dijous, 4 de gener de 2018

El gran trencaclosques del sistema elèctric espanyol

L'Estat espanyol intenta crear una estratègia energètica per al futur a mig i llarg termini. Es el que s'anomena en l'argot com a transició energètica.

  • Quines fonts d'energia subministraran en el futur?
  • Com s'ha de desenvolupar la descarbonització de l'economia?
  • Què cal fer per estalviar energia i / o contaminar menys?

Una de les potes de les que més es parla és de com quedarà fixat el mix elèctric del futur.

El gran trencaclosques del sistema elèctric espanyol

El Govern ha posat en marxa una Comissió d'Experts perquè estableixin una sèrie d'escenaris possibles en funció de la sostenibilitat econòmica i financera del sistema elèctric. Entre altres qüestions. I és clar, quadrar els comptes és molt complicat, sobretot per a Espanya, encara que la solució es troba sempre en la tarifa. Vegem.
Espanya té un compromís amb la Comissió Europea i els seus socis de no generar dèficit de tarifa en el sistema elèctric. És a dir, que no et gastis més dels ingressos que perceps. Es podria dir que Espanya està lligada de peus i mans. És el que es coneix en el sector com la cotilla del dèficit de tarifa.

El dèficit del sistema elèctric espanyol
Espanya portava acumulats fins al 2014 prop de 30.000 milions de dèficit en el sistema elèctric, generats en bona part pel descuit dels diferents governs des de l'època d'Aznar. Aquest deute ja no el té el sistema, sinó que està en els balanços de diferents bancs i entitats financeres que van comprar aquest deute. A canvi, tots els espanyols paguem tots els anys gairebé 3.000 milions d'euros via tarifa de la llum per compensar aquest deute. Encara ens queden 15 anys per acabar de pagar-lo.
Llavors, Espanya es troba amb el problema que ha d'afrontar una transició energètica d'aquí al 2050 estant lligada de peus i mans. Sense poder endeutar-se. Serà possible aconseguir-ho? ¿Brussel·les podrà obrir una mica l'aixeta?
El cas és que tant el 2014 com el 2015 el sistema ha generat superàvit. Uns 1.000 milions d'euros que haurien d'anar realment contra aquest deute que tenen els bancs i així no pagar tants anys aquesta quantitat infame a la factura de la llum.
Però de moment, aquests 1.000 milions no s'han destinat a això, i és possible que no es faci ja que el Govern ha recorregut als PGE perquè es puguin destinar aquests diners, per exemple, a pagar les sentències perdudes amb les elèctriques (500 milions del bo social) o fins i tot els arbitratges internacionals que s'han perdut.
Ara, el Govern està tractant de construir el camí per dur a terme la transició energètica. Al setembre passat, el ministre va dir que no és una tasca fàcil i que l'objectiu és ser competitius respectant els objectius mediambientals. És possible fer-ho? ¿Es pot ser sostenible econòmicament i mediambientalment alhora?
Amb un panorama així, el Govern posarà en marxa un nou Reial Decret pel qual pretén controlar el tancament de les centrals de generació elèctrica. Ja no li val a Álvaro Nadal que una elèctrica tanqui una planta perquè no sigui necessària per a la qualitat de subministrament elèctric, i realment no sigui rendible.

El gran trencaclosques del sistema elèctric espanyol

No vol que decideixin les elèctriques. Sinó el Govern. És a dir, la liberalització de la generació elèctrica a Espanya ha mort, o morirà en els propers mesos.
Nadal ha assegurat que compta tant amb la nuclear com amb les tèrmiques de carbó perquè són imprescindibles per al sistema. El ministre va dir que no coneix una energia que pugui substituir la nuclear i que la tèrmica és imprescindible si es volen desenvolupar encara més les renovables.
Ja s'ha acabat el termini per presentar al·legacions. Les grans empreses del sector han apuntalat els seus desitjos. Volen més ajudes per mantenir aquestes centrals, que segons elles, no són rendibles a dia d'avui.
Es tracta de crear nous mecanismes de capacitat (A Espanya es coneixen com a pagaments per capacitat). Una sèrie d'ajudes que es donen a les elèctriques via tarifa de la llum per mantenir obertes una sèrie de centrals i que s'utilitzarien només en cas de necessitat del sistema per donar suport a les renovables.

El gran trencaclosques del sistema elèctric espanyol

Segons Nadal, espera que funcionin poc en el futur, però també diu que cal retribuir d'alguna manera. És a dir, que s'augmentaran els costos del sistema per algun costat. I tot això amb el vistiplau de Brussel·les. La Unió Europea està preparant l'anomenat Winter Package, i un dels grans esculls està essent com formular els nous mecanismes de capacitat. Abans de posar-se a fer-ho, Espanya ha d'esperar el que digui finalment Europa.
Si la tendència és augmentar la partida de costos, també ho haurà de fer la d'ingressos perquè no es torni a crear dèficit. Com fer-ho? Hi ha diverses maneres. Una, pujant el preu de la tarifa elèctrica, és a dir, que pagui més el consumidor (que estrany), o via impostos.
Ara mateix, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea està revisant els impostos a l'electricitat. I tant l'impost al combustible nuclear com el de la producció elèctrica (7%) podrien ser tombats aproximadament a la primavera-estiu del 2019, just quan el Govern es trobarà amb el gran paradigma.
Sense aquests ingressos per part del sistema, el Govern torna a tenir el problema que se li genera el dèficit. Però compte que per això Nadal i el seu equip ja ha trobat la solució. Es tracta d'una nova retallada a la retribució a tot el sector. Al 2019 ha de remodelar la retribució al transport, distribució i també a la producció elèctrica via renovables.
Aquesta revisió hauria de ser suficient per a poder tapar tots els forats. Entre ells es troba l'augment de costos via pagaments per capacitat de les centrals tèrmiques i també la caiguda d'ingressos dels impostos.
A tot això, Espanya hauria d'afrontar una reforma del mercat elèctric que de veritat s'adapti al nou panorama. Si es vol que s'integrin de veritat les renovables al sistema és bàsic fugir del mercat marginalista cap a altres models que ja coexisteixen a Europa (més bilaterals, preus estàndard).

Quina és la solució?
Espanya podria aprovar una nova fiscalitat i obtenir nous ingressos. Això sí, sempre amb el vistiplau de Brussel·les, no fos cas que se'ls tombin a meitat de camí. Aquí té un problema amb la descarbonització perquè si vol fer pagar a qui contamina tornaria a trastocar els plans de les elèctriques per mantenir obertes les centrals de carbó.
I com s'ha dit anteriorment, la solució està en la tarifa de la llum. Pel que paguen tots els consumidors. Si apuges la tarifa, també obtens ingressos i ja pots quadrar els comptes i posar fi al trencaclosques del sistema.

El gran trencaclosques del sistema elèctric espanyol

Però clar, Nadal no vol això. Ell prefereix que baixi. Per això hi hauria d'haver moltes més renovables en el sistema, sobretot fotovoltaica. Però això també cal finançar-lo i cal donar-li una solució. I com més baixi el preu del mercat elèctric (pool) menys percebran les centrals tèrmiques que necessitaran més pagaments per capacitat.
En definitiva, Espanya ha d'afrontar una revolució energètica, una transició sense poder endeutar-se. La cotilla del dèficit és molt complicat. Mirin, només a Alemanya el cost de la transició energètica està costant als consumidors uns 25.000 milions a l'any. Si a sobre, la demanda va a menys per allò de ser més eficients, el panorama es complica. Agafin-se que vénen corbes i podem sortir-nos de la carretera en qualsevol moment.

Font: El Periódico de la Energía

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament