Marshall McLuhan, l'home que va predir Internet 20 anys abans d'inventar-se

Un dels canvis més importants per a la societat, possiblement és Internet. No obstant això, a la dècada dels 60 ja hi havia algú que es va imaginar la nostra realitat digital tal com és avui. Es deia Marshall McLuhan.

Sí. Ni la televisió, ni la ràdio, ni el telèfon, ni els vols espacials... avui Internet és sinònim de tot i costa imaginar-se un món anterior on no existia la World Wide Web.
Retrocedim en el temps fins als anys 50, amb el boom de la televisió. En aquella època, la gent estava al·lucinant amb la caixa tonta. La televisió dels anys 50 va servir com a mer espectacle per a masses, però també com a generador de consciències i corrents sota l'equivocada suposició que qualsevol contingut de la televisió, en ser electrònic, d'alguna manera superava la membrana del pensament crític que fem servir quan llegim un llibre. Dit d'una altra manera, la tele es va convertir en un mantra; veure era sinònim instantani de creure.
En aquest ambient va aparèixer la figura de Marshall McLuhan i gairebé automàticament es va convertir en la gran estrella dels mitjans de comunicació. McLuhan, professor canadenc de literatura anglesa, va actuar com una mena de gurú. No en va, avui és reconegut com un dels fundadors dels estudis sobre els mitjans.



El professor va ser l'home que va dir que el quid de gran part de la tecnologia, per exemple la televisió, no era el contingut dels programes que s'estaven veient. Més aviat, el que importava era simplement el fet que estiguessis veient la televisió. Ell va ser qui va encunyar la famosa sentència El mitjà és el missatge.
És possible que els mitjans et canviïn per la seva pròpia existència com venia a dir el professor. Ho fan en nivells fonamentals perquè t'obliguen a afavorir certes parts del teu cervell sobre altres. Per a nosaltres, al 2017, això té tot el sentit.
Aquesta hora que passem a Facebook es va produir a costa d'alguna altra manera d'usar el nostre cervell, potser amb la televisió o llegint llibres, encara que la veritat és que a mesura que els llibres i la televisió retrocedeixen, cada vegada aglutinem més activitats a través de la web que substitueixen als propis llibres i la caixa tonta.

Marshall McLuhan. Wikimedia Commons

Fins i tot és possible que un dia oblidem de la nostra la ment l'etapa pre-electrònica. No és tan desgavellat pensar-ho. Google ens fa cada dia més ximples (beneïda ximpleria), i també ens fa adonar-nos que l'omnisciència en realitat és una mica avorrida.
Sigui com sigui, quan parlem de Marshall McLuhan no podem obviar un moment històric de lucidesa. Es va produir el 1962, quan va escriure el següent:
El nou mitjà, el que sigui que vingui, i pot ser l'extensió de la consciència, inclourà a la televisió com a contingut, no com el seu mitjà. Un ordinador com un instrument d'investigació i comunicació augmentaria la recuperació d'informació, faria obsoleta l'organització massiva de les biblioteques, recuperaria la funció enciclopèdica de l'individu i la faria girar en una línia privada de dades comercialitzables ràpidament personalitzades.

McLuhan en 1966. AP

Més tard, a principis de 1979, el professor va encunyar el terme aldea global que avui tots reconeixem. Amb això descrivia la interconnexió humana a escala global generada pels mitjans de comunicació electrònics. Ho feia en els següents termes:
En comptes de dirigir cap a una vasta llibreria d'Alexandria, el planeta s'ha convertit en un ordinador, un cervell electrònic, exactament com una peça de ciència ficció infantil. I en exterioritzar els nostres sentits, el Gran Germà es col·loca en el nostre interior.
Així que, a menys que siguem conscients d'aquesta dinàmica, ens mourem cap a una fase de terror i pànic, exactament habitant un món petit de tambors tribals, interdependència total i coexistència superimposada.

Gairebé 30 anys després de les seves paraules del 1962, apareixia un tal Tim Berners-Lee inventant la World Wide Web. Tot i que costa de creure que la ment lúcida de McLuhan no tingués una cosa molt semblant en ment molts anys abans. Per cert, el professor mai va criticar si els canvis que arribarien en el futur serien bons o dolents, tan sols els diagnosticava. Que opinaria avui d'aquest mitjà que tenim com a missatge.

Font: GIZMODO