Gairebé tota la tecnologia es
basa en el transport d'electricitat mitjançant electrons, la biologia, en
canvi, prefereix els ions.
Recordem que els àtoms estan
constituïts per un nucli pesat carregat positivament envoltat per un núvol
d'electrons que tenen càrrega elèctrica negativa. Els àtoms solen tenir les
seves càrregues positives i negatives en igual nombre, per això es diu que són
neutres.
Quan s’arrenca un electró a
un àtom, aquest que queda, tindrà una càrrega positiva sense compensar i es diu
que és un ió. Tots dos, electrons i ions es poden moure generant un corrent
elèctric, els electrons són més lleugers i solen ser els més utilitzats per a
la conducció elèctrica en tots els dispositius electrònics.
En biologia, especialment
entre les neurones, el corrent elèctric es transmet mitjançant ions de sodi,
clor i potassi.
En el fons es podria dir que
la tecnologia i la biologia parlen
idiomes diferents, com es pot fer perquè s'entenguin millor? Una resposta
possible l'ofereix David Ginger i el seu equip de la Universitat de Washington
en un article que es publica a Nature
Materials.
L'article, signat en primer
lloc per l'investigador Rajiv Giridharagopal, mostra els resultats d'un estudi
sobre les propietats físiques i electroquímiques d'una fina pel·lícula feta amb
un polímer anomenat poli-3-hexiltiofen o P3HT. Utilitzant una tècnica de
microscòpia electrònica que utilitza una agulla finíssima que recorre la
superfície a estudiar, els investigadors van poder detectar que, quan el
material s'introduïa en el sí d'una solució d'ions, es produïen petits bonys
provocats en passar els ions a l'interior de la pel·lícula.
Aquests bonys no solament
indicaven la capacitat del polímer per conduir corrents d'ions, sinó que, en
fer-ho, la pel·lícula adquiria una major flexibilitat. Altres regions, en
canvi, no capturaven ions i es mantenien més rígides afavorint la transmissió
elèctrica mitjançant electrons.
Així doncs, els polímers no solament
són capaços de conduir un tipus o un altre de corrent, sinó que, en fer-ho,
canvien les seves propietats físiques. Utilitzant el símil del principi, els
polímers utilitzats en l'experiment parlen dos idiomes, és a dir, es poden
manipular per conduir electrons o ions. És aquesta propietat que els fa ideals
per a exercir de traductors dels senyals biològics.
Font: Nature Materials
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament