Tot això és possible gràcies a un oscil·loscopi de raigs catòdics de la vella escola i un concepte que molts enginyers i físics recordaran dels seus dies d'estudiant: Les figures de Lissajous.
L'autor intel·lectual del vídeo és Christian Ludwig, un artista de música electrònica amb seu a Àustria, que es realitza com Jerobeam Fenderson i dirigeix un petit segell discogràfic anomenat Ordia Muszc. A través dels seus projectes musicals amb oscil·loscopi, Ludwig crea experiències audiovisuals, tant on-line, com per al públic en viu de tot el món. Ludwig diu que ell l'utilitza per fer "una gran quantitat de música rock i d'altres tipus, basada en les meves bandes favorites". Però més recentment ha estat més interessat en la música experimental i la música del soroll; "així que he tractat de trobar alguns enfocaments per crear alguna cosa nova que no sigui només so".
Fa uns 10 anys, Ludwig va agafar-se temps lliure a l'escola i va fer un aprenentatge professional a Heidenhain, una empresa d'electrònica. "No era exactament el treball més creatiu, però em va fer aprendre algunes habilitats pràctiques útils aquí", diu. "Així és com vaig arribar a saber d'oscil·loscopis i d'electrònica. Jo sempre vaig pensar que havia de fer alguna cosa amb això".
Després de quatre anys, Ludwig van acabar els seus estudis i va començar una llicenciatura en enginyeria de so. Tot i que mai va acabar-la, ha obtingut coneixement centrant els seus esforços en la música electrònica, en particular els projectes d'oscil·loscopi que van començar fa dos anys.
Ludwig utilitza un oscil·loscopi analògic de CRT, concretament un Tektronix D11 5103N. Quan es connecta a la interfície d'àudio d'un ordinador, operant amb una velocitat de mostreig de 192 kHz, el canal d'àudio esquerre desencadena una pantalla de deflexió horitzontal, i el canal d'àudio dret desencadena la deflexió vertical. De fet són gràfics vectorials el quals, poden crear certes formes.
En altres obres amb oscil·loscopi, Ludwig ha creat patrons i formes de tot tipus, incloent un esquema de color magenta de la cara d'una nena en una peça titulada Khrang.
En general però, les imatges són una cosa molt més simple i actuen com a complement de la seva música, ja sigui publicada en línia o exercit durant els seus shows en viu.
Ludwig acaba de tornar d'una gira que va fer al Regne Unit, on pensa que les seves actuacions van ser ben rebudes. Amb el maquinari adequat i el tipus correcte de programari per fer formes d'ona (Ludwig suggereix el de codi obert de llenguatge de programació visual Pure Data o el llenguatge visual comercial Max), qualsevol pot emular el seu treball i dissenyar les seves pròpies visualitzacions basades en el so.
Ludwig veu això com un interès temporal, mentrestant, l'interès que el seu treball ha generat és probable que inspiri a altres frikis de so per experimentar amb els oscil·loscopis de la seva pròpia manera.
Aquest article va aparèixer originalment en forma impresa com: Simfonia per oscil·loscopi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament