L'exploració del canvi de la Terra, en temps real

A través de l'observatori de la Terra Lamont-Doherty, els científics estan explorant els volcans submarins. Fan un seguiment de l'erosió costanera al llarg de les costes de difícil abast, i estudien el moviment del gel marí; tot en temps real.
Mitjançant la càrrega amb instruments d'alta tecnologia d'avions no tripulats, l'ús de satèl·lits i cables submarins que estan interactuant amb sensors en alguns dels llocs més remots de la Terra, estan descobrint els secrets del planeta.
L'observació de la Terra en temps real canviarà la forma de la ciència que es produirà durant els propers 10 a 20 anys, ja que s'està a l'inici d'un nou tipus de ciència i tecnologia que donarà l'oportunitat de fer coses increïbles.

Lamont és un dels pocs centres d'investigació del món on els científics estan posant tota mena de plataformes científiques, des del fons marí, que s'utilitzarà per a l'anàlisi de dades en temps real. Les dades que entren en les matrius de cablejats que creuen el fons del mar, els vehicles submarins i els laboratoris aeris, tant grans com avions i tant petits com avions no tripulats. Els satèl·lits estan captant les dades dels sensors de navegació marítima que estan supervisant la química de l'oceà i els corrents a tot el món.
Aquestes mesures en temps real estan impulsant els avenços en les ciències, ja que verifiquen models informàtics i revelen canvis inesperats.

El laboratori d'un avió no tripulat obre noves oportunitats a la ciència
A l'Àrtic, l'oceanògraf Christopher Zappa ha estat redissenyant instruments que generalment es troben a bord dels vaixells o aeronaus d'investigació i encaixar-los en avions no tripulats que volen a baixa altura sobre el mar de gel. El rang dels avions no tripulats permet ampliar la seva àrea d'estudi i evitar la interferència de la calor i el moviment d'un vaixell i, al mateix temps reduir significativament els costos. El resultat son dades que no coincideixen en un mar de gel topografiat. A més, el moviment i els nous coneixements sobre com el gel marí es trenca, com la forma en l'atmosfera i l'oceà s'afecten mútuament.
Els UAS (sistemes aeris no tripulats) són els vehicles submarins autònoms i controlats per control remot des de fa 20 anys. Però els científics han començant a entendre com usar-los fa pocs anys. De fet, avui en dia, hi ha vehicles submarins per tot arreu en els oceans del món. El que ha faltat pels UAS és la capacitat de posar la instrumentació per a la investigació científica.
Els drons científics es poden trobar en totes les mides, de manera que es poden llançar des d'helicòpters lleugers. Els petits quadricòpters, no poden portar molt més que una càmera, però estan donant els vulcanòlegs la capacitat d'analitzar els fluxos de lava de dins de les calderes.

També es poden usar petits avions no tripulats per treballar en el seguiment de l'erosió costanera i la decoloració dels coralls. Mentre que els satèl·lits poden proporcionar els primers plans, la cobertura i la recollida de dades són limitades, de manera que també, sovint els núvols obstrueixen la vista. Amb avions no tripulats, és possible acostar-se a trams de difícil abast de costa sense molestar la terra.

També hi ha treballs amb instruments més sofisticats que es basen en el gel marí. Per això s’utilitzen grans avions d'ala fixa amb navegació GPS automàtics i pilotats entre 10-20 hores de temps de vol. Amb càrregues útils de la mida d'una pilota de futbol. ​​Poden volar amb sistemes d'imatges hiperespectrals que utilitzen ones de llum per inferir i saber de què està fet un objecte així com els fluxos d'energia. Es poden examinar les algues a l'aigua i com afecta el balanç tèrmic de la superfície, per exemple. Una altra opció són les boies que es perfilen a l'atmosfera i mesuren la temperatura i la salinitat de l'oceà.


Font: PHYSorg