Comparem una xarxa inel·ligent amb la Smart Grid

Els enginyers de programari que busquen deixar la seva marca, podrien estar pensant en com alterar sobre el control de la distribució d'energia elèctrica.

Energia 2.0

La xarxa elèctrica d'avui consisteix en relativament poques plantes d'energia que serveixen una àmplia xarxa de consumidors d'energia o el que és el mateix "topologia d'estrella" que també una vegada va destacar en la indústria de la computació: un servidor central que proporciona dades a un grup de terminals. Així és com  es va desenvolupar en les xarxes d'àrea local (LAN) amb ordinadors personals, les xarxes estaven formades amb una estructura o jerarquia de client-servidor.

La primerenca World Wide Web va consistir en servidors que emmagatzemaven informació de manera que hi havia uns "clients" amb accés d'aquesta informació. Els Servidors Web van ser controlats pels administradors  programadors web experts amb coneixements d'HTML, FTP, IP, i altres llenguatges i protocols. Igual que la xarxa client-servidor, un lloc web era una xarxa de distribució d'una central de generació a molts consumidors de fet, en la dècada dels 90, era tot un privilegi i també una insígnia d'honor eltenir una pàgina web.

Al introduir-se el Web 2.0, va permetre a qualsevol persona amb un ordinador,  ser un productor de web, així com dels consumidors. Els  coneixements de programació ja no són necessaris per posar contingut a la web. Fins i tot la persona més tecnològicament inepte, pot crear-se un espai en un lloc de xarxes socials amb poc més que un parell de clics. La vella topologia en estrella està donant pas a una topologia de punt a punt. Això requereix de protocols web actualitzats, especificacions  revisades d'HTML  i nou programari d'allotjament de manera que tots, estan contínuament evolucionant.

De la mateixa manera, la generació distribuïda, com la solar i eòlica instal·lada a terrats residencials, pot permetre que les persones  siguin productors d'energia, així com  consumidors. Per ara, el nombre de consumidors que també són productors d'energia és relativament petit, igual que en els primers dies del web havia uns pocs "usuaris avançats" que tenien les adreces IP dedicades i feien els seus propis llocs web. Però el nombre està creixent de manera que, la indústria de l'energia haurà de desenvolupar noves eines per donar cabuda a l'afluència dels nous petits productors d'energia.

Utilitats virtuals

En el seu llibre When the Biomass Hits the Wind Turbine , Jay Warmke prediu que el balanç net permetrà als consumidors amb sistemes solars en els sostres, vendre energia a la xarxa. Això possibilitarà algunes vegades als propietaris d'habitatges disposar d'excedent d'energia. Tot i que el emmagatzematge  és una opció, és costós i complex. Warmke suggereix que l'excés d'energia es podria vendre a altres consumidors utlitzant la xarxa de manera que el distribuïdor deixes de ser un intermediari. Així com l'Internet ens dóna les xarxes privades virtuals, la xarxa intel·ligent podria permetre microxarxes virtuals. Els consumidors pagaran per accés a la xarxa de la mateixa manera que hem de pagar per l'accés a Internet, però un cop a la xarxa, la compra d'energia esdevindrà, igual que les compres dels productes on-line per tant, es pot imaginar un eBay de l'energia, on els productors (venedors) subhastaran  els seus preus en temps real basat en l'oferta i la demanda conjuntament amb la competència. 

Un Protocol per governar a tots

Així com tenim un protocol d'Internet que permet a les xarxes i els ordinadors que es comuniquin, necessitarem un protocol de xarxa intel·ligent per als nostres dispositius de comunicació i distribució d'energia. Això no exclou la competència entre els sistemes operatius es a dir, serà possible estar llegint in article usant un Mac, un PC amb Windows, un Android, un sistema Linux, o una multitud d'altres dispositius. L'únic requisit és que tots parlen "IP" quan arriben al web. De la mateixa manera que, una gran varietat de "sistemes operatius" poden distribuir energia entre si, sempre i quan, ells parlin un llenguatge comú.

Un enfocament per capes

Els ordinadors actuals operen en un model de programari estructurat en diverses capes. Els programadors d'aplicacions no necessiten saber com funciona un teclat o un ratolí; simplement anomenen una rutina del sistema operatiu per llegir el dispositiu. De la mateixa manera, com hi ha molts perifèrics en a un sistema operatiu per a conèixer-los a tots,  els desenvolupadors de maquinari escriuen drivers de programari per permetre que diversos sistemes operatius  interactuin amb els diferents dispositius.

La xarxa intel·ligent  necessitarà d'un model de capes similar per al seu programari. Els usuaris podran interactuar amb el programari d'aplicació. Les aplicacions es comunicaran amb el sistema operatiu el  qual,  parlarà a través de controladors de maquinari. Cada capa proporciona un nivell d'abstracció, el que facilita la integració dels productes de diferents fabricants.  

Font: Engineering Electrronics