dijous, 24 de maig de 2018

Alessandro Volta, del corrent amb granotes a la pila elèctrica

Condecorat per Napoleó Bonaparte per l'invent de la pila elèctrica, l'italià Alessandro Volta (18 de febrer de 1745 - 5 març de 1827) no sempre va tenir la comunitat internacional a favor seu. El físic va demostrar que no eren els cossos dels animals, sinó el contacte de dos metalls el que produïa un corrent elèctric, una cosa llavors revolucionaria que desmuntava les teories anteriors i que va provocar fortes controvèrsies entre els científics de l'època.

Alessandro Volta, del corrent en granotes a la pila elèctrica
Les piles actuals són una evolució de l'invent de Volta. Font: Peter Miller.
La seva vida també va començar sortint-se dels cànons establerts. Nascut en una família aristocràtica, els seus pares es van alarmar perquè no va començar a parlar fins als quatre anys, com recull el llibre Alessandro Volta (1999), d'Umberto F. Molteni. Però aquesta tardança no va perjudicar al seu desenvolupament intel·lectual posterior. A més de l'italià, va aprendre llatí, francès, alemany, anglès, espanyol, holandès, rus i grec antic.
Educat pels jesuïtes, després de cursar estudis humanístics es va interessar per l'experimentació i amb només divuit anys va mantenir correspondència amb el físic francès Jean-Antoine Nollet sobre l'atracció elèctrica.
I el 1775, quan treballava a les Escoles Reals de Como (Itàlia), va desenvolupar el seu primer invent (o més concretament, va millorar, va donar nom i va popularitzar una versió anterior): l'electròfor perpetu, un aparell que, per inducció electrostàtica, produïa un corrent elèctric continu i que transferia electricitat a altres objectes.

Alessandro Volta, del corrent en granotes a la pila elèctrica
Il·lustració del electróforo perpetu dissenyat per Volta. Font: Gillard, Leçons de Physique; Éditions Vuibert et Nony.
Interessat també per la química, Volta va descobrir que l'aire inflamable emanat dels pantans era en realitat un gas, el metà, que provenia de la matèria vegetal i animal en descomposició. La troballa va portar a substituir l'oli de les làmpades per metà i a crear el llum de Volta.

Descarta l'electricitat animal
Aquests anys, l'inventor va viatjar també per Europa i va entrar en contacte amb reconeguts intel·lectuals de l'època com Horace-Bénédict de Saussure o Voltaire. I al 1778 va aconseguir la càtedra de física experimental de la Universitat de Pavia (Itàlia), on faria classes durant gairebé trenta anys.
En aquesta època, un altre científic italià, Luigi Galvani, de la Universitat de Bolonya, investigava el que va denominar electricitat animal. De forma accidental, la pota d'una granota morta que estava al costat d'una màquina d'electricitat estàtica es va contraure quan li va fregar la punta d'un ganivet.
Arran d'això, Galvani va realitzar experiments amb altres animals i va arribar a la conclusió que les contraccions les produïa un fluid elèctric dels òrgans dels animals. Volta va quedar sorprès pel descobriment, que va qualificar com a meravellós, però va decidir investigar- ho per si mateix.

Alessandro Volta, del corrent en granotes a la pila elèctrica
La pila voltaica estava feta de discos alternatius de coure i de zinc i capes humides. Font: GuidoB
En fer-ho va descobrir que en realitat no feien falta animals per produir aquest corrent elèctric. "Tots aquests experiments no proven de manera concloent que hi hagi electricitat animal, ja que els òrgans romanen passius, mentre que els metalls estan sempre actius", va afirmar. El que calia per originar aquest flux era el contacte entre dos metalls.
La troballa va enfrontar als dos científics, a les seves universitats i dividir a la comunitat internacional, que finalment es rendiria davant Volta pel seu invent més famós: la pila voltaica. Dissenyada al 1799, en ella se succeïen discos conductors de coure i zinc amb una capa humida. El contacte entre els metalls produïa electricitat en forma d'espurnes.

Napoleó Bonaparte, el seu gran admirador
La pila es va convertir en la primera font contínua de corrent elèctric i va ser decisiva en el estudi de l'electromagnetisme i en el desenvolupament dels equips elèctrics. Al 1800, Volta escriu a Joseph Banks, president de la Royal Society de Londres (Regne Unit), explicant el seu invent.

Alessandro Volta, del corrent en granotes a la pila elèctrica
Alessandro Volta va aconseguir reconeixement internacional com a inventor de la pila elèctrica. Font: Garavaglia Giovita - Gaetano Bonatti / Edgar Fahs Smith collection
Validada per la institució britànica, la pila ràpidament es coneix a tot el món i Napoleó Bonaparte li demana a l'inventor una demostració a l'Institut Nacional de Ciències de França. Meravellat amb el dispositiu, l'emperador el nomena comte i senador del Regne de Llombardia. També va ser elegit membre de l'Institut Nacional de Ciències i condecorat com Cavaller Comandant de la Legió d'Honor.
Després de superar una apoplexia, Volta va morir a casa envoltat de la seva esposa i els seus dos fills el 5 de març de 1827 als vuitanta-dos anys. En el seu honor, el Congrés Internacional d'Electricitat va aprovar el volt com a unitat de la força electromotriu i un cràter lunar i un asteroide porten el seu cognom.


Font: OpenmMind

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament