Noruega no té prou capacitat d'aigua per convertir-se en el magatzem energètic d'Europa

Un nou treball d'investigació posa en dubte l'opinió segons la qual la capacitat hidroelèctrica de bombament podria permetre a Noruega esdevenir la gran bateria d'emmagatzematge de la resta d'Europa. Björn Peters, un inversor energètic alemany reconvertit en investigador, diu que tot i que la capacitat hidroelèctrica de Noruega és "enorme", la major part de la mateixa és necessària per alimentar d'electricitat a Noruega.

"En teoria, la capacitat d'emmagatzematge elèctric de Noruega seria suficient per compensar les fluctuacions de l'energia solar i eòlica a Alemanya, fins i tot si Alemanya s'alimentés exclusivament amb energia solar i eòlica", va dir Peters. De fet, Noruega compta amb prop del 50% de les reserves d'aigua d'Europa. "No obstant això, des de 2002 Noruega ha hagut d'emmagatzemar una mitjana de 44 teravatis-hora entre l'estiu i l'hivern. Els nivells menor i major d'ompliment dels llacs de reserva eren d'entre uns 15 teravatis-hora i poc més de 77 teravatis-hora". Això vol dir que gairebé la totalitat dels 82 teravatis-hora d'emmagatzematge va ser utilitzada pels noruecs, adverteix Peters.

Els cinc 5 milions de ciutadans de Noruega utilitzen al voltant de tres vegades més d'electricitat per cap que els seus homòlegs d'Alemanya, ja que els sistemes de calefacció de Noruega són majoritàriament elèctrics i els hiverns al país nòrdic són més llargs.
La càrrega en el sistema elèctric a Noruega està creixent a causa de l'electrificació del parc automobilístic del país, que preveu eliminar gradualment els cotxes amb motors de combustió interna fins a la seva completa desaparició en 2025. Avui en dia, el consum d'electricitat a Noruega és de 140 teravatis-hora a l'any, o al voltant d'una cinquena part del d'Alemanya i el 60% del d'Espanya.

Peters va dir que hi ha diverses raons per les quals el país és poc adequat per subministrar emmagatzematge a països propers d'Europa com Alemanya. Una és que la necessitat alemanya d'energia és probable que augmenti al mateix temps que la noruega en ple hivern, quan el consum d'electricitat és més alt i la contribució de l'energia solar més baixa.
Noruega també necessitaria una forma de reabastir seus llacs sota demanda. En l'actualitat, els embassaments del país s'omplen d'aigua del desglaç de primavera i la pluja de l'estiu. "Les centrals elèctriques d'acumulació per bombament poques vegades es construeixen", va dir Peters.

Existeix una significativa oposició local a la idea d'inundar més terra per crear reserves d'aigua de bombament. I el nombre de dipòsits addicionals necessaris no és trivial. Peters estima que Noruega hauria de instal·lar més de 100 teravatis-hora d'emmagatzematge d'aigua per bombeig. Una capacitat d'emmagatzematge d'aquesta magnitud "només seria concebible amb l'ús d'aigua de mar", va dir. "Però això conduiria a una salinització dels embassaments i per tant un considerable impacte ambiental negatiu".
Fins i tot si Noruega portés a terme un programa de desplegament massiu d'hidrobombeig, com els 20.000 MW suggerits per Kaspar Vereide, de la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia el 2015, no hi hauria suficients connectors de xarxa per obtenir l'electricitat des de i cap a Alemanya i més enllà.
La capacitat de transmissió entre Noruega i Alemanya, segons Peters, hauria de pujar des dels dos enllaços de 1,4 gigawatts actuals, a un total proper a 120 gigawatts. A més, caldria construir infraestructura de transmissió addicional a Noruega. "Es requereix una profunda transformació de tot el sistema d'alimentació si Noruega fos requerida per actuar com una bateria per a Europa", va dir Peters, que és escèptic sobre si es pot construir la suficient capacitat d'emmagatzematge a Europa per permetre una transició completa a la generació renovable intermitent. "Es necessiten les reserves a Noruega i no estan disponibles per a l'equilibri de les capacitats addicionals de generació d'energia fluctuant a l'estranger", va dir.

Altres experts en energia europeus van estar d'acord amb aquesta avaluació. Hugh Sharman, director de la consultora danesa Incoteco, va dir que "la tasca principal del gestor de la xarxa noruega Statnett és cobrir la demanda de Noruega, per la qual cosa sens dubte veurà limitada la seva capacitat per equilibrar les xarxes dels seus poderosos veïns".
D'altra banda, els càlculs de Peters no tenen en compte si els polítics noruecs estarien disposats a donar suport a un pla per convertir-se en el magatzem energètic d'Europa. Anne Teresa Gullberg, investigadora principal del Centre per a la Investigació Internacional del Clima d'Oslo, que va analitzar la probabilitat al 2013, va arribar a la conclusió que "les decisions sobre noves interconnexions es realitzen sobre una base individual, i hi ha poques raons per creure que la política de l'status quo canviï".


Font: El Periódico de la Energía

Diners pixelats

Aquest serà l'aspecte del revers de les noves corones noruegues, un mosaic pixelat en diferents colors basat en el dibuix de l'anvers. Per exemple, aquests píxels en colors torrats? Són en realitat un vaixell.

Els bitllets entraran en circulació el 2017 i són el resultat d'un concurs nacional en el qual l'únic requisit era mantenir una temàtica comuna: la mar. El Banc Central de Noruega va triar vuit finalistes, però el resultat final és una combinació de diverses propostes. Les il·lustracions i dibuixos són obra d'Enzo Finger, The Metric System and Terje Tønnessen. El pixelat va ser idea de l'estudi Snøhetta Design. Aquests són els dissenys dels bitllets de 50, 200 i 1000 corones:

Són preciosos, però el realment sorprenent és que Noruega ha estat molt a prop d'utilitzar aquest altre disseny:

La proposta, del dissenyador Aslak Gurholt Rønsen, era utilitzar dibuixos creats per nens noruecs com a contrapunt a les il·lustracions frontals.

i també:

Font: GIZMODO

Com fer que un país utilitzi vehicles elèctrics

Hauge és un dels 6.000 noruecs que han comprat un Tesla. Al país nòrdic, els cotxes elèctrics estan en alça. Com aconseguir que els ciutadans vulguin un cotxe elèctric? Què tal si comencem amb deixar-los estacionar gratis?

El cas noruec amb els cotxes elèctrics és inusual per diversos motius. El primer és que és un país productor de petroli des del 1975. És, de fet, el major productor de petroli d'Europa i el tercer productor del món de gas natural. És també un dels petroestats que millor ha sabut administrar les seves reserves, diversificant l'economia per no dependre en exclusiva de l'or negre, que aquests dies passa per mínims històrics. Malgrat l'abundància de petroli, Noruega no abusa del consum de gasolina, i és un dels estats de la UE que més inverteix en energies renovables.

Aplicat al món dels cotxes, això es tradueix en una bestial reducció d'impostos per als ciutadans que comprin vehicles elèctrics com el Tesla Model S, el Nissan Leaf o el Volkswagen e-Golf. Esben Pedersen, un portaveu de Tesla a Noruega explica que les exempcions fiscals poden suposar un estalvi de fins al 50% d'impostos en la compra respecte d'un vehicle convencional. Tesla no és precisament un cotxe barat, però comparat amb els models de gasolina, té els seus avantatges al país nòrdic.

A la web de Tesla, hi ha un resum de les diferents subvencions que cada país ofereix per a la compra de cotxes elèctrics (no gaire actualitzada, per cert). La llista d'avantatges a Noruega és llarga. Els impostos de compra per a les empreses es redueixen en un 50%. L'impost de circulació també és menor. Els Tesla estan exempts d'IVA, i tampoc paguen l'impost inicial per la compra d'un nou vehicle.

Els avantatges no s'acaben aquí. Els vehicles elèctrics a Noruega estan autoritzats a utilitzar carrils bus a la ciutat. En molts llocs poden estacionar de forma completament gratuïta, i no paguen peatge a cap autopista del país. Els taxistes també tenen substanciosos avantatges econòmics si compren un cotxe elèctric.

Amb aquesta política, no és estrany que els cotxes elèctrics facin furor a Noruega. Tesla ha venut 6.000 unitats del Model S, però la costosa berlina nord-americana no és ni de bon tros la més venuda. El primer lloc se l'emporta el petit Nissan Leaf. El segueixen el Volkswagen e-Golf; el Volkswagen e-Up!; el BMW i3 i el Kia Soul EV. En total, a l'octubre de 2014, ja s'havien venut a Noruega més de 15.000 cotxes elèctrics. L'èxit del model nòrdic confirma que abandonar els combustibles fòssils no és només una qüestió de canviar la mentalitat dels ciutadans. Cal que les institucions s'involucrin en el procés amb alguna cosa més que discursos.