L'equip d'enginyers
d'Iberdrola que treballa en la instal·lació del parc d'eòlica marina Wikinger
al Mar Bàltic, enfront de les costes d'Alemanya, està passant amb bona nota
l'activació d'un projecte amb grans desafiaments tecnològics.
És un repte èpic. Amb un ull
a les previsions meteorològiques, perquè les borrasques i les onades molt altes
paralitzen els treballs a alta mar, les terminals d'Iberdrola al Port de Mukran
no paren una hora. Als molls arriben per vaixell les estructures dels
aerogeneradors des de les dues plantes a Alemanya de Adwen, filial de Siemens
Gamesa.
Les pales i les torres, de
dimensions gegantines, a més dels nacells i els boixes, s'apilen a uns metres
de l'aigua salada, per al posterior
embarcament en un vaixell de la naviliera Fred Olsen, amb una grua especial i
un dels pocs del món amb capacitat per manipular uns equips que pesen de 150 a
350 tones cadascun. La coordinació d'aquesta logística la realitza sobre el
terreny un grup d'enginyers d’Adwen dirigits pel navarrès Miguel Lacalle.
El vaixell triga 24 hores a
traslladar 35 quilòmetres mar endins aquests gegants. L'ancoratge de les 70
plataformes que els sustenten, conegudes com jackets, va acabar fa mesos. Els jackets estan cargolats al llit submarí, a més de 60 metres de
profunditat, després emprar un sistema de bombolles que va mitigar el soroll,
per no molestar les espècies marines de la zona.
També es va posar fa temps el
cable submarí que connecta les turbines amb la subestació, així com la connexió
d'aquesta amb terra, per evacuar l'energia del parc renovable. Aquest pas i la
posterior distribució en el mercat alemany li correspon ja a un tercer, en
concret a l'operador del país 50 Hertz.
Quan arriba el vaixell a la
zona marina de Wikinger, queden unes altres 24 hores per aconseguir instal·lar
una turbina. Seran 70 quan acabin els treballs, calculats per finals d'octubre,
segons el calendari de treball, que acumula algun retard pel mal temps.
Més de 20 aerogeneradors es
perfilen ja a l'horitzó, després de superar tempestes i altres problemes
meteorològics, com l'onada de fred polar que va afectar aquesta zona del Bàltic
al gener d'aquest any.
A terra treballen 550
professionals i a l'àrea marítima de Wikinger un vaixell acull com a hotel a
uns altres cent, perquè els especialistes no perdin temps en els trasllats des
de terra. Hi ha una flota permanent de vaixells al voltant dels aerogeneradors
per garantir la seguretat dels tècnics, en previsió d'accidents o de caigudes a
l'aigua.
Els trasllats de personal a
la subestació, denominada Andalusia i construïda per Navantia a Puerto Real
(Cadis), es realitzen per helicòpter, ja que Andalusia aconsegueix un alçada
superior als 60 metres per sobre de la làmina d'aigua del Bàltic.
L'enginyer basc Estanislao Rey-Baltar
és el director del projecte. La seva afició a la navegació li estalvia els
marejos en la complicada tasca de comprovar enmig de les onades la implantació
dels aerogeneradors.
La donostiarra Patricia
Salamanca, cap de l'oficina del projecte, també forma part del seu equip. Des d’Iberdrola,
estan així mateix involucrats en aquest desafiament Rafael Vara (project manager
de Wikinger), Álvaro Martínez Palacios (director d'operacions), i Javier García
Pérez (director de negoci).
En ple Mar Bàltic i navegant
al costat dels aerogeneradors, aquest combinat d'enginyers trasllada la seva
satisfacció per la marxa dels treballs, seguida atentament des de Torre
Iberdrola, a Bilbao, per Xabier Viteri, director del negoci de renovables
d'Iberdrola. En una xerrada a sotavent del vaixell, els comentaris fan
referència a la prudència amb què van encarar els reptes d'aquest projecte. A
més a Alemanya aquests temors s'han dissipat, alhora que s'han guanyat el
respecte dels col·laboradors alemanys.
Wikinger és el primer complex
off shore que el grup que presideix
Ignacio Galán encara en solitari. Per a la seva precedent, el de West of Duddon
Sands (Wods) al Mar d'Irlanda, va comptar amb el suport de la corporació danesa
Dong. Tots dos van invertir més de 1.800 milions en una explotació que des de l'octubre
de 2014 genera 389 MW, l'equivalent al consum d'energia elèctrica de 300.000 llars
britàniques.
Ara és el torn de Wikinger,
que tindrà 350 MW de capacitat. Està en joc una inversió de 1.400 milions. A
canvi, el complex renovable evitarà l'emissió a l'atmosfera de 600.000 tones de
CO2 a l'any i cobrirà durant dècades el subministrament elèctric de 350.000
llars de l'Estat de Mecklenburg-Pomerània Occidental, del qual és originària la
cancellera Angela Merkel.
Si la bandera verda
d'Iberdrola oneja des de l'any passat a Sassnitz, la localitat de l'illa de
Rügen a la qual pertany el Port de Mukran, properament ho farà al Mar del Nord.
La multinacional que dirigeix
Ignacio Galán implantarà allà el
major parc d'eòlica marina del món, amb una inversió de
3.000 milions per aconseguir una generació de 714 MW, capaç de cobrir la demanda d'energia
de mig milió de llars britàniques.
El complex renovable ocuparà
al mar una extensió de 300 quilòmetres quadrats, equivalent a tres vegades la
superfície de Barcelona. Els següents passos en off shore d'Iberdrola seran per França i els Estats Units.
Font: CincoDías
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament