La gasificació és un procés termoquímic en el
qual un substrat carbonós (residu orgànic) és transformat en un gas combustible
de baix poder calorífic, mitjançant una sèrie de reaccions que ocorren a una
temperatura determinada en presència d'un agent gasificant (aire, oxigen i / o
vapor d'aigua)
L'elecció del mètode per dur a terme el procés
de gasificació depèn de diversos factors com la grandària i forma del residu,
l'aprofitament de l'energia del gas produït que vagi a fer-se i, per
descomptat, dels condicionants econòmics.
Per altre banda, l'aprofitament energètic
d'aquest gas pobre es pot fer cremant immediatament en una cambra de combustió,
o introduint-lo en una turbina de gas o un motor de combustió interna.
L'agent gasificant pot ser tant aire, oxigen,
aire enriquit amb oxigen, vapor d'aigua o hidrogen, de manera que s'obtenen
diferents barreges de gasos que al seu torn poden tenir diferents utilitats.
El tipus de reactors que normalment s'utilitzen
per a aquests processos són variats, i la seva elecció depèn de diversos
factors com poden ser la granulometria del residu, la humitat d'aquest, o la
neteja del gas requerida.
Alguns dels avantatges del procés de gasificació
són:
- Versatilitat en la valorització del residu,
ja que es pot aprofitar l'energia que conté en forma de calor, electricitat o
com a gas de síntesi per a l'obtenció de productes químics.
- Bon rendiment elèctric, en el cas que
aquesta sigui la via més adequada per a l'aprofitament del residu.
- Menor impacte ambiental.
Per altra banda, la piròlisi es pot definir com
la descomposició tèrmica d'un material en absència d'oxigen o qualsevol altre
reactant. Aquesta descomposició es produeix a través d'una sèrie complexa de
reaccions químiques i de processos de transferència de matèria i calor. La
piròlisi també apareix com a pas previ a la gasificació i la combustió.
Es pot considerar que la piròlisi comença al
voltant dels 250 ° C, arribant a ser pràcticament completa entorn dels 500 ° C,
encara que això està en funció del temps de residència del residu en el
reactor.
A partir de la piròlisi poden obtenir diferents
productes secundaris útils en funció de la tecnologia de tractament que
s'utilitzi. En la següent taula:
Els productes primaris formats són els següents
(en diferents proporcions segons el procés utilitzat):
- Gasos: Compostos principalment de CO,
CO2, CH4, C2H6 i petites quantitats d'hidrocarburs lleugers.
- Líquids: Compost per una gran barreja
de diferents productes com poden ser: cetones, àcid acètic, compostos
aromàtics, i altres fraccions més pesades.
- Sòlids: El producte sòlid de la
piròlisi és un residu carbonós (char) que pot ser utilitzat com a combustible o
per a la producció de carbó actiu.
Existeixen diferents tipus de Piròlisi en funció
de les condicions físiques en què es realitzi. Així, factors com la velocitat
d'escalfament, el temps de residència, la pressió, etc, tenen una influència
molt gran en la distribució de productes que s'obtenen.
La carbonització és potser el procés de pirolis
conegut des de fa més temps de tots els mostrats en el quadre anterior, i el
que més importància té industrialment per a la producció de carbó vegetal.
Aquesta carbonització es pot dur a terme en diferents tipus d'instal·lacions.
Actualment la investigació sobre la piròlisi es
porta a terme sobre matèries primeres variades, com poden ser els residus
agrícoles i forestals, els residus sòlids urbans o els pneumàtics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament