dimecres, 28 de desembre del 2016

Els 25 anys de Linux


Els 25 anys de Linux

El 25 d'agost de 1991, un estudiant d'enginyeria finlandès anomenat Linus Benedict Torvalds va anunciar en un grup de notícies de Usenet (Users Network, Xarxa d'Usuaris) que estava treballant en un nou projecte, una mena de hobby: el nucli Linux:

Assumpte: Què és el que més t'agradaria veure en Minix?

Estic fent un sistema operatiu lliure (és només un hobby, no serà una cosa gran ni professional com GNU) per clons d'AT 386 i 486. Porto preparant-lo des de l'abril i comença a estar llest. M'agradaria rebre algun comentari sobre el que agrada / desagrada de Minix, ja que el meu SO se li sembla una mica a la disposició física del sistema d'arxius (per raons pràctiques), entre d'altres coses.

Fins ara he portat bash (1.08) i gcc (1.40), i les coses semblen funcionar. El que vol dir que tindré alguna cosa pràctica d'aquí a uns mesos i m'agradaria saber quines són les característiques que la majoria de la gent voldria. Qualsevol suggeriment és benvingut, però no prometo implementar-lo :-)

Linus (torvalds@kruuna.helsinki.fi )

PD: no porta res de codi de minix i té un sistema d'arxius multifil. NO es pot portar (fa servir la commutació de tasques dels 386, etc), i probablement mai pugui suportar discos diferents als d'AT, que són els que tinc :-(

A la primera versió la va anomenar Freax, una barreja de Free i Unix. Més endavant un col·lega de la universitat el va convèncer de canviar a Linux, un nom que Torvalds havia descartat perquè li semblava egocèntric. El 1992 va decidir registrar el sistema operatiu sota llicència pública GPL. El que va passar després és història de la informàtica: l'ambiciós projecte GNU de Richard Stallman necessitava un nucli, i Linux era al lloc i en el moment adequats.
Avui Linux és més important del que Torvalds mai hauria imaginat. De fet, ara que ha complert 25 anys, Linux és més important que mai.

Els 25 anys de Linux


Sí, pot ser que encara no hagi arribat l'any de Linux a l'escriptori, i pot ser que mai arribi a fer-se realitat, però el sistema operatiu de codi obert està present en gairebé tota la infraestructura d'Internet, a més de mil milions de smartphones i en cada racó imaginable.

El periodista Ariel Torres va escriure a La Nación:

Vint anys després d'aquell post modest, però fundacional, Linux fa funcionar els servidors de Google, d'Amazon, de les borses de valors de Nova York i de Londres, i els del mercat financer de Chicago. Wikipedia i DreamWorks fan servir Linux. El banc del Brasil i la línia de bandera dels Països Baixos, KLM, usen Linux. La NASA fa servir Linux. I el Gran Col·lisionador d'Hadrons -la Màquina de Déu- corre gràcies a una de les moltes variants (distribucions, en l'argot) de Linux. Gairebé el 99% de les superordinadors del món, inclòs el que es fa servir per administrar l'arsenal nuclear d'Estats Units, utilitza Linux. El router que tens a casa teva molt probablement té dins un Linux. De fet, la immensa majoria dels dispositius de la Internet de les Coses fa servir alguna forma de Linux. L'Estació Espacial Internacional va migrar el 2013 la dotzena de portàtils abord a Linux; lògic, l'estació en òrbita fa servir també Linux. I, sense ànim d'abundar amb una llista que portaria diverses pàgines, afegiré una altra dada reveladora: el nucli de Linux (nucli, en l'argot) està dins de cadascun dels 1.400 milions d'smartphones amb Android que es venen cada any.

A més, Linux és més professional que mai. Avui en dia, el 92,3% dels programadors que contribueixen al desenvolupament del nucli cobren per això (enfront del 88,2% de 2014, el 86,4% dels 2013 i el 85,4% 2012). Aquesta tendència significa dues coses: que els desenvolupadors de nucli escassegen, de manera que les persones que estan realment capacitades no tenen problemes per trobar ofertes de treball a la Fundació Linux; i que Linux és realment important, ja que les empreses estan disposades a pagar pel seu desenvolupament.
La Fundació Linux és un consorci tecnològic sense ànim de lucre que es finança amb aportacions de corporacions i particulars. Entre desembre de 2014 i juliol de 2016 -versions 3.19 a 4.7-, Intel i Red Hat van ser les empreses que més recursos (empleats, etc.) van destinar al desenvolupament de Linux:

Els 25 anys de Linux

Les estadístiques que recull la fundació per celebrar el 25 aniversari parlen per si soles: 13.594 desenvolupadors i 1.300 companyies han contribuït al desenvolupament del nucli Linux des de 2005. El nucli té 22 milions de línies de codi. S'afegeixen 4.600 línies cada dia. S'accepten 7,8 canvis o pegats cada hora (1.310 a la setmana). S'allibera un nou nucli cada 66 dies ...
Avui Linus Torvalds és un empleat més de la Fundació Linux: només el 2% del codi de Linux està escrit per ell. Però continua coordinant i supervisant el desenvolupament del nucli, com ha vingut fent des de 1992. Segons diu en les entrevistes, per a ell això continua sent un hobby.

Font: Gizmodo


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament