Els físics estan a punt de provar una hipòtesi que podria reescriure els llibres de text

Un equip internacional de físics està a punt de provar una hipòtesi sacrilegi sobre els protons, que són un dels blocs bàsics de construcció de l'Univers, de manera que els resultats podrien obligar a una reescriptura literal dels llibres de text de la física nuclear.

Els experiments, que ara estan en marxa als EUA, tenen per objectiu demostrar que l'estructura de protons pot canviar a l'interior del nucli d'un àtom sota certes condicions.
Per molts científics, la idea és que l'estructura interna dels protons, podria canviar si es donen certes circumstàncies tot i semblar absurd, fins i tot un sacrilegi. L'evidència d'aquest canvi intern és molt buscada i ajudaria a explicar algunes de les inconsistències en la física teòrica.

Llavors, què significaria si els protons no canvien la seva estructura? Per a la vida diària, no gaire. Però tindria grans implicacions en els camps de la física nuclear i teòrica. Per entendre per què, primer s'ha d'entendre de què estan fets els protons.
Són un dels blocs de construcció més petita, els protons estan fets de partícules més petites, conegudes com quarks, que es mantenen unides pels gluons.
La comprensió actual és que els protons, dins dels nuclis dels àtoms tenen la mateixa estructura exacta.
Però aquesta suposició no encaixa amb la cromodinàmica quàntica, la teoria que descriu les interaccions entre quarks i gluons. En base a això, els protons dins dels nuclis d'un àtom s'han de sotmetre teòricament a canvis sota certs nivells d'energia.

Fins ara, era pràcticament impossible provar això, però gràcies al nou equip del Centre Thomas Jefferson National Accelerator, a Virgínia, sembla ser que està a punt de canviar.
En disparar d'un feix d'electrons en un nucli atòmic es pot mesurar la diferència d'energia dels electrons sortints, el que representa l'estat de canvi. De fet, s'estan fent algunes prediccions fermes sobre el que els resultats d'aquestes proves mostraran, de manera que es te l'esperança d'obtenir una mesura definitiva.
En preparació per als primers experiments, l'equip del Centre Thomas Jefferson ha publicat les seves prediccions al Physical Review Letters.

Estigui bé o malament, els resultats seran un gran problema per a la comprensió d'alguns dels blocs de construcció més importants en l'Univers, i s'espera que conduirà a una millor comprensió de la física que impulsarà les interaccions de tot el que ens envolta.
Les conseqüències per al món científic són significatives. Es tracta d'una de les més altes apostes de la ciència, ja que podria representar un nou paradigma de la física nuclear.

Font: Science-Alert

Noves tècniques de fabricació de xips per a ordinadors, flexibles increïblement prims

Només cal fer una ullada als mainframes dels anys 1950 i 1960 per entendre la rapidesa amb què s'han miniaturitzat els ordinadors i equips electrònics, però encara es poden fer més petits, segons una nova investigació. Els científics han fet un nou enfocament de fabricació de xips que, diuen, podria fer que els xips d'ordinadors fossin molt més primes i flexibles en el futur.

Desenvolupat per un equip del Massachusetts Institute of Technology (MIT), es tracta de la primera tècnica de fabricació de xips on diferents materials es dipositen a la mateixa capa. Els xips d'ordinador actuals, en canvi, es construeixen a partir de capes (molt fines) apilades una damunt de l'altra, amb els patrons precisos. Els investigadors diuen que han refinat el prou procés com per ser capaços de construir xips que continguin tots els components necessaris per produir un ordinador de propòsit general en el mateix circuit.
La metodologia és universal per a molts tipus d'estructures, això ofereix un enorme potencial amb nombrosos materials candidats per al disseny de circuits ultra-prims.
Les capes de material són només d'1-3 àtoms de gruix, i es va triar el grafè com un dels materials utilitzats.  De fet, aquest estrany material ja s'ha utilitzat en diferents innovacions i experiments i, la seva primesa i la força, el fan perfecte per utilitzar en l'electrònica de capa fina.

De fet, el nou procés pot barrejar qualsevol material que combini elements del grup 6 de la taula periòdica (incloent crom, molibdè i tungstè) i elements del grup 16 (incloent sofre, seleni i tel·luri). Com que molts d'aquests compostos són semiconductors, que són la base del disseny de transistors, pot resultar molt útil en capes molt primes de l'electrònica.

En les proves que executa l'equip de MIT, una capa de grafè es diposita sobre un substrat de silici amb buits gravats segons el material que cal omplir. Aquest segon material, el disulfur de molibdè, s'aplica usant una barra sòlida de material conegut com PTES. A mesura que el PTES passa sobre el xip, les seves molècules causen una reacció amb el silici exposat i es forma una capa de disulfur de molibdè. El mateix procés es pot utilitzar per combinar diversos materials diferents de la mateixa manera.

Mentre que per la ciència és difícil de fer aquest conjunt, les aplicacions possibles són simples: amb electrònica més prima, més flexible s'obtenen noves formes que permetran establir nous nivells de portabilitat. El següent pas serà utilitzar la tecnologia per tractar de crear processadors amb transistor-tunel, que utilitzen un efecte mecànic quàntic per bloquejar una càrrega o permetre que hi passi.
El treball ha estat publicat a la revista Advanced Materials.

Font: Science-Alert

França instal·larà 1.000 km de carreteres solars amb panells en els propers 5 anys

El govern de França ha anunciat plans per pavimentar 1.000 quilòmetres (621 milles) de carretera amb panells fotovoltaics en els propers cinc anys, amb l'objectiu de subministrar energia renovable a 5 milions de persones, al voltant d'un 8% de la població de França.

El projecte és el resultat de cinc anys de recerca entre l'empresa francesa de construcció de carreteres, Colas i l'Institut Nacional de l'Energia Solar. I encara que molts experts en energia solar han estat comentant que les carreteres solars són cares, potencialment insegures i ineficients en comparació amb els panells dels terrats, és rellevant veure un govern que aconsegueix apostar per una nova energia de tecnologia renovable a gran escala.
Els francesos no són els primers a apostar per les carreteres solars, però al 2014, un equip nord-americà va recaptar més de 2 milions US$ amb la seva campanya de crowdfunding per desenvolupar panells fotovoltaics. Els Països Baixos han instal·lat la primera ruta de prova utilitzant panells solars, els quals funcionen millor del que s'esperava.

Però aquesta serà la primera vegada que s'instal·laran panells solars a la via pública, i el disseny del panell patentat, conegut com a Wattway, és l'únic que pot aplicar-se en la part superior de les vies existents, sense haver de destrossar o reinstal·lar qualsevol infraestructura.
Un altre avantatge ve donat per la construcció dels panells fotovoltaics de 15 cm, ja que estan fets d'una pel·lícula prima de silici policristal·lí i recoberts en un substrat de resina per fer-los més forts. Tot això és només de 7mm de gruix. Segons la firma Colas, aquesta estructura única, en capes, dóna als panells molta més adherència que altres panells de carretera solar, i pot reduir el risc d'accidents de camions i cotxes.

No hi ha necessitat de reconstruir la infraestructura. El CEO de l'empresa Colas, Hervé Le Bouc, va dir a la revista Les Echoes l'any passat, quan es van donar a conèixer els panells que "a Chambéry i Grenoble, es van provar amb èxit els Wattway en un cicle d'1 milió de vehicles, o 20 anys de trànsit normal d'una carretera, i la superfície no es mou".
Els panells també són, pel què sembla, resistents a la intempèrie. Les cèl·lules de silici s'encapsulen amb seguretat per mantenir-los secs de pluja, i el material és tan prim que pot adaptar-se a la dilatació tèrmica en el paviment.
Els panells fins i tot han passat la prova dels llevaneus amb gran èxit, però han d'operar les màquines amb una mica més d'atenció en els panells Wattway que en el paviment convencional.

Partint del supòsit que els camins estan coberts només pels vehicles en un 10 per cent del temps i durant la resta de les hores de sol només escalfa el paviment, la companyia estima que 20 metres quadrats de panells Wattway proporcionaran suficient electricitat per una sola casa francesa, excloent la calefacció.
El pla per cobrir 1.000 km de carretera amb aquests panells existents el va anunciar al gener d'aquest any en una conferència de premsa, Ségolène Royal, ministra de l'Ecologia, el Desenvolupament Sostenible i l'Energia de França. No hi ha notícies encara sobre quines carreteres seran les primeres en rebre els panells solars.

Però encara hi ha un munt de preocupacions respecte el concepte de carreteres solars, en general sobre la seva rendibilitat, eficiència i seguretat per ser un competidor real en el joc de les energies renovables.
Aquestes preocupacions sens dubte son justificades, però s'està molt satisfet en veure com va aquest nou projecte.

Font: SCIENCE-ALERT

Vodafone i Cisco s'uneixen per impulsar les comunicacions corporatives

Amb una durada inicial de tres anys, Vodafone i Cisco han arribat a un acord que implica la comercialització conjunta de comunicacions corporatives especialment idònies per proporcionar una connectivitat ubiqua, sempre disponible i altament segura, tant per a grans empreses com per a administracions públiques.

L'aliança també pretén traslladar al mercat els beneficis de Cisco Meraki, una completa plataforma de mobilitat gestionada des del núvol que ofereix les últimes solucions de connectivitat WI-FI i analítica de xarxa per facilitar la digitalització i optimitzar el servei al client en sectors com retail i hotels.
"Creiem que aquest acord serà molt fructífer per als clients, ja que tant Cisco com Vodafone són dues empreses que es complementen al màxim i que tenen com a principal denominador comú el seu compromís amb la innovació", assenyala Andrés Vicente, director general de la Unitat de Negoci d'Empreses de Vodafone Espanya.
Per la seva banda, José Manuel Petisco, director general de Cisco Espanya, destaca que "Cisco i Vodafone comparteixen una mateixa visió que situa la connectivitat, la mobilitat i el cloud al centre de la transformació digital d'empreses i administracions, i la col·laboració anunciada ens permetrà oferir innovadores solucions per impulsar aquesta transformació i aportar més valor als clients".

Font: RedesTelecom

La fase de la lluna afecta la quantitat de pluja

Quan la lluna està alta en el cel es creen protuberàncies en l'atmosfera del planeta que generen canvis imperceptibles que poden afectar en la quantitat de pluja que caurà.
La nova universitat de recerca de Washington ha publicat a Geophysical Research Letters com afecten de forma lleugera les forces lunars a la quantitat de pluja.
Sembla ser que aquest és el primer estudi per connectar de forma convincent la força de les marees de la lluna amb les precipitacions, segons Kohyama, que estava estudiant les ones atmosfèriques quan va notar una lleugera oscil·lació en la pressió de l'aire.

Els canvis en la pressió de l'aire relacionats amb les fases de la lluna es van detectar en les observacions terrestres per primera vegada al 1847, i la temperatura al 1932. Un anterior treball realitzat pels investigadors de la Universitat de Washington, va utilitzar un engraellat global de dades per confirmar que la pressió de l'aire a la superfície, definitivament, varia amb les fases de la lluna.

Aquest nou treball és el primer en mostrar que la lluna també posa un lleuger fre a la pluja per les forces gravitacionals. Quan la lluna és plena, la gravetat fa que l'atmosfera de la Terra tingui tendència a anar cap a la Lluna, de manera que la pressió o el pes de l'atmosfera d'aquest costat del planeta, puja. A major pressió, augmenta la temperatura de l'aire, ja que l'aire més càlid pot contenir més humitat, per tant, les mateixes masses d'aire són ara més lluny de la seva capacitat d'humitat.
La humitat relativa afecta la pluja, perquè la baixa humitat és menys favorable per a la precipitació. Kohyama i Wallace han fet servir 15 anys de dades recollides per la NASA de l'Agència d'Exploració Aeroespacial del Japó gràcies al mesurament per satèl·lit durant les missions del 1998-2012 per demostrar que la pluja és, de fet, una mica més lleugera quan la lluna és plena. El canvi és només l'1 per cent de la variació total de pluja, però, això no és suficient per afectar a altres aspectes del clima o perquè les persones ho notin.

Font: PHYSORG

Reptes d'aigua i energia que cal atendre al segle XXI

Ahir dimarts 22 de març es va commemorar el Dia Mundial de l'Aigua. Aquest any 2016 el focus està posat en l'aportació del recurs hídric a l'ocupació a tot el món. Un dels sectors econòmics que més ocupació es crea amb l'ús de l'aigua és l'energètic.

L'energia i l'aigua són cosines germanes. Van de la mà. Inseparables. Una no pot viure sense ella i viceversa. Només cal mirar totes les centrals hidroelèctriques que hi ha al món.
Però en aquest binomi, aigua i energia es donen la mà en més aspectes. Per exemple, totes les fonts d'energia requereixen de l'aigua en els seus processos de producció: per a l'extracció de matèries primeres (petroli i gas), la refrigeració de plantes tèrmiques, els processos de neteja, la producció de biocombustibles i per al funcionament de les turbines. A més de la hidroelèctrica, també s'utilitza molta aigua en les centrals nuclears, per refrigerar.
El sector energètic viu de l'aigua. Però també el consumidor es beneficia de l'energia quan consumeix aigua. Si no fos pels combustibles fòssils, mig món no tindria calefacció. L'aigua calenta, tant sanitària com per a calefacció, es produeix amb energia.

El simple fet que l'aigua corri per l'aixeta de cada llar és gràcies a l'energia que al seu torn bomba l'aigua perquè arribi amb suficient potència a les nostres cases.
Però aquestes coses que semblen d'allò més normal (encendre la llum o beure un got d'aigua) no ho poden fer molts milions de ciutadans a tot el món.
Aquest és el gran repte de Nacions Unides i dels països desenvolupats. Portar l'energia i l'aigua potable a tots els racons del planeta.
Hi ha 1.300 milions de persones no tenen accés a l'electricitat o no disposen d'un accés fiable.

Com a tendència general, és probable que augmenti el consum de l'energia i de l'electricitat en els pròxims 25 anys a totes les regions del món, amb un major increment en els països no pertanyents a l'OCDE.
Per al 2035, el consum d'energia haurà augmentat en un 35%. Això comportarà que el consum d'aigua per part del sector augmenti en un 85%.
Tot i això, a dia d'avui, segons dades del Banc Mundial, hi ha 2.800 milions de persones a tot el món que viuen en zones amb greu estrès hídric, és a dir, amb moltíssims problemes per accedir a aigua potable.
L'energia hidroelèctrica subministra al voltant del 20% de l'electricitat mundial, proporció que s'ha mantingut estable des de la dècada dels 90. I representa gairebé un 7% del total de l'energia que es consumeix a tot el món.

Els requeriments d'energia per al bombament d'aigua superficial són generalment un 30% menors que per al bombament de les aigües subterrànies. S'espera que l'aigua subterrània utilitzi cada vegada més energia ja que estan baixant els nivells freàtics en les diferents regions del món.

A nivell mundial, s'estima que l'aigua de reg destinada a la producció de biocombustibles és de 44 km3, el 2% de tota l'aigua de reg. En les condicions actuals de producció, es necessita una mitjana de 2.500 litres d'aigua (uns 820 litres d'aigua de reg) per produir 1 litre de biocombustible líquid (la mateixa quantitat que es necessita, de mitjana, per produir aliments per una persona durant un dia).

Font: El Periódico de la Energía

El mercat d'emmagatzematge fotovoltaic arribarà als 25 GW al 2026

Un nou informe dels analistes de Lux Research ha pronosticat que el mercat de sistemes d'emmagatzematge per a l'energia solar tindrà un valor de 8.000 milions de dòlars a nivell mundial al 2026 a mesura que el sector de l'energia solar distribuïda vagi creixent.
Segons l'informe, titulat Helping Renewables Shine On: Analyzing the New Business Cases Where Batteries Make Sense for Solar Systems, el mercat de l'energia solar distribuïda, compost principalment pels sistemes fotovoltaics instal·lats sobre d'habitatges i locals comercials, serà de 25 GW d'aquí a 10 anys gràcies a la caiguda dels costos d'aquest tipus.

Pel 2035, l'energia solar tindrà un preu de només 1,87 $ / W enfront dels 3,83 $ / W que costava al 2015 afirma l'informe. Això despertarà un major interès pels sistemes d'energia solar + emmagatzematge a partir de 2023, donant lloc a un fort creixement.
Altres troballes descrites en l'informe suggereixen un enfortiment de les associacions entre les empreses d'emmagatzematge i les d'energia solar a causa de l'evolució de la indústria i a la necessitat de donar una resposta adequada als problemes que suscita la intermitència. Aquesta tendència es basaria en les col·laboracions existents en aquest àmbit entre Stem i SunPower, Green Charge Networks i SunEdison, i Sonnen i Sungevity.

El creixent suport dels governs a l'emmagatzematge també tindrà un paper important en l'impuls per a una major adopció d'aquestes tecnologies de bateries d'emmagatzematge, com ja ha passat a Alemanya, on un subsidi per a l'emmagatzematge ha suposat una taxa de creixement del 35% dels sistemes d'energia solar + emmagatzematge en l'últim any.
El Japó també ha posat en marxa recentment un esquema similar que cobreix dos terços de les despeses d'instal·lació de les bateries de liti-ió d'1 kWh o de més potència, mentre que a Califòrnia hi ha un mandat de l'estat per tenir 1,3 GW de capacitat d'emmagatzematge instal·lats al 2020.

Finalment, el programari cada vegada més sofisticat farà que la gestió de la demanda sigui molt més fàcil per als consumidors, el que significa que podran gestionar el seu consum d'energia i els patrons d'emmagatzematge de manera molt més eficaç, afegeix l'informe.
"A mesura que el mercat d'emmagatzematge + solar vagi madurant, s'aniran desenvolupant novetats interessants en diversos fronts", va dir l'analista de Lux Rearch i autor principal de l'informe Cosmin Laslau. "Hi haurà una major integració vertical entre les dues indústries, augmentaran les opcions de finançament, i fins i tot hi haurà un moviment cap a l'intercanvi d'energia entre les comunitats".


Font: El Periódico de la Energía

L'efecte de les fotovoltaiques

Quan el sol es comença a pondre a Califòrnia, s'ha de tenir en compte un fet: milers de megawatts de les plantes d'energia de gas natural es dispararan ràpidament per mantenir el consum.

És un fenomen que es farà més pronunciat durant hiverns amb baixes temperatures gràcies als objectius d'energia neta que ha impulsat l'ús d'energies renovables a Califòrnia. L'augment de l'energia solar intermitent posarà a prova la xarxa d'electricitat a tot l'estat, ja que acusarà la necessitat de fonts alternatives, com el gas fora de les hores de llum solar. Els reguladors han advertit que farà que Califòrnia sigui més vulnerable als pics de preus i a les interrupcions d'energia.

Perquè?
A mesura que el dia comença a decaure, la generació dels panells solars disminuirà. Això passa just quan els consumidors tornen a casa de la feina, encenen electrodomèstics i llums, per tant, s'eleva el consum d'electricitat. Calen altres fonts d'alimentació per omplir el buit, i aquesta necessitat és més crítica a l'hivern quan els dies són més curts.

El fenomen conegut com la duck corbe es diu així per la semblança del pendent de la demanda al perfil d'aquesta au aquàtica. La necessitat de la xarxa de Califòrnia perquè les plantes de gas equilibrin els canvis de la demanda i l'oferta, mostra els potencials perills de lligar més generació renovable a les xarxes elèctriques.

La generació solar va representar el 19 per cent del subministrament elèctric de Califòrnia el mes de gener d'aquest any, segons les dades de l'operador de la xarxa. Els projectes d'energia solar a gran escala de les elèctriques van ser uns 7.000 MW al 2015, mentre que els panells del terrat de les cases i negocis, van subministrar fins a 3.000 megawatts, d'acord amb la Comissió Reguladora d'Energia Federal.


Font: BloombergBusiness

Científics del MIT creen una bombeta incandescent més eficient

Un dispositiu de prova de concepte construït per investigadors de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), als EUA, demostra el principi d'un procés de dues etapes per fer les bombetes incandescents més eficients. Aquest dispositiu ja arriba a una eficiència comparable al d'alguns fluorescents compactes i llums led. La tradicional bombeta incandescent ha resultat molt útil des que la va patentar Thomas Edison fa més de 130 anys.

Però d'aquest emissor tèrmic d'alta temperatura només se n'aprofita una petita fracció de la seva llum irradiada, ja que la major part s'emet en infraroig, invisible per a l'ull humà, i per tant, en aquest context, desaprofitada.
Al gener passat, investigadors del MIT descrivien a la revista Nature Nanotechnology una nova metodologia per reciclar i ajustar aquesta llum infraroja, alhora que optimitza la que s'emet en longituds d'ona visibles útils.

Per demostrar-ho han creat una bombeta incandescent de major eficiència energètica mitjançant nanoestructures fotòniques especials que filtren la llum emesa segons la seva longitud d'ona, transmetent la visible i reflectint la infraroja en multitud d'angles. Com els filtres, no estan en contacte directe amb l'emissor, les temperatures poden ser molt altes.
Els investigadors confien a aplicar el prototip que de moment han desenvolupat, per millorar en el futur, el rendiment dels emissors tèrmics calents, inclosos els dispositius termofotovoltaics.


Font: Scientificaamerican

Fa 280 anys del naixement de James Watt

El 19 de gener passat va fer 280 anys del naixement de James Watt. L'enginyer i inventor mecànic va néixer a Greenock, Escòcia. Va ser l'inventor mecànic de la màquina de vapor. Va començar a estudiar matemàtiques als catorze anys, sense mostrar qualitats extraordinàries, però va adquirir gran habilitat al taller mecànic del seu pare, tant en eines, com en instruments de navegació i va morir, a l'agost de 1819 a Heathfield Hall, prop de Birmingham, a l'edat de 84 anys. En el seu honor, seu nom, watt en castellà, s'usa com a la unitat de potència en el Sistema Internacional.

Als 17 anys volia ser fabricant d'instruments matemàtics. Per això es va traslladar a Glasgow a treballar amb un especialista i al 1755 a Londres, on va estudiar per espai de dos anys.
Al 1757 a la Universitat de Glasgow va instal·lar un taller per a la fabricació, reparació i venda d'instruments matemàtics. Watt va dur a terme una sèrie d'estudis teòric-pràctics sobre el vapor i el seu comportament en les rudimentàries màquines que llavors no tenien aplicació útil. En aquesta època va tenir l'oportunitat de conèixer molts científics i d'entaular amistat amb Joseph Black, que va contribuir a consolidar la seva formació en física.

En 1764 al taller va rebre una màquina de Newcomen, que seria la primera versió de màquina de vapor. Tenia uns problemes que va resoldre James Watt de manera que, en reparar-la, es va adonar de la minva en el seu rendiment per la quantitat de vapor que malgastava; i va buscar la manera d'evitar el continu escalfament i refredament del cilindre de pistons.

La solució va ser un condensador separat. D'aquesta manera s'evitava la constant pèrdua d'energia, i es reduïa a un terç el consum de carbó. Va ser el primer invent de Watt. Al llarg de 25 anys, Watt i Boulton van col·laborar, introduint nombroses millores en la màquina de vapor, com la producció de moviment rotatori, el pistó de doble acció, l'indicador de pressió, i el control centrífug automàtic de la velocitat de la màquina.
D'aquesta manera va aconseguir un instrument pràctic, amb una potència capaç de moure maquinària pesada, la qual cosa va comportar l'aparició de les fàbriques i i d'una producció en massa. Va ser l'inici de la Revolució Industrial.

Les aplicacions pràctiques de les màquines de vapor van ser molt importants en la mineria, on es van utilitzar sobretot com a dispositius d'accionament de les bombes destinades a evacuar l'aigua de les galeries profundes, encara que, des de molt aviat, també es van emprar com a màquines d'elevació, transport i extracció. Carbó va ser el combustible que va canviar el món.
James Watt va adaptar la màquina de vapor per impulsar els mecanismes industrials. Al 1782 fabricaven màquines de vapor per a telers, fàbriques de paper, molins de farina, destil·leries, canals, obres hidràuliques i tallers.
A més, i sense conèixer l'existència de cap treball referent a això, va descobrir que l'aigua estava composta d'oxigen i hidrogen. Va crear la unitat anomenada cavall de vapor per comparar la potència, terme que s'utilitza avui en dia, sobretot en els vehicles.
Al 1790 James Watt ja havia rebut al voltant de 76.000 lliures esterlines per les seves patents, per tant, era un home adinerat. Va ser membre de la Royal Society de Londres, de l'Acadèmia Francesa de Ciències i de la Societat Lunar.

L'ININ revela les tendències que revolucionaran l'atenció al client aquest any

El 89% de les empreses té previst competir directament en l'atenció al client aquest any 2016, la qual cosa suposa un augment espectacular respecte a les xifres de l'any 2014 (36%) i 2015 (58%).
"És clar que les empreses estan convertint les experiències d'interacció amb els clients en una prioritat, i les tendències que hem identificat seran crítiques si els negocis volen seguir sent competitius", afirma Donald E. Brown, fundador i CEO de Interactive Intelligence (ININ). "Cal destacar que totes aquestes tendències depenen en gran mesura de la tecnologia cloud, l'anàlisi i el big data. Aquests són ara mateix els fonaments de gairebé totes les tendències relacionades amb l'atenció al client, i seguiran sent components essencials en qualsevol estratègia reeixida de fidelització de clients".

L'atenció centrada en el client trenca les barreres entre el contact center, l'empresa i les parts interessades externes
En l'actual panorama centrat en el client, les relacions amb els clients s'estan convertint en responsabilitat de tots. Un dels majors reptes als quals s'enfronten les empreses en aquesta nova responsabilitat compartida és el nombre d'empleats implicats en la gestió de les interaccions amb el client. Aquest repte impulsarà la necessitat de fluxos de treball digitals possibilitats per sistemes que donen suport a la fidelització de clients, les comunicacions i la col·laboració; i la tecnologia cloud jugarà un paper fonamental. Aquests fluxos de treball digitals no només ajudaran a trencar les barreres entre els contact center i l'empresa, sinó entre les companyies i els seus socis, proveïdors i clients, mitjançant temps de resposta més ràpids i un major intercanvi d'informació.

L'Internet de les Coses expandeix l'experiència omnicanal
L'espectacular creixement de dispositius connectats, tecnologia sense cables, cloud computing i anàlisi avançats ha fet realitat l'Internet de les Coses. Actualment un terç de les empreses afirmen utilitzar Internet de les Coses, i un altre terç planeja fer-ho durant 2016. Però, com utilitzen les empreses l'Internet de les Coses per millorar el servei d'atenció al client sense crear un altre canal aïllat? Les millors solucions per connectar les plataformes d'Internet de les Coses al contact center seran crítiques si les empreses volen crear una experiència del client fluïda a través de tots els canals d'interacció.

Intel·ligència Artificial: l'aprenentatge automàtic irromp amb força
La Intel·ligència Artificial (IA) ha viscut un creixement enorme. L'anàlisi avançat de converses, que està basat en gran mesura en la IA, s'ha fet servir durant anys per monitoritzar les interaccions i activar alertes per a la intervenció. Recents avenços en IA han potenciat el creixement de l'aprenentatge automàtic. De fet, està previst que el mercat mundial de màquines intel·ligents creixi fins als 15.300 milions de dòlars al 2019, amb una taxa de creixement del 19,7%. L'aprenentatge automàtic ajudarà a les empreses a identificar patrons i predir el comportament dels clients. Les empreses utilitzaran cada vegada més l'aprenentatge automàtic per fidelitzar els clients de forma proactiva i gestionar el contact center d'una manera molt més eficaç i intuïtiva, incloent l'ús de bots (programes informàtics que imiten el comportament humà) de conversa que poden actuar com a agents i supervisors virtuals.

Els nadius digitals per fi poden tenir un sofisticat autoservei d'atenció al client
A mesura que ha augmentat la influència dels millennials en el procés de compra, la demanda d'un autoservei d'atenció al client s'ha disparat. Aquesta necessitat d'opcions d'autoservei més sofisticades (web, SMS i mòbil) ha deixat a moltes empreses lluitant per oferir als millennials una autèntica experiència multimodal. Malgrat els reptes, les oportunitats són moltes, especialment per a start-ups i pimes. Aquestes empreses són habitualment més àgils que les seves competidores de grans dimensions i, en molts casos, fomenten una cultura d'autoservei; per això poden adoptar aquestes estratègies de forma més ràpida.

Tot és mòbil
L'assumpte de la mobilitat no és res de nou al 2016; però els clients, usuaris i ciutadans en general són ràpids anticipant l'habilitat per realitzar totes les tasques mitjançant un dispositiu mòbil. De fet, prop de la meitat de la totalitat de trucades entrants provenen ja de dispositius mòbils. Al 2016, desenvolupar aplicacions per a dispositius mòbils no serà una opció afegida, sinó una obligació prioritària. El repte és crear una experiència que asseguri que el context de la interacció es trasllada quan els clients es moguin d'aplicacions mòbils a interaccions en viu.



Font: RedesTelecom

Smartflower llança una estació de recàrrega

Smartflower ha presentat Smartflower POP-e, un sistema fotovoltaic amb una estació de recàrrega per a vehicles elèctrics, segons que ha informat la companyia. Una nova aplicació del sistema Smartflower POP presentat al juny de l'any passat.

De fàcil instal·lació, amb els seus 18 metres quadrats de panells solars en moviment, la plataforma, amb forma de gira-sol, és capaç de generar fins a 6.200 quilowatts hora (kWh) a l'any, molt per sobre dels 4.000 kWh que necessita un habitatge mitjà.
A més, aquest nou sistema permet obtenir fins a un 40% més de rendiment en la producció d'energia gràcies a les seves funcions intel·ligents.

"La nostra meta consisteix a fer possible que siguin més les persones que puguin generar la seva pròpia energia neta per a l'autoabastiment de la seva llar", ha indicat el conseller delegat i fundador de la startup austríaca, Alexander Swatek.
L'Smartflower POP és capaç de captar la màxima energia solar gràcies als seus panells monocristal·lins i a un circuit de connexió intel·ligent, que abasta totes les superfícies dels panells i mòduls solars.

El sistema produeix energia, fins i tot en les hores marginals del dia, cosa que augmenta el seu rendiment. La instal·lació subministra energia neta des que despunta el dia  i fins al crepuscle. Amb la posta de sol, la central solar es plega automàticament tornant a la posició de repòs.

Font: El Periódico de la Energía

El tsunami en què s'han convertit les renovables

El fenomen de les renovables no ha fet més que començar. Encara que sembli que porten molts anys entre nosaltres, el veritable boom de les energies netes es viurà en els pròxims lustres. L'organització no governamental Ceres i la Bloomberg New Energy Finance (BNEF) van presentar un informe titulat Mapping the gap, en el qual es fa una estimació del que suposarà la inversió en potència nova d'energies renovables en els propers 25 anys.

Les dues organitzacions han presentat dos escenaris. Un, tal com s'han fet les coses fins ara: el que en el món dels negocis es coneix com business as usual (BAU), i un segon escenari, en que es tingui en compte el compromís mundial que no s'augmenti la temperatura del planeta 2ºC en el que resta de segle.
En tots dos casos, les xifres espanten, però més en el segon escenari. Segons les estimacions dels experts de BNEF i Ceres, la inversió en nova potència d'energies renovables al món superarà els 12 trilions de dòlars (11 bilions d'euros) fins al 2040 o, el que és el mateix, una inversió mitjana de 485.000 milions de dòlars (446.000 milions d'euros) cada any.

Michael Liebreich, president i fundador de Bloomberg New Energy Finance, diu que l'informe deixa clar que les energies renovables com l'eòlica i la solar estan preparades per una pujadaa causa de la disminució dels costos que sovint els fan totalment competitius enfront dels combustibles fòssils, fins i tot sense subvencions. "La indústria de les energies netes podria fer una contribució molt important a l'assoliment de les ambicions expressades en l'Acord de París", va dir. "Per això, però, el volum de la inversió caldrà que sigui més del doble, i fer-ho en els pròxims cinc anys".
És o no per espantar?. Les renovables s'han convertit en un fenomen imparable, com un tsunami que va arrasar tot el món. Fins i tot, en el primer dels escenaris, sense fer res de l'altre món, la inversió seria ja bastant alta. Segons el càlcul dels autors de l'informe, en un escenari BAU la inversió arribarà als 6,9 trilions de dòlars (6,3 bilions d'euros), o 277.000 milions de dòlars (255.000 milions d'euros) cada any fins al 2040.

Amb tot això, entre el pitjor i el millor dels escenaris la bretxa arriba als 5,2 trilions de dòlars (uns 4,7 bilions d'euros), uns 208.000 milions de dòlars (191.000 milions d'euros) a l'any.
Tenint en compte que en aquest 2015 s'han invertit a tot el món 329.000 milions de dòlars (302.000 milions d'euros) en energies renovables, el potencial de creixement és d'un 47% si el creixement de les inversions fos lineal durant aquests anys.

L'informe es va presentar en un acte organitzat per Ceres al costat de la Fundació de les Nacions Unides, en què hi va participar el secretari general de l'ONU, Ban Ki-Moon. El líder coreà ha instat a més de 500 inversors de tot el món a que pugin a l'onada de les energies netes.
"Avui, faig una crida a la comunitat d'inversors per aprofitar el fort impuls de París i aprofitar les oportunitats de creixement de les energies netes. Jo repto als inversors per duplicar, com a mínim, les seves inversions en energia neta per al 2020", va dir a una multitud de líders financers, que en conjunt representen més de 20 bilions d'euros en actius.
Això seria passar dels actuals 302.000 milions a més de 600.000 milions d'euros a l'any. Per descomptat que és un gran repte. "Els inversors estan en millors condicions que mai per fer front als riscos climàtics i aprofitar les oportunitats econòmiques que ofereixen les renovables", va dir Mindy Lubber, president de Ceres.

Lubber va demanar a tots els inversors a nivell mundial que estableixin ambiciosos compromisos d'inversió en energies netes; establir metes clares per reduir l'exposició al risc de carboni en les seves carteres; animar els reguladors a tot el món per posar en pràctica els requisits obligatoris de divulgació del risc climàtic i, per seguir advocant per polítiques com els preus de carboni, econòmicament significatives i acabar amb els subsidis als combustibles fòssils.

Font: El Periódico de la Energía

Els 8 invents que van revolucionar el 2015

Qui no ha somiat alguna vegada amb crear una màquina que ens faci retrocedir en el temps o un vehicle capaç de transportar-nos a una altra ciutat en qüestió de segons? Encara que moltes d'aquestes idees només semblen sorgir en les pel·lícules de ciència ficció, la veritat és que els inventors existeixen i treballen dia a dia per superar reptes que fins ara semblaven impossibles. Per seguir incentivant aquest esperit per la innovació, Siemens premia cada any als millors invents registrats entre totes les seves patents. El 2015, aquestes han estat les idees registrades més revolucionàries:

Un segon és suficient per canviar tot un prototip Els britànics Howard Mattson i Douglas King van portar un pas més enllà el concepte de la digitalització de les fàbriques. Gràcies a la seva innovació, els dissenyadors de productes poden transformar completament tot un prototip amb només un clic de ratolí. De fet, aquesta actualització del programari aconsegueix que els canvis es facin 100 vegades més ràpid que abans.

Autopistes elèctriques submarines més robustes Cada vegada és més freqüent l'ús d'electricitat a grans profunditats, sobretot per alimentar els equips d'extracció de petroli i gas. Ove Bø va solucionar el que per a molts és un dels majors inconvenients de treballar sota el mar: la pressió de l'aigua. El condensador creat per aquest noruec supera aquest repte i aconsegueix que la tecnologia funcioni sense problemes fins i tot al fons de l'oceà.

Dades que mouen turbines de gas Utilitzar intel·ligentment la informació pot dotar les tecnologies comuns d'avantatges fins ara mai vistes. Però per fer-ho possible, has de comptar amb la capacitat d'analitzar correctament aquestes dades. El doctor Ghenadie Bulat ho ha fet i ha aconsegueix que les turbines de gas funcionin millor i amb menys errors, gràcies al control de la temperatura i la pressió que ofereixen els sensors instal·lats.

Control segur i remot dels parcs eòlics La majoria de la tecnologia no pot funcionar sense l'ajuda d'un ordinador. Aquesta premissa es compleix també en el cas de les energies renovables. No obstant això, quan en un projecte eòlic s'uneixen diferents actors, assegurar que no hi haurà cap error o atac cibernètic és crucial per garantir el subministrament d'electricitat neta. Fries Steffen va solucionar aquest problema i va crear una nova eina que permet la gestió remota de les turbines mentre es protegeix al sistema d'intrusos virtuals.

Font: Siemens