La Unió Europea vol liderar la cursa mundial per la transició energètica. Aquest propòsit significa un canvi radical en el model econòmic, mitjançant la substitució de combustibles fòssils (carbó, petroli, gas) per energies renovables (solar fotovoltaica, eòlica) en la producció de béns i serveis. La meta és descarbonitzar l'economia al 2050 o, almenys, que sigui baixa en emissions de diòxid de carboni (CO2).
Una marató ambiciosa i d'enutjosa execució, tal com ha reconegut públicament el comissari europeu d'Acció pel Clima i Energia, Miguel Arias Cañete, a causa, d'una banda, del context geopolític advers: inici de les negociacions del Brexit, incertesa per les eleccions a Alemanya i França, arribada de Donald Trump a la Casa Blanca o la crisi de refugiats. I de l'altra, a un mercat energètic europeu fragmentat, poc transparent i amb enormes distorsions que, unit als recels dels Estats membres, els interessos empresarials i desafiaments tecnològics, suposen una barrera per avançar per un camí inevitable.
Brussel·les planteja una reforma del mercat elèctric europeu perquè sigui més transparència-rent i integrat
"És un repte sense precedents; no ens adonem del que implica descarbonitzar una economia. La negociació amb els 28 (o 27) serà de les més difícils i complexes. El canvi és irreversible, malgrat la política dels Estats Units (que amenaça amb sortir del pacte pel clima)", va admetre Cañete a la 14ena Trobada Energètica, organitzada al febrer passat per l'escola de negocis IESE i la consultora Deloitte.
De fet, durant la seva intervenció de gairebé una hora, el comissari va convertir en mantra les frases "difícil, complex, d'enorme complexitat", per il·lustrar el que s'acosta en matèria de consens i la avantsala va ser l'Acord de París a favor del medi ambient: "París suposa molt, perquè per primera vegada 196 països han posat en marxa compromisos de mitigació i adaptació. Negociem fins a les vuit del matí ", va dir orgullós.
El nou full de ruta legislatiu aprovat recentment per la Comissió Europea, el conegut paquet d'hivern, pretén reduir al 2030 un 40% dels gasos de CO2, que el 27% del consum d'energia final procedent de fonts netes i elevar l'eficiència energètica a 30% -aquest últim objectiu vinculant, ja que va amb retard-, a més d'un projecte de governança que monitoritzarà i verificarà l'avanç dels socis cada dos anys.
"Els nostres estudis demostren que només les mesures d'eficiència podrien crear 400.000 llocs de treball -sobretot en les pimes, estalviar 70.000 milions en importacions de gas i petroli i baixar els costos de salut en fins a 8.300 milions a l'any", ha apuntat Daniel Calleja, director general de medi ambient de la CE. La reforma de la directiva sobre renovables (en fase parlamentària) mourà 177.000 milions d'euros anuals en inversió publicoprivada, generarà 900.000 llocs de treball i pujarà un 1% el PIB, calcula l'organisme.
Al 2018, els Estats membres hauran de presentar una estratègia que reculli com descarbonizarán la seva economia
El problema és que, a escala nacional, no totes les metes són obligatòries, les tecnologies verdes no estan encara completament incorporades en el sistema productiu i els governs mantenen encara subsidis al carbó. "És un paquet fet a mida de les elèctriques", critiquen les organitzacions ecologistes.
A més, el propi Calleja va acceptar que millorar la protecció dels consumidors, entre les principals línies d'actuació perquè puguin generar electricitat i combatre així la pobresa energètica, implica una reforma normativa del mercat elèctric europeu. "Europa està perdent oportunitats per les ineficiències resultants de les diferents situacions nacionals", va sostenir.
Però l'exministre popular de Medi Ambient, Arias Cañete, va detallar, davant d'una audiència plena de grans empreses elèctriques, de gas i de petroli: "Volem limitar l'establiment de pagaments per capacitat, vinculant-los al CO2, i el de preus regulats; revisar el règim dels drets d'emissions (en debat). El greu és tenir un sistema on no hi ha senyals de preu per contaminació que facilitin la inversió renovable. Ha de ser un mercat més integrat, interconnectat, amb menys regulació i intervenció", va tancar el comissari després d'evitar traslladar la recepta a Espanya per ser un "simple componedor".
La CE inclou també accions en transport (foment del cotxe elèctric), edificis (que siguin eficients), agricultura (mitigar la contaminació del subsòl) i el reciclatge (reutilització en la indústria). Al 2018, els socis han de presentar a Brussel·les el seu pla de descarbonització, que ha de plasmar com es farà aquesta transició en 30 anys.
Però com afronta Espanya aquest horitzó, si poc abans del febrer es qüestionava el funcionament del mercat pel fort repunt dels preus a la factura domèstica (el 50% del valor són peatges i impostos), la paràlisi en la indústria renovable -pendent de la primera subhasta de 3.000 megawatts en tres anys-, el bloqueig a l'autoconsum, l'escàs diàleg entre l'Administració (tancat a la reforma) i els agents o la cessió de sobirania nacional en aquesta matèria. Per això, les empreses dubten de l'eficiència de la transició i del cost financer i competitiu que suposa per a petrolieres, gasistes i de carbó, i fins i tot que s'arribi a la meta.
A Espanya, les empreses tenen por del cost financer i competitiu del canvi
"A Espanya, en els últims anys, hem cregut menys en l'economia de mercat, quan és fonamental. Els usuaris estan pagant les pujades de tarifes que el Govern no va voler fer anys abans per garantir un retorn a unes empreses", va retreture Nemesio Fernández-Cuesta, president executiu d'Isolux. Així, és urgent la revisió dràstica de l'estructura fiscal i d'ajudes (gravar el dièsel i examinar els pagaments als cicles combinats, per exemple). Uns reclams als quals se suma Iberdrola: "Cal netejar l'afany recaptatori de les tarifes elèctriques", va suggerir Carlos Sallé, director de polítiques energètiques i canvi climàtic de la companyia, que ha insistit que "qui contamina, paga".
Mentrestant, Luis Aires, president executiu de BP a Espanya i Portugal, ha considerat que la normativa vigent penalitza una tecnologia sobre una altra: "No anem en la direcció de fixar preus al carboni", ha apuntat. Així mateix, Manuel Fernández, director general de negocis majoristes d'energia de Gas Natural Fenosa, ha reiterat l'harmonització regulatòria (fiscal i tarifària) i més interconnexions amb Europa Central.
A Cepsa, però, temen les dreceres. El seu conseller delegat, Pere Miró, ha advertit que el major pes del petroli no és en el transport, sinó en la química: "La deslocalització de la indústria europea serà enorme; la legislació condiciona la competitivitat de les empreses". I des de Repsol qüestionen també la promoció del cotxe elèctric quan es fabrica amb energia bruta, però sobretot, Pedro Antonio Merino, director d'estudis de la petroliera, i Miguel Antoñanzas, president de Viesgo, es pregunten: "Quant costarà la transició?", aquesta que fixa que el pes fòssil ha de passar del 80% al 58%.
Font: Cinco Dias
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament