"En teoria, la capacitat d'emmagatzematge elèctric de Noruega seria suficient per compensar les fluctuacions de l'energia solar i eòlica a Alemanya, fins i tot si Alemanya s'alimentés exclusivament amb energia solar i eòlica", va dir Peters. De fet, Noruega compta amb prop del 50% de les reserves d'aigua d'Europa. "No obstant això, des de 2002 Noruega ha hagut d'emmagatzemar una mitjana de 44 teravatis-hora entre l'estiu i l'hivern. Els nivells menor i major d'ompliment dels llacs de reserva eren d'entre uns 15 teravatis-hora i poc més de 77 teravatis-hora". Això vol dir que gairebé la totalitat dels 82 teravatis-hora d'emmagatzematge va ser utilitzada pels noruecs, adverteix Peters.
Els cinc 5 milions de ciutadans de Noruega utilitzen al voltant de tres vegades més d'electricitat per cap que els seus homòlegs d'Alemanya, ja que els sistemes de calefacció de Noruega són majoritàriament elèctrics i els hiverns al país nòrdic són més llargs.
La càrrega en el sistema elèctric a Noruega està creixent a causa de l'electrificació del parc automobilístic del país, que preveu eliminar gradualment els cotxes amb motors de combustió interna fins a la seva completa desaparició en 2025. Avui en dia, el consum d'electricitat a Noruega és de 140 teravatis-hora a l'any, o al voltant d'una cinquena part del d'Alemanya i el 60% del d'Espanya.
Peters va dir que hi ha diverses raons per les quals el país és poc adequat per subministrar emmagatzematge a països propers d'Europa com Alemanya. Una és que la necessitat alemanya d'energia és probable que augmenti al mateix temps que la noruega en ple hivern, quan el consum d'electricitat és més alt i la contribució de l'energia solar més baixa.
Noruega també necessitaria una forma de reabastir seus llacs sota demanda. En l'actualitat, els embassaments del país s'omplen d'aigua del desglaç de primavera i la pluja de l'estiu. "Les centrals elèctriques d'acumulació per bombament poques vegades es construeixen", va dir Peters.
Existeix una significativa oposició local a la idea d'inundar més terra per crear reserves d'aigua de bombament. I el nombre de dipòsits addicionals necessaris no és trivial. Peters estima que Noruega hauria de instal·lar més de 100 teravatis-hora d'emmagatzematge d'aigua per bombeig. Una capacitat d'emmagatzematge d'aquesta magnitud "només seria concebible amb l'ús d'aigua de mar", va dir. "Però això conduiria a una salinització dels embassaments i per tant un considerable impacte ambiental negatiu".
Fins i tot si Noruega portés a terme un programa de desplegament massiu d'hidrobombeig, com els 20.000 MW suggerits per Kaspar Vereide, de la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia el 2015, no hi hauria suficients connectors de xarxa per obtenir l'electricitat des de i cap a Alemanya i més enllà.
La capacitat de transmissió entre Noruega i Alemanya, segons Peters, hauria de pujar des dels dos enllaços de 1,4 gigawatts actuals, a un total proper a 120 gigawatts. A més, caldria construir infraestructura de transmissió addicional a Noruega. "Es requereix una profunda transformació de tot el sistema d'alimentació si Noruega fos requerida per actuar com una bateria per a Europa", va dir Peters, que és escèptic sobre si es pot construir la suficient capacitat d'emmagatzematge a Europa per permetre una transició completa a la generació renovable intermitent. "Es necessiten les reserves a Noruega i no estan disponibles per a l'equilibri de les capacitats addicionals de generació d'energia fluctuant a l'estranger", va dir.
Altres experts en energia europeus van estar d'acord amb aquesta avaluació. Hugh Sharman, director de la consultora danesa Incoteco, va dir que "la tasca principal del gestor de la xarxa noruega Statnett és cobrir la demanda de Noruega, per la qual cosa sens dubte veurà limitada la seva capacitat per equilibrar les xarxes dels seus poderosos veïns".
D'altra banda, els càlculs de Peters no tenen en compte si els polítics noruecs estarien disposats a donar suport a un pla per convertir-se en el magatzem energètic d'Europa. Anne Teresa Gullberg, investigadora principal del Centre per a la Investigació Internacional del Clima d'Oslo, que va analitzar la probabilitat al 2013, va arribar a la conclusió que "les decisions sobre noves interconnexions es realitzen sobre una base individual, i hi ha poques raons per creure que la política de l'status quo canviï".
Font: El Periódico de la Energía
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament