dimarts, 18 de febrer del 2014

Turbina off-shore de 6MW


Alstom ha instal·lat la turbina eòlica marina més gran del món, a la costa Belga, la Haliade ™ 150-6 MW .

Gràcies al seu diàmetre de rotor de 150 metres (amb pales de 73,50 metres)  la turbina és més eficient ja que el seu rendiment és un 15% millor que les turbines marines existents, el que li permet alimentar l'equivalent d'uns 5.000 llars.


Desenvolupat per a tot tipus de condicions en alta mar, estan instal·lades al nord d'Europa i adequats per al mercat dels EUA, aquest aerogeneradors combina la innovació amb unatecnologia provada.

La primera Haliade ™ 150 - 6MW ha obtingut amb èxit la qualificació  del rendiment de potència IEC (corba de potència) després de 3 mesos de proves a Le Carnet (França). 


Wind - Offshore 3

La tecnología d'Alstom  Pure Torque ® dissenya i protegeix el generador per assegurar i millorar el seu rendiment mitjançant la desviació de les corrents de vent no desitjades de manera segura.
EL sistema  Advanced High Density d'accionament directe amb el generador i d'imants permanents (PMG) és més compacte i lleuger de disseny, en comparació amb els sistemes de transmissió directa de generació anterior.

El suport rotor únic d'Alstom, augmenta la fiabilitat, maximitza la disponibilitat de la turbina i redueix els costos de manteniment


dilluns, 17 de febrer del 2014

Transport d'energia HVDC (alta tensió en corrent continu)


Siemens Energy ha completar el projecte "Estlink 2"  el qual correspon a  un enllaç d'alta tensió de corrent continu (HVDC)  el qual ha construït una estacions de conversió en Anttila (Finlàndia) i l'altre Puss  (Estònia).
 L'energia elèctrica es distribueix  als clients mitjançant  Fingrid  que és l'operador del sistema de transmissió a Finlàndia i  Elering que és l'operador del sistema de transmissió d'Estònia.
Aquest nou enllaç augmenta la capacitat de distribució d'energia entre els països en un factor de tres, aquesta nova capacitat és més fiable de manera que en el seu conjunt ha implicat un increment el qual ha permès passar  de 350 MW a 1.000 MW

 

Aquest projecte té un paper important en la integració dels mercats energètics entre els països bàltics i escandinaus i també, per l'obertura de l'accés a fonts d'energia renovables i la generació de recursos d'ingressos.
També és un pas significatiu cap al compliment dels objectius del pla de la Unió Europea Bàltic interconnexió del mercat energètic (BEMIP), l'objectiu és integrar Lituània, Letònia i Estònia, amb les xarxes de transport de la UE i els mercats energètics.

El projecte Estlink 2 s'estén per un total de 170 km. L'ernegia elèctrica es transmet a través d'uns 14 quilòmetres de línia aèria de Finlàndia, a uns 145 quilòmetres de cable submarí va posar al fons del Golf de Finlàndia i aproximadament a 11 km de cable de terra subterrània a Estònia.

 


Siemens va ser responsable de dissenyar el sistema HVDC com una connexió monopolar amb conductor de retorn. 


 

 

 

Bateries flexibles per SmartPhones

Les actuals bateries tenen forma de rectangle, de manera que condicionen el disseny del telèfon que pot arribar a tenir espais morts al seu interior aprofitables. Una solució per aprofitar aquests espais  bateria passa per adaptar-se a la forma necessària del producte, no a l'inrevés. 

La bateria esglaonada s'ha estrenat en l'smartphone  LG G2, on han incrementat un 16% la bateria respecte a un disseny normal, i per tant s'incrementa en tres hores l'autonomia. 

Les següents evolucions d'aquest tipus de disseny estan en realitzar fins a tres i quatre graons de bateries. Tot això apunta que les bateries seran cada vegada més complicades d'accedir i reemplaçar.

 LG G2

Com es pot veure en aquesta imatge, també estan desenvolupant models expressament corbats i d'altra banda, un concepte que anomenen com Cable Battery. Ens trobem amb una cosa que pot ser considerat un cable, però dins tenim una bateria amb la qual subministrar energia a petits gadgets

Unes bateries que poden ser modelades per ser col·locades en qualsevol lloc i que a més són resistents a l'aigua obre la porta a posar-les a la roba o a qualsevol gadget amb poc consum.
El que realment és importarà són les millores en autonomia, que d'alguna manera són palpables en la mida de les bateries, passant en 2010 de models amb 1400mAh, a més de 2500 als nostres dies, amb alguns exemples per sobre dels 3000mAh. 

Però la mida de pantalles i consum dels chipsets més potents encara les devoren amb gran facilitat. El món de l'acumulació d'energia ha de tenir una evolució constant els pròxims anys, amb l'empenta de la mobilitat tant de la información com elèctrica.
Cable Battery

 

La Visió Artificial explicada


La Visió per Computador, també anomenada Visió Artificial, és una  vessant de la Intel·ligència Artificial i es basa en un conjunt de tècniques que  tenen com a finalitat extreure propietats del món a partir d'un conjunt  d'imatges. Així dons, es tracta de programar un ordinador per a obtenir certa informació a partir d'una imatge. 
Un sistema de Visió Artificial actua sobre una representació d'una realitat que li proporciona informació sobre la intensitat, colors, formes, etc. Aquestes representacions acostumen a ser en forma d'imatges estàtiques, escenes tridimensionals o imatges en moviment. 
Interpretació de la imatge 
Quan es parla d'una imatge bidimensional, s'estarà fent en base a una funció f on a cada coordenada (x,y) de la imatge li correspondrà un valor d'alguna propietat com pot ser la intensitat o el color, com per exemple:
Aquesta representació es dóna quan es capta una imatge mitjançant una càmera i es passa a un digitalitzador, el qual duu a terme la digitalització.

 
Etapes d'un sistema de Visió Artificial 
 Un sistema de Visió per Computador està format per un sensor òptic, normalment una càmera més un computador, que emmagatzemarà les imatges i executarà els algorismes sobre elles. 
El procés es pot dividir en cinc etapes: 
1. Adquirir la imatge digital amb algun tipus de sensor. 
Principals parts en la adquisició de imatges:
 • Il·luminació: Propietats dels objectes. Tipus de il·luminació. Fonts de llum.
 • Càmeres CCD: Estructura del dispositiu. Característiques de las cameres CCD matricials. Arquitectures de les CCD matricials.
 • Òptica: Principals paràmetres. Òptiques tipus zoom. Model Pin - Hole. Profunditat de camp i distancies hiperfocals. Aberracions òptiques. Filtres.
 • Targetes de adquisició i processament de imatges. (Frame Grabbers)
2. Fer un preprocessament: es millra la qualitat de la imatge adquirida amb l'ajut de filtres i transformacions geomètriques per facilitar les etapes posteriors. 
3. Segmentació: es tracta d'identificar els objectes de l'escena. 
4. Reconeixement: poder diferenciar els objectes mitjançant l'ús de patrons.
5. Interpretació: segons allò obtingut en el punt 4 es fa una interpretació i es prenen les decisions corresponents. 
6. Anàlisi previ de certes característiques comunes que s'estableixen per diferenciar els objectes. 
 És un procés que pot realimentar-se cap endarrere, és a dir, pot ser que es faci una mala interpretació i per tant, calgui tornar al reconeixement, segmentar la  imatge d'una altra forma o passar-li un filtre diferent en el preprocés
Marcacions Industrials
Pel seu reconeixement cal seguir els seguents pasos:


marcadores industriales 1marcadores industriales 2marcadores industriales 3marcadores industriales 4

 
1- Estudi de Font 
Quan el joc de caràcters emprat no és estàndard o és imprès d'una manera insòlita és possible preparar el lector amb mostres de text, un entrenament complet és una condició necessària per permetre l'emmagatzematge de mostres de referència dels caràcters apuntats i font de fàcil consulta.
2-Segmentació de caràcter 
Els caràcters han de ser aïllats abans del procés de reconeixement. 
Considerant que les posicions dels caràcters no han de ser conegudes per avançat, el canvi de text o l'espaiat de font arbitrari són tractats.
3- Rotació i invariància de mida 
Dos mètodes de reconeixement són utilitzats:
Un fa servir la normalització de mida amb la normalització de nivell de grisos. Això explota totalment la informació del nivell de grisos. 
L'altre confia en la representació de la forma mitjançant els anomenats "Descriptors Fourier" en addició a la mida invariant és rotació invariant també, permetent llegir textos d'orientació arbitrària.
4-Verificació de la Qualitat d'impressió 
Com un complement a la capacitat de lectura cal una comprovació de llegibilitat: per a un caràcter donat, la qualitat pot ser calculada, dient com de properes deuen ser les coincidències amb les mostres introduïdes, d'aquesta manera la verificació òptica de caràcters pot realitzar.
 
ocr-a ocr-b

5- Orientació i posicionament d'objectes 

Disseny i implementació de sistemes de visió artificial per a verificar la posició i orientació d'elements dins de cintes de transports per a la seva manipulació posterior. Disseny de sistemes "pick and place" per manipulació automatitzada de productes en línies de producción.
 

6- Recompte de productes en processos complexos i d'alta velocitat 
Disseny i implementació de sistemes de visió artificial per recompte de productes en transports, estàtics ... per exemple per:
-Empaquetat de productes automatitzat. 
-Control de qualitat en processos de producció 
-Detecció de defectes en productes, aspecte, mida, longitud 
-Disseny i implementació de sistemes de visió artificial per a control dimensional (mida, longitud) i estètic (defectes físics) aplicat al control de qualitat de productes manufacturats en general tant a nivell industrial (peces d'automòbils, taulers de control, llunes de cotxe, maons, rajoles ) com de consum.
7- Inspecció de superfícies 

Disseny i implementació de sistemes de visió artificial a la línia de fabricació de l'empresa per a inspecció de superfícies a la recerca de determinades característiques com defectes superficials, rugositat, textura ... consum.

 
imagen multiespectral
Detecció de cares 

Hi ha infinitat d'aplicacions de detecció de rostres, tant per seguretat com per a altres tipus d'aplicacions, com per exemple en càmeres de fotos, perquè l'enfocament automàtic sàpiga on ha de enfocar. 
Com funciona el reconeixement facial? 
Com hi ha una gran quantitat d'aplicacions, el funcionament varia d'unes a altres, però independentment dels patrons emprats per cada programa hi ha una sèrie de passos comuns. 
Un cop obtinguda una imatge (ja sigui emprant càmeres dedicades a aplicacions de seguretat o webcams domèstiques) el primer pas consisteix en l'extracció de la cara de la imatge. Per a això s'obtenen punts singulars amb què centrar la imatge, els ulls per exemple. D'aquesta imatge centrada es normalitza a una mida i profunditat específics per després extreure trets d'ella (aquests primers passos són comuns a la major part d'aplicacions de visió artificial):

face to features

A continuació es divideix la imatge en blocs menors i s'emmagatzema en una matriu:

face to dct

Finalment es processen les dades de les noves imatges i es generen els seus "Eigenfaces", conjunt de vectors propis, mitjançant un procés matemàtic anomenat ACP. És a dir separem la informació de la cara en una sèrie de autovectors, derivats de l'anàlisi estadística d'un gran nombre de rostres

dijous, 13 de febrer del 2014

Què és la tecnologia 4G?

4G són les sigles de la quarta generació de tecnologies de telefonia mòbil. Està basada totalment en IP, sent un sistema de sistemes i una xarxa de xarxes, no és una tecnologia o estàndard definit, sinó una col·lecció de tecnologies i protocols per permetre el màxim rendiment de processament en ordinadors, dispositius electrònics i en tecnologies de la informació així com la capacitat de suportar velocitats d'accés entre 100 Mbps en moviment i 1 Gbps en repòs, mantenint un servei de punt a punt amb alta seguretat i permetent oferir serveis de qualsevol classe en qualsevol moment, amb el mínim cost.

 
Aquesta convergència de tecnologies sorgeix de la necessitat d'agrupar els diferents estàndards en ús, per tal de delimitar l'àmbit de funcionament de cada un d'ells i per tal d'integrar totes les possibilitats de comunicació en un únic dispositiu de forma transparent per l'usuari.
L'objectiu que persegueix és el de garantir una qualitat de servei i el compliment dels requisits mínims per a la transmissió de serveis de missatgeria multimèdia , vídeo xat , TV mòbil o serveis de veu i dades en qualsevol moment i en qualsevol lloc. En resum, el sistema 4G ha de poder compartir dinàmicament  els recursos de xarxa, economitzant els requeriments de l'usuari. 
Segons fonts d'informació web, NTT DoCoMo de Japó, va ser el primer en experimentar amb aquest tipus de tecnologies. Aquesta empresa va realitzar les primeres proves aconseguint 100 Mbps a 200 km/h i té previst llançar comercialment els primers serveis de 4G aquest any. 
No obstant, alguns països escandinaus i americans poden estar treballant amb 4G des de 2012 i en la resta del món s'espera una implantació total sobre l'any 2020 o abans.
Arquitectura
El Core de commutació de paquets per a les xarxes 4G del 3GPP ha estat redissenyat i anomenat System Architecture Evolution (SAE) o també EPS (Evolved Packed System) . SAE, i aconsegueix interconnectar diverses xarxes d'accés , que en algunes ocasions poden ser heterogènies entre elles. L'arquitectura SAE diferència xarxes d'accés 3GPP i no - 3GPP :
- Xarxa 3GPP: Compta amb el HSS com la base de dades d'informació del subscriptor i es connecten a xarxes externes a través d'un Gateway de paquets (PDG, Packet Data
Gateway).
 - Xarxa no - 3GPP: Utilitzen un servidor AAA 3GPP que es comunica també al HSS per coordinar la informació necessària. També usen el PDG per connectar-se a xarxes externes .
L'arquitectura SAE segueix els mateixos paràmetres de disseny de les xarxes 3GPP antecessores, però divideix les funcions del Gateway de Control (SGSN en UMTS) en un pla de control comandat pel MME ( Mobility Management Entity ) i un plà d'usuari liderat pel SGW (Serving Gateway). Les funcions originals del GGSN són implementades pel PDN Gateway (PGW) 
  

 

dimecres, 12 de febrer del 2014

Segona vida per a les bateries de cotxe elèctric usades


L’empresa de Tokio, Sumitomo Corporation ha desenvolupat el primer sistema amb gran capacitat per emmagatzemar energia elèctrica, a partir de bateries de cotxe usades.


El sistema, de 600kW/400kWh, consisteix en setze bateries de cotxe elèctric, i s’ha construït i instal·lat a l’illa de Yume-shima.

Al llarg dels pròxims tres anys, el sistema mesurarà la fluctuació de la producció d’energia elèctrica de l’horta solar de Hikari-no-mori, i servirà tant per acumular els excedents d’energia, com per validar que les bateries usades poden tenir una segona vida, abans del reciclatge, fet molt important davant la possibilitat que al futur hi hagi una gran quantitat d’aquestes bateries.



Sumitomo va signar, l’any 2010, un acord de col·laboració amb Nissan, i van crear una joint-venture anomenada 4R Energy Corporation, que és l’encarregada de verificar la seguretat i rendiment d’aquestes bateries.

dimarts, 11 de febrer del 2014

La gestió de les Smart Cities

La tecnologia digital està impregnant tots els aspectes de la vida. Salut, comerç minorista, transport, comunicacions, govern... Com que estem sotmesos a l'entorn digital, de ben segur que se seguirà impulsant la millora de les telecomunicacions, l'accés en temps real a les dades i productes i serveis, a més a més de les "coses" connectades per oferir una millor experiència per a tots els que interaccionen, connectats digitalment.
 

Libelium smart world infographic

 

Pel futur de les ciutats és inevitable la creació de microcosmos digitals a través dels paisatges urbans, que facilitin compartir dades de diversos sectors en tots els serveis de la ciutat. 

Hi ha exemples d'accions que s'estan emprenent: 

- A Londres, la ciutat crearà la xarxa SkyCycle  pel transport de bicicletes, caixes i energia. vídeo

- A Indonèsia, els gratacels gestionaran l'energia elèctrica pròpia mitjançant  sol, el vent i l'energia geotèrmica. video

- A Dubai, s'ha iniciat la ciutat-estat amb la finalitat d'aconseguir la implementació de la gran interconnectivitat per obtenir una gestió de la ciutat en temps real. 

Mentre que els augments sobtats de la tecnologia del Segle XX es van centrar principalment en l'acceleració i la sistematització dels models de treball existents, a principis del segle XXI s'està mostrant una necessitat global per "reimaginar" el món en un context  digital. Esdeveniments tan diversos com la GFC (General Flow Control) i  la tecnologia mòbil portable, han donat al món els punts d'inflexió per canviar. En aquest context, s'ha produït un lent però constant augment en l'interès pels conceptes de Smart City.

Per predir les solucions de la tecnologia del futur, cal mirar els problemes que s'han d'abordar, com ara la creença de l'existència d'un model energètic sense limits. El més obvi és la necessitat de  modificar els conceptes tradicionals sobre la generació, transport i distribució d'energia.

Aquestes necessitats requereixen reinvenció significativa dels fonaments d'una ciutat, per exempe:

- En lloc d'un barri residencial en el que la gent viatjava a un districte comercial o industrial per treballar, es pot fer una configuració combinada similar als pobles tradicionals.

- En lloc de transport urbà centrat en els trens en moviment a un horari, es posarà èmfasi en el trasllat de persones d'una manera òptima.

- En lloc d'una xarxa elèctrica siddenyada per atendre una punta de la demanda, les xarxes començaran a ser important des de la visió de la gestió en base a la capacitat de generació distribuïda.

 

 

image

La ciutadania i les Smart Cities.


L'evolució cap a les Smart Cities comporta un canvi de paradigma, que ens allunyarà de la jerarquía tradicional que indica la següent imatge:

 

image

 La dinàmica d'una ciutat haurà de passar a ser impulsada per:

- La capacitat de la demanda.

- L'impuls de la demanda.

Les "demandes" dels ciutadans es produiran al mateix momento en que es vulgui assolir un determinat propòsit. És aquí on la digitalització jugarà un paper clau.

Els processos de negoci o processos d'àmbit general, es refereixen a mesures sistèmiques en la gestió de la informació de negocis o esdeveniments, de manera que tendeixen a centrar-se en estructures organitzatives verticals.

En realitat, hi ha patrons d'ordre superior que són comuns, com per exemple:

-  Una persona que viatja a la feina cada dia és un viatge usuari que té una connexió amb nombrosos processos subjacents del sistema.

-  Una onada de calor és una seqüència de situacions que té implicació en diverses àrees com són la generació d'energia, el transport, la salut. 

 Aquests Meta-Processos ens permeten treure junts les capacitats que existeixen en dominis separats i orientar-se al voltant de les persones 

 

image

 
El diagrama anterior mostra tres històries d'usuari o viatges .

- Una persona que va a treballar (línia vermella)

- Una persona a la feina 

- Una persona que va a un esdeveniment recreatiu (línia lila)

En cadascuna d'aquestes històries, la persona interacciona amb una capa digital. Exemples de sistemes d'avui en dia que estan interaccionant amb la gent són els smartphone amb connexions a temps real.

L'evolució clau de les experiències actuals serà la perfecta interacció amb aquests sistemes. En lloc d '"una aplicació per això " hi haurà més serveis disponibles en una sola experiència . Aquesta serà una evolució important en el model actual en què les aplicacions mòbils estan ampliant l'abast dels sistemes de domini existents. Així que en lloc de l'ecosistema móvil, format pel que hi ha disponible a partir dels sistemes centrals, els ecosistemes mòbils estaran formats pel que es necessita, mentre ens desplacem.

 El canvi de concepte és clau, perquè comportarà la separació dels dominis de les persones. Un benefici esdevindrà en la capacitat de canviar i ampliar contínuament els metaprocessos que donen suport l'experiència de l' usuari.

 

image

dilluns, 10 de febrer del 2014

Creativitat? La de les noies i nois de l'EVT-Team 13-14 de Tona


Què ha de fer un país per avançar, malgrat un entorn que ho nega tot?

Molt fàcil. Ha de tenir mestres super-motivats i entregats a la causa de la docència, en el sentit més ampli, i alumnes que siguin capaços de valorar-ho i gaudir dels plaer d'aprendre i de les oportunitats que el treball en equip els dona per créixer.i desenvolupar la seva creativitat.

El dia 6 de febrer del 2014 els enginyers d'Estabanell van rebre la visita d'aquest equip, participant a la First Lego League, amb un projecte per evitar la caiguda de les torres d'alta tensió en cap de produir-se un esclafit, fenomen natural propi d'Osona, que produeix forts vents en diferents direccions, i que són difícilment previsibles, segons van explicar els membres de l'equip.

La proposta consisteix en fer torres d'alta tensió de base mòbil, que es desplacen al lalrg d'una half-pipe, amb un comportament similar al un veler amb vents de costat, en que la vela s'inclina, reduint la superfície que frena el vent,.

Els enginyers van fer els seus comentaris tècnics, agraint l'apertura de mires que representa la proposta, dons no està condicionada per cap coneixement previ, ni per aquells fets i solucions tècniques que tothom considera normals, correctes, i sense risc.

El blog del projecte és el següent, i es mereix una visita http://evtteam1314.blogspot.com.es/

divendres, 7 de febrer del 2014

Internet de les coses

Què és l'internet de les coses ?

sensor de parking inteligente

L'internet de les coses és el nom que se li ha donat a la nova generació d'objectes intel·ligents que detecten, assimilen, processen i transmeten dades tant entre ells i també directament a la xarxa. 

Els experts vaticinen que serà la següent revolució tecnològica després del boom dels dispositius intel·ligents (smartphones, tauletes ... ) , amb una  quantitat superior de beneficis potencials, estarà basat precisament en la captació i gestió d'aquestes dades. 

La informació és poder  i el poder, en aquest cas, es tradueix en diners . Diguem que en un món comercial dominat pel big data , qui aconsegueixi obtenir major quantitat de dades dels usuaris no només al seu pas per internet sinó en el màxim nombre possible de situacions diàries (també a casa en posar la rentadora i en obrir la nevera , o fora de la llar en utilitzar el cotxe , en encendre els llums de l'oficina, etc .) serà qui obtingui majors resultats en creuar els informes obtinguts i assimilar a determinada persona , o un grup en concret. 

El potencial és enorme : per als usuaris dels sistemes intel·ligents , significa una vida totalment optimitzada amb les tasques mundanes més quotidianes automatitzades però, per als gestors de la gran quantitat de dades que generen els sistemes, la cara física de la vida es converteix en un tresor sense explotar .


així doncs, gaudirem d'una Internet més àmplia i profunda que la de "la Web 2.0" . Serà d'escala planetària i permetrà per exemple, que tant els éssers humans com les màquines, formin part activa de les xarxes socials .


L'Internet de les coses, és la idea d'una xarxa de dades obtingudes mitjançant elements com ara dispositius i sensors del món real . Quan aquesta informació està íntimament vinculada a les nostres vides reals  a fora de la xarxa, és una cosa molt interessant ja que sorgeix tot un món nou d'oportunitats amb millors decisions, serveis innovadors i ( desgraciadament ) vigilància social . Es tracta d'una web plena d'implicacions que cal tenir en compte, però anem al passat.


Aquesta nova onada d'Internet vinculat a les coses no es refereix a el futur, amb la seva entrada a les llars accelerant la reinvenció sistemàtica d'objectes del nostre dia a dia, convida a pensar que té les seves arrels en el passat de manera que esdevé una nova revolució tal com va produir el descobriment del plàstic o la reorganització industrial.

Com afecta Internet de les coses als processos de generació de les idees, el disseny i la invenció de nous objectes? A partir d'ara , cada objecte hauria de ser capaç d'explicar la seva pròpia història: el seu passat ( de què està fet , com s'ha produït i per a què serveix ) , el seu futur ( quines característiques el fan diferent , com desmuntar , com reparar-lo, com reciclar ) i,  per descomptat , el seu present , ja que serà o ha de ser, així mateix , "conscient " de la seva pròpia existència, del seu lloc d'ubicació , la seva fus horari ... És a dir , tots els objectes podran connectar-se de forma activa i " viure " com a éssers humans com a part de la nostra xarxa social i digital .


Quan pensem en l'Internet de les coses, pensem en milers de milions de coses transmetent informació a temps real - o sota demanda -que puguin ser utilitzats per facilitar-nos la vida . Això exigeix ​​estandardització tant en l'emissió com en la recollida de dades , perquè aquests puguin tractar-se de manera adequada. I si demanar estandardització és massa , almenys cal una estructuració adequada de la informació per fer els sistemes escalables no només en grandària , sinó en tecnologia .

Però , si bé la tecnologia continua sent un pilar fonamental d'aquesta nova onada de la pròpia evolució d'Internet , més que mai serà necessari un canvi estratègic en les empreses per generar equips pluridisciplinaris conformats per enginyers i dissenyadors reprenent la tasca històrica dels artesans de l'edat mitjana per crear junts ,  els productes del futur : sensibles i socials.


El següent vídeo es pot veure una interesant  visió al respecte.