Història de les cabines d'avió

El nom en espanyol per designar l'àrea on els pilots controlen l'avió, cabina de comandament o simplement cabina, és un substantiu bastant normal i extens en el nostre llenguatge. Però si mirem a la designació anglosaxona, la cosa canvia. Als Estats Units solen preferir referir-se a la cabina com "flight deck", però al Regne Unit es decanten per "cockpit". D'on ve aquesta paraula tan poc aeronàutica?

Els primers cockpits (cock: gall; pit: pou, fossa, clot) eren bàsicament fosses construïdes per albergar baralles de galls en les quals un dels dos animals moria per les ferides infligides per part de l'altre. Aquest terme va ser emprat per cridar a la part posterior de la coberta més baixa dels vaixells de guerra. En batalla, aquesta zona es convertia en la base d'operacions del metge de bord, ja que era relativament segura i menys propensa a moviments bruscs causats per l'onatge.

Com tots els espais que es troben a la coberta inferior, era confinat, abarrotat i amb poca il·luminació. A més, durant la batalla, també era molt sorollós, sagnant i feia pudor, recordant a la gent una fossa de baralla de galls (cockpit).

El primer avió amb cabina tancada va aparèixer en 1912, l'Avro Type F. Tot i així, fins ben entrats els anys 20, hi havia molts avions de passatgers que tenien la cabina de pilots oberta a l'aire, mentre que els passatgers anaven darrere. No va ser fins a la II Guerra Mundial quan es va establir com a norma que la cabina havia d'estar tancada.

Aquestes tenien impediments com ara el material de les finestres. Abans que el polimetilmetacrilat s'inventés el 1933, les finestres o parabrises estaven fetes de vidre de seguretat (pesava molt) o de nitrat de cel·lulosa, que s'esgrogueïa ràpidament i era extremadament inflamable. A mitjans de la dècada de 1920, molts fabricants van començar a experimentar amb cabines tancades per primer cop, com podem veure en el Fokker F.VII de 1924, el Junkers W 34 alemany de 1926, el gran Ford Trimotor també de 1926, Lockheed Vega de 1927, el famós Spirit of St. Louis i avions comercials construïts per Douglas i Boeing durant els anys 30. Així, les cabines descobertes van desaparèixer a mitjans dels anys 50, quedant relegades a avions d'entrenament, fumigadors i aeronaus petites.

F16 Americà

Avui en dia les finestres estan equipades amb para-sols i en molts models es poden obrir en terra. També estan equipades amb resistències de calor que dissipen condensació i una capa antireflectant, que ajuda a la visió per part dels pilots. Si ens n'anem als avions de caça actuals, gairebé tots tenen una cabina única amb una visibilitat molt més estesa que la que té un pilot d'aviació comercial.

La distribució dels instruments a les cabines també ha canviat amb el temps i ha estat estandarditzada, tant en avions militars com civils, arreu del món. Un exemple clar d'aquesta estandardització és "els sis bàsics", més tard anomenat "T bàsica", desenvolupat el 1937 per la Royal Air Force britànica i pensat per optimitzar l'escanejat que fa el pilot als instruments.

L'ergonomia i els factors humans són dues de les coses més importants que es prenen avui dia en dissenyar cabines de comandament. La disposició i funcionalitat dels controls de visualització estan dissenyats per incrementar la consciència de situació de les tripulacions, però sense aclaparar o donar massa informació, cosa negativa en cas d'emergència. En el passat, l'ergonomia s'aconseguia limitant la mida del pilot a volar, especialment en les caces. Sort que hem avançat!

En el disseny de cabines de caces modernes, els tradicionals botons i rellotges brillen per la seva absència. Els panells d'instruments s'han reemplaçat per pantalles electròniques en les quals el pilot visualitza gran quantitat d'informació. Alguns sistemes necessiten tenir connexions físiques a la manera antiga, sobretot en temes d'emergència, però a poc a poc aquests també s'han anat reemplaçant per controls multifuncionals i reconfigurables, anomenats en anglès "soft keys".

Seguint amb aquesta dinàmica, els controls de vol dels pilots s'han vist plens de botons per així no haver de treure les mans d'aquests controls (de l'anglès, HOTAS, Hands On Throttle And Stick) i mantenir sempre el cap en alt i la visió fora de la cabina. Aquests controls es poden veure actualitzats i millorats amb avenços com la visió HD en el propi casc o ordres mitjançant la veu (DVI, Direct Voice Input), tot perquè el pilot hagi de mirar menys i menys a la seva cabina i poder estar més temps escrutant el cel al seu voltant.

Font: Aviación D