Entendre les dimensions de l'univers en el qual vivim no és gens fàcil perquè suposa entendre distàncies massa grans per fer-nos-en una idea. En els últims temps, s'han construït algunes reproduccions a escala del Sistema Solar, en què es col·loca el Sol i els planetes a distàncies proporcionals, però no és tan habitual fer el mateix amb el que es refereix a la galàxia.
Fa uns anys, l'artista i divulgador Jon Lomberg va construir prop de casa a Hawaii un jardí-galàxia que li serveix per mostrar als visitants la immensitat del lloc en què vivim d'una manera totalment reveladora. Lomberg i un grup d'estudiants voluntaris van dissenyar un jardí d'uns 30 metres de diàmetre en el qual les plantes i flors es distribueixen pels braços de l'espiral representant diferents parts de la Via Làctia. En un dels braços, a prop de l'exterior, Lomberg ha col·locat una petita bola daurada que representa la zona del nostre Sistema Solar (encara que en comparació amb la bola, i a escala, el nostre sol tindria la mida d'un virus). Les altres boletes que es veuen sobre la fulla representen, a una distància proporcional, on quedarien les estrelles més properes.
El més interessant és comprendre que, a aquesta escala, 1 centímetre serien 33 anys llum i 1 metre serien 3.300 anys llum. "Totes les estrelles que veiem, quan mirem al cel, són les fulles que estan al costat de nosaltres", insisteix Lomberg. "Així que quan mires al cel i creus que estàs veient l'infinit només estàs veient les fulles més pròximes". Un aspecte interessant del jardí, i que va explicar durant la seva conferència al Planetari de Madrid, és que ha tingut en compte tots els detalls. Uns metres més enllà de la fulla de la Terra hi ha flors estratègicament col·locades que representen diferents nebuloses, com la d'Orió, i que semblen estar florint en la foscor de l'espai. Les zones per on pot caminar la gent estan fetes de cendra, que representa els núvols de pols intergalàctica que ens impedeixen, parcialment, veure més enllà del nostre propi veïnat. De fet, com explica Lomberg, si no fos per aquests obstacles, el centre de la galàxia apareixeria tan brillant com la lluna en el nostre firmament. En el punt central del jardí, Lomberg ha col·locat una font que representa l'enorme forat negre al voltant de la Via Làctia, amb el seu horitzó de successos (el lloc a partir del qual qualsevol objecte flotant cau al pou) i el seu raig cap amunt (que representa el raig de matèria que projecta el forat en dues direccions).
Un dels moments reveladors que experimenta tot visitant té lloc quan, després de fixar-se en la petita bola que representa el sistema solar i les estrelles veïnes, alça la vista i contempla la resta del jardí. Lomberg sol preguntar als visitants si creuen que aquesta fulla és l'única en la qual hi ha una civilització i la majoria li respon que no. I llavors els pica el cap amb una visió. "D'acord", els diu, "he posat un altre petit gra d'or en algun lloc del jardí, trobeu-lo!".
Lomberg va triar la representació de la galàxia en un jardí perquè "les estrelles neixen, viuen i moren, un cicle semblant al d'un jardí en què les plantes creixen, neixen flors, creen llavors". Curiosament aquest va ser el mateix símil que se li va ocórrer a William Herschel, a finals del segle XVIII, per descriure la profunditat del cosmos que acabava de descobrir gràcies als seus potents telescopis reflectors. En el seu Catàleg de dos mil nebuloses amb comentaris sobre la construcció del cel, publicat el 1789, Herschel comparava l'univers amb un gran jardí en el qual les galàxies eren com plantes que estaven en diferents fases de desenvolupament. En veure que unes nebuloses semblaven més velles o desenvolupades que altres, l'astrònom va intuir que l'univers era "com un jardí exuberant que conté la major varietat de produccions en diferents llits florits" i en el qual podem observar successivament "la germinació, la floració, el fullatge, la fecundació, el pansiment, la putrefacció i la corrupció d'una planta". Herschel va ser el primer astrònom a comprendre les dimensions de l'univers i que la llum que ens arriba ara no son més que fantasmes que potser van desaparèixer fa milions d'anys.
Lomberg va ser a l'Estat espanyol fa uns dies per aconseguir suports per al projecte One Earth Message i a Naukas s'han volgut fer ambaixadors d'aquesta idea. Si vols conèixer més sobre el jardí galàctic pots entrar al seu web, on s'ofereixen més detalls. A Lomberg li agradaria que aquest jardí es fes en altres llocs del món i seria una magnífica idea fer una cosa així a Espanya. Concretament a Madrid, potser algú del Real Jardí Botànic i del Reial Observatori Astronòmic (que estan pràcticament enganxats) llegeixi aquesta entrada i s'animi a posar en marxa un model de la galàxia amb plantes. No deu ser gaire costós i seria molt didàctic i útil per divulgar l'interès per l'astronomia.
Font: Fogonazos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament