els minoristes d'electricitat s'han estat movent en vendes i suport d'aquests sistemes, les empreses de transport i distribució estan explorant la forma d'emmagatzematge que podria suplantar les inversions en infraestructures de cables tradicionals.
Les empreses de cables d'Austràlia, en particular, són cauteloses sobre la inversió en infraestructura a llarg termini a causa de la considerable incertesa sobre les futures tendències de la demanda i la política energètica.
També, el gegant de les telecomunicacions australià Telstra, ha anunciat recentment plans per oferir serveis d'energia de la llar, incloent l'emmagatzematge, les plaques solars als consumidors, de manera que, clarament, és una indicació de com aquestes tecnologies distribuïdes estan començant a canviar el panorama competitiu.

Font: GTM

Iberdrola instal·la el major cable submarí del món a Escòcia

Iberdrola i National Grid estan realitzant una inversió de 1.200 milions per instal·lar el que serà el cable elèctric submarí més llarg del món, amb un total de 770 quilòmetres. La intenció d'aquesta nova infraestructura serà poder aprofitar la producció de renovables d'Escòcia per acostar-la als principals centres de consum a Anglaterra i Gal·les, però alhora servirà també per a subministrar-se'n quan la producció d'energia verda es redueixi.

Western Link -el nom que rep aquesta interconnexió- tindrà una capacitat per transportar 2.200 MW, fet que suposa proveir la demanda elèctrica de més de quatre milions de llars cada any mitjançant l'estesa de dos cables de 600 kV de tensió cadascun. Per realitzar aquesta operació, Iberdrola ha aglutinat en un consorci els principals contractistes mundials, entre els quals figuren Prysmian, que s'ha encarregat de fabricar els cables en la seva planta de Nàpols i Siemens, que assumeix la construcció de les plantes convertidores.
El calendari previst per aquesta obra inclou un període de proves a l'agost de l'any que ve i la seva entrada en operació per a la tardor. Mentrestant, un vell conegut a Espanya, el vaixell Giulio Verne -es va encarregar de l'estesa del cable submarí a Balears- està realitzant la instal·lació entre les localitats de Hunterstone i Deeside.

Al costat d'aquest gegant, opera també el vaixell Go Pegasus, que s'encarrega d'excavar un forat d'entre un i dos metres en el llit marí per estendre'l bé i evitar que la gran quantitat de pescadors que transiten per aquesta zona pogués endur-se per davant aquesta instal·lació.
En la construcció també hi estan involucrades altres empreses com DeepOcean, Builder Sisk, Assodivers i Land & Marine.
La instal·lació del cable té un cost diari de 270.000 euros, el que suposa instal·lar quatre o cinc quilòmetres al dia. Cada metre de cable té un pes de 50 quilos. Per poder acomodar un cable d'aquestes característiques al fons marí es necessiten sis campanyes d'instal·lació, ja que el vaixell que ho realitza només pot escometre 120 quilòmetres per cada tirada.
La instal·lació, a més, requereix de dos convertidors d'alta capacitat. De fet, ha requerit la posada en marxa dels majors transformadors instal·lats mai al país.

La interconnexió entre Escòcia i Anglaterra és en aquests moments de 4.400 MW i la posada en marxa de la nova estesa permetrà incrementar en un 50% fins als 6.600 MW,
Per als estudis de l'estesa marina van ser necessaris 20 vaixells diferents que van realitzar escombrats durant mes de 700 dies per recórrer un total de 3.000 quilòmetres de possibles rutes.
El Regne Unit s'ha fixat com a objectiu arribar a un 30% de renovables el 2030 per a la qual cosa compta amb la capacitat de generació d'Escòcia. En aquests moments, segons van explicar els tècnics d'Iberdrola, el 75% de la generació és amb renovables i per al 2030 es plantegen arribar al 100%.

El 2013 el gas aportava el 10,3% de la generació a Escòcia, el carbó el 20,6%, el fuel l'1,1%, la nuclear el 34,9% i les renovables el 32%. Hunterston compta amb una nuclear operada per EDF que va demanar una ampliació de vida per set anys per al seu grup B i podrà operar els seus 950 MW fins al 2023.


Font: El Economista

Alemanya estableix normes pel desplegament nacional dels comptadors intel·ligents

El Consell Federal d'Alemanya va aprovar la implementació d'una nova llei per donar suport al desplegament nacional de comptadors intel·ligents.

La Llei de Digitalització de l'Energia Turnaround aprovada darrerament, proporciona un full de ruta per implementar un nou sistema de mesurament a Alemanya d'acord amb les directives de la UE.
D'acord amb una publicació local, la nova política es basa en la legislació de la UE dins del tercer paquet del mercat interior, que estableix que tots els estats membres de la UE equipin el 80% dels seus clients amb comptadors intel·ligents per a l'any 2020.

Normalització dels comptadors intel·ligents
La nova política alemanya també ofereix als interessats i diversos fabricants, els requisits de l'estàndard específics dels comptadors intel·ligents, així com les tecnologies de comunicacions que s'instal·laran al país.

La llei va ser pensada per obrir el mercat alemany de l'energia de la digitalització, alhora que garanteix un alt nivell de protecció de dades i també la protecció de les TIC. La política exigeix ​​el desplegament de l'AMI (Advanced Metering Infrastruture) per començar a partir del 2017 fins al 2032 per als consumidors que consumeixen una energia superior a 6.000 kWh a l'any, així com operadors amb una capacitat instal·lada de més de 7 kW.

El manteniment de comptadors intel·ligents
La llei inclou, la Llei de Funcionament dels Comptadors Intel·ligents, la qual estableix que la propietat, operació i manteniment dels mesuradors intel·ligents seran dutes a terme pels operadors de la xarxa.

No obstant això, els distribuïdors que vulguin transferir la funció a tercers, hauran de buscar l'aprovació regulatòria de l'Oficina Federal per a la Seguretat de la Informació i l'Agència Federal de Xarxes. Aquestes són les dues agències governamentals que tenen la tasca de controlar i supervisar els desplegaments.
Pel que fa a les comunicacions del nou sistema de mesurament, el Reglament preveu per a la majoria de les tecnologies de comunicació que s'utilitzaran per a la connectivitat dels mesuradors intel·ligents.
Mentrestant, al Regne Unit, la primera ministra del país, Theresa May, ha abolit el Departament d'Energia i Canvi Climàtic (DECC), que estava conformat per dos departaments governamentals, el Departament de Canvi Climàtic del Govern i el Departament de Negocis, Innovació i Habilitats per formar el Departament de Negocis, Energia i Estratègia Industrial.
S'espera que el departament recentment format, es faci càrrec de totes les responsabilitats de la DECC.


Font: Metering & Smart Energy

Les plataformes inercials

Per entrar en el món de les referències inercials i el seu funcionament, comencem explicant el que és un giroscopi i el seu funcionament.

Un giroscopi és un component àmpliament utilitzat en aviació, dins del qual un cos la massa del qual està uniformement repartida, gira veloçment al voltant del seu eix de simetria, i manté de forma constant la seva orientació respecte a un sistema d'eixos de referència.

En aquest vídeo es pot veure que, malgrat que la base del giroscopi es mou, la massa giroscòpica (disc groc) pot mantenir-se fixa en l'espai sense modificar el seu pla de rotació. Cal dir que la massa gira a gran velocitat.



Qualsevol cos sotmès a un moviment de rotació té unes propietats giroscòpiques. Les més importants són:
La rigidesa en l'espai o inèrcia giroscòpica La qual es pot explicar per la primera Llei del Moviment de Newton, que diu que "un cos en repòs tendeix a estar en repòs, i un cos en moviment tendeix a romandre en moviment en línia recta, tret que se li apliqui una força externa".
La precessió giroscòpica És la resposta d'un cos que gira quan se li aplica una força deflectiva en alguna vora. En una baldufa, és la reacció d'aquesta quan en el seu ràpid gir la toquem en una de les seves vores. El resultat d'aquesta acció és com si el punt d'aplicació de la força estigués desplaçat 90º en el sentit de gir de l'objecte
A causa de les seves qualitats, els giroscopis proporcionen uns plans fixos de referència, plans que no han de variar encara que canviï la posició de l'avió. Gràcies a això, el pilot disposa d'instruments que li proporcionen la posició espacial de l'avió pel que fa a diferents eixos o plans de referència. Aquests instruments són: l'indicador d'actitud, indicador de gir i viratges i l'indicador de direcció.

Plataformes inercials
Les plataformes inercials s'utilitzen principalment per determinar automàticament la posició de l'avió. Precisen inicialment que se'ls introdueixi la posició actual de l'avió, i després són completament capaces, per si mateixes, de determinar la posició geogràfica que va prenent l'avió en funció dels seus moviments i acceleracions que l'avió va realitzant.
Els components principals que té al seu interior i que l'ajuden a obtenir les diferents velocitats i acceleracions que va obtenint de l'avió són: el giroscopi làser i els acceleròmetres.

Giroscopi làser
Una plataforma inercial en té tres, un per cada eix de rotació i proporcionen la dada de rotació inercial. Cada giroscopi té dos feixos de llum làser que són desviats mitjançant tres miralls en una ruta triangular. Són enviats en direccions oposades i un sensor òptic rep el reflex d'aquests feixos. Si no hi ha cap moviment en l'eix de rotació, els dos feixos làser arriben al sensor òptic alhora, però si hi ha una rotació en algun sentit en l'eix de referència, es produeix un desfasament en el moment d'arribada dels feixos làser al sensor òptic, ja que un feix arriba abans que un altre. A partir d'aquesta diferència entre els temps és proporcional al gir produït sobre l'eix de referència. El sensor òptic s'encarrega d'enviar un senyal de sortida corresponent al gir produït

Acceleròmetres
Una plataforma inercial posseeix tres acceleròmetres lineals, un per cada eix i proporcionen informació de les acceleracions que es produeixen en els tres eixos, enviant senyals elèctrics proporcionals a aquestes acceleracions. Mitjançant el procés de les dades rebudes dels giroscopis làser i dels acceleròmetres, cada inercial proporciona les següents dades de referències als diferents usuaris: actitud, posició, velocitat, acceleració i règim de gir.

Font: AviaciónD

El mercat elèctric mundial, a punt de canviar radicalment

Al 2015, les energies renovables representaven el 32% de la producció d'electricitat a Europa. És només el principi: gràcies al seu menor cost, aquestes fonts netes de generació seran les més barates en molts països en la dècada de 2020, i en la gairebé totalitat del món a partir de 2030, assegura l'informe New Energy Outlook 2016, publicat per Bloomberg New Energy Finance (BNEF) el passat juliol a Nova York. A Europa en concret, poden subministrar el 70% de l'electricitat al 2040. Una altra dada rellevant és que la demanda de combustibles fòssils per generar electricitat finalitzarà en menys de 10 anys. I no perquè s'estiguin esgotant les reserves de carbó i gas, sinó pel que assenyalàvem més amunt: s'estan trobant alternatives més econòmiques de generació.
Segons les dades de BNEF, el cost de generació amb energia solar caurà un 60% al 2040, i el de l'eòlica un 41%.



"Com a font d'electricitat a nivell mundial, el gas es veurà superat per les renovables l'any 2027. Caldrà esperar al 2037 perquè les renovables superin el carbó", afirma Elena Giannakopoulou, economista especialitzada en energia i coautora de l'informe. "Una conclusió que pot sorprendre és que les nostres previsions no apunten cap a una edat d'or del gas, excepte a Amèrica del Nord", afegeix l'experta.

"No es pot lluitar contra el futur", assenyala Seb Henbest, un altre dels autors principals l'informe, que afegeix que "els factors econòmics cada vegada estan més consolidats". El 2025 serà el pic per al consum de carbó, gas i petroli. En altres paraules, no hi haurà una època daurada per al gas natural, aquest combustible pont que portaria al món des del carbó a les energies renovables.


Els analistes de Bloomberg rebaixen les seves previsions de preus per al carbó i el gas natural a llarg termini en més d'un 33% cent en l'informe d'aquest any, però fins i tot uns preus a nivells mínims no seran suficients per descarrilar la vertiginosa transició mundial cap a les energies renovables.


En total, segons Bloomberg, s'invertiran 7,8 bilions de dòlars en les energies verdes entre 2016 i 2040 a nivell mundial repartits, fonamentalment, així: 3,4 bilions en energia solar, 3,1 bilions en eòlica i 911.000 milions en hidràulica. Per contra, les energies fòssils atrauran una inversió de 2,1 bilions de dòlars, sobretot en els països emergents.



Les millores tecnològiques de les renovables redunden, a més, en el fet que el factor de capacitat d'aquests recursos vagi en augment. Alguns parcs eòlics de Texas, per exemple, estan arribant a un 50% de capacitat, segons BNEF. Tot això sense oblidar que quan un projecte solar o eòlic està construït, el cost marginal de l'electricitat produïda és més o menys de zero (electricitat gratis), mentre que les plantes de carbó i de gas necessiten més combustible per cada nou watt produït.
L'abaratiment més veloç del que s'esperava dels cotxes elèctrics i l'emmagatzematge d'energia renovable en bateries, així com canvis en el consum energètic de la Xina, són altres factors determinants en aquesta evolució. Segons BNEF, els cotxes elèctrics representaran el 35% de les vendes de vehicles nous a tot el món l'any 2040, és a dir un total de 41 milions de cotxes.



De fet, els cotxes elèctrics no podrien venir en un millor moment per a les economies més desenvolupades, on el creixement d'eficiència energètica suposa una amenaça per a la demanda d'electricitat. Els vehicles elèctrics donaran un gir a aquesta tendència i ajudaran a mantenir la demanda en nivells no desestabilitzadors, indica Bloomberg.
Els experts expliquen a més que, a diferència del que passa habitualment amb els combustibles fòssils -on un augment de la demanda porta a un increment dels preus-, una major demanda de renovables genera més oportunitats d'escala i això provocarà una caiguda dels preus. Al seu torn, l'escala en el mercat dels cotxes elèctrics augmenta la demanda d'energies renovables i redueix els costos de les bateries. I amb la caiguda dels costos, les bateries poden es utilitzar cada vegada més per emmagatzemar energia solar.
El pronòstic de BNEF per les emissions de CO2 no és, però, positiu. Reconeixen que el canvi cap a les renovables està succeint a una velocitat "sorprenentment ràpida", però no la suficient com per respectar els compromisos del Pacte de París i limitar l'escalfament global per sota de 2 ° respecte a l'era preindustrial. Per aconseguir aquest objectiu, caldria invertir 5,3 bilions de dòlars addicionals en la producció d'electricitat baixa en carboni.



La Xina, el país més contaminant i de major creixement en els últims anys, ha estat el país que més ha preocupat, però BNEF indica que ja no és així: La transformació econòmica del gegant asiàtic i la seva decidida aposta per les energies renovables fan que aquesta nació sigui la que més reduirà les seves emissions de carboni en els propers 25 anys.
L'Índia és el que més preocupa ara. S'espera que la demanda d'electricitat en aquell país es multipliqui per quatre per al 2040. L'Índia és un país en el qual centenars de milions de persones tenen un accés limitat, o inexistent a l'electricitat. A més, té abundants recursos de carbó que, d'acord amb BNEF, té pensat utilitzar per atendre aquesta demanda.

Font: Renewable Energy Magazine

Canvis en el radar d'autoconducció del Tesla

Tesla Motors, està treballant en modificacions en el seu sistema de pilot automàtic després que no va poder aturar la col·lisió amb un tractor amb el Model-S de la companyia. L'accident va passar a Florida amb la malaurada mort del conductor.

El CEO de Tesla, Elon Musk, va dir que la firma està treballant en la millora del sistema de radar. El pilot automàtic utilitza càmeres, radars i equips per detectar objectes i frena automàticament si un vehicle Tesla està a punt de topar amb algun obstacle.

Possiblement, les càmeres del Tesla Model S, no van poder distingir el costat blanc d'un tractor-remolc al fons d'un cel brillant, ja que el cotxe no va frenar automàticament. Els senyals dels sensors de radar tampoc van aturar el cotxe.

La firma no va voler fer comentaris via Twitter sobre possibles canvis en el pilot automàtic, que està essent examinat per dues agències del govern dels Estats Units. Siguin quins siguin els canvis que es facin, tindran àmplies implicacions per Tesla i altres fabricants d'automòbils que, o bé tenen una tecnologia similar o estan a punt de implementar-la per aplicar en la conducció totalment autònoma que sorgirà en la propera dècada.

Els experts consultats per The Associated Press diuen que és clar que Musk s'està centrant en el radar pels seus cotxes, ja que el radar pot veure a través de la llum del sol, la pluja, la neu i altres coses que poden bloquejar la vista de les càmeres, així que té sentit que Tesla tracti de centrar-se en el radar, i més després de l'accident Florida.

Font: PHYSOrg