En els últims temps s'ha produït un renaixement de l'activitat nuclear i es torna a parlar dels mini reactors nuclears de fins a 300 MW de potència com una alternativa a les plantes nuclears tradicionals que són grans, cares i lentes de construir (una mitjana de 10 anys).
Països com els EUA i Rússia han mostrat interès tecnològic, com a alternativa de futur, i països emergents, com l'Índia, la Xina, Corea del Sud o Sud-àfrica pel seu menor cost d'inversió. Aquestes instal·lacions, que es poden construïr de forma independent o modular en complexos més grans, podrien ser d'utilitat en llocs que no estiguin connectats a la xarxa elèctrica, com a pols industrials o zones remotes.
Des de la Societat Nuclear Espanyola (SNE) afegeixen que els reactors modulars petits es troben en desenvolupament en aquests moments. Entre els avantatges assenyalen que en ser de petita potència presenten l'avantatge de poder ser construïts en un temps relativament curt i que els requisits d'emplaçament són menys exigents per les seves característiques.
Poden situar-se en emplaçaments lleugers, fins i tot mòbils. És el cas de Rússia que té en desenvolupament un projecte de construcció d'un reactor modular i com a suport d'emplaçament un vaixell per poder ser utilitzat de forma puntual en diversos consums.
Però, actualment el projecte més avançat es troba a la Xina, on Chinergy està començant a construir el 210 MWe HTR-PM, que consisteix en reactors bessons de 250 MWt d'alta temperatura refrigerats per gas (HTR).
Però tot i ser petits, des de la SNE aclareixen que també necessitaran de les revisions i manteniments necessaris per a l'operació segura dels mateixos en funció del seu disseny específic. El disseny embrionari és el dels reactors propulsors de navilis, per això són molt compactes i els períodes de parada per manteniment i recàrrega són més extensos que els reactors de gran potència.
Són els mini reactors el futur de la nuclear a Espanya?
Amb l'entrada en vigor de la Llei del sector elèctric 54/1997 per la qual es va liberalitzar la generació elèctrica, a Espanya es podrien construir noves instal·lacions nuclears. Des Fòrum Nuclear assenyalen que a Espanya, no es contempla la construcció d'aquests reactors per a la generació d'electricitat. No obstant això, sí que hi ha participació activa en R + D en reactors de quarta generació juntament amb altres països punters.
Tant la SNE com Fòrum Nuclear aposten per mantenir operatiu el parc nuclear espanyol a llarg termini, sempre amb les màximes garanties de seguretat, tal com s'assenyala des Fòrum Nuclear seu president Antonio Cornadó, "perquè segueixi aportant al voltant de la cinquena part de l'electricitat generada a Espanya, consolidant-se com una font de generació indispensable en la cistella elèctrica espanyola per la seva fiabilitat i la garantia de subministrament que ofereix al sistema".
A més, des de la SNE assenyalen que els avantatges de mantenir-lo en funcionament fins als 60 anys suposaria per a Espanya: produir 1.200.000 milions de kWh (equivalent al consum elèctric de tot el país durant 4 anys), la qual cosa constitueix un element dinamitzador de l'economia i l'ocupació del país, evitar l'emissió de més de 800 milions de Tn CO2 a l'atmosfera i reduir la dependència energètica exterior (petroli i gas). Factors a tenir molt compte en un model energètic que busca la descarbonització de l'energia.
Finalment, és convenient recordar que el sector nuclear espanyol no el componen només les centrals nuclears. La tecnologia nuclear aporta avui dia una contribució vital per a la societat moderna per les seves aplicacions a la indústria, la medicina, l'agricultura i altres camps. Aquest important sector està constituït per empreses elèctriques, constructores, enginyeries, empreses de servei, d'inspecció, de formació, subministradors de béns d'equip, fabricants de combustible nuclear, universitats i centres de recerca que donen feina a unes 27.500 persones entre ocupació directa i indirecte. I aporta al PIB del país 2.781.000 d'euros €, el que equival al 75% de l'aportació al PIB del sector del transport aeri, i una contribució tributària de la indústria nuclear de l'ordre de 1.150 milions d'euros.
Font: El Periódico de la Energía
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament