Què se n'ha fet de les marques japoneses dels 80 i 90?

Hi va haver un temps en què tenir un televisor JVC a casa era com tenir un un Ferrari al garatge. Un temps en el qual disparar amb una càmera Ricoh indicava l'estatus com fotògraf i en el qual jugar amb la Nintendo Game Boy et feia el centre d'atenció de la colla. Hi havia alguna cosa en el nom d'aquelles mítiques marques nipones que sonava a qualitat i a durabilitat.

Els anys 80 i 90 van ser les dècades del regnat de les marques japoneses en el món de l'electrònica de consum; un concepte que abastava tot allò que tingués xips i fes algun bip de tant en tant. Ja ho deia Marty McFly a la pel·lícula Retorn al futur 3: "Les millors coses es fabriquen al Japó". Les coses van començar a torçar-se amb l'arribada del nou mil·lenni. La Xina es despertava amb noves companyies, internet canviava per sempre la forma de fer negocis, i el món es feia global.

Les grans empreses com Sharp, Sanyo o Fuji es quedaven enrere, veient com nous actors entraven al mercat i es menjaven la seva quota. "No han sabut adaptar-se al nou entorn empresarial accelerat per la revolució d'internet, en el qual les idees disruptives del jugador que menys t'esperes, poden canviar les regles del joc de la nit al dia", declara al diari La Vanguardia Hironaga Yai, director de planificació de J. Walter Thompson Japan, sobre les raons de l'ocàs de les tecnològiques nipones.
El cas que millor revela el llarg camí de les empreses tecnològiques japoneses en el nou mil·lenni és el de Hitachi. Càmeres de vídeo, cassets o reproductors VHS de la marca nipona segueixen intactes en l'imaginari de la generació dels 80 i 90. Un paradís analògic que s'ha diversificat fins a l'extenuació per sobreviure en el complex mercat actual. L'aposta del conglomerat creat fa més d'un segle ha estat centrar-se en la innovació social, invertint en sectors que van des del ferroviari fins als serveis financers.
Cal respondre a un mercat que s'està tornant global, sinó acabaran extingits, apuntava Hiroaki Nakanishi l'any passat en una entrevista. En les paraules del president d'Hitachi s'aprecia un altre dels mals que han afectat les companyies nipones, l'aïllacionisme. El mercat de les tecnològiques al Japó però, trencava aquest any amb aquest tabú en permetre a una empresa estrangera, la taiwanesa Foxconn, fer-se amb el control d'un dels seus vaixells insígnia, Sharp.
Amb la injecció de capital proporcionat per Foxconn, Sharp sembla que podrà sortir a flotació i fins i tot augmentar la seva influència en altres racons del món. El negoci dels telèfons intel·ligents és ara la prioritat d'aquest fabricant tradicionalment associat a televisors, electrodomèstics i altres productes electrònics.

Casos com el d'Hitachi i Sharp no són la norma; la majoria d'empreses tecnològiques al Japó segueixen lluitant per sortir dels números vermells. Així succeeix amb JVC, anomenada més amunt. Va ser la creadora del sistema VHS. Les accions han perdut un 20% de valor en només un any. Sanyo, nom associat als transistors de temps pretèrit i electrodomèstics de la llar, tot just sobreviu en mercats com l'Índia i la Xina.

Sony, encara ben viva i cuejant gràcies en gran mesura a la Playstation i a negocis com la fabricació de sensors d'imatge, fa anys que està enfrontant-se a una transformació de la seva estructura de negoci que sembla no acabar mai. Nintendo, tot i Pokémon Go, també tenia el saldo en números vermells aquest 2016.

Menció a part mereixen les companyies fotogràfiques. El Japó va ser i segueix sent el referent de càmeres i material fotogràfic en general, però la ràpida evolució de les càmeres als telèfons mòbils està col·lapsant el sector a passos de gegant. Ricoh va anunciar al maig de 2011 l'acomiadament d'uns 10.000 treballadors i Nikon segueix encallada en pèrdues. Fujifilm és a la que sembla que li va més bé, gràcies a la diversificació del seu negoci.
Aquelles marques japoneses que tant ens van enlluernar durant la nostra infantesa lluiten ara en un mercat que, a diferència del de llavors, compta amb molts jugadors i un tauler global. El país nipó però, compta amb altres companyies que estan donant moltes alegries en camps com la robòtica o la intel·ligència artificial. Així passa amb SoftBank, la creadora del robot Pepper.
Hironaga Yai assenyala tres factors en el model de negoci de Softbank que l'han portat a convertir-se en el referent a seguir al Japó: abraçar la digitalització com el nucli de les fortaleses de l'empresa; construir un ecosistema o plataforma; fer inversions proactives per diversificar l'oferta a través de fusions i adquisicions o col·laboracions.


Font: La Vanguardia