dimarts, 30 de maig del 2017

Internet camina sense retorn cap a IPv6

El 6 juny 2012 es va llançar a nivell mundial el nou protocol de xarxa IPv6 que venia a substituir a la versió 4 (IPv4). La idea era que el seu desplegament es dugués a terme de forma gradual, en coexistència amb l'anterior sistema, al qual aniria desplaçant a mesura que els dispositius de client, equips de xarxa, aplicacions, continguts i serveis s'anessin adaptant. No obstant això, la seva implementació no està essent tan ràpida, almenys al nostre país. No en va, segons les dades gestionades per Juan Luis Lázaro García, soci-director de L & M Data Communications, que ha estat seguint el desenvolupament d'aquest estàndard des dels seus orígens, ha publicat a l'Informe IPv6: Anàlisi de situació, que Espanya ocupa el lloc número 81, amb un 0,07% (just davant de països com Iemen o Macau). Bèlgica lidera el rànquing amb un 57% d'usuaris amb aquest protocol; seguit de Suïssa (42%) i Estats Units (35%). En total, a finals de novembre de 2016, hi havia al món 300 milions d'usuaris amb IPv6, el que suposa un 8,31% a nivell mundial.

Internet camina sense retorn cap a IPv6

Diverses raons expliquen la importància d'adoptar aquesta actualització com una millora entre el 10 i el 15% en l'eficiència de les comunicacions, un menor consum de la bateria en el sistema mòbil, així com un menor impacte i menys equips addicionals en la xarxa de l'operador enfront d'altres solucions anteriors i un baix cost per als desenvolupadors d'aplicacions. I tot això s'aconsegueix, per raons tècniques, com el fet d'evitar les fragmentacions i no precisar NATs (de l'anglès Network Address Translation), el mecanisme que utilitzen els routers IP per intercanviar paquets entre dues xarxes que s'assignen mútuament adreces incompatibles. En concret, consisteix a convertir, en temps real, les adreces utilitzades en els paquets transportats.

Internet camina sense retorn cap a IPv6


I és que, quan es va dissenyar IPv4, gairebé com un experiment que permetés la comunicació entre els diferents elements de la xarxa i l'ordinador o telèfon, no es va tenir en compte que pogués tenir tant èxit comercial i que la quantitat d'usuaris i dispositius (més enllà d'un mòbil o un PC que busquessin connexió) creixessin d'aquesta manera tan espectacular. Davant d'aquest panorama, IPv4 només disposa de 2 ^ 32 adreces (adreces amb una longitud de 32 bits, és a dir, 4.294.967.296 adreces), el que fa pensar que en poc temps aquestes adreces s'esgotaran.
Va ser per aquest fet pel qual la IETF (Internet Engineering Task Force), organisme encarregat de l'estandardització dels protocols d'Internet va llançar la versió 6 que posseeix adreces amb una longitud de 128 bits, és a dir, 2 ^ 128 possibles adreces (340.282 .366.920.938.463.463.374.607.431.768.211.456, abreujant, 340 sextilions).

No hi ha marxa enrere
Malgrat que el nostre país està molt lluny en el seu desplegament, aquest protocol serà el que predomini. A dia d'avui, els proveïdors de serveis nord-americans ho estan adoptant majoritàriament. Fins i tot Apple va anunciar a l'estiu que començaria a retirar de la seva appstore les aplicacions que no funcionessin en xarxes només IPv6. És més, dades que aporten empreses com Google, Cisco, Akamai i diferents entitats públiques i privades posen de manifest que cada vegada un major nombre d'usuaris es comuniquen per aquesta via. Els experts pronostiquen que abans de 2020 tindrem, a nivell mundial, més equips connectats amb IPv6 que amb IPv4.

IPv6 serà el protocol predominant
Per exemple, d'acord amb l'últim Network Barometer Report de Dimension Data, el percentatge de dispositius que suporten IPv6 va pujar abruptament de 21% l'any passat a 41% aquest any, a causa de l'augment de dispositius actuals en xarxes. Això permet a les organitzacions amb xarxes més noves donar suport a les seves estratègies de digitalització permetent la connectivitat per Internet de les Coses, Big Data, anàlisi i contenidors. Publicat per primera vegada el 2009, l'estudi va ser creat a partir de les dades recopilades de 300.000 incidents de servei registrats en xarxes de clients de la companyia. La firma també va dur a terme 320 auditories de gestió del cicle de vida de la tecnologia cobrint 97.000 dispositius de xarxa en organitzacions de totes les mides i en tots els sectors industrials de 28 països.
Si ens fixem en un altre estudi, el Cisco Visual Networking Index (VNI), i, concretament a Espanya, veiem que el tràfic IP es multiplicarà per 2 a casa nostra en els propers cinc anys, arribant a 25 Exabytes anuals (2 Exabytes mensuals) al 2020 -l'equivalent a gigabytes al fet que totes les pel·lícules produïdes en el món en tota la història creuin les xarxes IP espanyoles cada tres hores- des dels 11 Exabytes anuals (917 Petabytes mensuals) registrats el 2015 (el que representa una taxa de creixement interanual el 18%). A més, aquesta anàlisi assenyala que el 48% de tots els dispositius / connexions fixes i mòbils seran compatibles amb IPv6 al 2020.

En el cas de l'Informe sobre l'Estat d'Internet corresponent al tercer trimestre d'Akamai, Bèlgica segueix sent el líder mundial indiscutible en adopció d'aquest protocol, amb un 39% de les seves connexions a la plataforma de la companyia realitzades a través d'IPv6, el que suposa un increment del 3,3% respecte al trimestre anterior. Així mateix, altres cinc països europeus es van incloure entre els 10 principals països o regions pel que fa a adopció d'IPv6: Grècia (nº 2), Alemanya (nº 3), Suïssa (nº 5), Portugal (nº 8) i Estònia (nº 9 ). Si bé Grècia (0,3%) i Suïssa (2,6%) van experimentar modestos descensos intertrimestrals, Portugal va registrar el major descens d'un trimestre a un altre observat entre els 10 principals països i regions, amb un 13%.
L'especialista en serveis de CDN (Content Delivery Network - Xarxa de Lliurament de Continguts), també revela que els proveïdors de serveis de telefonia mòbil, sense fils i per cable han continuat registrant els majors volums de sol·licituds IPv6. A Europa, Sky Broadband (Regne Unit), TELENET (Bèlgica) i Belgacom Skynet (Bèlgica) encapçalen la llista, amb un 58%, un 56% i un 33% de les seves sol·licituds a Akamai realitzades a través d'IPv6 en els seus països, respectivament.
Aquests estudis vénen a confirmar que aquest estàndard ha arribat per quedar-se. Una altra cosa son les implicacions que poden tenir per a la indústria. "Al final d'aquesta dècada un nombrós grup de països avançats tindran entre el 60 i el 80% de la seva població amb accés IPv6, aquest fet necessàriament provocarà canvis en les infraestructures dels sistemes d'informació i comunicacions", confessa Juan Luis Lázaro García. "És responsabilitat dels proveïdors de serveis, dels desenvolupadors d'aplicacions i del departament de sistemes i comunicacions de la seva empresa, preparar-se pel canvi al IPv6, comprovant que tot funciona bé i, en cas contrari, prendre les mesures correctives pertinents. Perquè això sigui així, cal que tots els que formem part d'aquest sector ens conscienciem d'aquesta realitat i comencem a prendre cartes en l'assumpte", conclou.

Baixa adopció a Llatinoamèrica
Tot just quatre països d'Amèrica Llatina i el Carib (Bolívia, Brasil, Equador i Perú) superen l'1% d'usuaris habilitats per operar amb el nou protocol d'Internet IPv6, cosa que pot frenar l'avanç en la interconnexió de dispositius, segons un informe presentat a la ciutat de Montevideo. L'estudi, realitzat pel Registre Regional d'Internet per a Amèrica Llatina i el Carib (LACNIC) i el Banc de Desenvolupament d'Amèrica Llatina-CAF, compara la situació dels països avançats en el desplegament d'IPv6 amb els de la regió on, tot i la baixa adopció del protocol, es destaca la intenció dels proveïdors de serveis d'internet (ISP) de fer-ho.

Internet camina sense retorn cap a IPv6

Alguns dels arguments que exposen els proveïdors de serveis d'Internet per no donar el pas a la tecnologia IPv6 són, segons l'informe, que la infraestructura actual presenta problemes per això, que la inversió necessària no és justificable en virtut de la demanda i que encara tenen adreces IPv4 disponibles. La investigació, anomenada Desplegament d'IPv6 per al desenvolupament socioeconòmic a Amèrica Llatina i el Carib, també assenyala que alguns ISP preveuen dificultats en el desplegament de l'IPv6 i que encara poden emprar mesures 'pont' per allargar la vida de les IPv4.
Entre aquestes accions intermèdies es troba la compartició d'adreces, és a dir, que dos o més usuaris tinguin la mateixa IP assignada, cosa que amb IPv6 no passaria causa de l'elevada quantitat d'adreces que pot atorgar (al voltant de 340 sextilions), per la qual que cada dispositiu tindria la seva pròpia.
Segons van explicar dos dels investigadors que van participar en l'estudi, Guillermo Cicileo i Omar de Lleó, aquesta pràctica de compartir les IP -que fa servir els anomenats CGNAT- deterioren la qualitat de l'Internet de l'usuari pel fet que determinades aplicacions no funcionen o ho fan de manera lenta en emprar aquesta tècnica. El baix desplegament d'IPv6 a Amèrica Llatina i el Carib també pot afectar a l'avanç de la interconnexió de dispositius, coneguda com Internet de les Coses.

Un desplegament amb diversos camins
Abans de donar el pas a la nova versió, molts estan optant per "estirar" al màxim el protocol anterior permetent, per exemple, la compartició d'una mateixa IPv4 entre múltiples usuaris (CGN nat massiu). Aquesta estratègia sol resultar complexa, poc eficient i tècnicament insuficient en la mesura que dificulten la identificació dels usuaris (aspectes legals) i provoquen disputes a l'hora de compartir una determinada porta al TCP.

Internet camina sense retorn cap a IPv6

Una altra opció que està sent utilitzada pels proveïdors de serveis de telefonia i dades mòbils nord-americans és la d'implementar una única xarxa IPv6 que possibiliti l'accés d'equips IPv4, en altres paraules, desplegar DNS64 / NAT64.

Drivers de la transició
- Escassetat d'adreces IPv4. La compartició de les mateixes per respondre donar resposta a l'enorme quantitat d'usuaris, serveis i aplicacions que necessiten connectar-se, té una vida finita i empobreix la qualitat de la Internet.

- Efectes de xarxa (valor que cada nou usuari d'una xarxa aporta a la resta). Aquests, ja siguin directes o indirectes, són baixos o nuls. IPv6 és una xarxa descentralitzada en què cadascuna de les etapes principals de la cadena de valor (nucli de xarxa, xarxa d'accés i servidors de continguts i aplicacions) no tenen efectes forts sobre les altres, i dins de cada etapa pràcticament no hi ha efectes de xarxa.

- Accions de grans jugadors en IPv6. És el cas de Google, Akamai o Facebook que impulsaran el seu desplegament.

- Millores d'experiència de l'usuari. Emprar IPv4 pot comportar inconvenients als usuaris, entre ells la impossibilitat d'obrir totes les aplicacions simultànies desitjades per falta de ports amb la mateixa direcció, augmentar els retards, estar subjecte a major incidència de faltes, no disposar d'adreces públiques per a la xarxa interna que permeti aplicacions i que afavoreixi el desenvolupament de la Internet de les Coses, etc.

- Accions governamentals: Desplegar IPv6 en institucions governamentals, educatives, d'investigació, etc; incentius fiscals limitats en el temps per a la migració; o coordinar amb els proveïdors d'accés i d'equipament les accions d'homologació de sistemes compatibles a nivell d'usuaris.

En resum:


  1. Creixent escassetat d'adreces IPv4 i inconvenients amb les tècniques inicials de compartició d'adreces.
  2. Els beneficis de migrar a IPv6 són certes, però incerts en el temps. No hi ha una equació clara per la urgència.
  3. Baixos o nuls efectes de xarxa directes i indirectes.
  4. Desplegament d'IPv6 a les xarxes d'accés dels principals proveïdors de cada país. Impuls a través d'exempcions tributàries limitades en el temps o en la suma.
  5. Desplegament d'IPv6 a les xarxes dels usuaris governamentals a través de directrius i polítiques en les compres públiques.
  6. Millores en l'experiència de l'usuari quan fa servir IPv6 natiu.
  7. Homologació d'equips a nivell d'usuaris.


Font: LACNIC (Latin America & Caribbean Network Infomation Centre o registres de direccions d'Internet per a Llatinoamèrica i el Carib)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament