Nuclear vs. cicles combinats, la gran batalla elèctrica està servida

L'Acord de París ha marcat el camí. Les renovables s'han imposat per golejada. Són energies netes, però han fet els seus deures, i ja són igual de barates o més que la resta de tecnologies. Pràcticament és l'únic que s'instal·la al món, i la tendència en els propers anys serà aquesta. El món camina cap a un horitzó d'emissions zero, o això hauria d'intentar.
Això porta intrínseca també la desaparició del carbó. El planeta no aguanta més i encara que trigarem molts anys a veure-ho, l'objectiu és aquest. Llavors, per arribar a aquest objectiu, què falta? La resposta és clara: nuclear i cicles combinats. Nuclear i/o gas. Aquesta és la gran batalla elèctrica que s'ha de dirimir en els propers anys, almenys a l'Estat espanyol.

Països com Alemanya ja van decidir desfer-se de la nuclear, altres però, com els EUA o el Regne Unit, prefereixen desfer-se del carbó i seguir amb la nuclear de moment per aconseguir l'objectiu d'emissions zero.
A l'Estat espanyol s'ha obert el debat. El tancament definitiu o reobertura de la central nuclear de Garoña ha obert la caixa dels trons en el sector elèctric espanyol. Quin és el futur de la nuclear a Espanya? Quin paper juguen les companyies? ¿I el govern de l'Estat?
Des que el CSN es va pronunciar i va deixar la porta oberta a que les centrals nuclears poguessin allargar la seva vida útil, el sector elèctric s'ha posat tens. Ha estat com si despertés d'una hibernació digna del senyor Disney. Però ha arribat el moment de prendre una decisió.

La transició energètica cap a les renovables ja s'ha iniciat. El problema està en com afrontar-la. Si ens desfem del carbó en els propers anys, ens podem també desfer de les centrals nuclears? Cap país del món ho ha fet això. Seria una salvatjada. No pots eliminar dues tecnologies que aporten tant a un sistema elèctric.
En el cas espanyol, tant la nuclear com el carbó, amb molts menys megawatts de potència que les renovables o que els cicles combinats, aconsegueixen produir el 20% de la generació anual. Així any rere any. La seva disponibilitat és molt alta. En el cas de la nuclear, és del 98%. I la del carbó també està per sobre del 90%.
A Espanya s'ha obert el debat nuclear. Ara, de moment, la pilota la té a la seva teulada el Govern, i fins que no prengui una decisió respecte a Garoña, no es veuran els veritables moviments en el mercat.

Cicle combinat Bahia Bizkaia Electricitat. FOTO: Govern Basc

El sector elèctric, mentrestant juga les seves cartes (cada companyia les seves), vetllant pels seus interessos. I d'alguna manera o una altra, cadascuna amb la seva estratègia, llança al Govern les seves pressions per negociar quin hauria de ser el futur mix elèctric espanyol.
Ens quedem amb les renovables, inclosa la hidràulica i la cogeneració. Però Espanya té nuclear, carbó i cicles combinats. Si es decideix apostar per la descarbonització, el primer que hauria de desaparèixer del mix és el carbó. Però és clar, el carbó té a favor dues coses: una, que és més barat que els cicles combinats (i si no que l'hi diguin al ministre d'Energia, Álvaro Nadal, el que va passar el passat gener), i dos, que és un lobby amb molt poder a Espanya essent només poc més de 3.000 els afectats.
Llavors, en el camí cap a aquest objectiu d'emissions zero, què s'ha de tenir en compte? Què pesa més, no generar emissions o ser més barat? En aquesta batalla guanyaria clarament la nuclear, ja que no contamina i és barata per al sistema elèctric. Una altra cosa és si és rendible per a les companyies.
Iberdrola assegura que no és rendible. Que les càrregues impositives fan inviable el negoci des de la reforma. I que reobrir Garoña no se li passa pel cap. Això queda descartat pel mercat. Garoña no es torna a obrir. Les inversions que han de fer Endesa i Iberdrola fan inevitable el tancament definitiu i el desmantellament de la central. Però, què passa amb la resta de centrals?
Aquí és on hi ha la gran batalla. El Govern, amb la decisió sobre Garoña, realment prendrà una decisió clau per al desenvolupament econòmic del país. No es tracta només de Garoña, sinó de tot el parc nuclear espanyol. Si es dóna el vistiplau a Garoña, com no es farà amb la resta de centrals que estan en funcionament i que estan en millors condicions per seguir produint energia? Seria absurd el contrari.
És per això que han començat els creuaments de declaracions d'un costat i de l'altre. El Govern s'ho està prenent molt seriosament. No és per a menys. Està parlant i escoltant a tothom. I vol estar segur del que succeiria si es decideix apagar la nuclear als 40 anys de vida.
Llavors, Galán obre la veda amb les ja esmentades declaracions que Garoña és inviable. I llança el missatge al Govern que la nuclear no pot continuar així. Gas Natural Fenosa també li mana un altre encàrrec al ministre Nadal: Treguins els impostos. El 7% a la generació i el del combustible nuclear. I Endesa prefereix jugar les seves cartes en la negociació cara a cara, encara que també li diu al Govern que tregui costos polítics a la factura elèctrica.
De debò volen les grans companyies continuar amb la nuclear? O prefereixen encendre els seus malmesos cicles combinats que porten uns quants anys pràcticament apagats?

Endesa posseeix bona part del seu mix de generació amb carbó i nuclear. Iberdrola té de tot, molta eòlica, molta hidràulica, és a gairebé totes les nuclears i posseeix un bon nombre de cicles combinats. I Gas Natural Fenosa, el que més té són cicles, amb una mica de carbó i nuclear.
Si traiem el carbó, veiem que a Endesa li queda pràcticament la nuclear, a Iberdrola la nuclear i els cicles, i a Gas Natural Fenosa, els cicles combinats i la seva escassa presència nuclear.
Per tenir seguretat en el subministrament elèctric espanyol, tot i tenir 105 GW de potència instal·lada, la nuclear esdevé una tecnologia indispensable. Es tracta d'una energia base, amb aquesta taxa de disponibilitat que sense el carbó cap altra tecnologia aconseguiria. Llavors, és el moment de prescindir de la nuclear?

Si es vol fer, que és una decisió que han de prendre el Govern i les elèctriques, s'hauria de tenir en compte la seva repercussió en el mercat i, com dirien els més antinuclears, també caldria tenir en compte el medi ambient per l'alta radiació de seus residus.
La nuclear, si segueix en peu, serà amb les més estrictes mesures de seguretat. Més, fins i tot, que les que ha tingut fins ara. Si no ho fa, a més d'encarir el preu de la llum per a tots els consumidors i fer menys competitiva l'economia espanyola, l'únic que es quedaria serien els cicles combinats, de manera que, a més, augmentarien les emissions. Ho ha dit Endesa.
Però clar, mentre no hi hagi sistemes d'emmagatzematge, les renovables necessitaran recolzament. Aquest suport serà probablement en els cicles, però apagar la nuclear als 40 està prou a prop com per pensar-s'ho dues vegades. Aquí hi ha el debat. La gran batalla elèctrica. Nuclear vs. cicles combinats.

Font: El Periódico de la Energia