El Concorde, tot un mite

Tota persona que apreciï els avions, haurà sentit a parlar del Concorde i, fins i tot, alguns afortunats l'hauran vist en directe.

Presa a Londres-Heathrow a 2003 Foto: Ryan Hemmings

L'Aérospatiale-BAC, més conegut com El Concorde, va ser un avió avançat al seu temps. La unió de Bristol Aeroplane Company (BAC) per part d'Anglaterra i la Francesa Aérospatiale (actual EADS) van treballar a partir del 1965 en la construcció de les primeres unitats. El Concorde 001 va realitzar el seu primer vol al març de 1969, sortint des del aeroport de Tolosa i a l'octubre del mateix any, va superar per primera vegada la barrera del so.
El Concorde 002, operat per British Airways, va volar per primera vegada a l'abril de 1969 i els dos avions van ser presentats al juny, en el famós saló aeronàutic de Paris.
Els següents anys, van servir per fer proves en vol i en terra, per millorar les dues primeres unitats, abans de passar a una producció més habitual. A poc a poc les proves de vol van ser més llargues, fins que el 1973 el Concorde 002 va fer la primera visita als Estats Units, aterrant a l'aeroport de Dallas.

Concorde, Anglaterra, 1974 Foto: Steve Fitzgerald

Al principi, les demostracions de vol van entusiasmar tant que va arribar a les 70 peticions per part de diverses aerolínies. Però al 1973 hi va haver una gran crisi petroliera que va provocar la recessió de moltes empreses. A això cal sumar-hi que el Concorde era molt contaminant, tant per soroll, com per la pol·lució que produïa.
Tot això va fer que tan sols França i Gran Bretanya, amb importantíssimes ajudes econòmiques per part dels seus governs, fessin bastantes comandes de l'avió supersònic.
Europa es va quedar sola en el desenvolupament de l'aviació supersònica. Grans potències com Estats Units o l'Índia van descartar el projecte per car i per contaminant.

Presa a Londres-Heathrow a 2003 Foto: Ian Nightingale

A finals del 1974, amb més de 5000 hores de vol, de les quals 2000 van ser a velocitat supersònica, el Concorde 001 va realitzar el primer vol civil més ràpid sobre l'atlàntic nord.
Lògicament, un avió supersònic, no vola com els altres. Els seus plans en forma d'ala delta li donen l'aerodinàmica necessària per trencar la barrera del so. Quatre potents i sorollosos motors empenyien el Concorde a més altura que cap altre avió i el tren d'aterratge va ser especialment dissenyat perquè en el moment de l'aterratge, a uns 400 km / h, el Concorde perdés velocitat amb la mateixa distància que un avió convencional. Va ser en el Concorde on es van usar per primera vegada, frens de carboni, molt més eficaços i resistents que els frens usats en aquell temps.

Foto: PRM

1976 és l'any en què el Concorde comença a volar de manera regular a aeroports de diferents països, menys als Estats Units, que havia prohibit l'aterratge al país, perquè era altament sorollós. Poc va durar aquesta prohibició i el Concorde va aterrar aquell mateix any primer a Dallas i, posteriorment, a l'aeroport JFK de Nova York.
Ja al 1977 i després d'un any amb el Concorde solcant el cel de mig món, British i Singapore arriben a un acord comercial per volar, via Bahrain, entre els dos països. Però primer pel veto de Malàisia i posteriorment pel veto de l'Índia, negant-se que l'avió supersònic sobrevolés el seu espai aeri, al 1980 va ser cancel·lada definitivament la ruta i Singapore Airlines va trencar l'acord comercial amb British Airways.

Presa a Manchester-International a 2004 Foto: John Farrington

Tant per Air France com per British Airways, no va ser fàcil comercialitzar vols del Concorde fora del ja conegut entre Europa i Amèrica del nord. De fet, Air France, va tenir diversos anys una ruta entre Dallas i Mèxic, però primer una crisi petroliera i després el veto de l'estat de Florida als vols supersònics pel seu espai aeri, van provocar també la cancel·lació d'aquesta ruta.
Limitant-se tan sols a la ruta comercial que creuava l'Atlàntic Nord, el Concorde havia donat la volta al món en viatges organitzats per a gent amb alt poder adquisitiu, la qual cosa donava una entrada extra de diners a les dues aerolínies.

Van passar els anys, i el Concorde resultava més rendible per a British que per a Air France, també ajudats els primers per un govern britànic que invertia molts diners públics perquè l'avió seguís volant, de vegades, perdent diners.

El principi de la fi del Concorde, va arribar el 25 de juliol de 2000. El vol 4590 d'Air France, s'estavellava al cap de poc d'enlairar-se, a causa d'una fallada de motor, provocat per una peça de metall que hi havia a la pista d'enlairament i que el motor amb la seva força va absorbir. El primer gran accident que patia el Concorde en tota la seva història, deixava més de 100 morts entre passatgers, tripulació i persones que es trobaven al lloc on es va estavellar.

Font: VaDeAviones