Desvetllar l'anonimat frena les notícies falses a les xarxes socials

Un estudi, en què ha participat la Universitat de Saragossa, ha demostrat que revelar l'anonimat promou la col·laboració entre persones, frena la propagació de continguts falsos a les xarxes socials i ajuda a la resolució de conflictes. Els investigadors van realitzar un experiment amb 154 estudiants a la Xina en el qual es va observar que la cooperació augmentava quan es desvetllava la seva identitat.

Fotolia

Un equip internacional, en el qual participa l'investigador Yamir Moreno, de l'Institut de Biocomputació i Física de Sistemes Complexos (BIFI) de la Universitat de Saragossa, ha dut a terme un estudi sobre comportament humà que conclou, entre altres coses, que desvetllar el anonimat frena la propagació de les notícies falses a les xarxes socials i promou la cooperació entre individus.
Els resultats d'aquest experiment s'han publicat a la revista Science Advances i "podrien ser rellevants en l'era de la globalització com la nostra, amb sistemes socials en els quals l'anonimat o la seva absència és important, per exemple, en xarxes com Twitter o Facebook", destaca el professor Moreno.

L'estudi contribueix a l'intent de la ciència en les últimes dècades a l'hora de descriure i entendre millor els veritables mecanismes que regeixen el comportament humà no només des del punt de vista individual, sinó també quan interactuem amb els nostres semblants.

Dilema del presoner
A la feina, s'exposen els resultats d'un experiment basat en el dilema del presoner, que consisteix en un joc simètric en què els jugadors han de triar entre dues estratègies: cooperar o no cooperar.

Un total de 154 estudiants de la Universitat d'Economia i Finances de Yuannam a la Xina, van jugar diverses rondes en parella. Les parelles es van establir sobre dos criteris: individus que no es coneixien entre si i d'altres que ja es coneixien prèviament. En cap dels casos, les parelles sabien el nombre de rondes que jugarien, encara que sí coneixien que la probabilitat de passar a la següent ronda era d'un 75%.
En finalitzar una ronda, les parelles s'assignaven aleatòriament fins a aconseguir que tots els jugadors de cada grup, interactuessin entre si. Els participants havien de triar sempre entre tres opcions: cooperar, no cooperar o castigar l'oponent.

Entre les conclusions fonamentals de l'experiment es va demostrar que l'absència d'anonimat va augmentar significativament la freqüència de la cooperació, així com la recompensa mitjana per ronda. D'altra banda, la correlació entre els jugadors i les diferents estratègies utilitzades (cooperar, no cooperar o castigar l'adversari) va experimentar un canvi important en el qual les accions més prosocials van obtenir una major recompensa i millor classificació en aquelles parelles que ja es coneixien.
D'aquesta manera, va quedar demostrat que l'eliminació de l'anonimat és un element promotor de la cooperació. Des d'una altra perspectiva, la resposta dels jugadors al càstig va ser essencialment antisocial, sent la no cooperació l'opció preferida per la immensa majoria. En el grup de jugadors que ja es coneixien), la relació entre els oponents es canalitzava amb major celeritat, encara després que el càstig fos l'opció triada pels dos jugadors en iniciar la ronda.

Font: SINC