Si les botes amb què Neil Armstrong va donar fa 45 anys un petit pas per a l'home i un gran pas per a la humanitat haguessin tingut marca, l'empremta que l'astronauta hauria deixat a la Lluna seria el logotip de General Electric (GE). I és que tant el material amb el qual es van fer les esmentades botes dels tripulants com diversos dels components de l'Apollo 11 van portar la signatura de la multinacional, en el que constitueix un dels majors exemples en la història d'innovació: més de 6.000 empleats van ajudar, d'alguna manera, a posar un home al satèl·lit.
Quina cara hauria posat Thomas Alva Edison d'haver-ho sabut quan va fundar el 1878 l'Edison Electric Light Company? La resposta mai la sabrem, encara que segur que s'hauria alegrat que la seva empresa seguís innovant gairebé un segle després. Tot va començar a Menlo Park (Nova Jersey), al 1879, amb la invenció de la primera bombeta de filament de carboni incandescent, que es va patentar un any després; va seguir amb el desenvolupament de les primeres dinamos per convertir l'energia mecànica en elèctrica; i va continuar quan una nova empresa de la seva propietat va obrir la primera central elèctrica de Nova York. Aquest cabal innovador es va fondre en una única companyia el 1890, l'Edison General Electric, que només dos anys després es va fusionar amb una signatura de la seva competència, la Thomson-Houston Company. Naixia General Electric.
Els primers anys de GE
La integració va ser possible gràcies a la intervenció de J. P. Morgan, que abans havia comprat totes les accions de l'empresa a Edison i va decidir reemplaçar el corrent continu per l'altern, desenvolupada per Nikola Tesla i usada en l'actualitat. El que no va canviar va ser l'esperit innovador de la companyia, ja que els seus primers anys després de la fusió van ser frenètics: desenvolupar locomotores elèctriques, transformadors, ventiladors, torradores, fogons de cuina, un nou filament per fer més duradores les bombetes i va produir alguns els primers plàstics i equips de raigs X. Però si un fet destaca en aquests primers anys de General Electric, aquest tindrà lloc al Nadal de 1906, amb la primera radiodifusió d'àudio de la història. La fita va portar la signatura d'un jove enginyer de l'empresa anomenat Ernst Frederick Werner Alexanderson, que havia passat els dos anys anteriors dissenyant i construint l'alternador d'alta freqüència que la va fer possible.
Les següents dècades de l'empresa van seguir pel mateix camí, alternant desenvolupaments per millorar la vida de les llars amb la seva participació en alguns dels grans projectes de l'època. Així, si General Electric va participar amb els seus equips en grans projectes com el Canal de Panamà -la major instal·lació elèctrica del món quan va obrir al 1914-, l'obtenció d'energia de les cascades del Niàgara o la construcció de l'Empire State Building, també va fabricar els primers frigorífics i rentadores elèctriques de la història i va ajudar amb els seus motors a batre el rècord d'altitud aconseguit per un avió (40.800 peus, uns 12.400 metres, en 1921) o guanyar les 500 milles d'Indianapolis al 1925. Una cosa més: quan al 1927 va tenir lloc la primera recepció de televisió en una llar de Schenectady (prop d'Albany, Nova York), el lloc des del qual es va emetre el senyal va ser una estació de General Electric. Un any després, aquesta mateixa estació va començar a emetre programació televisiva tres vegades a la setmana.
Objectiu: canviar el món
Enumerar la llista d'innovacions que ha aportat General Electric seria una llarga tasca, encara que n'hi ha algunes que no es poden passar per alt, com l'invent del llum fluorescent (1938), la creació del negoci de les silicones (1940), la invenció del pilot automàtic dels avions (1943), el desenvolupament de motors per a l'aviació capaços d'aconseguir tres vegades la velocitat del so o l'obertura de la primera planta d'energia nuclear a Estats Units (ambdues al 1957).
Des de llavors, l'empresa ha sumat dos Premis Nobel entre la seva plantilla i desenes de milers de patents (va ser la primera companyia dels Estats Units en superar les 50.000). A més, cal destacar el llançament de la CNBC, una cadena de cable amb notícies orientades al món dels negocis, i de la MSNBC, en col·laboració amb Microsoft; la seva participació en missions espacials, construint la Mars Observer i col·laborant amb la NASA en alguns sistemes de l'Estació Espacial Internacional; i en noves tecnologies per a la salut amb màquines per al diagnòstic precoç del càncer o la imatge 4D, entre moltes altres.
Sense comptar a Edison, l'empresa ha tingut al llarg de la seva història nou presidents, però no es podria parlar de General Electric sense fer referència al vuitè de la llista, Jack Welch, que va ocupar el càrrec durant 20 anys (de 1981 a 2001). Els seus mètodes de gestió han passat a la història del món empresarial, el que li va valer títols com el de Directiu del Segle, atorgat per la revista Fortune el 1999, o la qualificació com "un dels tres líders empresarials més admirats del món" del Financial Times. A què es deu tant d'afalac? Un any abans d'arribar al càrrec, General Electric tenia uns ingressos de 26.800 milions de dòlars anuals i dues dècades després facturava 130.000 milions. A més, el seu valor en borsa va passar de 14.000 a 410.000 milions de dòlars amb Welch al capdavant. "Les persones no són recordades pel nombre de vegades que fracassen, sinó pel nombre de vegades que tenen èxit", va assegurar fa més de 100 anys Edison. "Canvia abans que hagis de fer-ho", deia fa bastant menys temps Welch. Les dues frases defineixen perfectament la filosofia de General Electric.
Font: General Electric
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament