Tothom qui te un compte bancari en el que es guarden els diners, també te una targeta bancària amb la qual accedir a aquests diners o realitzar pagaments sense portar efectiu a sobre. La targeta pot ser de crèdit o de dèbit, pot estar feta per Visa o per MasterCard ... fins i tot es pot portar al mòbil per no haver de portar el plàstic a sobre.
Quina és la diferència entre la banda magnètica i el xip?
Molts hauran viscut el pas de la banda magnètica a l'actual xip que tenen les targetes i, possiblement, se sap que aquest pas es va produir per seguretat. Però que canvia d'un sistema a un altre, exactament?
La banda magnètica compta amb una informació fixa i inalterable: el número de targeta i la data de caducitat. En passar una banda magnètica per un lector de targetes, l'únic que es fa és enviar aquesta informació.
Cada vegada que un lector de targetes llegeix la targeta, el xip EMV genera un codi únic de transacció anomenat token. Cada vegada que es fa un pagament es genera un codi únic que no pot ser reutilitzat, i és l'únic intercanvi d'informació que es produeix entre lector i targeta.
Aquesta diferència fa que, de passar la targeta per un lector que estigui manipulat, no puguin reutilitzar les dades de la targeta sense més. A Espanya no és tan comú perquè la majoria de comerços compta amb datàfons de sucursals bancàries en règim de lloguer, però en llocs com els EUA és més comú trobar-se aquests intents d'estafa.
Com funciona el pagament amb una targeta de xip EMV?
El procés que ocorre quan introduïm una targeta amb xip EMV en un lector de targetes és el següent:
1- El datàfon comprova si té connexió a Internet per comunicar-se amb el banc; normalment se sol realitzar amb una connexió mòbil 2G / 3G / 4G.
2- En introduir la targeta i rebre el testimoni, el datàfon comprova que el testimoni provingui d'una targeta autèntica.
3- El terminal de pagament comprova si la targeta té autentificat offline abans de continuar amb el procés de pagament.
4- Segons la targeta, si té PIN (el més comú) o signatura, demanarà que s'identifiquin els propietaris de la targeta amb un dels dos sistemes.
5- A continuació el sistema comprovarà que es pot fer el pagament:
- 1.- Si és de dèbit, mirarà si hi ha prou diners en el compte per fer el pagament
- 2.- Si és de crèdit, ha de comprovar el risc de la transacció i les condicions per autoritzar (o no) el pagament
- 1.- Si el datàfon té connexió a Internet, la transacció es fa a l'instant i els diners deixen d'estar en el nostre compte
- 2.- Si el datàfon NO té connexió a Internet, la transacció s'autoritza i el banc la processarà més endavant
El pagament sense contacte, ja sigui amb targetes contactless o ja sigui amb un mòbil amb NFC, funciona de la mateixa manera: s'envia un token al lector sense fil i es comprova si la targeta és vàlida. El curiós ve quan es veu que els sistemes de pagament -com Apple Pay, Android Pay o Samsung Pay- són els encarregats de verificar l'autenticitat del testimoni, motiu pel qual s'emporten una comissió de la transacció. Per això els cauen tan malament als bancs.
Font: OMICRONO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament