Tesla: conducció autònoma i cotxe compartit

La visita a les oficines, centre de recerca i antiga fàbrica de TESLA a Palo Alto, es fa amb unes expectatives molt altes. La visitem el 26 de gener de 2017 en el decurs del viatge que fem a Califòrnia conjuntament amb altres empreses que formen part de GEODE.

A l'entrada hi ha un avís que prohibeix fer fotografies a l'interior, i això encara ho fa més atractiu.
Les expectatives es van desinflant quan es veu que a dins no hi ha res fotografiable, doncs són oficines i sales de reunions.
Potser el fet que l'evolució de l'empresa sigui tant coneguda fa que no hi hagi sorpreses.
Ens atenen una noia i un noi molt joves, com tots els que hem conegut d'aquesta empresa al llarg de l'últim any, que són membres dels equips que treballen els projectes de bateries, el Power Wall domèstic, i el Power Pack industrial.

Ens expliquen el següent:
Pel que fa a vehicles, diuen que el model 3 serà al mercat a la segona meitat de 2017, i que en fabricaran 100.000 unitats a l'any.
L'objectiu de TESLA pel que fa a la mobilitat elèctrica és la conducció autònoma i el car-sharing.

Quan a les bateries i la seva fabricació, el lateral de la GigaFactory que estan construint al desert a prop de Reno, on treballaran 6.000 persones, tindrà dos quilòmetres de longitud. Actualment hi ha una part que ja és operativa
Tenen al mercat la versió 2 del Power Wall, que ha passat de 7,5 kWh a 13,5 kWh. De fet, 7,5 seria suficient per la majoria de les llars a Europa, però el consum mitjà als Estats Units és pràcticament el doble. El preu de la versió 2 és de 5.500 USD.
El Power Pack (Unitats acumulables de 100 kWh) inclou un BMS (Battery Management System) i monitorització.
Consideren que la seva principal utilitat és endarrerir inversions a la xarxa elèctrica, concretament en transformadors que arriben al seu límit de càrrega pel creixement d'una zona.
A l'estiu també serveixen per evitar els pics deguts a l'ús intensiu que es fa de l'aire condicionat, i la resta de l'any ho fan servir per participar al mercat de regulació de potència

Garanteixen les bateries per 10 anys, extensible a 15. També ofereixen un contracte a 25 anys, on es fan responsables de canviar packs o afegir-ne a mesura que els inicials van perdent capacitat d'emagatzematge.
Les bateries usades les recuperen i reciclen de forma gratuïta pel client i, de moment, no tenen res previst per donar una segona vida a les bateries usades.

Font: Santi Martinez i Ramon Gallart

A Califòrnia els operadors envien SMS als clients quan preveuen hores especialment cares o barates

eMeter és una empresa del Grup Siemens. La visitem el 25 de gener de 2017 amb motiu del viatge a Califòrnia amb altres empreses integrades a GEODE.
Les oficines són davant del mar, i el primer que es nota és l'absència de gent treballant en un espai diàfan molt gran, doncs sembla que un bon nombre de col·laboradors treballa des de casa.

eMeter centra la seva activitat en l'explotació de dades de consum energètic, com les que generen els comptadors electrònics.
Al futur que preveuen, els consumidors només pagaran per la diferència entre el que consumeixin i el que produeixin, és el que es diu balanç net.

De totes maneres, hi ha una xarxa de transport i de distribució que ja existeix, i d'alguna manera s'haurà de repartir el cost de manteniment i operació.
Consideren que els pagaments es faran per transaccions i no pas per consum com es fa ara.

Per fer-ho possible, els dispositius instal·lats a les xarxes elèctriques i als llocs de consum, llars o establiments comercials o industrials, hauran de ser:

• Bidireccionals.
• Granulars.
• Intel·ligents.
• Proactius.

D'aquesta nova situació se'n beneficiaran els operadors de les xarxes, doncs milloraran les seves operacions, i els consumidors/productors, que milloraran el coneixement sobre les conseqüències de les seves decisions energètiques.
En aquests moments, a Califòrnia, la majoria dels operadors envien SMSs als seus clients quan preveuen que hi haurà alguna hora especialment cara o barata, però això només és el començament.
La gran transcendència de disposar de sistemes de Bigdata per fer l'anàlisi de les dades, és que ja no es necessita treballar sobre una mostra i fer estimacions sobre el comportament de la totalitat, sinó que es pot fer tota mena d'anàlisi amb el 100% de les dades.

Alguns dels filtres que estan fent servir serveixen, per exemple, per a:

• Previsió de sobrecàrrega de transformadors, facilitant actuacions preventives.
• Afegint algoritmes estadístics, analitzar els circuïts que tenen més problemes, per actuar de forma preventiva.
• Anàlisi individual de variacions de voltatge.

Amb aquesta informació s'ha d'aconseguir fer més eficients les actuacions de la distribuïdora, per millorar la qualitat del servei.


Font: Santi Martinez i Ramon Gallart

La Comissió d'Energia de Califòrnia

L'edifici on hi ha la Comissió d'Energia de Califòrnia té un hall excepcionalment gran, amb sostres molt alts, on no hi ha sistema de calefacció en funcionament. La temperatura és de 5 graus, com al carrer. En un lloc privilegiat hi ha una pantalla amb el consum actual i comparat d'aquesta instal·lació. La visitem el 25 de gener de 2017 en el marc de l'estada a Califòrnia amb altres empreses de GEODE.
Ens reben i el primer comentari és sobre el repte que representa el canvi climàtic. Algú fa la broma que amb Trump ho tindran difícil, i la resposta és clara i directa: el president és negacionista, però les polítiques ambientals de Califòrnia només depenen d'ells mateixos. Pel què fa els fabricants nord-americans de cotxes i, en general, fabriquen per a tot el món i no canviaran les seves polítiques industrials per una opinió del president dels Estat Units.

Polítiques en infraestructura de vehicles elèctrics
Fins al juny de 2016, s'havien atorgat subvencions per un import de 49,5 M$ per infraestructura de càrrega, cosa que ha comportat la instal·lació d'un total de 8.530 endolls, la meitat a domicilis particulars, i dels altres, 243 de càrrega ràpida. Consideren càrrega ràpida la que aporta entre 50 i 350kWh.

• Actualment hi ha uns 260.000 vehicles elèctrics.
• Ara han afegit 13,87 milions per als corredors que facilitin circular per tot el país.
• La Comissió de Control de pol·lució ha afegit 2M$, a favor dels petits negocis
• L'objectiu específic és un 50% de reducció de l'ús de petroli en cotxes i camions l'any 2050.

Renovables
A continuació es detallen les polítiques i iniciatives que es porten a terme relacionades amb les energies renovables:

• Reducció de l'efecte hivernacle.
• Al 2020, emissions com les de l'any 1990. Al 2030, el 40% per sota i el 2050, el 80% per sota.
• Zero Net: Combinant eficiència energètica i renovables: Totes les cases han de ser eficients i tenir balanç energètic zero el 2020. L'any 2030 ho han de ser també els edificis comercials.
• Renovables al desert: S'han identificat zones on es fomenta la instal·lació de grans centrals de generació solar i termo-solar.
• Transport d'electricitat: Nova planificació de les línies de transport per portar l'electricitat generada amb fons renovables, que són a gran distància dels llocs de consum.
• Iniciativa solar: S'han d’incorporar 3.000 MW d'energia solar i, abans del 2020, n'han de tenir el 50% de les noves llars.
• Cases solars: 444 milions de dòlars per instal·lar 360MW en cases de nova construcció.
• Balanç net: Serà vàlid per a instal·lacions fetes fins al primer de juliol de 2017, o fins assolir un màxim de 2.350 MW.

Califòrnia no vol perdre el lideratge en la lluita contra el canvi climàtic, i aplica polítiques clares de foment de l'ús de vehicles elèctrics i instal·lació de renovables a les llars, fixant incentius econòmics limitats en el temps i l'import total.

Font: Santi Martinez i Ramon Gallart

Antena de 40 cm que connecta l'AVE a Internet fins i tot en els túnels

Els trens AVE han començat a oferir connexió a Internet. És el resultat d'un intens treball d'enginyeria en el qual han participat l'operador espanyol de telecomunicacions per satèl·lit Hispasat, juntament amb Aicox entre altres empreses. La solució de connexió en mobilitat via satèl·lit servirà per llançar PlayRenfe, un nou servei de connectivitat wifi adjudicat a Telefónica al novembre de 2015, que proporciona informació relativa al viatge en temps real o televisió en directe, una opció que cap altre operador de trens pot oferir en l'actualitat.

Així mateix, les connexions de baixada de 100 Mbps, faran possible incorporar "noves funcionalitats de comandament i control, emergències i pagament a bord dels trens AVE de Renfe", expliquen al suplement Innovadores del diari El Mundo fonts d'Hispasat.
L'element més destacat d'aquesta solució és una antena de baix perfil giroestabilitzada que, gràcies als seus eixos de rotació, es manté orientada en tot moment als satèl·lits Hispasat 30W-4 i 30W-5.
A més, el baix perfil de l'antena, inferior als 40 centímetres, permet que l'altura del tren no superi els límits de gàlib exigits per travessar els túnels i redueix la possibilitat que es produeixin impactes amb elements externs que podrien danyar els equips i interrompre la connectivitat. Finalment, els sistemes d'ancoratge i subjecció s'adapten a tots els models de trens.

El conjunt del terminal està cobert per una estructura fabricada expressament per aquest servei, el perfil protegeix l'equipament i manté el disseny aerodinàmic dels vagons sense reduir les prestacions de l'antena. El terminal desenvolupat per Hispasat al costat d'altres empreses espanyoles pot integrar-se en solucions combinades amb xarxes de comunicacions mòbils LTE (Long Term Evolution).

"En l'actualitat, l'ús de la tecnologia satelital permet accelerar la implantació dels serveis de banda ampla en trens, en facilitar la connectivitat fins i tot en els punts on encara no arriba el desplegament d'aquestes xarxes terrestres", afirmen fonts de l'operadora. "A mig i llarg termini, la connexió satelital garantirà la continuïtat del servei al llarg de tot el trajecte dels trens, com a suport a les xarxes 3G i 4G, i permetrà l'accés a la televisió en directe". Gràcies a la combinació amb la tecnologia LTE, la connectivitat d'alta qualitat es manté sense interrupcions al llarg de tot el trajecte, fins i tot durant el pas del tren per túnels.
En aquesta situació, el tren se serveix en exclusiva de les xarxes terrestres 3G i 4G, però al sortir del túnel, l'antena es reorienta automàticament al satèl·lit.


Font: El Mundo

La vulnerabilitat dels 'routers' domèstics

Els recents atacs contra els routers de Deutsche Telekom, que van afectar a aproximadament a 900.000 llars alemanyes, han posat en evidència una vegada més les vulnerabilitats de la infraestructura d'Internet. Però, què hi ha darrere d'aquest atac? Quin benefici econòmic es pot aconseguir atacant els nostres routers domèstics?

"Els atacs que aprofiten les vulnerabilitats dels routers són un negoci rodó per a la indústria cibercriminal", afirma Tim Berghoff, expert en ciberseguretat de G Data. "Si els atacants aconsegueixen explotar els seus forats de seguretat poden ser capaços de dur a terme tot tipus de manipulacions com, per exemple, modificar la seva configuració DNS. Això permet, per exemple, dirigir el trànsit d'Internet per posar en marxa atacs de denegació de servei (DDoS) o, fins i tot, interceptar les dades personals dels internautes que es connecten a aquests routers, entre ells, números de targetes bancàries, si realitza compres en línia; o noms d'usuari i contrasenyes de qualsevol servei web (correu electrònic, xarxes socials, jocs ...). Fins i tot es poden configurar el router perquè es realitzin trucades telefòniques a números de tarifació addicional sense el consentiment de l'usuari. L'atac contra Deutsche Telekom és només la punta d'un iceberg molt més gran i lamentablement hem d'estar preparats per enfrontar-nos a atacs similars en el futur", conclou Berghoff.

Així les coses, el proveïdor dóna les claus per protegir-se d'atacs similars:
Actualitzacions. Per protegir el nostre router d'accessos no desitjats és essencial que es trobi totalment actualitzat. En moltes ocasions aquestes actualitzacions es realitzen de forma automàtica quan el router es connecta amb el seu proveïdor d'Internet, però no sempre succeeix així. Es llavors quan l'usuari ha de forçar aquesta actualització des de la pròpia web del fabricant.

Contrasenyes. A més, és molt recomanable modificar la contrasenya per defecte que porten tots els routers i que permet als cibercriminals fer-se amb el control del dispositiu de forma molt senzilla.

Només dispositius coneguts. Finalment, és convenient configurar el router de manera que només admeti connexions de dispositius coneguts (els ordinadors i dispositius mòbils que formen part de la xarxa domèstica). Així estarem impedint també que tercers facin ús, per exemple, de la nostra connexió sense fils.

Font: RedesTelecom

Un nou PLC de 1 Gigabit per segon

El nou PLC Fritz! Powerline 1220E, amb presa de corrent integrada, assoleix velocitats Gigabit a través de la xarxa elèctrica. Els dos ports LAN Gigabit permeten distribuir les dades ràpidament per la xarxa domèstica. Amb el nou dispositiu PLC de la família Fritz! es poden arribar a taxes de transmissió de dades de fins a 1.200 Mbps a través de la instal·lació elèctrica. Per tant, aquest nou dispositiu és la solució ideal per a aplicacions que requereixen gran ample de banda, com l'entreteniment en alta definició o la connectivitat NAS a la xarxa.

En concret, amb el nou dispositiu d'AVM pot ampliar la xarxa domèstica còmodament a través de la instal·lació elèctrica. Amb presa de corrent integrada, vincula dispositius de xarxa com ordinadors, televisors o consoles de videojocs amb la màxima fiabilitat i velocitat, salvant, fins i tot, grans distàncies dins de la pròpia xarxa. Cada adaptador compta amb dos ports LAN Gigabit ultraràpids. Amb la connexió a través de la xarxa elèctrica, escurçar grans distàncies o traspassar obstacles, com parets i sostres, resulta un joc de nens.

Es basa en l'estàndard HomePlug AV2 i és compatible amb la tecnologia MIMO (Multiple Input Multiple Output). Aquest tipus de tecnologia PLC utilitza els tres cables de la instal·lació elèctrica (fase, neutre, terra) i combina el flux de dades de dos parells de cables. Gràcies a la tecnologia MIMO 2x2 es poden transmetre dades a una velocitat de fins a 1.200 Mbps simultàniament. Així, en comparació amb els PLC de 500 i 600 Mbps, permet duplicar les taxes de transmissió de dades i aconsegueix una transferència més estable amb la mateixa eficiència energètica.

La posada en marxa de la parella de dispositius és senzilla i segura. Una vegada que els PLC estiguin connectats a la presa de corrent i a un Fritz! Box, ordinador, televisió o videoconsola, la xarxa estarà a punt i protegida. Si voleu afegir més adaptadors a la xarxa segura de PLC Fritz!, pot fer-ho amb només tocar un botó. Els productes de la marca es combinen entre ells a gust del consumidor. Són compatibles amb els dispositius PLC de 200, 500 i 600 Mbps i poden ampliar una xarxa PLC amb tot tipus d'aparells electrònics.

Gràcies al xifrat AES de 128 bits, el kit garanteix la màxima seguretat des del primer moment. Les característiques de transmissió d'aquest model de PLC s'han millorat notablement, però, no consumeix més energia que el seu predecessor (el 520E) i, per tant, té un nivell d'eficàcia energètica especialment elevat. Des de la interfície del Fritz! Box, els usuaris podran consultar tota la informació sobre la connexió i la xarxa domèstica. Per a aquells usuaris més ambiciosos, el programa Fritz! Powerline ofereix informació addicional, com un indicador d'intensitat o la possibilitat d'adaptar la potència de transmissió dels PLC connectats. Igual que els altres productes de la companyia, el nou membre compta amb una funció d'actualització amb les últimes característiques.

Font: RedesTelecom

Fermat i el polígons regulars

Pierre de Fermat va ser un jurista francès del segle XVII aficionat a les matemàtiques que va passar per ser considerat el creador de la teoria de nombres, encara que també va realitzar aportacions en altres àrees de les matemàtiques. Fermat solia plantejar resultats sense donar la seva demostració, i no va publicar pràcticament res en vida. Solia comunicar els seus descobriments mitjançant cartes enviades a altres matemàtics de l'època (principalment a Marin Mersenne). I devia de tenir bon ull, ja que veiem que gairebé mai es va equivocar en les seves afirmacions.

I diem "gairebé" perquè sí va cometre algun error. El més important és, possiblement, considerar que havia trobat una expressió que generava sempre nombres primers diferents. Fermat va conjecturar que tots els nombres de la forma 2 elevat a 2ⁿ més 1 (l'1 se suma després de calcular les dues potències de 2), anomentats Fn, eren primers per a tot enter no negatiu que poguéssim col·locar en el lloc de n.
És cert que per a 0, 1, 2, 3 i 4 aquesta expressió dóna nombres primers, però per n = 5 el resultat és un nombre compost. Va ser Leonhard Euler qui, un segle més tard, va demostrar aquest fet factoritzant F₅. A la següent imatge podeu veure els resultats de Fn per n de 0 a 5 i la factorització de F₅:

És a dir, no tots aquests nombres de Fermat són primers (els que sí que ho són es denominen, com no podia ser d'una altra manera, Primers de Fermat). Però la cosa és encara més greu: no es coneix cap altre nombre de Fermat que sigui primer a part de F₀, F₁, F₂, F₃ i F₄. D'algun dels posteriors a F₅ es coneix la seva factorització (no són Primers) i, per algun altre s'ha demostrat que no és primer, tot i que encara no s'hagi pogut factoritzar (donada la magnitud del nombre en qüestió). Vaja, que no va ser un error petit, sinó que l'afirmació de Fermat en aquest tema va ser una fallada bastant grossa.
Però, com tot el que tocava Fermat, aquests números amagaven alguna cosa realment interessant, una relació inesperada amb unes figures planes que, en principi, no tenen gaire a veure amb ells: els polígons regulars.
Un polígon és una figura plana formada per un nombre finit de segments, que s'anomenen costats, que formen una cadena tancada i que delimiten una regió del pla. Els punts en els quals es tallen dos segments es diuen vèrtexs. Un quadrat, un triangle, un rectangle o un pentàgon són exemples de polígons.
Si els costats del polígon són iguals i els angles que formen cada dos costats consecutius també ho són, llavors estem davant d'un polígon regular. Un quadrat i un triangle equilàter són polígons regulars.

La construcció de polígons regulars amb regla i compàs, seguint les normes gregues, ha estat un tema tractat per molts matemàtics des de l'antiguitat. Des de fa molt temps se sap com construir d'aquesta forma un triangle equilàter, un quadrat o un pentàgon, però, per exemple, no es coneixia en l'època de Fermat cap manera de construir un heptàgon regular (set costats) o un enneàgon regular (nou costats). De fet, no se sabia si podien construir-se tots, i, en el cas que no es pogués, no hi havia una forma de determinar quins eren construïbles amb regla i compàs i quins no.

Però va arribar Carl Friedrich Gauss i va revolucionar el tema. En la seva meravellosa obra Disquisitiones Arithmeticae, Gauss va demostrar que si el nombre de costats d'un polígon complia certa condició, llavors era construïble amb regla i compàs. Aquesta condició era que la factorització en nombres primers del nombre de costats només podia ser una potència de 2, un Primer de Fermat o un producte d'aquests tipus de nombres: una potència de 2 per un Primer de Fermat, un producte de diversos primers de Fermat diferents o la multiplicació d'una potència de 2 per diversos primers de Fermat també diferents.
Escrit de manera més matemàtica, Gauss va demostrar el següent en la secció VII de les seves Disquisitiones:
"...Si el nombre de costats, n, d'un polígon regular és de la forma n = 2r · p1 · ... · pk, amb r un enter major o igual que zero i p1, ..., pk primers de Fermat diferents, llavors aquest polígon regular és construïble amb regla i compàs..."
Aclarir que podria no aparèixer cap Primer de Fermat en la descomposició, i recalcar de nou que si n'apareix més d'un, llavors han de ser diferents. Obviant ara els casos que no tenen sentit (r = 0 sense primers de Fermat donaria un polígon d'una banda, i r = 1 sense Primers de Fermat donaria un polígon de dos costats), amb aquest resultat s'ha avançat bastant en el que es refereix a identificar els polígons regulars construïbles ...
... Però encara no està tot fet. Si el nombre de costats té aquesta forma, llavors el polígon regular és construïble, però si no és d'aquesta forma no se'n sap res encara. Per anar bé, caldria que el resultat també fos cert al contrari. És a dir, que també fos cert que si un polígon regular és construïble, llavors el seu nombre de costats segueix aquesta expressió.
Gauss pensava que sí, que això també es complia, però no va arribar a demostrar-ho (almenys no es coneix cap demostració seva al respecte). L'important és que no s'equivocava: Pierre Wantzel, al 1837, demostrava que el recíproc del resultat de Gauss també era cert. Això sí que tanca completament el cercle: un polígon regular és construïble amb regle i compàs si i només si el seu nombre de costats factoritza en nombres Primers de la forma comentada abans.

Això vol dir que, amb les regles clàssiques gregues, es pot construir un quadrat (22 costats), un triangle equilàter (3 costats, Primer de Fermat), un pentàgon regular (5 costats, Primer de Fermat), un hexàgon regular (2 · 3 costats, producte de potència de 2 per Primer de Fermat) o un decàgon regular (2 · 5 costats, potència de 2 per Primer de Fermat), però no un heptàgon regular ni un enneàgon regular, ja que cap factoritza de la forma descrita.
Comentari a part mereix, el heptadecàgon regular, polígon regular de 17 costats (Primer de Fermat). Gauss, quan tenia 19 anys, va demostrar que aquest polígon era construïble amb regla i compàs, però no va donar els passos de la seva construcció. Va ser Jonathan Erchinger qui ens va mostrar com construir un heptadecàgon regular en 64 passos. I també el polígon regular de 65537 costats (Primer de Fermat), la construcció va ser desenvolupada, durant 10 anys, per Johann Gustav Hermes. La va publicar el 1894 i consta de 200 pàgines.

Veient la factorització del nombre de costats dels polígons regulars construïbles, és evident que se'n poden construir infinits amb regla i compàs. Però analitzant l'assumpte més profundament, i tenint en compte que no es coneixen més Primers de Fermat que F₀, F₁, F₂, F₃ i F₄, en essència són molt pocs els polígons regulars construïbles. De fet, si es treu la potència de 2 només hi han 31 polígons regulars que es sap que són construïbles. Mentre no es descobreixin més primers de Fermat, aquests seran els únics de costats imparells que es podrà aspirar a construir. Si més no curiós que, teòricament (en la pràctica és pràcticament impossible), poder construir amb regla i compàs un polígon regular de 4294967295 costats (3 · 5 · 17 · 257 · 65537) però no poder construir-ne un de 7 costats.

Font: EL ALEPH

Hidroturbina de riu. Una turbina capaç d'alimentar una casa

L'empresa Idénergie està especialitzada en les energies renovables des de fa alguns anys. L'empresa ha fet grans inversions en energia solar, però ara té un producte diferent: una hidroturbina per rius.

Hi ha diferents formes de produir energia verda. La solar o eòlica són les més conegudes, però no les úniques. Actualment ja és possible trobar dissenys solars o eòlics compactes adequats per a ús domèstic.
Per al seu últim producte, Idénergie ha triat centrar-se en una altra font d'energia: l'aigua. Després de diversos anys d'investigació i desenvolupament, l'empresa finalment treu a la llum a una hidroturbina capaç d'alimentar una casa.
El dispositiu és una simple turbina construïda en un marc de metall inoxidable, al costat de les fulles intercanviables. L'aplicació és molt senzilla, només cal posar-la sobre el curs d'un riu per fer-la funcionar. L'aigua mourà la turbina i començarà a produir energia. Està dissenyada per ser eficaç en aigües poc profundes i de baixa velocitat.

Està composta de dues turbines de tipus Darrieus, un model de turbines triat per la seva facilitat d'instal·lació i de fabricació. Poden adaptar-se a una profunditat d'aigua de només 60 cm i una velocitat mínima d'1 m/s. La seva altra gran qualitat és el tipus de pales que les componen. Aquestes són poc costoses de produir i fàcils de reemplaçar en cas de trencament.



Ja només queda connectar el dispositiu al circuit elèctric per tenir energia gratis.
En termes de producció, aquesta turbina és capaç de produir 12 kWh per dia, o la suficient electricitat per alimentar una petita casa. Un valor molt proper a la mitjana de les llars a Europa.

Però no és la més interessant. Al contrari del que es pugui creure, aquesta turbina no és molt cara. En realitat, té un preu de 9.500 $. En termes absoluts és, òbviament una suma alta, però aquest producte també conduirà a estalvis substancials, ja que funciona a qualsevol hora o dia, i no importa el temps.

La instal·lació és senzilla, requereix poc manteniment i hi ha la possibilitat d'instal·lació en una xarxa.
La instal·lació es fa en mig dia gràcies a les connexions elèctriques simples. Es pot desmuntar per facilitar el seu transport en els racons més remots del món, i després muntar-se en el lloc desitjat. La seva fàcil i ràpida instal·lació requereix de només dues persones i unes poques hores. Se'n poden instal·lar diverses en xarxa per a necessitats energètiques més importants. També se'n poden instal·lar diverses en una mateixa secció del riu i connectar-les entre elles en un mateix banc de bateries amb més capacitat per així alimentar un establiment que tingui necessitats energètiques més importants i, fins i tot, una petita comunitat aïllada.
La tecnologia sense eix i 100% hermètic, impedeix tota intrusió d'aigua en l'embolcall del generador, limita el manteniment i assegura una llarga vida a la turbina.
La hidroturbina està equipada amb un convertidor intel·ligent que permet controlar millor la producció d'energia mitjançant la regulació automàtica de la velocitat de rotació, proporcionant així la màxima potència.





Font: Idenergia

El primer aerogenerador per tifons del món que podria generar l'energia del Japó durant 50 anys

Un enginyer japonès ha trobat una solució per aprofitar l'energia que generen els destructius tifons, que regularment assoten el Japó. Atsushi Shimizu ha inventat el primer aerogenerador de tifons del món, un artefacte semblant a un batedor d'ous dissenyat per aprofitar la immensa energia de les tempestes com a font d'energia renovable. Shimizu creu que l'energia d'un tifó podria ser suficient per alimentar el Japó durant mig segle.

És enorme la quantitat d'energia cinètica d'un tifó. S'estima que un tifó madur produeix un nivell d'energia amb capacitat de generació equivalent a, gairebé, la meitat del consum elèctric mundial. La difícil tasca de Shimizu i d'altres caçadors de tempestes interessats en augmentar les energies renovables al Japó, és aprofitar aquesta energia eficientment.

Per això, Shimizu ha dissenyat Challenergy, una turbina eòlica d'eix vertical prou robusta com per suportar els forts vents d'un tifó i aprofitar l'energia d'una gran tempesta per generar electricitat neta. La tecnologia ja ha rebut una gran cobertura de la premsa japonesa, on moltes persones estan ansioses per trobar formes de produir energia sostenible, trobant una manera de generar energia d'aquestes grans tempestes que causen un dany immens a causa dels seus forts vents.





Font: Ecovientos

Es creen imatges ocultes amb impressores d'injecció de tinta

Els investigadors han desenvolupat una manera d'utilitzar les impressores d'injecció de tinta comercials per imprimir imatges ocultes que només són visibles quan s'il·luminen amb les ones polaritzades de manera apropiada a la regió de terahertzs ​​de l'espectre electromagnètic. El mètode barat podria ser utilitzar com un tipus de tinta invisible per ocultar la informació de les imatges per la resta d'aspecte, pel que seria possible distingir entre articles autèntics i falsificats, per exemple.

Jay Nahata de la Universitat d'Utah, líder de l'equip d'investigació, va dir que: "Hem trobat que el canvi de la porció de plata i carboni en cada barra canvia la conductivitat només una mica, però visualment no es pot veure aquesta modificació. En passar la radiació de terahertzs en la freqüència correcta i la polarització a través de la matriu, permet l'extracció de la informació codificada en la conductivitat".
A la revista de la Societat Òptica, els investigadors van demostrar el seu nou mètode permet ocultar informació de la imatge en una matriu de barres impreses. Aquestes totes semblen gairebé idèntiques. Es va utilitzar aquesta tècnica d'ocultar, tant en escala de grisos dels codis QR i en color. Amb cada codi es pot veure amb una polarització diferent. A simple vista les imatges es veuen com una sèrie de línies que són idèntiques, però quan es veu amb la radiació de terahertzs, la imatge del codi QR incrustat es fa evident.

"El nostre mètode és molt fàcil d'utilitzar. Pot imprimir patrons complexos de barres amb diferent conductivitat" va dir Nahata. "Això no pot fer-se fàcilment fer-se tot i fent servir una instal·lació de diversos milions de dòlars de nanofabricació. Un benefici addicional a la nostra tècnica, és que pot realitzar-se a molt baix cost".

Metamaterials d'impressió
La nova tècnica permet la impressió de diferents formes que formen una mena de metamaterial (materials sintètics que tenen propietats que usualment no existeixen en la naturalesa). Encara que hi ha un gran interès en la manipulació dels metamaterials per controlar millor la propagació de la llum, la majoria de tècniques requereixen equips de litografia cars que es troben a les instal·lacions de nanofabricació.
Nahata i els seus col·legues van desenvolupar prèviament un mètode senzill en una impressora d'injecció de tinta fora de la plataforma per aplicar tintes fetes amb plata i carboni, que poden ser adquirides en botigues especialitzades. Volien veure si la seva tècnica d'impressió per injecció de tinta podria crear diferents conductivitats. Un paràmetre que sol ser difícil de modificar, ja que requereix un canvi en el tipus de metall aplicat en cada localització espacial. Per fer això utilitzant la litografia estàndard seria llarg i costós perquè cada metall hauria de ser aplicat en un procés separat.
"Quan estàvem imprimint aquestes barres vam veure que, en molts casos, no podíem veure la diferència visual entre les diferents conductivitats", va dir Nahata. "Això va portar a la idea d'usar això per codificar una imatge sense la necessitat d'enfocaments d'encriptació estàndard".

La creació d'imatges ocultes
Per veure si podien utilitzar el mètode per codificar la informació, els investigadors van imprimir tres tipus de codis QR, cadascun de 72 per 72 píxels. Per un codi QR que utilitzen conjunts de barres per crear noves conductivitats diferents, cadascuna de codificació per a un nivell de gris.
Quan el codi QR Imaged se li aplica il·luminació de terahertzs, només el 2,7% de les varetes van donar els valors que eren diferents del que va ser dissenyat. Els investigadors també van utilitzar barres impreses en forma de creu per crear dos codis QR independents que podrien ser llegits cadascun amb una polarització diferent de la radiació de terahertzs.

Posteriorment, l'equip va crear un codi QR de color mitjançant l'ús de barres de la no superposició de tres longituds diferents per crear cada píxel. Cada píxel de la imatge contenia el mateix patró de barres, però variava en la conductivitat. Mitjançant la disposició de les varetes d'una manera que redueix al mínim els errors, els investigadors van crear tres codis QR superposats que corresponen als canals de color RGB. A causa que cada píxel contenia 4 conductivitats diferents que podrien cada un correspondre a un color, es van observar un total de 64 colors de la imatge final. Els investigadors van dir que probablement podrien arribar a més de 64 colors amb millores en el procés d'impressió.

Font: PHYSorg

Breu història de l'eficiència energètica

La millora de l'eficiència energètica ha estat i és, un tema de cabdal importància per a la indústria, el comerç i els governs. Però des de fa uns anys s'està treballant amb molta obstinació per aconseguir un nivell d'eficiència que resulti realment significatiu a tot el món i a tot nivell.

Es pot prendre com a exemple, que ja a la dècada de 1790, les màquines de vapor de Boulton i Watt donaven un avantatge competitiu perquè eren més eficients i consumien menys i en la Segona Guerra Mundial l'eficiència del combustible es va convertir en una cosa vital per a tots els involucrats.

No obstant això, la gestió de l'energia com a disciplina separada va començar a evolucionar després de la primera crisi petroliera de 1973 i realment va entrar en vigor després de la segona de 1979, quan els preus reals de l'energia van pujar dramàticament.
Aquesta és una breu història de com van anar evolucionant els conceptes fins a arribar al d'eficiència energètica que avui fem servir com una cosa habitual, en els països més industrialitzats del món, especialment els EUA i a Europa.

Tenir cura de la energia
En les primeres èpoques (dècada dels 70), molt poques organitzacions tenien algun tipus de monitoratge energètic i quan el posseïen no hi havia un enfocament comú. La majoria dels sistemes eren manuals i no tenien en compte les variacions degudes a factors com el clima, la producció o la barreja de productes.
Aquesta etapa es va caracteritzar per la mentalitat de "salvar l'energia" i trobar una resposta a la crisi, davant els augments sobtats dels preus i els problemes de subministrament d'energia causats per la falta de petroli, resultat de factors geopolítics i de manipulacions econòmiques.

En el front tècnic van emergir noves tecnologies que sovint es van adoptar abans que estiguessin completament desenvolupades, com les bombes de calor industrials, amb alts costos i molts errors a nivell governamental les mesures tendien exhortar a l'estalvi i com a molt es demanava als consumidors que apaguessin llums quan no es feien servir.

Gestionar l'energia
El període de la dècada de 1980 fins a mitjans de la dels 90, va veure el desenvolupament de la gestió de l'energia i aquest terme va ser reemplaçant lentament pel concepte de la mera conservació de l'energia. Tímidament va començar el desenvolupament i l'aplicació dels que es van anomenar models de gestió eficaç.
Gràcies a la implementació dels ordinadors, van sorgir també el monitoratge i la focalització. Els sistemes computats podrien tenir en compte factors rellevants com ara escalfar en funció de la temperatura ambient i / o els nivells de producció.

Durant aquesta etapa va aparèixer el mercat de la consultoria de gestió energètica i amb ell, certes empreses que ajudaven a d'altres a establir sistemes de M & F, realitzar auditories, executar projectes i oferir programes de comunicació i sensibilització.

Adquirir l'energia
Fins l'any 2000 la gestió de l'energia com a disciplina va començar a decaure gràcies a dos factors: la reducció dels preus reals per la privatització de les empreses públiques i la disminució de la mida general de les empreses. En liberalitzar el mercat es podrien aconseguir grans estalvis amb menys risc fent compres més efectives que mitjançant la implementació de projectes d'eficiència energètica.

Molts gerents d'energia van ser acomiadats o transferits a altres llocs de treball i moltes grans organitzacions que havien estat pioneres en el maneig de l'energia van començar a perdre terreny. A més, el mercat de consultoria energètica va disminuir dràsticament, excepte en l'àrea de compres.
El medi ambient va començar a sorgir com un problema en aquest període i moltes empreses van incorporar la gestió de l'energia aplicant-la a iniciatives ambientals més àmplies, però sense aprofundir-hi molt.

A per la reducció de carboni
La primera dècada del nou segle i mil·lenni va obrir els ulls al món davant la necessitat de reduir l'ús de carboni. Van sorgir (i es van fer habituals) termes com Escalfament global, Petjada de carboni, Canvi Climàtic, Eco amigable i un llarg etc.

El Protocol de Kyoto va cobrar protagonisme i l'agenda del canvi climàtic es va convertir en un focus principal per a individus, governs i organitzacions. Això va fer de l'energia novament una qüestió d'alt nivell i, a mesura que pujaven els preus, moltes empreses es van comprometre a reduir el consum, enfrontant-se a sancions per no fer-ho.
El 2008, abans que els efectes complets de la crisi financera es fessin clars i enmig d'una erupció de preocupació pel preu del petroli i les pressions sobre els recursos, el barril va assolir un rècord de 147 dòlars.

L'eficiència energètica
A partir del 2010, la política que apunta a l'eficiència energètica va començar a créixer a nivell mundial. En els últims anys ha augmentat l'interès pel finançament de l'eficiència energètica i, en particular, per l'ús de la privada. El mercat segueix sent incipient en la majoria dels països, però els signes són positius.
A Espanya, contràriament al que va passar en gran part de la resta del món, el compromís del govern amb l'eficiència energètica va disminuir amb la crisi i les subsegüents retallades pressupostàries, juntament amb el gairebé nul suport a les energies renovables.

La previsió és que l'eficiència es veurà cada vegada més com un recurs fiable al qual tots podem accedir, així com valorar-lo i comercialitzar-lo. Això es basarà en una major acceptació de la idea d'eficiència energètica mida.
En el pla de les polítiques hi haurà un canvi més cap a la concentració de la productivitat energètica, que és la base d'una narrativa política molt més positiva. És possible que aquest període sigui un període d'abundància d'energia a nivell mundial, amb petroli, gas, renovables i eficiència disponibles.

Fer futurisme és perillós, però en aquest període pot haver-hi grans avenços tecnològics que canviïn els mercats energètics encara més del que esperem. Indubtablement hi haurà més intel·ligència aplicada al sistema energètic, fet que podria comportar un estalvi d'energia i una major flexibilitat. Caldrà esperar.


Font: Ecoticias

L'automatització d'edificis

Des d'una casa residencial a una fàbrica industrial complexa, la demanda de sistemes de gestió d'energia convenients, eficients i rics en característiques de construcció està creixent contínuament. Per aconseguir aquest nivell d'automatització, caldrà instal·lar més sensors i controladors per al control intel·ligent, que pot ser costós. D'altra banda, la demanda de dispositius interactius està creixent. Un possible escenari és que els llums s'encenguin quan el sensor detecta un resident que ha entrat i s'apaguin de nou quan el sensor detecta que el resident ha marxat.

En resposta a la creixent demanda de sistemes de gestió d'edificis i l'avanç tecnològic en aplicacions d'IO, l'equip de R + D Weintek, empresa representada per CT Automatismes, ha integrat el protocol KNXnet / IP directament en el panell d'operador, com una solució per a edificis intel·ligents. KNXnet / IP és un protocol de comunicació de la xarxa internacional normalitzat per a l'automatització d'edificis, el que significa que pot integrar-se amb diferents marques de dispositius.

HMI com una unitat de control per a molts dispositius
Convencionalment, la interoperabilitat dels dispositius s'aconsegueix a través de la transferència de dades detectada en el panell d'interruptors. Com que el mètode de comunicació pot variar entre els dispositius, la instal·lació d'aquests pot ser una tasca problemàtica, per la qual cosa és difícil per als usuaris integrar diferents dispositius de manera efectiva per aconseguir una gestió centralitzada.
Ara amb el protocol KNXnet / IP, Weintek HMI exerceix el paper d'una unitat de control. En aquesta arquitectura, la xarxa Ethernet s'utilitza com la columna vertebral, i tot l'ús del PLC KNX una adreça IP de multidifusió comú (per defecte: 224.0.23.12). Les instal·lacions in situ estan connectades a E / S de PLC KNX a través d'un acoblador de línia, i tots els dispositius que estiguin connectats entre si utilitzen la mateixa direcció.
Com es mostra en el diagrama, tres dispositius connectats a la línia 2 direcció d'ús 1.2.1. Per activar aquests dispositius, l'usuari només ha de controlar la direcció 1.2.1, imagini els llums de gir quan una persona entra a l'habitació.
La visualització, monitoratge i control es poden proporcionar a través de Weintek d'operador. Sempre i quan l'operador està connectat a l'autòmat de KNX fent servir la mateixa direcció de multidifusió, pot controlar tots els dispositius.

Cablejat simplificat i una major flexibilitat per afegir dispositius
En l'arquitectura convencional, com es mostra en el diagrama A, la interconnexió de dispositius requereix d'un cablejat complex, i tornar a cablejar per a instal·lacions de reconversió pot ser molt problemàtic.
En l'arquitectura KNXnet / IP, com es mostra en el diagrama B, sempre que tots els dispositius són a la KNXnetwork, poden comunicar-se entre si i seran interoperables. L'usuari només ha d'assignar la direcció KNX per als dispositius, i aleshores utilitzar Weintek d'operador a supervisar i controlar. La nova arquitectura no només redueix el cost per suportar múltiples interfícies, sinó que també simplifica el cablejat de manera significativa.

Font: Interempresas