Mòbil sota terra: cobertura al metro

Imatge cortesia de Striatic

• "No t'alteris quan rebis una trucada d'algú que s'ha equivocat i sigues més tolerant"
• "Tria una melodia de mòbil que no sigui molesta"
• "Utilitza el teu mòbil per donar o rebre informació important"

Aquests són alguns punts del codi ètic que proposa el regulador egipci per fomentar el bon comportament dels usuaris amb el mòbil. Molts ciutadans veuen com, dia a dia, els desapareixen els seus santuaris de tranquil·litat que tenen forma d'estació o de vagó de metro. Petits oasis urbans on fins fa poc era impensable que es produïssin situacions molestes per culpa del mòbil. Cada vegada en queden menys. Avui ens proposem explicar-vos com ha estat possible "profanar" aquests llocs.

Si comparem com funciona la telefonia dins i fora del metro amb prou feines hi ha diferències, excepte per un parell de coses: el paper que juguen les empreses públiques que gestionen la xarxa del suburbà i la mida de les antenes que es fan servir per a les connexions.


Fibra fosca i fibra il·luminada
Les empreses que gestionen la xarxa de metro tenen molt a dir de si un operador podrà donar aquest servei o no. Aquestes empreses ja tenen feta part de la feina i de la inversió: hi ha un cablejat per tota la xarxa de metro, entre els túnels i estacions, cables de fibra òptica i una infraestructura necessària per connectar les antenes dels operadors entre estació i estació.

A través dels cables de fibra que estan il·luminats es vertebren els sistemes de comunicacions interns del suburbà, ja que es connecten els centres de control i de comunicació. En definitiva, transmeten grans quantitats de dades diàriament (les incidències que es produeixen, les comunicacions als passatgers, el funcionament de la xarxa, etc.). La resta dels cables que no s'utilitzen, els de fibra fosca (fibra sense il·luminar), són els que poden emprar els operadors per unir les seves estacions base si arriben acords amb l'empresa que gestiona el metro. També negociaran l'ús d'una altra sèrie d'equipaments, com recintes específics per a instal·lar equips de transmissió, antenes, etc. A més, si opten per aquest model s'estalviaran sol·licitar els drets d'ocupació del domini públic. Aquest és l'esquema, a grans trets, encara que pot haver excepcions.


Antenes més petites
D'altra banda, les antenes de telefonia mòbil del metro són més petites que les que estem acostumats a veure en els terrats dels edificis. Per donar cobertura dins el metro no es necessita tanta potència com per donar cobertura en exteriors, així que són antenes petites, similars a les que se situen dins d'alguns edificis d'oficines i que optimitzen la cobertura en interiors.

Entre 2001 i 2002, la CMT va publicar diverses resolucions bastant sonades, que van establir les bases sobre les regles que havien de regir entre els operadors mòbils i Metrocall i la Comunitat de Madrid perquè tots els operadors poguessin accedir a la prestació del servei al suburbà.

Font: BlogCNMC