divendres, 3 de març del 2017

La hiperactivitat podria amagar una alteració en la transmissió de dopamina

Una investigació de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) amb rates hiperactives ha trobat que tenen una major resistència davant determinats fàrmacs que, en situacions normals, haurien de reduir aquest comportament. Els resultats, publicats al Journal of Psychopharmacology, apunten a una alteració en el funcionament del sistema dopaminèrgic en casos d'hiperactivitat.

La hiperactivitat podria amagar una alteració en la transmissió de dopamina

Si s'administra menjar en petites dosis i de manera intermitent a una rata de laboratori, és possible observar un comportament que des de fa temps porta de cap als científics: immediatament després de cada lliurament de menjar, l'animal beu una petita quantitat d'aigua, fins i tot sense tenir set. S'ha observat que, sota aquest patró de comportament, les rates poden arribar a beure fins a la meitat del seu pes en aigua, triplicant el seu consum normal diari. Aquest mètode, conegut com polidípsia induïda per programa, és útil per estudiar les conductes adjuntives o excessives. D'altra banda, es coneix que la dopamina, un neurotransmissor associat a la motivació, juga un paper clau en el dèficit d'atenció i la hiperactivitat.
En aquesta ocasió, els investigadors buscaven avaluar els efectes de dos fàrmacs en el desenvolupament d'aquest tipus de conductes, el metilfenidat i la dextroanfetamina, la funció principal és alliberar dopamina a la regió intersinàptica, l'espai disponible entre neurones dopaminèrgiques. L'experiment es va dur a terme en tres tipus de rates, entre elles la rata hipertensa espontània (SHR), un cep habitual en aquest tipus d'estudis per la seva hiperactivitat i impulsivitat.

La hiperactivitat podria amagar una alteració en la transmissió de dopamina

La dopamina, un neurotransmissor associat a la motivació, juga un paper clau en el dèficit d'atenció i la hiperactivitat. Un cop al dia, durant 40 sessions, se'ls lliuraven petites boles de menjar en diferents intervals de temps perquè desenvolupessin la polidípsia, és a dir, la necessitat exagerada de beure. La segona fase va consistir a repetir el programa durant tres mesos però aquest cop subministrant les drogues, dues vegades a la setmana. A diferència de les seves companyes, les rates SHR -hiperactivas- van mostrar menys sensibilitat als fàrmacs i només van poder deixar de beure compulsivament sota una dosi molt elevada.

Conductes induïdes
"Aquestes conductes, ja siguin adjuntives o induïdes per programa, no són tan diferents de les conductes no induïdes o reforçades directament, perquè el comportament és similar i perquè l'explicació d'alteració dopaminèrgica podria ser la mateixa" explica Ricardo Pellón, coautor de la publicació: "Pensem que cal una certa pertinència de la conducta que es va a ensenyar amb el reforçador que s'està utilitzant, i en aquest sentit totes les conductes són relativament semblants".
En el marc d'un projecte finançat pel Ministeri d'Economia, Indústria i Comerç, el seu equip està investigant els mecanismes neurobiològics que entren en joc a l'hora d'adquirir i mantenir aquestes conductes per arribar a comprendre millor les patologies associades, entre les quals també es troben nombroses addiccions i trastorns alimentaris.


Font: SINC

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament