Els humans hem
trepitjat la Lluna i enviat robots més enllà de Plutó, però potser mai
aconseguim acostar-nos al centre de la Terra. Això no ha impedit als científics
estudiar el nucli del nostre planeta de manera indirecta per desxifrar vells
enigmes com la seva composició química.
Des que va ser
descobert per la sismòloga danesa Inge Lehmann el 1936, l'observació de les
ones sísmiques és -juntament amb l'anàlisi química dels meteorits- el nostre
principal mètode per estudiar el nucli intern de la Terra. La manera en què les
vibracions dels terratrèmols travessen el nucli terrestre ens va permetre
conèixer la seva altíssima densitat i deduir que es tracta d'una bola sòlida de
metall amb un radi d'uns 1200 quilòmetres.
La composició
d'aquesta bola és d'un 85% de ferro, un 10% de níquel i almenys un element més
lleuger. Sofre? Oxigen? Fins ara el 5% restant era un misteri, però un equip
d'investigadors japonesos creu haver-ho resolt: Silici. "Creiem que el silici és un element important del nucli intern de
la Terra. Al voltant del 5% del seu pes podria ser silici dissolt en els
aliatges de ferro i níquel", va explicar a la BBC Eiji Ohtani, líder
de l'estudi a la Universitat de Tohoku.
Els investigadors
van partir d'una barreja de ferro, níquel i silici, i la van sotmetre a
temperatures de fins a 5400 ºC i les intenses pressions que es donen en el
centre de la Terra. Els resultats de la recreació van coincidir amb observacions
d'activitat sísmica a prop del nucli terrestre. L'estudi proposa la presència
de silici, però no descarta que altres elements com l'oxigen també hi estiguin
presents.
Comprendre la
composició exacta del centre del planeta ens ajudarà a entendre millor com es
va formar la Terra fa 4.500 milions d'anys, quan els elements més pesats es van
enfonsar cap al nucli formant un aliatge de metall i els elements més lleugers
van sortir a la superfície formant el mantell i l'escorça terrestre on vivim.
Font: BBC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament