El Concorde, tot un mite

Tota persona que apreciï els avions, haurà sentit a parlar del Concorde i, fins i tot, alguns afortunats l'hauran vist en directe.

Presa a Londres-Heathrow a 2003 Foto: Ryan Hemmings

L'Aérospatiale-BAC, més conegut com El Concorde, va ser un avió avançat al seu temps. La unió de Bristol Aeroplane Company (BAC) per part d'Anglaterra i la Francesa Aérospatiale (actual EADS) van treballar a partir del 1965 en la construcció de les primeres unitats. El Concorde 001 va realitzar el seu primer vol al març de 1969, sortint des del aeroport de Tolosa i a l'octubre del mateix any, va superar per primera vegada la barrera del so.
El Concorde 002, operat per British Airways, va volar per primera vegada a l'abril de 1969 i els dos avions van ser presentats al juny, en el famós saló aeronàutic de Paris.
Els següents anys, van servir per fer proves en vol i en terra, per millorar les dues primeres unitats, abans de passar a una producció més habitual. A poc a poc les proves de vol van ser més llargues, fins que el 1973 el Concorde 002 va fer la primera visita als Estats Units, aterrant a l'aeroport de Dallas.

Concorde, Anglaterra, 1974 Foto: Steve Fitzgerald

Al principi, les demostracions de vol van entusiasmar tant que va arribar a les 70 peticions per part de diverses aerolínies. Però al 1973 hi va haver una gran crisi petroliera que va provocar la recessió de moltes empreses. A això cal sumar-hi que el Concorde era molt contaminant, tant per soroll, com per la pol·lució que produïa.
Tot això va fer que tan sols França i Gran Bretanya, amb importantíssimes ajudes econòmiques per part dels seus governs, fessin bastantes comandes de l'avió supersònic.
Europa es va quedar sola en el desenvolupament de l'aviació supersònica. Grans potències com Estats Units o l'Índia van descartar el projecte per car i per contaminant.

Presa a Londres-Heathrow a 2003 Foto: Ian Nightingale

A finals del 1974, amb més de 5000 hores de vol, de les quals 2000 van ser a velocitat supersònica, el Concorde 001 va realitzar el primer vol civil més ràpid sobre l'atlàntic nord.
Lògicament, un avió supersònic, no vola com els altres. Els seus plans en forma d'ala delta li donen l'aerodinàmica necessària per trencar la barrera del so. Quatre potents i sorollosos motors empenyien el Concorde a més altura que cap altre avió i el tren d'aterratge va ser especialment dissenyat perquè en el moment de l'aterratge, a uns 400 km / h, el Concorde perdés velocitat amb la mateixa distància que un avió convencional. Va ser en el Concorde on es van usar per primera vegada, frens de carboni, molt més eficaços i resistents que els frens usats en aquell temps.

Foto: PRM

1976 és l'any en què el Concorde comença a volar de manera regular a aeroports de diferents països, menys als Estats Units, que havia prohibit l'aterratge al país, perquè era altament sorollós. Poc va durar aquesta prohibició i el Concorde va aterrar aquell mateix any primer a Dallas i, posteriorment, a l'aeroport JFK de Nova York.
Ja al 1977 i després d'un any amb el Concorde solcant el cel de mig món, British i Singapore arriben a un acord comercial per volar, via Bahrain, entre els dos països. Però primer pel veto de Malàisia i posteriorment pel veto de l'Índia, negant-se que l'avió supersònic sobrevolés el seu espai aeri, al 1980 va ser cancel·lada definitivament la ruta i Singapore Airlines va trencar l'acord comercial amb British Airways.

Presa a Manchester-International a 2004 Foto: John Farrington

Tant per Air France com per British Airways, no va ser fàcil comercialitzar vols del Concorde fora del ja conegut entre Europa i Amèrica del nord. De fet, Air France, va tenir diversos anys una ruta entre Dallas i Mèxic, però primer una crisi petroliera i després el veto de l'estat de Florida als vols supersònics pel seu espai aeri, van provocar també la cancel·lació d'aquesta ruta.
Limitant-se tan sols a la ruta comercial que creuava l'Atlàntic Nord, el Concorde havia donat la volta al món en viatges organitzats per a gent amb alt poder adquisitiu, la qual cosa donava una entrada extra de diners a les dues aerolínies.

Van passar els anys, i el Concorde resultava més rendible per a British que per a Air France, també ajudats els primers per un govern britànic que invertia molts diners públics perquè l'avió seguís volant, de vegades, perdent diners.

El principi de la fi del Concorde, va arribar el 25 de juliol de 2000. El vol 4590 d'Air France, s'estavellava al cap de poc d'enlairar-se, a causa d'una fallada de motor, provocat per una peça de metall que hi havia a la pista d'enlairament i que el motor amb la seva força va absorbir. El primer gran accident que patia el Concorde en tota la seva història, deixava més de 100 morts entre passatgers, tripulació i persones que es trobaven al lloc on es va estavellar.

Font: VaDeAviones

La gran transició energètica no esperarà a la fi del petroli

Els experts vaticinen que la demanda de combustibles fòssils tocarà al seu màxim al 2030, i després, començarà a davallar, fins i tot encara que les reserves continuïn plenes.

La gran transició energètica no esperarà a la fi del petroli. Que el planeta es gasta de tant usar-lo és una d'aquestes banalitats que convé repetir de tant en tant i que obliga a plantejar-se cap a quins models econòmics i de consum ha d'evolucionar el món a fi de no traspassar certes barreres naturals que portarien a un punt de no retorn. "Tota empresa, tot país, tot consumidor es veurà afectat per aquests canvis que estem per presenciar en el que anomenem la Gran Transició Energètica. Ningú pot continuar com fins ara, perquè els que no s'adaptin, perdran", ha advertit Marie-Jose Nadeau, directiva del Consell Mundial de l'Energia (WEC), al desembre passat al 23è Congrés Mundial, que va tenir lloc a Istanbul.
En el sector energètic el debat ha deixat de ser el famós pic del petroli, és a dir, el moment en què el cru s'esgotarà i el món es veurà obligat a mirar cap a altres fonts d'energia. El descobriment de noves reserves offshore i hidrocarburs d'esquist ha provocat moments fins i tot de sobreabundància en els últims mesos. No obstant això, experts i empreses coincideixen que la gran transició energètica arribarà de totes maneres, de forma lenta, però inexorable. La discussió sobre el punt d'inflexió s'ha traslladat a com evolucionarà la demanda quantitativament i qualitativa.

Durant la cimera energètica, en què van participar ministres d'Energia, caps d'Estat, empreses i organitzacions internacionals, es van avaluar els diversos escenaris cap als quals es preveu que evolucioni el món en els propers cinquanta anys i, no sense certes dosis de literatura, es denomina a aquestes tres possibles situacions Jazz Modern, Simfonia Inacabada i Rock Dur. El primer dels marcs de referència estima que fins al 2060 hi haurà un alt grau d'èxit en l'acomodació de l'economia mundial a les necessitats d'un creixement sostenible, simplement gràcies al fet que el mercat considerarà rendible aquesta adaptació. El segon supòsit és similar al primer, però la força motriu seria el sector públic a través d'incentius al canvi, regulacions i una coordinació global. En el tercer cas, es preveu una major introspecció dels països, cadascun dels quals complirà o no amb els objectius de desenvolupament sostenible en funció dels seus interessos particulars.

En els tres escenaris es preveu un creixement en termes absoluts del consum energètic, si bé aquest s'alentirà, de la mateixa manera que ho farà el creixement demogràfic: si des de 1970 ençà hem doblat la població del planeta -i la demanda d'energia s'ha multiplicat per 2,4-, fins al 2060 el nombre d'habitants s'incrementarà en un 40%. "No obstant això, els desenvolupaments tecnològics permetran una major eficàcia, el que farà que el consum màxim per càpita s'arribi al voltant de 2030 i es redueixi a partir de llavors", explica Nuri Demirdoven, directiu de l'empresa Accenture Strategy i un dels autors de l'informe del WEC.

Tres escenaris
Mentre en els últims 50 anys tot just hem aconseguit reduir un 5% la dependència dels combustibles fòssils com a font primària d'energia (actualment suposen un 81% del mix energètic), fins al 2060 s'espera que la seva importància decreixi, encara que seguiran tenint un paper fonamental. D'acord amb l'escenari Rock Dur, carbó, gas i petroli seguiran suposant el 69% del consum energètic; el 63% en l'escenari Jazz Modern i el 51% en el cas que siguin els estats els que liderin la transició (Simfonia Inacabada).

El consum de petroli -actualment al voltant dels 86 milions de barrils diaris- continuarà ascendint fins a entre 90 i 100 milions al 2030, moment en què començarà a baixar segons els dos millors escenaris o s'estabilitzarà en el pitjor dels casos (les actuals reserves provades de petroli excedeixen els 1,6 bilions de barrils).

Una de les qüestions que permetrien reduir aquesta dependència dels combustibles fòssils és el desplaçament del consum energètic cap a l'electricitat, que "pot ser generada de maneres diverses, incloses fonts renovables", assenyala Demirdoven. La demanda d'electricitat es doblarà de cara al 2060, però les previsions del WEC són que per llavors entre el 20% i el 40% d'aquesta serà generada per energia solar i eòlica i que fins a un terç dels vehicles lleugers funcionin amb electricitat o sistemes híbrids.
Ja hi ha estats productors d'hidrocarburs com l'Equador o l'Aràbia Saudita -la història és inseparable de la de l'or negre- que han anunciat plans per reduir la seva dependència de les energies fòssils. Però també en estats més desenvolupats i amb polítiques favorables a l'energia renovable s'hauran de veure canvis. "Si ens cenyim estrictament als criteris de desenvolupament sostenible (enunciats per la Convenció de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic), Alemanya hauria de parar la seva indústria de l'automòbil, que suposa una important part del seu PIB, o transformar-la radicalment", sosté Karl Franz Rose, director de polítiques del WEC. "Aquest tipus de transformacions han de ser acuradament planificades durant anys o tindran greus efectes en l'economia i l'ocupació”.

Font: El País

Bones pràctiques en instal·lacions fotovoltaiques: La monitorització de bateries

Comprar una casa a la muntanya en la qual poder passar algun cap de setmana i part de les vacances en família, aïllats completament de l'estrès i la contaminació del dia a dia.

Sistema fotovoltaic aïllat a casa rural. Font: Pixabay

Conscienciats amb el medi ambient, una bona opció, després de diferents consells, seria disposar d'un sistema de producció d'energia fotovoltaica per aconseguir subministrament energètic continuat. També a causa, dels diferents inconvenients per aconseguir fer xarxa elèctrica.
El problema és que a la zona on es va construir la casa hi ha temporades en què s'encadenen diversos dies de cels ennuvolats, que fan que no es carreguin les bateries i no es puguin utilitzar els aparells electrònics de la llar quan no hi ha subministrament per part dels panells.
Llavors, com podem estar segurs que les bateries que emmagatzemen la producció extra aconsegueixen fer funcionar els aparells quan no hi ha aquest subministrament?

Banc de bateries. Font: Hoppecke Bateries

En les instal·lacions aïllades pot passar no només que les bateries s'esgoten per falta de subministrament, sinó que es donin situacions en les que disminueixin el seu rendiment en funcionar fora del seu règim o que, directament, una mala connexió destrueixi uns equips que suposen un percentatge alt del desemborsament que pot suposar la instal·lació.
Per això, tant els consumidors finals com l'instal·lador / empresa encarregada de la instal·lació, han d'estar constantment al corrent del funcionament i la capacitat de les bateries per assegurar un correcte funcionament.
Com podem estar-ho? Gràcies a aparells com el Victron BMV-700.

Monitor de bateries Victron BMV-700. Font: Victron Energy

Aquest petit monitor s'encarrega de calcular la capacitat restant de les bateries, mostrant els paràmetres bàsics com són els ampers-hora consumits, el corrent de descàrrega, la temperatura ambient i l'edat de la bateria.
Però no només això, també podem conèixer l'estat de càrrega, l'autonomia restant i la potència consumida en watts.
Totes aquestes variables estan disponibles a la pantalla del monitor o al nostre smartphone gràcies a l'app VictronConnect BMV, que permet visualitzar tots els paràmetres del BMV de forma clara, senzilla i sempre actualitzada.

App de monitorització Victron Connect. Font: Victron Energy

Aquestes són les característiques estàndard dels equips de monitoratge BMV, a la qual s'hi poden afegir el control de la tensió del punt mig per als equips BMV-702:

- Tensió, corrent, potència, ampers-hora consumits i estat de la càrrega de la bateria
- Autonomia restant al ritme de descàrrega actual
- Alarma visual i sonora programable
- Relé programable, per desconnectar càrregues no crítiques o per arrencar un generador en cas necessari
- Derivador de connexió ràpida de 500 ampers i kit de connexió
- Selecció de la capacitat del derivador fins a 10.000 ampers
- Port de comunicació VE.Direct
- Emmagatzema una àmplia gamma de dades històriques, que poden utilitzar-se per avaluar els patrons d'ús i l'estat de la bateria
- Ampli rang de tensió d'entrada: 9,5-95 V
- Alta resolució de mesurament del corrent: 10 mA (0,01A)
- Baix consum elèctric: 2,9 Ah al mes (4 mA) @ 12 V i 2,2 Ah al mes (3 mA) @ 24V

Tot seguit es mostren algunes de les dades que es poden veure en el monitor:

Font: Saclima

Limitacions d'operació del transformador

Les pèrdues per calor del transformador
Les classificacions tèrmiques d'un transformador estan determinades pels tres factors següents:

1. La quantitat de calor produïda en el debanats i connexions
2. La quantitat de calor produïda en el nucli de ferro
3. L'eficàcia amb que la calor pot ser dissipada del transformador

Per tant, la calor que es produeix ha de ser igual a la calor que s'elimina o dissipa per assolir un equilibri tèrmic.
L'eficiència dels transformadors de potència és alta, sobretot, per als grans transformadors a plena càrrega. No obstant això, les pèrdues són presents en tots els transformadors. Aquestes pèrdues es classifiquen com:

• Per la llei de Joule o I²·R
• Per les corrents en el nucli

Pèrdues del coure
Les pèrdues del coure són resistives i proporcionals al corrent de càrrega. A mesura que es carrega el transformador, la calor que es produeix en els debanats i connexions primàries i secundàries, és a causa de la I^2·R. A càrregues baixes, la quantitat de calor produïda serà petita, però a mida que augmenta la càrrega, la quantitat de calor produïda arriba a ser significativa.
A plena càrrega, s'estarà operant en o prop de la seva temperatura de disseny.
La següent figura, mostra la relació entre el  corrent i la calor produïda en els debanats del transformador.

Pèrdues del ferro
Les pèrdues del ferro es deuen a les corrents de Foucault formades en el nucli del transformador. Les línies de flux es formen al voltant dels conductors que porten corrent. La major part del flux és com s'indica a la següent figura, de manera que flueix al voltant del nucli.
Les laminacions proporcionen petits espais entre les plaques. Com que és més fàcil per al flux magnètic fluir a través del ferro que l'aire o oli, el flux de dispersió que pot causar pèrdues en el nucli es redueix al mínim.

El flux, fluirà perpendicularment a la base i causarà corrents paràsits que es crearan en el propi nucli. Per reduir aquest efecte, el nucli està laminat tal com s'il·lustra a la següent figura. Les laminacions proporcionen petits espais entre les plaques.

Limitacions de temperatura del transformador
Per transformadors secs (refrigerat per aire) (que normalment tenen els seus bobinats aïllats amb resina de silicona), el límit de temperatura és de 155°C.
Permetre que l'aire circuli a través dels debanaments i sobre el nucli permet refredar aquests transformadors. Suposant una temperatura ambient màxima de 40°C, llavors l'augment de la temperatura es limita a 155° - 40° = 115°C.
Per als transformadors aïllats en oli, en general, hi ha un termòmetre de l'oli per proporcionar la temperatura del bobinat. Es deriva fent passar una quantitat representativa del corrent de càrrega a través d'una resistència col·locada en l'oli segons la següent figura.

Els límits actuals
Tenen dos efectes directes sobre el transformador:
Produeixen calor en els bobinats del transformador com s'ha comentat anteriorment.
Es produeix una caiguda de tensió en el debanament de sortida proporcional al corrent de càrrega. A mesura que es carrega el transformador, la tensió secundària caurà a causa dels efectes de la resistència del debanat i la reactància.

Límits de tensió i freqüència
Ja s'ha comentat com la tensió i freqüència de funcionament s'han de mantenir dins dels valors nominals a causa del disseny físic (aïllament del debanat i la construcció del nucli). L'efecte d'aquests paràmetres en el sobreescalfament del nucli que a vegades, passa per alt.
Si la tensió augmenta mentre la freqüència es manté constant, o la freqüència cau mentre que la tensió es manté constant, el flux al nucli augmentarà. El nucli s'escalfarà a causa dels efectes de histèresi i corrents paràsits en el nucli.

Font: Electrical Engineering

Gauss i Dantzig: del mite a la realitat

Quan s'aprofundeix en la història d'una branca del coneixement, és habitual trobar llegendes protagonitzades per algun dels personatges relacionats amb aquesta. Algunes de les llegendes poden haver resultat falses, altres certes, i d'altres no han aconseguit res concloent sobre la seva certesa o la falsedat. Les que trobareu en aquest article son dues de les llegendes més curioses que es poden trobar al llarg de la història de les matemàtiques, que no per conegudes (principalment la primera d'elles) deixen de tenir interès i, per què no, moralitat.

Es tracta de la famosa anècdota protagonitzada per un Carl Friedrich Gauss en plena infantesa. La història pot trobar-se de múltiples formes, i amb una gran varietat de detalls diferents, tant en llibres com a Internet.

Estant un dia Gauss a l'escola, es va generar un escàndol a classe i el professor va castigar als seus alumnes obligant-los a què sumessin els primers cent nombres naturals, per tenir-los així callats i entretinguts una bona estona. El que no esperava el professor era que un dels nens, Gauss, s'acostaria a la seva taula als pocs instants i li comunicaria la resposta correcta al seu exercici: 5050.

El professor havia proposat realitzar la següent suma:

1 + 2 + 3 + 4 + 5 + ... + 100

que, efectivament, dóna com a resultat 5050. Com s'explica que ho va fer? Molt senzill . Es diu que Gauss (que en aquell moment tenia 9 anys) es va adonar que aparellant el primer número amb l'últim, el segon amb el penúltim, i així successivament, obteníem parelles de nombres la suma era sempre 101:

1 + 100 = 101

2 + 99 = 101

3 + 98 = 101

...

50 + 51 = 101

Només li queda llavors saber quantes parelles hi ha, 50 en aquest cas, i multiplicar:

50 · 101 = 5050

Fàcil, oi? Sí ... quan s'explica, perquè aquí la genialitat no hi és, evidentment, en realitzar les operacions, sinó en el raonament, en el plantejament de l'exercici. I aquesta genialitat és encara més gran si li s'afegeix que, com s'ha comentat, Gauss només tenia 9 anys quan va passar tot això, si és que va ocórrer realment.

No hi ha evidències històriques concloents que indiquin que la història de la suma de Gauss és certa. És veritat que tampoc n'hi ha de que sigui falsa, però una profunda recerca bibliogràfica sobre el tema porta a pensar que la història és més mite que realitat. Hi ha algun treball així? Doncs sí, i ho va fer Brian Hayes, publicant-ho al 2006 amb el títol Gauss 's Day of Reckoning. A famous story about the boy wonder of mathematics has taken on a life of its own. Hayes va recopilar més de cent versions d'aquesta anècdota publicades en llibres de text, biografies o webs i es va adonar que moltes coses no quadraven. Per posar un exemple, no està clar ni l'exercici en sí mateix (si és que la història va ocórrer realment): en algunes fonts no apareix l'exercici en concret, en altres apareix el que hem comentat aquí, hi ha algunes en què es demanava una altra suma ... Vaja, que el més lògic és pensar que la història és una llegenda urbana.
La segona història té com a protagonista el matemàtic George Dantzig. S'explica que un dia Dantzig va arribar tard a classe, i en seure, va veure que el seu professor, Jerzy Neyman, havia escrit a la pissarra dos problemes relacionats amb estadística. Dantzig va pensar que es tractava de treball per a casa, i com a bon estudiant els va copiar per posar-se a fer-los més tard. Segons paraules del propi Dantzig, aquests problemes li van semblar "una mica més complicats del que és habitual", però la qüestió és que va aconseguir trobar la solució de tots dos. Després de resoldre'ls, va lliurar el seu treball al professor i aquí va quedar la cosa ...

... Fins que uns dies després Neyman es va presentar a casa de Dantzig i li va dir alguna cosa així com: "Acabo d'escriure la introducció d'un dels teus treballs. Llegeix-la i l'enviarem per a la seva publicació".
George no entenia res. I no és d'estranyar, atès que el que no sabia Dantzig era que havia trobat demostracions per a dos teoremes d'estadística que no tenien demostració fins a la data. Un any després, quan Dantzig estava pensant un tema per la seva tesi, Neyman li va dir que fiqués les dues demostracions en una carpeta i que les acceptaria com a tesi.
Per als interessats en aquests problemes, el primer d'ells, el que Neyman va preparar, es va publicar amb el títol On the Non-Existence of Tests of "Student 's" Hypothesis Having Power Functions Independent of σ. El segon, On the Fonamental Lemma of Neyman and Pearson, va ser publicat per Abraham Wald, que va arribar a les mateixes conclusions que Dantzig, posant a aquest com coautor del treball.
Aquesta història va ser considerada durant anys com una llegenda urbana però, per sort, Dantzig va viure prou temps (va morir el 2005) com per poder aclarir al món que la seva història era realment certa.
Pert tant, es podria concloure que:

1. L'enginy pot ajudar-nos a resoldre de manera més eficient problemes que, sense ell, requeririen molt de temps i esforç, una mena de més val manya que força aplicat, en aquest cas, a l'aritmètica.
2. En ocasions potser és millor no conèixer la dificultat real d'un problema abans d'enfrontar-nos-hi.

Font: Gausianos

La convergència IT-OT i la Smart Grid

Les companyies elèctriques basen la seva generació i distribució en una àmplia varietat de components relatius a la tecnologia operacional (OT). En aquest camp, es troben tant els engranatges operatius com les eines de Control, Supervisió i Adquisició de Dades (SCADA), entre altres.

A més, en els últims anys, el sector també ha experimentat el creixement dels sistemes IT (Tecnologies de la Informació), amb sistemes com Improved Enterprise Resources Planning (ERP), Geographic Information Systems (GIS) o Customer Relationship Management (CRM). No obstant això, IT i OT han crescut de manera independent fins fa relativament poc.

La convergència IT-OT permetrà un avanç més gran de la Smart Grid
Actualment, l'evolució cap a l'Smart Grid està transformant les operacions d'aquestes companyies i difuminant les fronteres que s'havien establert entre OT i IT. Amb aquesta convergència les elèctriques poden tenir una operativa més fiable, eficient i rendible.

En aquest sentit, la modernització de la xarxa es caracteritza per les següents tendències:
Modernització de la tecnologia operativa a la xarxa
Implementació contínua de IT per modelitzar, monitoritzar i gestionar el sistema de distribució
Disseny i implementació de requisits perquè les companyies elèctriques integrin les seves xarxes IT i OT
Aquestes tendències provocaran notables canvis en la manera en què s'opera la xarxa, però el desenvolupament i creixement de la Smart Grid els permetrà oferir un servei millor als seus usuaris, que estan passant de ser mers observadors a tenir un paper cada dia més actiu, com va passar en el seu moment en el sector de la telefonia mòbil.

No hem d'oblidar que tant en el cas de l'OT com en el de l'IT no estem parlant d'una revolució, d'un canvi de 180º, sinó d'una evolució cap al coneixement i desenvolupament de les opcions que la influència de l'IT sobre l'equip operacional que ens ofereix.


Font: Schneider

La demanda mundial de fotovoltaica supera els 77 GW al 2016

L'últim informe trimestral PV Demand Market Tracker de la consultora IHS Markit ha confirmat que el 2016 va completar una dècada de creixement global de la demanda solar. Segons les dades de l'informe, la nova capacitat instal·lada a finals d'any arribaria a una xifra rècord de 77GW, que representa una taxa de creixement anual del 34%, dos punts per sobre de l'augment del 32% registrat el 2015. Aquesta és la primera vegada des 2010-2011 que el creixement de la demanda solar ha superat el 30% durant dos anys consecutius.

No obstant això, les previsions per al 2017 vaticinen una frenada en el ritme de creixement, que es quedarà en un exigu 3%, amb una previsió de nova capacitat instal·lada de 79 GW per al proper any. Els analistes també esperen que el creixement es mantingui en un sol dígit al 2018, abans d'una recuperació més important del mercat al 2019 (veure gràfic).

La causa d'aquest fort creixement cal buscar-la en el mercat xinès, que només en el primer semestre va instal·lar 20 GW i, en l'últim trimestre de l'any, va tornar a registrar una altra forta pujada impulsada per l'anunci fet al setembre de noves retallades en les ajudes a la fotovoltaica (FIT). La notícia va generar una nova "pujada" en l'últim tram de l'any, segons va dir l'analista sènior de Tecnologia de IHS Markit, Josefin Berg.
"Fins que la Xina publiqui oficialment els canvis en les ajudes i el termini en el qual s'executaran les reduccions, els pronòstics sobre la capacitat total instal·lada pel 2017 i la seva distribució trimestral segueixen essent molt incerts", va dir Berg.

En l'actualitat, la Xina ha confirmat que ha baixat el seu objectiu d'energia solar per al 2020 de 150 GW a 110 GW - una retallada que fa preveure que les instal·lacions previstes disminuiran dràsticament al 2018. Des d'aquesta data i fins al 2020 la demanda solar xinesa es mantindrà bastant plana, però IHS Markit calcula que, fins i tot en aquests temps d'estretors, la Xina està en camí de superar els 169 GW de capacitat solar acumulada al 2020.

"El mercat solar de l'Índia està a punt de convertir-se en un dels més enigmàtics del món", va afegir Berg, que va assenyalar que el país tancarà l'any amb un registre de 10 GW de noves instal·lacions d'energia fotovoltaica, que li permetran superar al Japó i convertir-se en el tercer major mercat del món, darrera de la Xina i dels EUA.
"El mercat solar indi està madurant ràpidament i es beneficia dels baixos costos dels sistemes a nivell mundial", va dir Berg. Actualment, l'Índia es troba darrere del Japó com el quart major mercat del món, amb una demanda anual projectada de 5,8 GW enfront dels 8,7 GW de Japó.


Font: El Periódico de la Energia

Troben aigua els saurins?

Un dels exemples més paradigmàtics de la superstició és la creença en els poders extrasensorials, on els confiats exhibeixen els encerts com a prova de l'existència d'aquests suposats poders, però què vol dir que de tant en tant el mediador d'allò sobrenatural sembli encertar en les seves prediccions?

Si es pren el cas particular dels saurins, que són individus que des de l'antiguitat més remota agiten les seves varetes en la recerca del preuat element, trobar subministraments estables d'aigua en llocs àrids ha estat una necessitat imperiosa per a la majoria de les cultures des de temps immemorials. Això garantia no només la supervivència directa del grup, sinó que permetia l'estabilitat alimentària a les cultures agrícoles en què han viscut els humans en els últims deu mil·lennis. És per això que aquells individus que identifiquessin els millors llocs per a cavar un pou amb resultats positius eren una valuosa aportació a la comunitat. Però:

- Com troben l'aigua aquests individus?
- Mitjançant misteriosos poders, o de manera més prosaica?

En cultures rurals el saurí sol ser una persona molt aferrada a l'entorn, que prové d'una família d'ampli arrelament al lloc i amb altres saurins entre els seus antecessors. Això vol dir que, tant per observació directa del propi individu, com per l'experiència familiar atresorada després de dècades o fins i tot segles, aquests individus inconscientment tenen no només un perfecte coneixement de la topologia de la regió, de les variacions climàtiques de l'entorn durant llargs cicles de temps, així com de la història del lloc: qui, quan i com va buscar (i si va tenir sort, va trobar) aigua en un paratge particular.

És a dir, aquests individus són l'equivalent a enciclopèdies climàtiques, dipositaris de tot el coneixement atresorat per diverses generacions de vilatans sobre el preuat bé aquós. Per això no és d'estranyar que aquestes persones, independentment de l'ús de palets o d'altres artefactes, i encara que ni ells mateixos entenguin bé el procés mental que els ha portat a la conclusió, trobin amb certa assiduïtat aigua en localitzacions particulars, de tal manera que per a ell mateix i per als seus conveïns, pugui semblar que el descobriment ha ocorregut de manera gairebé miraculosa.

Això és a causa del més que complex funcionament del encara poc explorat cervell humà, engreixat i afinat constantment per la selecció natural durant diversos milions d'anys en la recerca i reconeixement de patrons. I, per descomptat, el percentatge d'encerts del saurí, podrà ser significativament alt sempre que pugui recolzar-se en tot aquest coneixement inconscient que ha anat atresorant al llarg de la seva vida i la dels seus avantpassats perquè, en resum, un saurí no és més que un protoinvestigador que aplica les regles del mètode científic, encara que, això sí, de manera molt imperfecta i rudimentària.

Ara bé, el problema apareix quan el protagonista no entén com pren les decisions, ja que no sap res del fet que, quan busca aigua, el seu cervell està funcionant sota les directrius del famós sistema de pensament racional i s'acaba creient que té un do especial que li permet trobar aigua en qualsevol lloc desconegut.

Aquí tot el seu saber queda limitat a unes poques nocions bàsiques d'on sol estar generalment l'aigua, però sense el suport de totes les dades la seva recerca passa de ser una cosa predictible a l'equivalent de llançar una estaca des d'un avió i cavar el pou allà on hagi caigut.
Això explicaria perquè molts d'aquests individus es presten de bon grat a que els escèptics posin a prova els seus poders

 i després es sorprenguin sincerament quan el James Randi de torn els comunica que encara els pugui semblar increïble, i malgrat tota la seva experiència, no han encertat ni una sola vegada per sobre de l'atzar estadístic en la recerca d'aigua en condicions controlades.




Font: Ciencia y sus demonios

L'SMS destaca com el servei de missatgeria més segur

El 3 de desembre de 1992, el ciutadà britànic Neil Papworth va enviar un SMS que deia "Bon Nadal". D'aquesta manera tan festiva naixia el primer SMS, el primer missatge curt de la història.
Cal preguntar-se si Papworth coneixia la cèlebre màxima de Marshall McLuhan, molt popular entre els estudiosos dels nous mitjans en els anys 60: "El mitjà és el missatge". No són tantes les ocasions en què una història real, un esdeveniment de la vida pràctica, demostra de manera tan clara una afirmació teòrica.
Efectivament, més que anunciar el Nadal, la bona nova era el naixement d'un nou mitjà, el Short Message Service. Dues dècades més tard, és possible afirmar que els SMS han canviat per sempre els hàbits i la nostra forma de comunicar-nos i interactuar. De vegades, les majors transformacions (i fins i tot revolucions!) tenen el seu origen en una cosa tan senzilla -i alhora poderosa- com un missatge de fins a 140 o 160 caràcters de 7 bits. Un clar precedent de les xarxes socials com Twitter i Facebook, que deuen molt a l'SMS.

Hi ha pocs aspectes de la nostra vida quotidiana que no testimoniïn aquesta evolució expansiva de l'SMS. Dels SMS entre particulars per explicar alguna cosa, per a concertar una cita o felicitar un aniversari, es va passar a l'SMS més professional, que incloïa alertes de mitjans de comunicació, confirmació d'un pagament bancari, citacions del metge o la reserva en un restaurant. No s'ha d'obviar aquí la seva incidència en la televisió: els 140/160 caràcters, a través dels SMS Premium, van permetre a les cadenes donar la veu a l'audiència, publicant les opinions dels espectadors o plantejant votacions o participació en concursos. Recordem les emocionants votacions d'Operación Triunfo com una fita en l'ús de l'SMS amb finalitats d'interactivitat amb l'espectador.

L'SMS lligat a l'ús del mòbil
Cal ressaltar que els SMS es van popularitzar al ritme al qual s'estenia l'ús del mòbil. I que la telefonia mòbil és l'eix d'una revolució tecnològica que, des de fa ja més de dues dècades, està transformant la societat de manera irreversible: fent-la més petita i alhora més complexa. Difuminant les fronteres entre l'àmbit públic i el privat. Ampliant la llibertat individual i, alhora, plantejant nous reptes en el pla ètic i legal.

Només cal acostar-se a qualsevol investigació o article sobre els efectes socials de la revolució digital per adonar-se que el mòbil -desbancant al PC, ja que assumeix i amplia totes les seves utilitats- és el rei indiscutible del nostre temps, la roda de la nova era i la nova economia. Només una dada, referit a Espanya, és expressiu de la seva incidència en la nostra vida diària: gairebé vint milions de propietaris de smartphones mirem el mòbil més de cinquanta vegades al dia i molts reconeixen mirar el mòbil abans d'apagar la llum a la nit.
La telefonia mòbil ha triomfat, bàsicament, gràcies a dues de les característiques més rellevants: per permetre la mobilitat ergonòmica de les connexions i per la seva capacitat per a la transmissió creixent de dades. Un telèfon mòbil ordinari d'avui pot contenir tanta informació com la que fa només unes dècades s'emmagatzemava en centenars de milers de biblioteques. El coneixement del món, com en el famós relat El Aleph, de Borges, cap al palmell d'una mà. I viatja amb nosaltres.

És legítim preguntar-se com una tecnologia com l'SMS, en aparença senzilla, que neix amb el propi mòbil fa més de 20 anys, s'ha mantingut i arribat fins a nosaltres, en un entorn d'acceleració tecnològica en el qual un nombre creixent d'invencions apareixen i desapareixen cada vegada més de pressa. Només seguint un principi de darwinisme tecnològic podem comprendre aquest fenomen: sobreviuen les tecnologies que són funcionals, les que s'adapten al nou entorn.

Cinc trets clau
Els SMS basats en les xarxes 2G acrediten un bon nombre de trets que els fan funcionals i difícils de reemplaçar al petit i alhora gran món de la telefonia mòbil. Tots ells es poden resumir en cinc: la universalitat del servei, la fiabilitat de la connexió, la rapidesa, la priorització de la lectura i la seguretat de les dades.

- Universalitat. La primera raó és que el servei de missatges de text és l'únic que funciona a tots els telèfons (siguin Smartphone o no), independentment de la connectivitat de dades. A causa d'això, un de cada tres usuaris de MIM també envia SMS, segons un estudi de Deloitte sobre usos del mòbil, publicat el 2014.

- Fiabilitat. L'ús de la connexió 2G, en lloc d'un altre tipus de xarxes, és més fiable, ja que el servei no es veu afectat per caigudes de la xarxa d'Internet o fallades en un ADSL. Les situacions en què l'SMS és l'única opció, com en àrees on no hi ha cap connexió a Internet o els usuaris no tenen accés a la mateixa aplicació, seguiran sent comuns.

-Rapidesa. Gràcies a aquesta fiabilitat en les connexions, l'SMS es caracteritza també per arribar al seu destí de manera instantània, proporcionant-nos una sensació d'immediatesa que ha canviat per sempre la nostra percepció les comunicacions en temps i espai.

- Prioritat. Aquesta garantia d'enviament i recepció -afegint la característica que l'SMS no permet el bloqueig d'usuaris- explica que les comunicacions oficials per telefonia mòbil utilitzin de manera gairebé exclusiva l'SMS. I al seu torn, que l'ecologia de l'atenció, exposada a tants estímuls comunicatius, discrimini positivament l'SMS davant d'altres opcions, prioritzant la seva lectura sobre altres missatges. Així, segons un estudi de GigaOn, un missatge de text tradicional es llegeix en un termini de tres minuts des que es rep, i és obert en el 98% dels casos, enfront d'un 22% en el cas dels correus electrònics.

-Seguretat. I més enllà de la fiabilitat de la connexió i la importància que el receptor li concedeix, l'SMS presenta un altre valor afegit indefugible en l'actual estat de sobreabundància de dades personals: la seguretat de la informació. L'SMS transita per les xarxes dels operadors de telefonia mòbil, fortament regulades, mentre que els serveis de missatgeria instantània (MIM) inclouen un altre intermediari, l'App o empresa que presta el servei, sobre les que el control (quant a l'ús que puguin realitzar de les dades) és necessàriament inferior, o de vegades inexistent.

L'aparent gratuïtat dels missatges instantanis, per tant, s'ha de posar en qüestió: paguem amb el nostre trànsit, exposats a l'ús de les nostres dades amb finalitats comercials (ja sigui publicitaris, o d'un altre tipus).
L'SMS és una eina difícilment substituïble per als projectes col·laboratius que impliquin micro-pagaments econòmics
Dins dels SMS trobem una modalitat que -bàsicament- amplia el nombre de prestacions: els SMS Premium. En base a les característiques anteriorment assenyalades (la universalitat, la fiabilitat, la rapidesa, la prioritat i la seguretat), l'SMS Premium permet serveis avançats com la realització de micropagaments, de manera ràpida i accessible, amb total transparència i seguretat, sense ocupació de la targeta de crèdit ni del compte bancari i sense haver de donar més dades personals. L'SMS Premium presta, a més, un servei insubstituïble en l'univers del crowdfunding, especialment en l'àmbit dels donatius a ONG i altres entitats, que utilitzen aquesta modalitat de SMS per recaptar fons que financen accions solidàries. I permet ampliar les possibilitats d'entreteniment i participació a mitjans de comunicació, ja que és el mitjà telemàtic més ràpid, segur i eficaç per obrir els sortejos, concursos o votacions a l'audiència general.
Les noves tecnologies de la comunicació faciliten la innovació social. I els SMS, amb el seu ampli catàleg de prestacions i garanties, amb el seu caràcter universal, ràpid i accessible, és una eina difícilment substituïble per als projectes col·laboratius que impliquin micro-pagaments econòmics. L'economia del futur -i en bona mesura la del present- genera oportunitats precisament aprofitant i aprenent a monetitzar aquests processos innovadors sustentats en la participació, la interactivitat i la immediatesa. En un marc tecnològic tan volàtil (o tan líquid, com diria Zygmunt Bauman) l'SMS permet que aquests processos es realitzin amb seguretat i confiança, elements imprescindibles en qualsevol negoci.
L'SMS, com qualsevol tecnologia de la comunicació, no és immune a la mala praxi per part d'alguns particulars, però davant d'aquestes informacions, convé ressaltar que, ara per ara, és el mitjà de comunicació mòbil textual més segur per a l'usuari, el que ofereix més garantia de protecció de dades.
En gairebé 25 anys de vida comercial de la tecnologia SMS, moltes coses han canviat de la mà de la informàtica: gairebé no ens en recordem dels ordinadors de taula amb discos de 5/4 polzades o de les primeres i lentíssimes connexions a Internet. Que el simple, versàtil i segur SMS segueixi entre nosaltres transcorregut el quart de segle i en un entorn amb major acceleració tecnològica de la història, és una dada que parla per si sola.


Font: RedesTelecom

Transformant les xarxes òptiques per facilitar una nova generació de serveis

L'explosió en l'ús del vídeo i serveis cloud està creant tota una nova dinàmica en el trànsit de la xarxa, caracteritzada per un ús intensiu de l'ample de banda i d'aplicacions de dades asimètriques, com passa amb els serveis de streaming de vídeo.
Els hàbits del consumidor estan canviant de forma molt ràpida i dràstica. El vídeo ha passat de ser una activitat familiar i col·lectiva a convertir-se en una experiència individual, cosa que s'ha traduït en una acceleració en el consum d'ample de banda gràcies a les simultànies descàrregues que ara es produeixen en un mateix domicili.
I encara que la grandària i la impredictible naturalesa de la dinàmica i dels fluxos del nou trànsit estan essent els motors que promouen la transformació de les xarxes de transport òptic utilitzades, tampoc podem oblidar que tant els proveïdors de servei mòbil com fix, s'estan veient pressionats per oferir una millor experiència de vídeo (QoE) als seus clients i augmentar les seves ofertes de servei cloud.
El principal repte amb què aquests proveïdors de servei s'enfronten actualment és el de saber adaptar-se a aquest creixement exponencial en el tràfic de dades, al mateix temps que han de contenir i reduir els seus costos operatius i de capital per assegurar la seva rendibilitat i creixement.

Cal transformar la xarxa òptica
Aquestes noves dinàmiques del mercat forcen a que en tota la infraestructura de la xarxa òptica, des de l'accés fins al nucli DWDM de gran capacitat per a llarga distància. tingui lloc una important transformació.

La innovació en la capa òptica està travessant un dels seus millors moments, el que és una excel·lent notícia. Entre aquestes innovacions que estan sorgint podem ressaltar les tècniques de modulació adaptativa que ens aporten una major capacitat, la millora de l'agilitat de la capa òptica gràcies a les solucions multiplayer Software Defined Networking (xarxes definides per software), i també la integració IP i òptic per millorar les eficiències.
Aquesta transformació de la xarxa òptica compta amb tres elements claus:

1. Major capacitat / escalabilitat de la capa òptica
Gràcies a una major velocitat, passant des dels 10 G a unes velocitats consistents de 100G o superiors.
Transmissió d'alta capacitat i baixa latència, crítica per satisfer les necessitats canviants de capacitat i QoS de les aplicacions per a usuaris finals, com és el vídeo HD / OTT (Over The Top).

A mesura que empreses i consumidors depenen més del núvol per a tot, aquestes necessitats de transmissió a major velocitat apareixen de nou en les velocitats d'interconnexió òptica necessàries per a la connectivitat dels centres de dades (centre de dades a centre de dades, empresa a centre de dades).
La innovació en formats d'adaptació modulativa està preparant el camí per a transmissions a velocitats superiors (200G, 400G, etc.).
L'escalament a la capa òptica ofereix una millora en la relació cost per bit.
Millores en la latència i en resposta immediata.
... Però no es tracta únicament de capacitat, la nova generació de xarxes òptiques necessiten ser més àgils i adaptables per assegurar una distribució fiable i eficient de capacitat de servei en un món de comunicacions sota demanda.

2. Major flexibilitat en la capa òptica
Extrem a extrem dinàmic i control multi capa via SDN, que es tradueix en una xarxa òptica més programable i automatitzada, uns processos de treball amb costos de funcionament optimitzats (NMS, SDN i planificació), una reducció en la complexitat, etc.
El programari intel·ligent transforma les tradicionals xarxes òptiques estàtiques en xarxes més dinàmiques, àgils i adaptables, alineades amb les demandes de nou trànsit.

També permet un subministrament extrem a extrem més ràpid i uns nous serveis empresarials gràcies a una programabilitat de xarxa simplificada (Naas, Bod).
Innovacions com els Pluggable Optical Layer, un nou enfocament de les xarxes metro òptiques, desglossen la capa òptica en petits dispositius agregables, fent-la més flexible preparada per a futurs desenvolupaments.

3. Millores en eficiències multilayer
La transformació de la xarxa òptica requerirà una integració més estreta de les capes IP i òptiques per permetre eficiències i millores en la utilització de recursos de xarxa.
Tant IP com a òptic són elements crítics a la xarxa per la implantació de serveis, tot i que tradicionalment han jugat un paper secundari degut en gran mesura a la seva planificació i disseny separats, així com la seva interconnexió estàtica i limitada.
Una unió més estreta entre capes / dominis IP i òptic utilitzant sistemes de control òptim, així com planificació multi capa i capacitat d'optimització, contribuirà a maximitzar l'eficiència total de la xarxa al mateix temps que minimitza la latència del trànsit, possibilitant noves solucions que permetin una combinació òptima de qualitat d'experiència per a usuaris finals amb el menor cost per als proveïdors de servei.

Un exemple pràctic el tenim en la combinació d'enrutament IP amb els dispositius òptics agregables abans esmentats, que milloren la flexibilitat i l'eficiència en aplicació de xarxa troncal mòbil LTE / LTE-A.
Els avenços en les tecnologies de xarxes òptiques estan marcant el camí per a una xarxa d'infraestructura de banda ampla de pròxima generació, amb nivells d'escalabilitat, flexibilitat i eficiència fins ara desconeguts. Aquestes innovacions són crítiques per posar en marxa els canvis necessaris en aquesta nova època de comunicacions en el núvol sota demanda que estan canviant, a tota velocitat, la forma en què vivim, treballem i ens entretenim.

Font: Redes Telecom

Les torres solars 3D

Els desenvolupaments entorn a l'ús d'energies renovables continua endavant. La reducció en els costos de les cèl·lules fotovoltaiques, permet que cada vegada més usuaris puguin adoptar l'ús de panells solars per a la llar i, així, disminuir la factura d'energia elèctrica.
Els panells solars, tot i ser una de les opcions més viables per a l'usuari mitjà, no són els més eficients, ja que el seu disseny pla limita la seva eficiència a les hores de major intensitat de llum solar, però això podria canviar en un futur gràcies a un nou projecte del Massachusetts Institute of Technology (MIT) que elimina els panells i els transforma en torres 3D.

Fins a 20 vegades més eficients
Els Investigadors del MIT, han desenvolupat les primeres torres solars 3D amb una estructura fabricada en una impressora 3D, a la qual s'han adaptat petits panells solars en dues de les seves cares, això amb la idea d'adaptar-se a la trajectòria del sol i així tenir una major eficiència, els seus creadors esmenten que hi hauria un increment de fins a 20 vegades més de captació d'energia solar, ja que pràcticament s'estaria rebent llum solar durant tot el dia.

Un punt atractiu dins d'aquestes torres, és que es tracta d'estructures impreses en 3D a escala nanomètrica el que voldria dir, que podrien estar pel darrere dels panells, així no hi hauria una obstrucció i s'aprofitaria millor la recepció de llum solar. D'altra banda, per a resoldre l'orientació de les torres perquè sempre estiguin apuntant en la direcció correcta, la base tindria un motor connectat a un sistema que gràcies als algoritmes, faria que la torre giri depenent de la latitud on hagi estat instal·lada i l'estació de l'any.

En les primeres proves realitzades sobre edificis del MIT, es va detectar una captació d'energia constant des que va sortir el sol fins que es va ocultar, ja que el disseny permet seguir recollint energia solar encara quan el sol està més a prop de l'horitzó . A més, a aquesta configuració de torre se li pot adaptar l'altura desitjada, és clar, sempre que no hi hagi forts vents que puguin derrocar-la.

Lamentablement no tots són bones notícies, ja que la fabricació de les estructures 3D i el sistema de la base incrementarien els costos en comparació amb els panells solars que tots coneixem, per això estan treballant per analitzar l'energia obtinguda i el cost mitjà per saber si es compensa la fabricació d'aquestes torres.

Font: Energy and Enviromental Science