dimecres, 4 de gener de 2017

La revolució del satèl·lit ja està en òrbita

Tradicionalment, el satèl·lit s'ha fet servir per dotar de connectivitat a aquelles zones en les que no s'han desenvolupat infraestructures terrestres adequades. Deixant de banda l'àmbit militar -en què aquests sistemes resulten estratègics per a poder desplegar operacions arreu del món-, la seva ocupació cada vegada és més habitual per a serveis punt a punt en comunicacions empresarials o de particulars. Respecte a aquest últim escenari, l'any passat s'estudiava que a Espanya hi havia una població que oscil·lava entre els 250.000 fins al milió de llars que no disposava de comunicacions, un mercat que podria ser atès pels operadors de satèl·lit.

La revolució del satèl·lit ja està en òrbita

Segons l'últim informe disponible de la SETSI (Secretaria d'Estat de Telecomunicacions d'Espanya), que compta amb dades actualitzades fins al primer trimestre del 2016, al qual fa al·lusió Jordi Bosom, director d'Estratègia i Desenvolupament de Negoci d'Hispasat, el 97% de les llars al nostre país compta amb cobertura de banda ampla fixa d'almenys 2 Mbps, el que deixaria una xifra de 628.000 llars que no tenen accés a aquest servei mínim, que avui en dia ha quedat ja obsolet per no tenir prou qualitat per a les necessitats actuals. "El nombre de clients potencials de banda ampla satelital seria més gran si incloguéssim també als usuaris sense accés a serveis de més de 10-20Mbps, podent situar al voltant del milió de llars", manifesta el directiu. En aquest sentit, Bosom pronostica: "En el camp de banda ampla residencial esperem que en els propers anys l'ús del satèl·lit s'estengui molt més, com passa als EUA, on hi ha milions de clients".

Terra, mar i aire
A casa nostra les connexions per satèl·lit per Internet superen ja les 50.000, xifra de la qual es parlava l'any passat. Uns números que, d'acord amb Luis Abenza, CEO & Co-founder d'EXCOM, estan disminuint: "La població objectiu per als serveis satelitales han baixat, però de forma poc significativa, ja que són principalment llars molt disseminades en zones rurals en les que altres tecnologies resulten molt cares per implantar". I afegeix: "respecte a la xifra total de connexions a Espanya, s'està reduint lentament, ja que altres tecnologies com el 4G LTE fix i il·limitat, estan arribant a aquestes àrees i suposen una millor opció".

La revolució del satèl·lit ja està en òrbita

D'altra banda, Aquilino Antuña, director general de Quantis, indica que habitualment se situa al voltant de les 500.000 les llars sense connexió, és a dir, sense cap possibilitat de tenir connexió. Admet que tampoc és senzill saber el nombre de connexions actives per satèl·lit en aquest moment. "La meva opinió és que estem per sota de les 50.000 connexions. És evident que hi ha una desconnexió entre la demanda i l'oferta que en bona part es deu al desconeixement de la tecnologia per satèl·lit. No obstant, el temps juga a favor nostre. Cada vegada més els nostres distribuïdors, canal de venda en general, van fent que la solució sigui més coneguda".

La revolució del satèl·lit ja està en òrbita

Xifres avall, xifres amunt, els consumidors de banda ampla satelital són variats. En l'àmbit rural hi ha usuaris particulars que no tenen altres xarxes o tenen un accés limitat i veuen la tecnologia satelital com una bona alternativa per disponibilitat, qualitat i preu; es tracta de petites i mitjanes empreses, com explotacions agrícoles, plantacions o allotjaments rurals; instal·lacions industrials o de generació elèctrica com parcs solars, etc.

Banda Ka vs. banda Ku
Pel que fa a les zones urbanes, de clients residencials n'hi ha pocs, ja que els operadors de satèl·lits es dediquen a complementar les cobertures d'altres telco, ja que quan hi ha altres infraestructures com fibra òptica, 3G o 4G no té sentit usar el satèl·lit, tret que les qualitats proporcionades per les anteriors tecnologies siguin molt dolentes. Des del punt de vista corporatiu, es distingeixen les empreses que utilitzen el satèl·lit per a serveis corporatius, backhaul, connexions temporals o les xarxes d'emergència i fins i tot xarxes IOT (Internet de les Coses). Les solucions de backup segueixen sent minoritàries i estan més focalitzades al mercat corporatiu amb l'objectiu de garantir la disponibilitat de serveis crítics, i és que té l'avantatge que no comparteix cap tram amb cap xarxa primària. És més, les millores en la tecnologia fan que cada vegada se sol·liciti més com un backup real a connexions terrestres.
Finalment, un altre dels àmbits d'ús d'aquesta tecnologia és el de la mobilitat: el satèl·lit és clau en entorns marítims, ferroviaris i aeris per a dotar de comunicacions de banda ampla a la població. En entorns "on no hi ha una altra tecnologia i no arriba ningú", revela Miguel Pingarrón, director de desenvolupament de negoci de SES Astra Ibèrica. "El desenvolupament de satèl·lits per a aquests nous nínxols com el sector aeronàutic o marítim són el futur i representen grans oportunitats per al sector", augura.

Frens
Tanmateix, encara hi ha moltes traves que dificulten l'explosió de les comunicacions satelitals al nostre país. En aquest sentit, José Luis Càceres, responsable de màrqueting i desenvolupament de negoci de Thales Alenia Space, reconeix que depenent de l'escenari en què ens moguem val la pena, o no, apostar pel satèl·lit. En la seva opinió es tracta d'una solució competitiva per radiodifusió però no per a comunicacions punt a punt, és a dir, per a connexions privades amb serveis de veu, dades, accés o banda ampla, en què el preu del Mbps o MHz resulta molt car comparat amb la fibra. A més del fre del cost, el directiu esmenta la infraestructura -l'haver de muntar una parabòlica- i la immerescuda "mala fama" que s'ha atribuït a aquesta fórmula pel que fa a disponibilitat del servei, una qüestió que es devia a temes de maduresa tecnològica i que, al seu parer, "ja està superat".

La revolució del satèl·lit ja està en òrbita

Precisament Jordi Bosom, d'Hispasat, afirma que la principal barrera és el desconeixement. "El satèl·lit és percebut per part dels usuaris finals com una tecnologia per a serveis de televisió i no de banda ampla. També està estesa la creença que aquest servei és més car o té pitjors prestacions que els seus equivalents en xarxes terrestres, encara que això ja no és així. Gràcies als avenços tecnològics dels últims anys, el satèl·lit també pot donar serveis de banda ampla d'alta qualitat i a preus competitius", declara.
Coincideix en aquesta percepció Jaume Sanpera, president d'Eurona: "Sens dubte, el principal fre és el desconeixement absolut que el satèl·lit és la solució per al sector residencial. La gent pensa en grans instal·lacions de grans costos i baix rendiment. Cal desterrar aquesta falsa creença". Malgrat aquestes traves, considera que "el satèl·lit com a mitjà d'accés a Internet té un futur brillant però minoritari, mai no serà, a casa nostra, un mitjà de connexió massiu".
Igualment, des de Quantis, consideren que el desconeixement és l'escull a salvar. La majoria dels potencials usuaris no saben que aquesta tecnologia existeix i està disponible a costos raonables. "Aquesta és la raó per la qual encara hi ha la possibilitat de gaudir d'accés Internet de qualitat en qualsevol lloc, aquests potencials usuaris s'hagin resignat a viure sense accés a Internet. L'evolució tecnològica en el món del satèl·lit ha permès que ja els costos s'hagin equiparat en gran mesura als oferts altre tipus de solucions".

Grans avenços
Els nous satèl·lits HTS permeten oferir nous serveis de forma més competitiva. Malgrat aquests obstacles que han alentit el seu desplegament al nostre país, les comunicacions via satèl·lit han experimentat grans avanços en molt poc temps. Una d'aquestes millores ha estat la reducció dràstica del preu dels serveis gràcies a l'aparició dels satèl·lits d'alt rendiment (HTS, de l'anglès High Throughput Satellite), tal com explica José Luis Càceres. Aquests sistemes Multispot presumeixen de prestacions superiors en emprar millor la potència sobre zones de cobertura més petites i han estat concebuts per baixar el cost del megaherz en multiplicar per factor 100 la capacitat. "Amb ells es dóna un servei de major capacitat i a un menor cost del Gbps", especifica. Al costat dels HTS, el portaveu de Thales Alenia Space al·ludeix als avenços en els formats de modulació d'ones, un desenvolupament que optimitza la disponibilitat d'enllaços en protegir-los de possibles variacions del canal. És a dir, adapta les connexions de transmissió a les condicions del medi, evitant que caigui l'enllaç. Per a això, la forma d'ona o els paràmetres del sistema canvien de manera dinàmica en funció de les condicions de l'enllaç. Tot això es tradueix en comunicacions més robustes en què no interfereixen les condicions atmosfèriques.

La digitalització també ha arribat als satèl·lits
Gràcies a aquests avenços, tant dels satèl·lits com en l'equipament d'usuari, els operadors poden donar serveis que proporcionen una experiència molt similar als de les xarxes terrestres. La velocitat, el cost i la qualitat dels serveis s'estan incrementant mes a mes. En cas d'Hispasat, per exemple, lliuren serveis a la llar amb més de 25 Mbps de velocitat de baixada, en rangs de preu que comencen en els 30 €, el que suposa una oferta molt similar o millor que alguns serveis dels operadors d'ADSL. "A més, - detalla el director d'Estratègia de Hispasat- el 2017, amb el llançament dels nostres satèl·lits H30W-6 i H36W-1, disposarem de capacitats en banda Ka sobre Espanya, el que ens permetrà seguir avançant en la millora dels nostres serveis de banda ampla gràcies a una major velocitat de descàrrega per als usuaris".

La revolució del satèl·lit ja està en òrbita

Jaume Sanpera, d'Eurona, també corrobora aquests grans progressos de manera que "podem dir que hi ha hagut un canvi tecnològic tan fort amb la banda Ka que ha fet que passem de connectivitats de decabits a connectivitats a megabits. Fa cinc anys un equip d'usuari costava 3.000 euros i un usuari pagava 1.000 euros al mes per una connexió de 0,5 megues. Ara paga 40 euros per una connexió de 22 megues i uns 300 euros per l'equip", afirma.
"La velocitat que es pot oferir, així com les millores en l'estabilitat de la connexió i la reducció dels costos l'han convertit en una alternativa molt més interessant que abans", manifesta el portaveu d'EXCOM.

La fibra amenaça el negoci de la TV
Els serveis de TV directa a la llar han estat una de les grans bases del satèl·lit. No en va, és l'alternativa més forta i barata a l'àrea de la radiodifusió i contribució i distribució de continguts audiovisuals, ja que amb un sol sistema es pot abastar una extensió de cobertura molt gran (per exemple, amb un sol satèl·lit el senyal arriba a tot Espanya i mig Europa). No obstant això, des de fa uns anys, les xarxes terrestres estan menjant terreny. La saturació del negoci al costat de la urgent amenaça de la fibra -a través de la qual s'ofereixen continguts televisius a la carta- està causant una autèntica revolució en el sector, obligant als operadors de satèl·lit a innovar, a desenvolupar noves tecnologies i a obrir els seus serveis als clients oferint-banda ampla, connectivitat, mobilitat ... de moment, estan veient quin model de negoci poden desenvolupar i com ser més competitius en el mercat, aconseguint que la capacitat que ells proporcionen s'acosti cada vegada més a la de les infraestructures terrestres. Ja no es tracta únicament de vendre capacitat, com venien fent fins ara, sinó de brindar serveis amb solucions més optimitzades que actualment són factibles de donar gràcies a uns satèl·lits que han estat millorats.

Combatent la TV terrestre
Així les coses, Luis Abenza, de EXCOM expressa: "Des del nostre punt de vista, en un futur proper tots els serveis TV seran IP. El satèl·lit serà una capa d'accés a Internet com la resta de tecnologies, independent del servei de televisió".
Aquilino Antuña, de Quantis, fa esment a un avantatge addicional en la distribució de contingut televisiu per satèl·lit: "L'aparició de nous estàndards de TV com 4K és molt ràpidament implementable en el satèl·lit, mentre que l'escassetat i la limitació de freqüències disponibles dins l'espectre radioelèctric, a més de les importants inversions que necessita tota la xarxa terrestre per a la implementació d'aquests nous estàndards, fa que ara sigui pràcticament impossible la seva ràpida introducció".

La revolució del satèl·lit ja està en òrbita

D'altra banda, el directiu d'Hispasat creu que "el satèl·lit, gràcies a les seves capacitats úniques de multidifusió així com el gran ample de banda, continua resultant la millor alternativa per a distribuir grans quantitats de contingut a grans grups d'usuaris. L'evolució cap a de formats de més qualitat (4K, 8K) el situa com una de les poques eines capaces de distribuir aquests alts volums de vídeo sense patir congestió a les seves xarxes". I continua: "La visió d'Hispasat és clara, el futur se centrarà en l'ús eficient de les xarxes híbrides, tant per a la radiodifusió com per a la banda ampla, en què el satèl·lit i les tecnologies terrestres es combinaran de la manera més adequada per a cada cas. En l'àmbit de la televisió, el satèl·lit s'utilitzarà per a la difusió de continguts en directe i de gran audiència, i Internet (i les plataformes OTT over the top) s'utilitzarà per a continguts minoritaris i serveis sota demanda", conclou.

Font: RedesTelecom

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament