La primera predicció meteorològica de la història

D'una forma molt rudimentària, un storm glass o "vidre de tempesta" és una mena de planeta Terra en miniatura, per dur a tot arreu, i fer una ullada a la predicció del temps. Aquest enginy es va usar generalment entre els navegants del segle XIX, i va ser desenvolupat per l'almirall Robert FitzRoy (el primer meteoròleg de la història) durant l'expedició científica de l' HMS Beagle, al costat de Charles Darwin. Una mena de dispositiu químic conegut des del segle XVII que es va popularitzar amb el disseny del baròmetre de FitzRoy.

Consisteix en un recipient de vidre completament segellat, generalment amb forma de cilindre, ple d'una barreja de líquids que, en funció del seu aspecte, indica quin temps meteorològic s'acosta. La barreja es compon d'aigua destil·lada i etanol, i en menor proporció: nitrat de potassi, clorur d'amoni i càmfora. Cal anar amb compte amb l'ordre de la barreja, ja que si l'agregat es realitza en un altre ordre, la barreja explota.

Però, com és capaç de predir el temps aquesta barreja de substàncies tancades en un recipient? Ho explica en aquest vídeo en José Miguel Viñas.



Les variacions en la temperatura de l'aire i la pressió atmosfèrica provoquen canvis en la solubilitat d'aquesta barreja, cosa que dóna com a resultat l'aspecte canviant del líquid. La major o menor terbolesa o la presència o no d'escates, cristalls o estructures filamentoses poden identificar-se, tal com ho va establir FitzRoy, amb determinats canvis de temps per a les pròximes hores. El líquid clar, sense impureses, és indicador de cels blaus i ambient assolellat, mentre que si comença a enterbolir, s'ennuvolarà, amb possibles pluges. Si en el si del líquid apareixen petites taquetes, pot esperar-se boira i, pel que fa a la neu, la seva possible arribada (estant el dia clar) es delata per la presència de petites plomes blanquinoses, similars a les que de vegades forma el gel. Si aquests mateixos cristalls sorgeixen amb el líquid tèrbol en comptes de clar, llavors el que tindrem serà tempesta.
La correcta interpretació d'aquestes formacions permetrà predir les condicions del temps amb 24 a 48 hores d'anticipació.

FitzRoy

FitzRoy va ser, a més de l'inventor de l'storm glass, un gran protagonista en el desenvolupament de la meteorologia. Sota el seu mandat a la Royal Society, es va implementar una xarxa de 24 estacions meteorològiques que, via telègraf, enviaven la informació a Londres. A l'embarcar en el seu segon viatge en el Beagle, FitzRoy va transportar innombrables baròmetres i 22 cronòmetres, amb la intenció d'afinar els càlculs de latitud dels que es disposava.
Va crear les cartes sinòptiques, utilitzades per a la visualització dels fronts atmosfèrics i els seus desplaçaments.

Però la seva veritable passió era la predicció del temps meteorològic, amb la idea que així es podrien salvar vides. D'aquesta manera, va convèncer als editors del diari londinenc Times a incloure en la publicació els parts meteorològics. És així, doncs, que l'1 d'agost del 1861 es va publicar el primer informe meteorològic de la història.