dimarts, 11 d’abril de 2017

La primera màquina de pensar estava composta de discos dogmàtics

Una de les novel·les de ciència ficció espanyola que molts van gaudir en el seu dia va ser La locura de Dios, de Juan Miguel Aguilera, en què Ramon Llull porta a terme una expedició a la recerca del Regne del Preste Juan. El més interessant de l'obra és, la visió científica de Llull en un món precientífic.
El personatge literari de Ramon Llull, amb tot, no estava molt allunyat del personatge real. Nascut a Palma de Mallorca el 1232, quan Mallorca era una macedònia musulmana, jueva i cristiana, era fill de nobles barcelonins. S'explica que, després d'un perllongat dejuni, li va sobrevenir una revelació divina que li va inspirar l'Ars Magna. Amb semblant mètode, Llull aspirava a trobar un sistema eficaç per convèncer els infidels demostrant la falsedat de les seves creences, per tal de, en suma, reforçar la veritat cristiana. Això va conduir a Llull a recórrer mig món evangelitzant als altres.

La màquina de Llull

La primera màquina de pensar estava composta de discos dogmàtics

En Llull, doncs, es barrejava fe i ciència, de vegades d'una manera una mica conflictiu. No en va, Llull, que va ser també un gran inventor, va desenvolupar una màquina que, en certa manera, seria la primera màquina de pensament.
La seva màquina estava composta per diversos discos concèntrics que, en girar-se, permetien diverses combinacions. Cada disc es dividia en una sèrie de conceptes, que combinant, podien construir frases coherents i, aparentment, indubtables. De l'estil "Déu és gran i perdona".
L'ambició de Llull era simple a la vista dels nostres dies, però profundament revolucionària per a la seva època: generar nous pensaments veritables a partir d'enunciats simples i considerats per tots com veritables. Tal com explica Antoni Escrig en el seu llibre El rellotge miraculós:
Considerat omniscient per Giordano Bruno i dement pels dominics és innegable que la seva màquina ha marcat empremta indeleble en eminents filòsofs i matemàtics com Leibniz com així ho demostra el fet de la seva intenció d'elaborar una lògica simbòlica reduint les veritats de la raó a mers càlculs matemàtics.

La primera màquina de pensar estava composta de discos dogmàtics

Llull pretenia mostrar veritats indubtables, impròpies de la ciència, mitjançant un mecanisme que gairebé era de ciència ficció, al més pur estil asmimovià. Tenint en compte l'innovadora que era aquesta proposta, es disculpa la contradicció en els termes, així com la ingenuïtat de considerar que hi ha frases que poden gravar-se en discos per sempre, a foc, per tal de crear més veritats.
La veritable ciència mai escriu res a foc (encara que necessiti d'evidències majúscules per esborrar el que s'ha escrit). La ciència evita, en tot allò que sigui possible, el dogma. Tot i això, al segle XXI continua havent-hi un excés de gent que reprodueix sempre els mateixos discos, una i altra vegada, gravats a foc per pensadors pretèrits que un dia van dir una cosa creient que era la veritat absoluta i sense fissures.
Afortunadament, uns pocs, molt pocs cervells, a partir del segle XVII, es van dedicar en cos i ànima a canviar els seus discos mentals, repetits fins a la sacietat, plens de solcs profunds i indelebles, per tal de crear una nova col·lecció de DVD'S regravables. Els fundadors de la Universitat Invisible, la lliure circulació de coneixement i el no em crec el que dius fins que ho demostris.

Font: AlakaCiencia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament