XiaoIce: quan un xat-bot es capaç de parlar amb veu humana

Parlar amb els assistents de veu no és com parlar amb els humans. No obstant això, s'ha produït un gir sorprenent: El xat social Xiaolce de Microsoft. Basat en la intel·ligència artificial (IA) és capaç de mantenir una conversa.
La majoria dels assistents digitals personals o fins i tot els xats, formen part d'una experiència comparable als walkie-talkie i/o missatges de text, però Microsoft ha fet un avenç tecnològic: una persona pot conversar amb una bústia de xat amb IA que cada vegada sembla més real.

La conversa més llarga aconseguida fins ara amb aquesta nova tecnologia va durar més de quatre hores, amb 1.600 canvis entre humans i bot. A banda de les converses més llargues, la nova tecnologia de veu de Microsoft no requereix que l'usuari necessiti la wake word constantment, de manera que els robots poden predir el que els humans diran a continuació d'una conversa dinàmica.
No utilitzar o dir la wake word, en si mateix és un pas endavant que permet una conversa més real. L'apel·lació de xats socials no es basa únicament en la seva capacitat per respondre a les diverses peticions dels usuaris, sinó també per establir-hi una connexió emocional.

S'afirma que els xats socials han de poder reconèixer l'emoció i fer un seguiment dels canvis emocionals durant una conversa, de manera que el XiaoIce, és un exemple de progrés significatiu en el desenvolupament de xatbots socials.
XiaoIce es un xat social desplegat des del seu llançament el 2014 a la Xina. Dissenyada amb la veu com si fos d'una noia de 19 anys, té una gran capacitat lingüística, consciència visual i més de 180 habilitats. Actualment, XiaoIce té més de 100 milions d'usuaris únics a tot el món, i ha conversat amb usuaris humans en més de 30 mil milions de converses.
El xat XiaoIce de Microsoft ara pot operar en full duplex, això vol dir que pot estar escoltant un usuari, analitzant la informació i, posteriorment, respondre de forma més natural al mateix temps.

De fet, s'està segur que la nova capacitat és la comunicació bidireccional, similar a escoltar i parlar alhora. En aquesta modalitat semi-duplex, una primera part diu o escriu alguna cosa. L'altra part resumeix tot i respon. El problema és que la gent no parla d'aquesta manera.
Microsoft preferiria alguna cosa més que semi-dúplex per a la seva xatbot social. El mode full-duplex és per humans, i ara, per millorar; així es pot entreveure que es va en la direcció d'adquirir l'art de la conversa. De fet, ara ja s'està treballant a Microsoft per construir màquines de xat socials amb IA a un nivell més sofisticat.

En telecomunicacions, un sistema de comunicació dúplex implica que dos dispositius connectats es comuniquen en dues direccions. L'accent és social. A diferència dels assistents centrats en la productivitat, com ara Cortana, els xats socials de Microsoft estan dissenyats per tenir sessions de conversa més llargues amb els usuaris, tenen sentit de l'humor, canvien, juguen a jocs, recorden dades personals i participen en bromes interessants.


Font: Microsoft

El nou gran repte de la intel·ligència artificial: col·laborar amb si mateixa

L'última competició de Microsoft intenta buscar les millors estratègies perquè diferents sistemes cooperin entre si per aconseguir els resultats òptims. El mecanisme ideal per aconseguir-ho ha consistit a combinar diversos enfocaments d'entrenament, però cap sembla el millor. Vídeo.

Barallar-se contra un porc, encara que sigui virtual, resulta molt més fàcil si es té l'ajuda d'un amic. Aquesta és la conclusió a què ha arribat un concurs organitzat per uns investigadors de Microsoft per provar com els sistemes d'intel·ligència artificial (IA) poden cooperar entre ells per resoldre problemes difícils. Però com es col·labora amb aquest company antiporcs és una altra qüestió.

La competició aborda una àrea de la intel·ligència artificial que ha rebut poca atenció fins ara. Els investigadors d'IA solen desenvolupar programari capaç de realitzar una tasca humana específica, com jugar a escacs o al Go, per mesurar el seu rendiment en funció de la capacitat de derrotar un jugador humà. No obstant això, una gran part de la intel·ligència humana implica comunicació, intel·ligència social i la teoria de la ment, que és la capacitat d'interpretar i anticipar-se a les intencions d'un altre ens intel·ligent.

El projecte dóna pistes sobre com els éssers humans i els sistemes d'intel·ligència artificial podrien arribar a col·laborar algun dia per aconseguir més que la suma de les parts. "Això forma part d'una tendència més àmplia de replantejar la intel·ligència artificial com una intel·ligència augmentada en lloc de com una simple intel·ligència artificial", explica el director executiu de l'Institut Allen per a la Intel·ligència Artificial, Oren Etzioni.

Per al concurs de Microsoft, els sistemes d'intel·ligència artificial van treballar junts dins del Projecte Malmö, una versió especial del joc obert per ordinador Minecraft. Un investigador de Microsoft va dissenyar aquest entorn per importar i executar proves per tècniques diferents d'intel·ligència artificial. Faran falta molts més avenços perquè els sistemes d'IA siguin capaços de formar equips, però el concurs ofereix una manera de provar algunes idees.
Per a la competició, els agents havien d'intentar controlar i atrapar un brau porc virtual, ja fos pel seu compte o amb l'ajuda un altre sistema. Els millors equips del Repte d'IA Col·laborativa Malmö van utilitzar mètodes avançats de l'aprenentatge automàtic com l'aprenentatge profund per aconseguir que els seus sistemes aprenguessin a treballar en equip. Per això van ser necessàries grans quantitats de dades. Però alguns participants també es van decantar per enfocaments més antics i menys populars que impliquen entrenar al sistema amb informació codificada a mà.
Els guanyadors del concurs, un equip de la Universitat d'Oxford (Regne Unit), van utilitzar l'aprenentatge reforçat, una mena de aprenentatge automàtic inspirat en la forma en què aprenen els animals a través de l'experimentació. Els seus agents rebien un reforç positiu cada vegada que aconseguien doblegar el porc de manera col·laborativa.

La investigadora principal del projecte Malmö de Microsoft, Katja Hofmann, assenyala que molts equips van combinar diferents enfocaments. "Cap enfocament per si sol s'ha posicionat com a clar guanyador", assegura, i afegeix que és probable que els enfocaments híbrids "ofereixin els camins més prometedors per a futures investigacions".
El desafiament de la lluita contra porcs es basa en un experiment mental conegut com la caça del cérvol, que explora conceptes de la teoria de jocs, una branca de les matemàtiques que s'ocupa de la cooperació i les estratègies de negociació. La idea és que dos caçadors han de decidir entre caçar individualment o treballar en equip per aconseguir fer-se amb un cérvol. Els millors equips del repte, en funció de les puntuacions obtingudes i la novetat dels seus treballs, rebran una beca d'investigació de 18.000 euros i una plaça a l'Escola d'Estiu d'Investigacions d'IA de Microsoft.

El professor de la Universitat de Washington (EUA) Peter Sundays, que estudia l'aprenentatge automàtic i la mineria de dades, adverteix que l'entrenament del programari d'intel·ligència artificial dins d'entorns simulats té els seus inconvenients. El programari pot optimitzar massa per aquest entorn concret, el que pot tornar-inútil en un context del món real, explica. Tot i que els mons simulats més sofisticats estan començant a evitar aquest fenomen.
Sundays afegeix que la cooperació entre éssers humans és tan complexa i subtil que resulta difícil imaginar que el projecte de Microsoft aconsegueixi reproduir-la. No obstant això, tot i cert escepticisme, se sent encoratjat pel projecte. L'expert conclou: "Seguim en els primers dies d'aquest sector, i Minecraft és un entorn amb moltes possibilitats. [És] més ric que les coses que s'han utilitzat abans i, per descomptat, sembla que val la pena intentar-ho".

Font: MIT Technology Review

CPD autosuficients energèticament

Els centres de dades -impulsats ​​pel creixement en l'ús d'internet- pateixen una escalada de costos energètics molt important. Actualment, aquests centres representen ja el 2% del consum global d'energia, cosa que ha activat l'alarma mediambiental, i es preveu que les seves emissions de carboni superin el 2020 a les de tota la indústria aèria. Davant d'aquesta situació, Siemens s'ha posat mans a l'obra i, al costat de Microsoft i FuelCell Energy, ha desenvolupat un sistema de gestió d'energia, dissenyat especialment per a aquests centres de dades, que permet el seu autoabastiment.

"Es tracta d'una solució 100% sostenible i que garanteix l'estabilitat de la xarxa elèctrica, alhora que evita pèrdues d'informació", expliquen a Cinco Días fonts de la multinacional alemanya. La companyia assegura que, d'aquesta manera, un nou centre de dades ja és capaç de generar energia per als seus propis servidors, transformant en electricitat el biogàs d'una planta de tractament d'aigües residuals. La solució de Siemens controla i monitoritza aquesta infraestructura, i gestiona l'energia perquè els servidors compten amb un subministrament constant en tot moment. "Gràcies a aquest sistema intel·ligent, fins i tot instal·lacions crítiques com els centres de dades, poden funcionar de manera fiable mitjançant fonts d'energia alternatives", defensen.

Siemens ja comercialitza la solució, però a més compta amb un projecte pilot en un centre situat a la ciutat de Cheyenne, a l'Estat nord-americà de Wyoming, on es poden veure els resultats. La instal·lació compta amb 200 servidors i està connectada al Centre de Supercomputació de la universitat de l'Estat.

Per produir l'energia necessària que abasti el centre de dades, s'utilitza metà que comença com biogàs en els tancs de la planta de tractament d'aigües residuals. El metà és conduït al centre de dades on, una pila de combustible de 300 kW, converteix el gas en electricitat mitjançant un procés electroquímic (i per tant, sense combustió). El centre de dades destina 100 kW dels 250 kW de l'electricitat produïda per al seu propi ús. La planta de tractament d'aigües residuals utilitza la resta, de manera que així es redueixen els seus propis costos energètics.

Subministrament constant
Des de Siemens expliquen que un subministrament constant d'energia als servidors "és fonamental" per eliminar el risc de pèrdua de dades. I afegeixen que "per això, el proveïment d'electricitat ha de complir els estàndards de qualitat més alts, ja que qualsevol pujada o caiguda de voltatge, encara que aquesta només es de durant uns mil·lisegons, pot generar una fallada del sistema". Per mantenir aquest nivell de fiabilitat, la companyia detalla que l'última versió del seu programari per a la gestió de la infraestructura dels centres de dades (Datacenter Clarity LC) monitoritza el subministrament de biogàs i de l'electricitat produïda. Així mateix, el sistema publica alertes primerenques als operadors del centre de dades si sorgeixen problemes amb la qualitat de l'energia, o si el consum d'energia previst pogués excedir la quantitat generada.

Siemens aclareix que la seva solució es basa en un dels programaris estrella de la companyia, PLM (Product Lifecycle Management) que, amb una trajectòria de dues dècades, està present en entorns crítics de tot el món (s'han venut més de nou milions de llicències) i és usat per la NASA per al disseny i acoblament virtual de l'explorador Curiosity que estudia el planeta Mart.

La tecnologia de Siemens ja està sent instal·lada en alguns centres de dades, com el situat a la ciutat italiana de Ferrera Erbognone. "La seva implementació ha fet que es converteixi en el més eficient que existeix des del punt de vista energètic, amb una disponibilitat del 99,995% segons la classificació Tier IV", diu la companyia, que apunta que per determinar la inversió necessària per instal·lar la solució i calcular quina estalvis s'aconseguiran "cal fer un estudi de la situació de cada centre".



Font: Cinco Días