dimecres, 15 de juny del 2016

La Lluna i el camp magnètic terrestre

Un estudi recent afirma que la raó per la qual la Terra ha pogut mantenir el seu camp magnètic es deu a la Lluna.

La Lluna i el camp magnètic terrestre

Un planeta geològicament mort és un planeta biològicament mort o, almenys, així és si considerem el cas de la Terra o de la resta dels planetes rocosos del nostre sistema.
La tectònica és la que manté el clima estable i fins i tot aconsegueix treure a la Terra d'episodis de bola de neu. A més, el nucli terrestre permet l'existència d'un camp magnètic que aconsegueix desviar les partícules d'alta energia procedents del Sol que arriben a la Terra, mantenint l'atmosfera al seu lloc i també les condicions per a la vida perquè la radiació no la mati.

La Lluna i el camp magnètic terrestre

Aquesta geodinamo no va estar sempre aquí, sinó que va trigar un temps a funcionar després de la formació de la Terra, però ha estat protegint-nos des de llavors. Es basa en el moviment de grans quantitats de ferro fos en el nucli extern. Se suposa que gran part de l'energia que manté aquest ferro fos prové de la calor despresa per elements radioactius.
Segons els models clàssics, el nucli terrestre devia haver-se refredat en uns 3000 graus centígrads en aquests últims 4.300.000.000 anys.
Ara, un estudi d'investigadors de la Universitat Blaise Pascal suggereix que la seva temperatura només s'ha reduït en 300 graus. Els autors proposen que l'acció de les forces de marea de la Lluna hauria mantingut el nucli exterior fos i, per tant, la geodinamo activa.

La Lluna i el camp magnètic terrestre

Des del punt de vista clàssic, perquè la geodinamo funcioni, la temperatura del nucli hauria d'haver passat de 6.800 graus al principi de la formació de la Terra als 3.800 graus de l'actualitat, però aquesta reducció de temperatura no és recolzada per les mesures de roques molt antigues. Simplement aquesta temperatura inicial no va poder existir i, si fos més baix el refredament posterior faria que ara la temperatura del nucli fos molt baixa, cosa que comprometria la funció del nucli com a generador del camp magnètic terrestre.
La solució seria una temperatura inicial inferior i una temperatura actual de 3.800 graus. Però, ¿com es pot mantenir una temperatura tan relativament alta durant tant de temps? La solució estaria en l'acció de la Lluna. Un mecanisme similar manté els volcans de Io a Europa o al mar d'aigua líquida de l'interior d'Europa (els satèl·lits de Júpiter).

La Lluna i el camp magnètic terrestre

La Terra està lleugerament aplanada pels pols a causa de la seva rotació. A més el seu eix de gir està inclinat. El mantell es deforma elàsticament causa de les forces de marea causades per la Lluna. Els autors de l'estudi han mostrat que aquest efecte podria estimular el moviment continu del nucli exterior permetent l'estabilitat a llarg termini de la geodinamo.
El nostre planeta rep 3,7 bilions de watts de potència energètica a través de la transferència d'energia del sistema gravitatori Terra-Sol-Lluna i 1 bilió d'aquests són suficients per mantenir la geodinamo del nucli exterior.

La Lluna i el camp magnètic terrestre

Com que ni l'angle i direcció de l'eix de rotació de la Terra, ni l'òrbita de la Lluna són estables en el temps, l'efecte combinat de tot això permet l'acció d'aquestes forces de marea a llarg termini pugui causar l'efecte, introduint polsos de calor a l'interior de la Terra que mantenen el nucli fos.
A més, el fenomen podria donar lloc a pics de calor en el mantell terrestre que fusioni grans zones del mateix i donin lloc a grans esdeveniments volcànics a la superfície.
Però si aquests investigadors tenen raó, llavors el significat de tot això seria que un planeta com la Terra, però sense una lluna al seu voltant, no podria mantenir l'efecte de geodinamo durant molt de temps. Potser durant un temps menor al necessari per al sorgiment de la vida complexa o intel·ligent. Un cop el nucli es refredi no hi hauria geodinamo ni tectònica i les condicions per a la vida desapareixerien.

La Lluna i el camp magnètic terrestre

Però l'existència de la Lluna es deu a una gran casualitat còsmica i els planetes rocosos de mida similar a la Terra no tenen aquesta característica en la seva immensa majoria.
Així que, en aquest aspecte, les possibilitats de vida en planetes similars a la Terra es redueixen. Potser podria haver-hi superterres en què es doni la vida i que mantinguin la tectònica i la geodimamo durant més temps sense necessitat d'una lluna, però, en tot cas, tot això ens diu que potser la vida tal com la coneixem sigui molt més escassa a l'Univers del que ens agradaria. Malgrat tot, potser sí que estem sols.


Font: neoFronteras

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament