Els cinc mercats emergents que rellevaran Europa en eòlica marina

L'eòlica marina està sorgint amb força i, a hores d'ara, competeix sense subsidis i flota en aigües més profundes gràcies als nous dissenys de les fonamentacions. No obstant això, malgrat tot el seu potencial, l'eòlica offshore segueix sent un assumpte gairebé exclusiu d'Europa. Segons les dades de WindEurope, el Vell Continent comptava amb més de 12,6 gigawatts de capacitat instal·lats en 81 projectes repartits entre deu països a la fi de 2016. Però la imatge està començant a canviar.

Nombroses nacions des d'Austràlia a l'Índia informen que alberguen plans d'energia eòlica marina. A Dinamarca, MAKE Consulting, un grup de consultoria eòlica propietat de la casa matriu de GTM, s'espera que es posin en marxa més de 10 GW d'eòlica marina a l'any en el món al 2026.
Entre 2017 i 2026, Àsia estarà a l'altura d'Europa en el desenvolupament de noves capacitats d'energia eòlica marina, segons MAKE.

Feng Zhao, director sènior de FTI Consulting, amb seu a Copenhaguen, està d'acord que Àsia és el lloc per buscar noves activitats d'eòlica marina que puguin competir amb Europa. Aquí hi ha les seves opcions per als cinc principals mercats emergents en el vent offshore.

La Xina
Igual que en eòlica terrestre, terra ferma, la Xina està desplegant en silenci l'eòlica marina. El país havia instal·lat més de 1,6 gigawatts de capacitat offshore a la fi de 2016 i hauria d'acabar amb al voltant de 900 megawatts més a finals d'any.
El proper any, s'espera que passi d'1 gigawatt d'instal·lacions anuals com a part d'un pla a cinc anys per aconseguir disposar de 5 gigawatts connectats a la xarxa al 2020, a més d'altres 10 gigawatts en construcció.
Entre 2017 i 2026, la Xina té l'objectiu d'instal·lar 13 gigawatts. Per tant, la seva capacitat total serà gairebé 10 vegades superior al seu nivell actual. A mig termini, va dir Zhao, "és l'únic mercat que pot competir amb el Regne Unit i Alemanya en termes de mida del mercat".

Taiwan
Les aspiracions de Taiwan en eòlica marina s'han donat a conèixer aquest any, quan el país va declarar un objectiu de 3 gigawatts de capacitat per ser construïts per al 2025.
El nivell és petit en comparació amb la veïna Xina, però per als principals fabricants d'equips originals, la gran atracció és que Taiwan és un mercat obert sense jugadors titulars que dominin quan es tracta de guanyar contractes. FTI Consulting estima que el creixement en el mercat augmentarà lentament.
Avui dia només hi ha dues turbines offshore que operen al país, i dos projectes que totalitzen 320 megawatts han d'estar en funcionament abans de 2020. FTI Consulting pronostica que per 2026 es completaran prop de 2,6 gigawatts, una potència inferior a l'objectiu del govern.
Més enllà d'això, queda per veure si el país arribarà a un objectiu de 4 gigawatts per al 2030, que és un terç més alt que el pla original establert pel Ministeri d'Afers Econòmics de Taiwan el 2013.

Japó
Molt s'ha dit sobre les ambicions eòliques del Japó al mar. Però la realitat sobre el terreny (o millor dit, al mar) està molt per sota del que es podria esperar d'un país que ha estat buscant l'eòlica marina des de 2010.
Al final de 2016 només s'havien instal·lat 61 megawatts de capacitat, i "per als pròxims dos anys, no esperem que es posin en funcionament projectes eòlics marins a gran escala", va dir Zhao.
No obstant això, arran de l'actualització de la Llei de Ports del país, que obre zones portuàries prèviament restringides a l'eòlica marina, dos projectes han guanyat sengles subhastes. Una d'elles és una planta prop de la costa de 229 megawatts que està sent construïda per l'elèctrica Kyuden Mirai a Hibikinada, i l'altra és un projecte de 93,6 megawatts que ha estat recollit per un consorci incloent Hitachi Windpower després de es retirés Marubeni Corporation al gener.
Altres 1,3 gigawatts de projectes estan a l'espera de realitzar avaluacions d'impacte ambiental. Però al Japó, obtenir permisos ambientals "porta quatre anys", va dir Zhao. "Preveiem que es construeixin 1,3 gigawatts en els propers 10 anys, tot i que hi ha gairebé 2,5 gigawatts actualment en planificació".

Corea del Sud
Malgrat tot el seu poder industrial i la seva força marítima, Corea del Sud només ha reunit fins ara un parell de prototips d'eòlica marina i un sol projecte de mostra, amb un total de 35 megawatts de capacitat instal·lada.
Només s'espera que en els propers dos anys es construeixi una planta de 96,8 megawatts a Saemangeum. No obstant això, el mercat és digne d'atenció. El mes passat, Corea del Sud va anunciar un allunyament del carbó i de l'energia nuclear. Això hauria d'impulsar les energies renovables, inclosa l'eòlica marina.
"És tècnicament possible que es connecti 1 gigawatt entre 2017 i 2026, seguint el compromís polític del nou president en la transició del país cap a les energies renovables", va dir Zhao.

Estats Units
Els Estats Units certament tenen un mercat emergent d'energia eòlica, però no està clar quin potencial tenen. L'any passat es van instal·lar 30 megawatts; el primer projecte d'eòlica marina dels Estats Units.
No obstant això, no es preveu la instal·lació d'aerogeneradors marins aquest any, i només dos projectes patrocinats pel Departament d'Energia (DOE), amb un total de 32,7 megawatts i un projecte de prova de 12 megawatts, es construiran abans de 2020.
No s'espera que la construcció de projectes a escala de serveis públics comenci fins al voltant de 2021 o 2022. I encara que els EUA podrien estar sumant fins a 800 megawatts de capacitat per any per al 2025 o 2026, moltes coses podrien canviar mentrestant aquesta perspectiva.

Font: El Periódico de la Energía