En l'estudi es van prendre dades en repòs de 499 pacients de tot el món i van comparar els resultats de les seves ressonàncies magnètiques per així obtenir 3 milions de comparacions aleatòries. El 70% van ser falsos positius. Els experts van avaluar els tres paquets més populars de programari per a l'anàlisi de ressonància magnètica funcional: SPM, FSF i AFNI.
Com és possible que hi hagi 40.000 estudis mal realitzats i ningú se n'hagi adonat? La principal raó és que fer ressonàncies magnètiques és car, cosa que ha obligat tradicionalment els investigadors a realitzar estudis amb pocs pacients i, el més important, en molts casos, no s'han repetit els experiments per comprovar si els resultats eren els mateixos.
A més, fins fa poc, aquest problema s'unia a la lentitud d'aquests programes informàtics. Tal com explica Anders Eklund, de la Universitat de Linköping, a Suècia, i autor principal de l'estudi:
Tot i la popularitat de la ressonància magnètica funcional com una eina per a l'estudi de la funció cerebral, els mètodes estadístics utilitzats rarament s'han validat amb dades reals.
Afortunadament, hem progressat bastant en aquest camp, i el que abans es processava a 10 anys ara es pot fer en 20 dies, i el resultats estan disponibles en línia per a l'estudi d'altres científics.
Aquesta troballa, doncs, no invalida tota la investigació realitzada amb fMRI, però sí que hi podrien haver molts errors. Totes aquestes conclusions sobre l'activitat del nostre cervell mentre juguem, practiquem sexe o experimentem addició a les drogues, tal vegada són parcialment errònies.
Un cop dur al qual hem de sumar que l'any passat es va trobar que menys de la meitat de les troballes en estudis de psicologia, van ser reproduïbles.
Font: ScienceAlert
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament