Es va examinar l'actual situació de les instal·lacions nuclears nord-americanes, que es compon de grans centrals amb reactors nuclears d'aigua lleugera (LWR). Tot i que durant tres dècades, aproximadament un 20% de la generació elèctrica nord-americana procedia d'aquests LWR, aquestes plantes estan envellint, i el cost de mantenir-les i actualitzar-les, juntament amb la competència del gas natural de baix cost, les fa cada vegada menys competitives en els mercats d'avui.
En lloc d'aquests LWR, cal preguntar-se si els dissenys avançats dels reactors podrien tenir un paper important en els mercats energètics dels EUA en les pròximes dècades. Van concloure que probablement no ho farien. Després, l'equip va estudiar la viabilitat de desenvolupar i implementar una flota de reactors d'aigua lleugera més petits fabricats a la fàbrica, coneguts com a petits reactors modulars (SMR). L'equip va examinar diverses maneres en què es podria desenvolupar un mercat prou gran per donar suport a aquesta indústria de SMR, incloent-hi utilitzar-los per com a reserva (n-1) de l'hidràulica, l'eòlica i la solar, dessalinadores, produir calor per a processos industrials o per usos en les bases militars. De nou, tenint en compte el mercat actual i els entorns polítics, van arribar a la conclusió que les perspectives d'aquesta proposta no tenen bona acceptació.
Hauria de ser una font de profunda preocupació per a tots aquells que estan amoïnats pel canvi climàtic que, per motius totalment previsibles i resolubles, sembla que els Estats Units virtualment perden energia nuclear i, per tant, una manca de energia fiable i baixa en carboni, durant les properes dècades.
Font: Universitat Carnegie Mellon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament