La gent està darrere dels rumors d'Internet

Les persones i no els bots estan darrere dels rumors d'Internet. Segons un estudi, el més ampli en el seu camp fins al moment, les notícies falses es propaguen a Internet més ràpida i àmpliament que les notícies veritables.

Les notícies falses són tan velles com la tafaneria, però la seva proliferació s'ha tornat particularment problemàtica en aquesta era de les xarxes socials d'Internet. Les falses històries són amplificades per Facebook i Twitter, com aquella que deia que el Papa donava suport a Donald Trump com a candidat a la presidència dels EUA.
Si alguna cosa sona bojament estúpida pensaríem que no acapararà gaire atenció, però són precisament aquest tipus de rumors els que es fan massivament virals.

El problema és que, de vegades, els rumors poden fer mal a la gent o perjudicar una investigació policial. Com quan es va propagar el rumor per Internet que un estudiant de Brown University estava darrere de l'atemptat a la marató de Boston, i va resultar que el seu suïcidi no tenia res a veure amb l'atemptat.
S'ha arribat a dir que aquestes notícies van tenir un cert pes en l'elecció de Donald Trump i en el referèndum sobre el Brexit al Regne Unit. Fins i tot s'ha arribat a proposar que darrere d'aquestes notícies hi havia els serveis secrets russos utilitzant brossa (programes automàtics).
D'altra banda, se sap que molta gent, a més de consumir rumors, també s'informa per fonts legítimes, de manera que la por als rumors d'Internet no estaria fundat.
Segons Sinan Aral i els seus col·laboradors del MIT, part de l'efecte que tenen aquests rumors és la velocitat a la qual viatgen per Internet. El seu estudi es basa en l'anàlisi de 126.000 notícies que han circulat a través de 3 milions de twitters entre 2006 i 2017 a partir de dades subministrades per la pròpia companyia.
L'anàlisi mostra que les notícies veritables s'expandeixen més lentament que els rumors i arriben a menys gent.

Fins i tot les notícies veritables més populars rarament arriben a més de 1.000 persones, mentre que l'1% dels rumors més reeixits arriben a entre 1.000 i 100.000 persones. A més, els rumors que arribaven a 1.500 persones o més ho feien sis vegades més ràpid que les notícies veritables i són un 70% més propensos a ser retuitejats. Aquests aspectes de la propagació són particularment evidents en el cas de les notícies i rumors sobre política.
Una pega a l'estudi podria ser que una notícia veritable que s'estengui per la xarxa pot consistir en compartir un enllaç a la font original en lloc de consistir en retuits, de manera que anàlisi de propagació anterior que fan els autors de l'estudi estaria esbiaixat.
Aquests investigadors van utilitzar un programari especial per descobrir brossa automàtica de Twitter, que és sospitosa de distorsionar la manera en què les notícies i rumors viatgen per Internet a través d'aquesta xarxa social. Però fins i tot traient les dades referides a aquests bots, els rumors sembla que es propaguen a més velocitat i extensió que les notícies veritables. Això implica que serien els humans els culpables de propagar-los.

Els bots són una cosa tan nova que els experts encara no saben bé què és el que estan fent o l'impacte que tenen. Normalment es creu que els bots distorsionen el tipus d'informació que arriba a la gent però, almenys segons aquest estudi, no sembla que desplacin els titulars cap als rumors. Sembla que propaguen les notícies veritables i els rumors per igual.
Els investigadors van puntuar la novetat dels tuits i van trobar que els rumors sorgeixen d'un corpus aleatori de tuits. L'anàlisi de les paraules dels mateixos suggereix que els rumors destil·len por, fàstic i sorpresa, mentre que les notícies veritables inclouen sentiments que inclouen tristesa, confiança i gaudi. Segons els investigadors, aquestes característiques dels rumors, especialment la novetat, són d'esperar que captin més atenció que les altres.
No obstant això, els experts creuen que no és fàcil trobar una fórmula que exploti aquestes característiques per llançar rumors. De vegades, una condició necessària no és suficient.

Al final, la propagació de rumors i el mal que puguin fer, depèn de la nostra responsabilitat com a humans. Se'ns ha donat la possibilitat de poder-nos comunicar amb qualsevol altre habitant del globus de forma instantània i tenir a l'abast de la mà tot el coneixement humà aconseguit durant segles. Però, no sabem o no volem fer servir aquesta capacitat correctament.

Font: NeoFronteras