Els
inventors de la llum blava que emeten díode són els receptors del Premi Nobel
de física del 2014.
La
llum blava que emetent el díodes són àmpliament utilitzats en les exhibicions
de smartphones, ordinadors i TV de pantalles i constitueixen la base del
energia eficient d'il·luminació a LED blanca. Però mentre que els LED
vermells i verds han existit des de la dècada de 1960, el LED blau, ha
fet possible tots aquests avenços.
Ara
els tres científics responsable – Isamu Akasaki i Hiroshi Amano que van estar
treballant a la Universitat de Nagoya i Shuji Nakamura a l'empresa Tokushima
Nichia de productes químics, han estat reconeguts per aquest avanç, amb el
lliurament del Premi Noble 2014 en física.
El
desenvolupament de LED blau
Els
LED són fonts de llum de banda estreta basades en components semiconductors,
amb longituds d'ona des de l'infraroig fins a l'ultravioleta.
El
bloc de construcció bàsic de les semiconductor és la Unió p-n, que és possible
crear per "dopatge" d’un material amb altres elements (com ara silici
i magnesi) tal que quan s'aplica un voltatge, s'emet llum quan els
electrons circulen des del la zona negativament dopada amb (n-tipus) i
passen cap el cantó positiu amb (tipus p) de maner que es
recombinen amb forats que fan el circuit en la direcció oposada.
Els
primers LED, eren basat en el material Arsenur de gal·li i gal·li fosfat
barrejat Ga, com cristalls de Potasi. Tanmateix, el llum blau dels LED
amb la seva longitud d'ona més curta, eren més difícils, ja que requerien d’un
material diferent. Aquest va ser trobat en el Nitrur de gal·li, però el GaN,
també és sensible al procés de dopatge. El gran avenç assolit pels
Akasaki, Amano i Nakamura en el mig-1990, després de més de dues dècades de
treball en GaN, era trobar la manera de crear cristalls de GaN d'alta qualitat
mitjançant la incorporació de l'indi i alumini (InGaN/AlGaN) sobre un substrat
Safir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament