El funcionament del camp magnètic de la Terra

El camp magnètic terrestre és el que manté la vida. Aquest autèntic escut invisible d'energia protegeix de l'excés de radiació solar i és el responsable de fenòmens tan bonics com les aurores boreals. Aquests sis GIF expliquen de manera senzilla algunes de les seves característiques.

Cinturons de Van Allen

Partícules carregades movent-se entre els cinturons de Van Allen GIF: NASA

Es tracta d'una regió de la magnetosfera terrestre que atrapa les partícules carregades i les fa moure en espiral, de dalt a baix seguint l'orientació dels pols.
El cinturó interior de Van Allen s'estén des d'uns 1.000 km per sobre de la superfície de la Terra fins a més enllà dels 5.000. El cinturó exterior s'estén d'uns 15.000 a 20.000 km.

Anomalia de l'Atlàntic Sud

GIF: ESA / Hubble

L'anomalia de l'Atlàntic Sud és una regió sobre aquest oceà en la qual el camp magnètic terrestre es troba enfonsat fins al punt que provoca una inflor a sota del cinturó inferior de Van Allen. Com a resultat, el cinturó de Van Allen està a només uns centenars de quilòmetres de la superfície. Els pilots d'avió eviten passar per aquesta zona a gran alçada perquè la radiació solar és més gran. També l'eviten els satèl·lits.

Pol nord magnètic

GIF: NASA

El pol nord magnètic (el lloc cap al qual apunten les brúixoles) no coincideix exactament amb el pol nord geogràfic. Està una mica desviat i la seva situació fluctua lleument en funció dels corrents interns del nucli terrestre.

Reconnexió magnètica

GIF: NASA

Al març del 2015, la NASA va posar en òrbita el projecte MMS. Es tracta de quatre sondes idèntiques que viatgen en formació per analitzar el camp magnètic terrestre, concretament els fenòmens coneguts com reconexions magnètiques.
El camp magnètic del sol, o heliosfera, pressiona contínuament contra la magnetosfera. La tensió entre els dos camps és dinàmica, i fa que les fronteres del camp magnètic es moguin i xoquin de forma violenta alliberant calor i partícules. Aquestes col·lisions afecten, per exemple, als corrents d'electrons que envolten el planeta i a les aurores boreals.

Inversió de la polaritat

Inversió del camp magnètic del Sol, entre 1997 i 2013. GIF: NASA

Cada cert temps, els pols del camp magnètic terrestre s'inverteixen. El nord es desplaça al sud, i el sud al nord. Aquest esdeveniment a gran escala succeeix amb una freqüència mitjana de al voltant d'una vegada cada 200.000 o 300.000 anys, però és molt variable. De fet, portem 786.000 anys sense que hagi passat.
Se sap, pels registres fòssils, que abans d'invertir la polaritat, el camp magnètic es debilita. La força de l'actual ha decrescut de manera constant un 15% els últims 150 anys, així que es podria esperar que el canvi es produeixi en un termini geològicament breu, però no sap quan passarà.
Un cop comença, el camp s'inverteix en un termini de centenars o milers d'anys. Les seves conseqüències sobre la vida terrestre són desconegudes, encara que es descarta que provoqui una extinció massiva perquè no hi ha registres que ho hagi fet en el passat. No es te constància de com es veu el camp magnètic en canviar perquè mai ho ha fet en l'actual era. Quan ho faci, probablement s'assembli molt a com s'inverteix la polaritat en el Sol.

El camp magnètic davant d'una tempesta solar

El camp magnètic terrestre és l'escut que protegeix de la radiació solar. Veure-ho moure quan el sol allibera quantitats extraordinàries d'energia és fascinant. El 26 d'octubre de 2011, una tempesta solar de classe G3 va provocar una compressió extraordinària del camp magnètic.