El perquè dels contrails

Alguns avions volen deixant rastres del que sembla ser fum. Aquests camins són majoritàriament condensació, d'aquí el nom de Condensation trails. A mesura que el motor crema combustible expulsa una gran quantitat d'aigua. Els contrails es creen quan el vapor d'aigua es condensa i es congela al voltant de petites partícules generades per la fuita del motor. Tant les partícules com l'aigua provoquen la generació d'esteles.
Encara que alguns elements en el gas no contribueixen a la formació d'esteles, es consideren contaminants. Tradicionalment, les emissions d'una aeronau inclouen diòxid de carboni, vapor d'aigua, òxids de nitrogen (NOx), monòxid de carboni, hidrocarburs com ara metà, sulfats (SOx) i partícules de sutge i metall.
Avions com el Boeing 747 expulsen enormes quantitats d'aigua, al voltant de 2,75 kg per segon.

(C) Wikimedia Commons

Tipus de contrails
Els diferents tipus de contrails són molt similars en composició, encara que difereixen molt en la seva vida, i el clima influeix directament sobre la durada del deixant. Els contrails es classifiquen generalment en tres distincions: de curta durada, persistent (de no propagació) i propagació persistent.
Els contrails de curta durada s'assemblen a línies blanques curtes que pengen de l'avió. Com el seu nom indica, les esteles només duren uns minuts abans de desaparèixer gairebé tan ràpid com es formen. L'aire que travessa l'avió és humit, amb només una petita quantitat de vapor d'aigua disponible. Qualsevol partícula de gel creada ràpidament torna de nou a un estat de vapor.

(C) NASA

Els contrails persistents (que no es propaguen) són línies blanques molt més llargues que romanen visibles durant molt temps fins i tot després que l'avió desaparegui. L'aire pel qual viatja l'avió és bastant humit amb una gran quantitat de vapor d'aigua disponible per crear un rastre.

(C) NASA

Els contrails de propagació persistent són similars a les esteles que no es propaguen. No obstant això, s'estenen a una major distància a causa de la turbulència o altres condicions climàtiques. La seva gran àrea i longevitat de la vida fan que siguin els més propensos a afectar el clima.

(C) NASA

Els cosins dels contrail s'assemblen a les esteles, encara que difereixen lleugerament en el procés físic que els crea. Un dels tipus més comuns d'aquests són els rastres de vapor o vòrtex, que s'estenen des de les puntes de les ales típicament durant l'enlairament o l'aterratge. Si el clima ho permet i si la pressió del vòrtex al final de la punta de l'ala cau prou, es formarà un deixant. Sota les condicions adequades, les gotes d'aigua líquida cauen dins del vòrtex fent-les visibles. No obstant això, s'evaporen ràpidament després de ser creades.

Són perillosos?
Els contrails típics vistos darrere dels avions de passatgers no són perillosos. La seva composició principal és aigua pura. El combustible del motor també està molt refinat per eliminar tants contaminants com sigui possible. Dins del motor, una gran quantitat de gas ha de fluir ràpidament a través de la càmera de combustió per mantenir la turbina girant. El combustible viatja a través de petits tubs dins el motor en litres per segon.

Una revisió del motor és molt cara, arribant als milions d'euros. Els avions de passatgers prenen totes les precaucions perquè el combustible que s'utilitza dins de l'aeronau sigui de la més alta qualitat. A cada repostatge, el temps, la ubicació i la quantitat de combustible es registren per enllaçar de nou a la font en cas d'un accident improbable.

Chemtrails
Els chemtrails es van convertir en una figura popular per a la societat després de la presentació d'un informe de 52 pàgines davant la Força Aèria. El document va examinar la possibilitat de modificar els patrons climàtics i utilitzar-los com a multiplicadors de força. Les capacitats operacionals es divideixen en dues directives, la degradació de les forces enemigues i la millora de les amigues. El pla inclou la millora de les tempestes i les inundacions per fer malbé les línies de comunicació, així com també causar sequeres en massa. Les forces amigues havien de ser ocultades darrere de la boira mentre milloraven el clima de l'atmosfera superior per rebre una major connexió per satèl·lit.

Va funcionar?
En resum, realment no. Encara que alguns països han pres iniciatives per prendre el temps en les seves pròpies mans, el control de tot el sistema meteorològic segueix sent completament elusiu tot i que els científics han estat capaços de modificar un aspecte: la precipitació. En la dècada de 1940, Irving Langmuir i el seu assistent, Vincent Joseph Schaefer van generar precipitacions artificials per primera vegada en la història humana.
Mentre investigava la formació de gel a les ales el 13 de novembre de 1946, Schaefer va abocar una bossa de gel sec que pesava uns quilograms des d'un avió en un núvol superefredat. Després va fer volar el seu avió sota el núvol i es va sorprendre quan va veure neu caient del cel. Quan la neu va arribar al terra, s'havia transformat en pluja.

La ciència
El fenomen va ser denominat sembra de núvols. És el procés d'alterar artificialment el temps per causar precipitacions. A mesura que el gel sec cau a través del núvol, el vapor d'aigua que l'arrossega es condensa en pluja. La pluja continua creixent fins que el núvol del qual estan suspesos no pot contenir-los, fent que aquesta caigui.

Altres estratègies impliquen ruixar partícules en l'aire per capturar la humitat i fer que s'acumuli. S'injecten partícules de pols, fum o sal marina a l'àrea per influir en la precipitació. El iodur de plata també es pot usar per influir en què el vapor caigui fora de forma gasosa.
Les dues estratègies s'utilitzen encara avui dia per influir en alguns patrons climàtics. No obstant això, el procés només s'executa en zones d'extrema sequera i contaminació.

Són dolents els chemtrails?
La majoria de chemtrails al cel són contrails. Són simplement vapor d'aigua i no plantegen cap mal. No obstant això, algunes esteles absorbeixen molta energia tèrmica del sol i potencialment contribueixen a l'escalfament global.

Tot i això, els enginyers d'aviació dissenyen les aeronaus per ser més eficients que mai en consum de combustible. Alguns avions són encara més eficients que els models d'automòbils nous. Encara que hi ha algunes àrees que requereixen la sembra de núvols, la major part del món no es veu afectada pel contingut que expulsen els motors. En retrospectiva, els avions de passatgers no sembren productes químics en l'aire. Les aeronaus de modificació climàtica són una divisió pròpia per modificar àrees molt específiques al voltant de la Terra. Tot i els pocs avions que s'utilitzen per ajudar els cultius agrícoles, la majoria dels avions pràcticament no tenen influència sobre el clima.


Font: AviaciónD